dilluns, 20 de juliol del 2015

Amanida d’estiu en tons taronges. El préssec

Quan  vaig mirar i remenar el blog De cuina per buscar una recepta i elaborar-la a proposta de la Mercè de Destapant cassoles, com faig cada mes dins del repte Del blog al plat,  vaig veure moltes receptes interessants però amb aquestes calors, les que més em van venir de gust de fer eren les d’amanides (n’hi ha moltes i molt interessants).
Finalment, em vaig decidir per una amanida molt colorista, refrescant i estiuenca: l’amanida d’estiu en tons taronges. A part del seu color atractiu, vigoritzant i alegre el que més em va cridar l’atenció va ser que un dels seus ingredients fos el préssec.
Sovint afegeixo a les meves amanides fruita fresca, en general, poma. A vegades també hi poso pera, i a la tardor, magrana, però mai havia pensat de posar-hi préssec. Quina agradable sorpresa! Crec que no serà la darrera vegada, resulta una amanida exquisida.

Amanida d’ estiu en tons taronges


Ingredients:
200 grams de bacallà dessalat
2 endívies
2 préssecs de vinya
2 tomàquets (són del nostre hort urbà)
2 pastanagues (la recepta original no en portava però jo els he posat)
Sal, oli, pebre,vinagre i mostassa.

Preparació:
Talleu el bacallà en quadres i amaniu-lo amb un raig d’oli i una mica de pebre.
Talleu també les endívies, els tomàquets, les pastanagues i els préssecs.
Barregeu tots els ingredients.
Amaniu amb una vinagreta que fareu amb oli d’oliva, sal, vinagre i una mica de mostassa a l’antiga.

El préssec
A casa, a la tardor, la fruita preferida és la mandarina, a l’hivern, taronges i plàtans, a la primavera, maduixes i sobretot, cireres i a l’estiu, les síndries, però fins i tot per sobre de les síndries, els préssecs són els nostres favorits en totes les seves varietats.
A part del seu gust delicat i saborós, els préssecs destaquen per les seves grans qualitats nutritives
Tenen vitamines antioxidants: A,C i E que ajuden a evitar l’envelliment precoç de les cèl·lules, a part de reforçar el sistema immunitari.
Aquestes vitamines A,C i D contraresten l’acció perjudicial de les molècules oxidants anomenades radicals lliures i d’aquesta manera, ajuden a evitar les malalties degeneratives i l’envelliment precoç.
El préssec és també ric en minerals, com el potassi que ajuda a regular la tensió arterial i el fòsfor que és molt important per el sistema nerviós, així com el magnesi que contribueix a reduir la sensació d’estrès, cansament o ansietat.
A més, els préssecs ajuden a fer la digestió, són diürètics i lleugerament laxants, degut al seu ric contingut en fibra.
Al ser una fruita no massa rica en sucres, però d’efecte saciant, és també molt adequada en els règims per aprimar-se o per controlar el pes.
És a causa d’aquestes propietats, que ja des d’antic el préssec va ser adoptat a la Xina antiga, concretament a la filosofia taoista, com a símbol de la longevitat i de la immortalitat. Aquest fruit, originari de Xina,  va arribar a Europa  a través de Persia i les rutes comercials que unien l’Orient i l’Occident i es cultiva a l’Occident  des de l’Edat Mitjana.


dijous, 9 de juliol del 2015

Galtes de porc estofades. La pastanaga

Les galtes de porc són unes peces de carn, que si estan ben guisades, queden molt tendres i gelatinoses. Són delicioses i a més a un preu molt interessant.
Si a més, les fem estofades, tenim l’avantatge de que es poden deixar preparades amb antelació.
Per totes aquestes raons, i perquè estan boníssimes, avui toca: galtes estofades.

Galtes de porc estofades


Ingredients: (4 persones):
4 galtes de porc 
2 cebes grosses
3 tomàquets
2 pastanagues
1 got de conyac o de vi ranci
1 got d'aigua
Una branca de farigola i una branca de romaní
Sal, pebre negre i oli d’oliva

Preparació:
Salpebreu les galtes de porc i rossegeu-les en una cassola amb oli.
Reserveu-les.
Talleu les cebes, els tomàquets i les pastanagues a trossos, salpebreu-los i sofregiu-los en una  cassola amb una mica d’oli d’oliva.
Afegiu a la cassola les galtes.
Aboqueu el conyac o el vi ranci i l’aigua.
Poseu també la farigola i el romaní dins de la cassola.
Coeu tot junt, a poc a poc,  durant al menys una hora. (També es pot fer amb una olla ràpida i el temps de cocció serà sensiblement més curt).
Quan ja estiguin cuites, separeu les galtes de la resta d’ingredients.
Tritureu amb una batedora elèctrica la resta dels ingredients (verdures i líquids) per tal d’obtenir una bona salsa.
Aboqueu a la cassola les galtes i la salsa i deixeu coure uns minuts tot junt (2 o 3 minuts).
Comproveu el grau de cocció i la sal abans de servir.

La pastanaga
En els estofats m’agrada posar una mica de pastanaga perquè crec que fa que les carns quedin més tendres, però també m’agrada consumir-la crua en amanides, en purés o bullides amb la verdura. Cuita o crua la pastanaga és fàcil de digerir i molt saludable.
El component més abundant de les pastanagues és l’aigua ( el 88%). La resta són hidrats de carboni que proporcionen energies i també conté beta carotè o provitamina A, responsables del color de la pastanaga. Les vitamines estan també present a les pastanagues, en concret vitamina E i vitamina B. I finalment, pel que fa als minerals, s’ha de destacar el potassi, el calci, el fòsfor i el iode.
En quant al beta carotè o provitamina A, quan és absorbit, es transforma en vitamina A, que és essencial per la vista, per la pell i per el bon funcionament del sistema immunològic. El beta carotè és antioxidant i neutralitza els radicals lliures, per la qual cosa es pot dir que el consum regular de pastanagues, com el d’altres productes que contenen aquest element, redueix el risc de malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer.
La pastanaga conté també àcid fòlic que ajuda a prevenir anèmies i la niacina que és un altre dels nutrients de la pastanaga que assegura el bon funcionament del sistema digestiu i del sistema nerviós.
Quan utilitzem la pastanaga a la nostra cuina haurem de tenir en compte que per netejar-les és millor rascar-les que pelar-les perquè la major part de les vitamines estan al costat de la pell.
Com a curiositat, podem dir, que les pastanagues tenen el seu origen a l’Afganistan, cap al 3.000 aC. i que originàriament no eren de color taronja, sinó que eren de color morat per fora i grogues per dintre. Més tard, quan els comerciants àrabs van fer arribar les llavors de pastanaga a altres regions, van sorgir varietats de tonalitats diferents com el blanc, el groc o fins i tot el negre. Al segle XVI es va produir la primera pastanaga de color taronja a Holanda i va ser justament de color taronja perquè coincidís amb el color de la casa reial d’Holanda.