Tàrtar de favetes. Aliments saciants

Seguim intentant perdre els quilets que hem anat acumulant durant l’hivern, a veure si aviat aquest banyador que sembla haver encongit ja torna a ser de la meva talla. Aquest tàrtar és una bona opció per fer un entrant lleuger i nutritiu.

Tàrtar de favetes

Ingredients:

2 alvocats

2 tomaquets

1 poma Granny Smith

300 grams de faves desgranades

100 grams de pernil en dauets molt petits

Oli

Vinagre de Mòdena

Preparació:

Peleu les faves, bulliu-les durant 3 minuts i deixeu-les refredar.

Peleu la poma i talleu-la a dauets.

Poseu per sobre de la poma el suc d’una llimona per tal de que la poma no s’enfosqueixi.

Renteu els tomàquets i talleu-los a daus.

Talleu els alvocats per la meitat, traieu el pinyol, traieu la polpa amb una cullera i talleu a daus.

En un bol poseu tots els ingredients i remeneu-los bé per tal de que s’integrin tots els gustos.

Emplateu en els plats en forma de tàrtar amb l’ajut d’un motlle cilíndric.

Afegiu els dauets de pernil.

Amaniu amb oli d’oliva i vinagre o bé amb un oli de menta que preparareu deixant macerar unes fulles de menta en oli d’oliva verge extra durant uns quants dies.

Aliments saciants

Quan fem una dieta per perdre pes o per millorar la nostra salut no vol dir que haguem de passar gana. Quan la gana aparegui, podem optar per opcions saludables  que no ens engreixin.

De fet, els aliments que més ens ompliran no seran necessàriament aquells que contenen més greixos com els pastissos, les galetes o la pastisseria industrial, sinó els que seran els aliments rics en proteïnes, fibres o aigua com les verdures, els llegums, les carns magres o els aliments integrals.

I entre els aliments saciants, cal destacar els llegums que produeixen una sensació de sacietat tant degut al seu contingut en fibra, com al seu contingut en proteïnes i una baixíssima quantitat de greixos, així és que si volem consumir aliments saciants haurem de tenir molt en compte els llegums: cigrons, llenties, mongetes, pèsols i també faves.

Sèpia amb verdures. La sèpia

La sèpia és una bona opció per aquelles persones a les que no els agrada gaire el peix, ja que la sèpia (com el calamar o el pop) tenen unes propietats nutritives molt similars a les dels peixos. A mi el peix m’agrada molt, però a casa meva hi ha un d’aquests “no gaire amants del peix” i per tant, faig sovint receptes amb calamars, pop o sèpia.

Sèpia amb verdures

Ingredients (2 persones):

-             -  Una sèpia gran

-            -   2 pastanagues

-            -    2 cebes

-            -   1 pebrot verd petit

-            -   1 carbassó

-          -    Oli d’oliva

-           -  Sal gruixuda (amb algues)

Preparació:

-Netegeu bé la sèpia i traieu-li totes les pells tant exteriors com interiors

-Talleu-la a tires i renteu-la bé.

-Deixeu-la escórrer mentre prepareu les verdures

-Peleu les cebes i les pastanagues

-Renteu bé el carbassó i el pebrot

-Talleu les 4 verdures a tiretes una mica gruixudes

-En un wok o paella, saltegeu les verdures amb una mica d’oli, primer poseu el pebrot, després la ceba i finalment el carbassó.

-Quan ja estigui tot cuit i segons el vostre gust (a mi m’agrada que les verdures no estiguin molt cuites) , afegiu la sèpia tallada, mig gotet d’aigua i remeneu constantment perquè els ingredients es barregin i no s’enganxin a la paella.

-Quan el foc ja estigui apagat afegiu la sal i remeneu (jo he utilitzat una sal gruixuda amb algues que reforça el gust de la sèpia)

-Si voleu quan ja estigui tot servit en els plats podeu tirar per sobre una mica de llavors de sèsam ( jo no ho he fet, però queda més bonic)

 

La sèpia

 Com deia abans, la sèpia té propietats nutritives molt similars a les dels peixos: proteïnes, pocs greixos i d’aquests, la major part insaturats. D’altra banda, la sèpia té només unes 82 calories per cada 100 grams, molt interessant doncs, a les dietes hipocalòriques. Pel que fa a les vitamines, cal destacar la B3 i la B12 i quant als minerals, els més abundants són el fòsfor, el potassi i el magnesi.

