divendres, 30 de setembre del 2011

Fideus a la cassola de la iaia. Cuinar per menjar millor.

Quan jo era  petita recordo que a casa, tant la meva àvia com la meva mare, cuinaven cada dia: sopar i dinar. I com cuinaven de bé!!!Jo no recordo que es parlés mai de si un aliment o un plat era o no era saludable, però de ben segur que tot era molt natural, sa i fet a poc a poc i amb” carinyo”, molt lluny de la cuina basada en els aliments precuinats que s’escalfen ràpidament al forn o al microones, tan pràctics i tan ràpids. però molt menys saludables.
    
Quan vaig marxar de casa, jo no sabia cuinar gaire, però el que tenia era la cultura de la cuina casolana, de la necessitat de menjar bé, que poc a poc, sense que jo m’adonés,  la meva mare i la meva àvia m’havien transmès amb les seves actuacions .
Poc a poc vaig aprendre i més tard,  la cuina es va anar convertint en una afició, que he procurat també transmetre als meus fills perquè crec que cuinar és una eina de salut útil i gratificant.
Quan una persona cuina, està treballant per la seva salut i per la de la seva família, ja que al reduir el consum de plats preparats, que acostumen a tenir més greixos, més sal i més additius artificials, ens estem alimentant d’una manera més saludable. A més, podem controlar la qualitat de les matèries primeres que utilitzem a la cuina. Ensenyar als fills a cuinar és una bona herència que els pares podem deixar als fills. Una herència que els permetrà mantenir el bé més valuós: la salut.
Quan era petita, en general, m’agradava menjar de tot, amb alguna excepció. Odiava els llegums, les carxofes, el flam i les natilles (ara m’agrada tot), però m’encantaven la carn de bé a la planxa, el pernil i els bunyols, però el que més m’agradava eren els fideus a la cassola que feia la meva àvia.
 Jo, mai els havia cuinat, potser tenia por de que no fossin els mateixos fideus. Després de més de 35 anys de no  menjar-ne, avui, gracies a la proposta de les noies de Film and Food, que ens demanen treure el nen que encara som a través d’una recepta de cuina, m’he atrevit a fer uns fideus a la cassola, tal com crec que els feia ella, potser no han sortit ben bé iguals a com els feia ella o potser sí (la memòria és traïdora)  però la veritat és que estaven molt bons i m’han fet recordar un temps passat molt feliç. De ben segur que els repetiré.
Fideus a la cassola
Ingredients ( 4 persones)
-          500 grams de fideus gruixudets (amb el foradet al mig)
-          3 tires de costella de porc tallada a trossets petits
-          5 salsitxes
-          2 cebes mitjanes
-          2 tomàquets
-          1 pebrot verd petit
-          2 grills d’all
-          1 rajolí de conyac

Preparació:
-          Fregiu la costella i les salsitxes.
-          Quan agafin color, reserveu-les en un plat.
-          A la mateixa cassola, sofregiu el pebrot, les cebes i l’all tallats ben petits.
-          Una mica més tard, afegiu els tomàquets sense pell ni llavors i tallats petits .
-          Afegiu una mica de sal i un rajolinet de conyac.
-          Deixeu coure ben a poc a poc durant aproximadament 10 o 15 minuts.
-          Afegiu els fideus i deixeu coure un minut o dos sense parar de remenar per tal que els fideus s’impregnin amb el sofregit.
-          Afegiu la carn i les salsitxes a la cassola .
-          Aboqueu aigua calenta fins a cobrir els fideus.
-          Porteu els fideus a ebullició i deixeu que els primers minuts es coguin a foc fort i després abaixeu una mica el foc.
-          Deixeu bullir el temps que marqui el paquet de fideus.
-          Comproveu la sal i afegiu-ne  si és necessari.
-          Serviu-los acompanyats de formatge ratllat i mengeu-los ben calents.

dijous, 22 de setembre del 2011

Torradetes amb alvocat, ceba, tomàquet i anxoves. La importància de la dieta variada i l’illa de Curaçao.

Una de les claus més importants d’una alimentació saludable és la varietat. Moltes vegades ens han explicat que la nostra dieta no serà saludable sinó mengem tots tipus d’aliments. Aquests dies estic llegint un llibre molt interessant sobre el menjar: !Qué rico! Todo lo que hay que saber sobre la comida., on els autors expliquen la necessitat d’una dieta variada de la manera més gràfica i més entenedora que jo hagi sentit mai amb una historia sobre l’origen del nom de l’illa de Curaçao.
 Sembla ser que en un dels viatges de Colom a Amèrica molts mariners van caure malalts. En aquella època les tripulacions s’alimentaven bàsicament de cereals, peix sec i cebes. La conseqüència era una terrible malaltia: l’escorbut. La causa d’aquesta malaltia era la manca de fruita i verdura fresca a la dieta.
En aquella època els malalts d’escorbut estaven sentenciats a mort. Quan morien,  llençaven els cadàvers per la borda. Però en aquell viatge, els mariners van decidir que no volien servir d’aliment als taurons i van demanar al capità que els deixessin en una illa per poder acabar la seva vida amb dignitat. Colom va accedir i els mariners es van quedar en aquella illa. Uns mesos després el vaixell de Colom va tornar a passar per l’illa i a la platja van trobar els mariners en perfecte estat de salut.
Què havia passat? Els mariners malalts s’havien alimentat amb productes frescos: fulles, fruites, herbes i ous d’ocells i al cap de poc temps s’havien curat de la seva malaltia i es trobaven en perfecte estat de salut. Actualment, el nom de l’illa és Curaçao (curació) en record  d’aquesta salvació.
És a dir, una dieta poc variada ens pot fer emmalaltir de la mateixa manera que una dieta variada va fer que els mariners es curessin de la seva malaltia. Esta clar que la varietat d’aliments a la dieta és molt, molt   important perquè no hi cap aliment que contingui tots els nutrients que el cos necessita .
Torradetes amb alvocat, ceba, tomàquet i anxoves
Ingredients:
-6 llesques de pa de motlle sense crosta.
-1 alvocat madur
-1 tomàquet madur
-1 ceba tendra
-1 llauna d’anxoves en oli d’oliva
-12 olives
-oli d’oliva extra verge
Preparació:
-Talleu les llesques de pa per la meitat.
-Amb l’ajut d’un corró, aplaneu el pa fins que quedi ben primet.
-Torreu el pa al grill del forn fins que agafi una mica de color i quedi ben cruixent.
-Talleu a làmines l’alvocat, el tomàquet i la ceba.
-Poseu sobre cada torrada unes làmines d’alvocat alternant-les amb unes làmines de tomàquet.
-Poseu per sobre unes làmines de ceba.
-Finalment, poseu dues anxoves i una oliva a sobre de cada torradeta.
-Amaniu amb unes gotetes d’oli.
-Mengeu de seguida per tant de que el pa no s’estovi i sigui ben cruixent.
Font: Flauta de aguacates y anchoas de Ferran Adrià.