A vegades però, quan fem la sèpia a la planxa o saltejada tenim una desagradable sorpresa: queda dura. Per tal d’evitar-ho, podem tenir en compte alguns truquets.

Evidentment, la primera cosa a tenir en compte és que sigui una sèpia de bona qualitat, comprar-la en un lloc de confiança ens garantirà la qualitat. Després, cal treure-li totes les pells amb cura. Quan vulguem coure-la, haurem de fer-ho en una paella, wok o planxa ben calenta i afegir la sal un cop la sèpia ja estigui cuita, mai abans de coure-la. Es important també fer una cocció ràpida només volta i volta per tal de que la sèpia no perdi molta aigua. Si amb tot això encara no podem gaudir d’una sèpia ben tendra, tenim la possibilitat de congelar-la. La congelació (també en el cas del pop o del calamar) ens ajudarà a aconseguir una carn més tendra i melosa.  

Musclos amb vi blanc a l’estil d’Apulia. Els musclos.

Fa uns dies mirant alguns llibres de cuina que tinc de fa molt temps, vaig veure una recepta italiana: Zuppa di mitili alla Pugliese o el que és el mateix: Musclos amb vi blanc a l’estil d’Apulia, un plat fàcil i ràpid de fer que tant queda bé com a plat principal, que com entrant o fins i tot, com aperitiu. I vaig decidir fer-lo. El resultat va ser molt bo, la fotografia no tant.

Musclos amb vi blanc a l’estil d’Apulia

Ingredients:

 3 quilos de musclos (la quantitat dependrà si és vol fer com a aperitiu o com plat principal)

4 cullerades d’oli d’oliva verge extra

1 ceba picada

3 grills d’all picat

Julivert picat

Farigola

1 fulla de llorer

1 got de vi blanc

Pebre negre

Preparació:

Renteu els musclos i deixeu-los una estona en remull en aigua freda.

Escorreu els musclos

En una cassola no gaire fonda, sofregiu la ceba poc a poc fins que sigui transparent.

Afegiu l’all i el julivert i sofregiu uns minuts més.

Afegiu els musclos, la farigola picada, la fulla de llorer, el vi i el pebre negre.

Tapeu la cassola i deixeu coure a foc baix durant 2 o 3 minuts fins que els musclos s’obrin.

Serviu ben calents amb una mica del suc i acompanyats de pa per sucar ( si es vol)

Els musclos

Els musclos  són un aliment barat, fàcil de preparar i que es troba al nostre abast durant tot l’any al mercat. Els musclos no és, però, un aliment que deixi indiferent a ningú, perquè és estimat per molts i també odiat per uns altres, degut  especialment al seu gust intens i característic, a la seva presencia i a la seva textura.

Aquest gust apreciat i especial per a la gran majoria no ens ha de fer oblidar que es tracta també d’un aliment de gran categoria nutricional, en especial degut al seu alt contingut en proteïnes d’alta qualitat.

En primer lloc, els musclos són rics en proteïnes de gran qualitat, però d’altra banda, hem de dir que els musclos estan compostos en la seva majoria per aigua, per la qual cosa, tenen un baix contingut en greixos i calories, per la qual cosa, és un aliment molt lleuger i molt recomanable quan volem controlar el nostre pes i fins i tot en els règims per aprimar.

Posseeixen també, un bon conjunt de minerals, en primer lloc cal destacar el iode, molt important per al correcte funcionament de la glàndula tiroides, però també són rics en un mineral tan important com el ferro, fins i tot són molt més rics en aquest mineral que moltes carns considerades “riques en ferro”. Cal destacar també altres minerals presents en aquest aliment, com el calci, el sodi, el fòsfor i el magnesi.

I finalment, podem dir que les vitamines també hi són presents en especial la vitamina E i en menor quantitat, però en proporcions destacables, també les vitamines del grup B.

Per tot això, podem dir que els musclos són un aliment altament recomanable des del punt de vista tant nutricional com gastronòmic , que permet una gran varietat de receptes, algunes tan simples i ràpides com la cocció al vapor i que ens donarà com a resultat un plat exquisit. 

Amanida d'arròs i pop. Les vinagretes

Aquest cap de setmana sí que hem tingut un temps primaveral gairebé estiuenc. Hem anat a passejar per Lloret i la platja plena de gent. Aviat serà el moment de posar-me el maleit banyador que sembla haver-se encongit des de l’any passat.

És moment de posar-se les piles i perdre aquells quilets que he anat guanyant durant l’hivern encara no se com i per començar he preparat aquesta ràpida amanida d’arròs i pop. Les amanides són unes bones aliades quan es tracta de reduir calories de la dieta, però hem de tenir una especial atenció en com amanim aquestes amanides.

Amanida d’arròs i pop

Ingredients: ( 2 persones)

-            - 2 tasses de cafè d’arròs llarg (la mida és d’arròs cru)

-             -  ½ pop mitjà

-             -  3 tomàquets madurs

-             - 1 pebrot verd

-            -  2 cebes tendres

-             -Oli

-             - Vinagre

-             - Pebre vermell

-            -  Julivert

-             - Un grill d’all

-            -  Sal

Preparació:

-Coeu el pop segons vaig explicar a la recepta Pop a la gallega. Per fer aquesta recepta de fet vaig utilitzar una mica de pop que em va sobrar d’un dia que vaig fer pop a la gallega i que vaig congelar ja cuit)

-Bulliu l’arròs

-Talleu ben petit els tomàquets, les cebes i el pebrot i guardeu les tres verdures per separat.

-Munteu el plat amb l’ajut d’un aro d’emplatar i poseu l’arròs, després una capa de ceba, després una capa de tomàquet, després una capa de pebrot i finalment el pop

-Amaniu amb un oli de pebre vermell que preparareu amb oli d’oliva, vinagre, pebre vermell, un grill d’all picat i una mica de julivert i una mica de sal, si pot ser flor de sal.

Les vinagretes.

L’ amanida és un plat molt saludable i una bona manera d’incloure verdures, hortalisses i tot tipus d’aliments a la nostra dieta de manera fàcil i variada.

Així com els ingredients de les amanides acostumen a ser variats, també podem variar les vinagretes i salses que utilitzem per amanir-les i no hem de limitar-nos a la combinació infal·lible d’’oli, vinagre i sal.

Algunes opcions a l’oli, vinagre i sal, que no afegiran massa calories a l’amanida i proporcionaran gustos i aromes diferents podrien ser:

-     -Cogombrets, pastanaga i coliflor en vinagre tallats petits, oli d’oliva, unes gotes de vinagre o del mateix suc de les verdures en vinagre i orenga.

-      - Mostassa, mel (poca ), sal, oli d’oliva i llimona.

-       -Julivert, llimona, oli, dos grills d’all picats i sal.

-      - Iogurt (desnatat i cremós), sal, pebre negre, orenga i una cullaradeta de salsa de soja.

-      - Gingebre ratllat molt fi, ratlladura de llimona, suc de llimona, all picat molt fi, sal i oli.

Només caldrà barrejar bé tots els ingredients i ja tindrem un nou amaniment per tal de que l’amanida sigui variada, diferent  i puguem gaudir de tots els seus beneficis sense pensar que sempre mengem el mateix.

....i ara que ja tenim bon temps......bona amanida.

Crêpes de xocolata i ametlla. Crêpes i galettes.

Gairebé un mes des de l’última entrada!!! Després d’aquest llarg parèntesi, torno a la cuina.

El parèntesi ha estat, primer per la manca de temps a causa de la feina i després perquè hem agafat uns dies de vacances, però ara tornem a la normalitat.

 La recepta d’avui és una recepta que he fet moltes vegades, però avui la presento perquè és una de les receptes més típiques de la regió francesa on he passat la Setmana Santa: La Bretanya.

Però a les crêpes bretones, he substituït la mantega per l’oli d’oliva perquè sóc una autentica entusiasta de l’oli i l’utilitzo fins i tot a les receptes dolces.

Crêpes de xocolata i ametlla

Ingredients (6 persones) :

500 grams de farina

6 ous

100 grams de sucre

1 litre de llet

100 grams de mantega o 4 cullerades d’oli

Una miqueta ( molt poca) de sal

Xocolata fosa

Ametlla filetejada i torrada

Preparació:

Poseu la farina en un bol deixant un forat en el centre.

En el forat que hem deixat en el centre del bol, afegiu els ous, el sucre, la llet i una miqueta de sal.

Barregeu tot bé amb l’ajut d’una batedora manual o elèctrica

Afegiu la mantega fosa o bé l’oli i barregeu bé

Deixeu reposar la pasta durant una hora

En una paella ben calenta i amb uns grans d’oli, aboqueu un caçó de pasta i ràpidament feu que la pasta quedi ben escampada per tota la paella. Heu d’anar amb compte de no posar massa pasta perquè sinó la crêpe no quedarà fina.

Quan la pasta ja estigui cuita per una cara, gireu-la amb l’ajut d’una espàtula (també es pot fer saltar, però és més difícil i probable que la crêpe caigui a terra, però molt més “professional”) perquè es cogui per l’altra cara.

Quan estigui cuita disposeu-la en un plat i amb l’ajut d’una màniga pastissera, poseu la xocolata fosa fent un dibuix que en aquest cas és una flor.

A la part central de la “flor”, poseu unes ametlles torrades filetejades.

Serviu ben calent.

Nota: Encara que les crêpes es poden fer en una paella, jo sempre utilitzo una crepera que em van regalar fa molts anys i que dona uns resultats espectaculars ja que la pasta queda finíssima.

Les crêpes i les galettes

Les crêpes i les galettes són les especialitats de la Bretanya. La diferencia entre les dues és que les crêpes normalment s’elaboren amb farina de blat, sucre, mantega, ous i llet i es prenen per acompanyar aliments dolços com xocolata, melmelada, gelat, mel... en canvi les galettes s’elaboren amb farina de fajol, ous aigua, mantega i sal i es pren amb aliments salats. La més clàssica és la galette completa amb formatge, pernil i ou. Una delícia. És la meva preferida.

I tant si són crêpes com galette el més tradicional és acompanyar-les amb sidra, la beguda típica de la regió i ja només queda dir:

Bon appétit!

  

Calçots al forn amb salsa. Els calçots.

La temporada de calçots està arribant a la seva fi, però encara tenim unes setmana per gaudir d’aquest vegetal tan saludable i d’aquest plat tant bo.

Però més que un àpat, els calçots són una bona excusa per fer una petita festa gastronòmica amb amics o amb família. Normalment, es fan escalivats  amb foc de llenya o de carbó, però si estem a casa i no podem coure’ls amb aquest tipus de foc, una bona solució és fer-los al forn. El gust no és ben bé el mateix, però també estan molt bons i sobretot, si estan acompanyats d’una tradicional i casolana salsa de calçots.

Calçots al forn amb salsa de calçots.

Calçots

Ingredients

-Calçots

-Oli d’oliva

Preparació:

-Netegeu els calçots traient la primera cap i tallant les arrels i també les puntes més verdes.

-Renteu-los i deixeu-los escórrer.

-Col·loqueu els calçots sobre la safata del forn.

-Poseu un raig d’oli per sobre dels calçots.

-Introduïu la safata dels calçots en el forn calent a 200 graus.

-Deixeu coure els calçots durant 35- 40 minuts.

-Poseu el grill durant els 3 o 4 darrers minuts de cocció per tal de que agafin una mica de color daurat.

La salsa

Ingredients:

1 got d’oli d’oliva

3 tomàquets

4 o 5 grills d’alls

1 grapat d’ametlles torrades

1 grapat d’avellanes torrades

2 galetes Maria

Una cullerada de pebre vermell dolç

2 o 3 nyores

1 bitxo

3 cullerades de vinagre

Sal

Preparació:

Poseu les nyores a remull amb aigua calenta durant uns minuts.

Traieu les nyores de l’aigua i amb l’ajut d’una cullereta rasqueu la polpa de les nyores.

Escaliveu els alls i els tomàquets al forn.

Peleu els alls i els tomàquets.

Poseu en un got o en un bol els tomàquets i els alls pelats, les avellanes, les ametlles, les galetes, el pebre vermell, el bitxo, l’oli, el vinagre, la polpa de les nyores i una mica de sal.

Tritureu tots els ingredients.

Tasteu la salsa per si s’ha de rectificar de sal, d’oli o de vinagre.

Els calçots.

Els calçots són una varietat de cebes tendres, molt suaus i que es “calcen”, és a dir, es tapen amb terra a mesura que creixen.

La temporada dels calçots és durant els mesos de gener, febrer i març i es típic coure’ls amb foc de llenya i acompanyats d’una salsa de tipus romesco.

El calçot, com tots el tipus de ceba, és un vegetal amb un alt contingut en vitamines i minerals i se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, mucolítiques, antioxidants i digestives i també té un contingut important en compostos anti cancerígens.

Com hem dit, els calçots són diürètics, molt rics en potassi i pobres en sodi, per aquest motiu, ajuden a eliminar substancies residuals. Són especialment interessants per a les persones hipertenses.

D’altra banda, les calories dels calçots són molt moderades i el seu consum molt adequat per a les persones que volen controlar el seu pes, sempre i quan no ens excedim amb la quantitat de salsa.

Si parlem de la salsa, direm que està elaborada amb tomàquet, fruits secs, pa torrat o galetes, nyora i oli. Tots els ingredients són d’origen vegetal, però no hem d’oblidar que té un elevat contingut calòric, per la qual cosa convé controlar la quantitat de salsa si no volem consumir un excés de calories, tot i que com ja sabem els fruits secs tenen uns greixos molt saludables, a més de contenir minerals i vitamines.

I si tot això, no fos suficient, cal dir que un dels ingredients principal de la salsa de calçots és l’oli d’oliva, ric en greixos insaturats i altres nutrients molt beneficiosos per a la nostra salut.

En definitiva, aprofitarem a menjar calçots ja que és un àpat tradicional, saludable i un bon punt de trobada amb amics i família.

Arròs amb fruita seca. La fruita seca.

Si hagués de dir quin és l’aliment o el tipus d’aliment que més m’agrada, no dubtaria ni un moment: la fruita seca ( ametlles, avellanes, festucs, nous...). És la meva debilitat des del punt de vista gastronòmic i com que a més d’estar molt bona també és molt bona per a la nostra salut, sempre procuro utilitzar-la en tot tipus de plats i avui ha tocat combinar-la amb arròs i el resultat ha estat ESPECTACULAR.

Arròs amb fruita seca

Ingredients: (per a 2 persones)

-       2 tasses d’arròs llarg

-       150 grams de gambes pelades

-       1 grapat d’ametlles

-       1 grapat de pinyons

-       Unes nous

-       Una ceba

-       Una pastanaga

-       Un grill d’all

-       Una mica de julivert

-       Oli d’oliva

-       Sal

-       Pebre negre

Preparació:

Coeu l’arròs segons les instruccions que hi hagi en el paquet d’arròs.

Escorreu-lo i reserveu-lo.

Peleu la ceba, el grill d’all i la pastanaga i talleu-los en daus.

Renteu el julivert i talleu-lo.

En una paella fonda o wok escalfeu l’oli i fregiu a foc baix la ceba, l’all i la pastanaga.

Afegiu les gambes.

Afegiu la fruita seca i continueu la cocció durant 5 minuts amb molt de compte i remenant bé tot amb una cullera de fusta.

Afegiu l’arròs i sofregiu durant uns minuts remenant bé perquè es barregin tots els ingredients.

Afegiu el julivert picat, una mica de sal i una mica de pebre i remeneu una mica més

Serviu l’arròs en els plats amb l’ajut d’un anella d’emplatar i decoreu el timbal amb unes nous o una mica de julivert picat.

La fruita seca

És tan nutritiva i proporciona tants beneficis a l’organisme que val la pena incloure-la a la nostra dieta. Té molta fibra, greixos no saturats, àcid fòlic, proteïnes, vitamines i minerals.

La gran majoria de la fuita seca té efectes anticolesterol i preventius contra les malalties relacionades amb el cor, ja que d’una banda, els greixos insaturats de la fruita seca protegeixen el nostre cor i d’altra banda, aquests greixos tenen un efecte saciant que fa que reduïm o fins i tot evitem el consum d’altres aliments saciants rics en greixos saturats o sucres que són molt negatius per a la salut cardiovascular.

A més la fruita seca és baixa en continguts de sucre i en canvi és rica en antioxidants, molt útils en la prevenció del càncer.

L’únic problema que podem tenir al consumir fruita seca és que té moltes calories, és per això, que no convé menjar grans quantitats. Entre 25 i 30 grams diaris o el que és el mateix un grapadet, seria una ració correcta, que ens permetria beneficiar-nos de les seves qualitats, sense ingerir massa calories.