divendres, 30 de setembre del 2016

V Dia Cuina i Fira del porc i la cervesa

El passat dissabte 24 de setembre es va celebrar a Manlleu el V dia Cuina en el marc de la Fira Gastronomica del Porc i de la Cervesa.

Una de les activitats del dia Cuina era un concurs de receptes amb cervesa en el que vaig participar amb la recepta  Faves amb sèpia, escopinyes i cervesa que ja vaig publicar en aquest blog i vaig ser una de les finalistes i per tant vaig ser convidada a Manlleu per participar  en la trobada de bloggers i gaudir d’un programa d’activitats que els responsables de la revista Cuina van preparar per nosaltres.


La primera de les activitats va ser la visita a la granja el Serradet de Barneres, una granja d’ovelles. Vam participar a continuació en un taller de de elaboració de mató per finalment fer una degustació de totes les varietats de formatge que elaboren en aquesta petita granja


Un cop vam tornar a Manlleu es van lliurar els premis del concurs de la ma del Josep Sucarrats director de la revista Cuina i d’en Pep Nogué gastrònom  i amic nostre.

A continuació i com que ja era l’hora, vam anar a dinar al restaurant  Sambucus del mercat de Manlleu, on vam poder gaudir d’un saborós i variat menú que va consistir en un s entrants  de Carpaccio de peus de porc amb vinagreta de festucs, llata de porc freda amb maionesa “d’encortits” i costella de porc a baixa temperatura amb compota de poma. El primer plat va consistir en una amanida de tomàquets de TotSans amb pesto i pinyons, de segon, Caneló de rostit amb salsa soubisse i formatge madurat d’ovella del Serradet de Barneres i per acabar i com a postres Textures de xocolata.
Després de dinar vam anar a passejar per la Fira del Porc i la Cervesa que es trobava a la plaça Fra Bernadí on vam poder visitar els stands de cerveses artesanes i de productes del porc i on vam poder fer també algunes compres.


A quarts de sis i també a la Fira va tenir lloc l’especejament del porc, així com l’elaboració dels productes derivats, tot comentat per en Pep Nogué.
Per acabar, encara vam poder assistir a un tast maridatge, on Ivan Hemosilla de la cerveseria artesana La Microcervesera ens va proposar el maridatge de sis cerveses artesanes amb sis embotits de cansaladers de Manlleu, on a part de poder gaudir dels gustos i aromes que l’Ivan ens va preparar, vam aprendre un munt de coses interessants sobre el complex món de la cervesa.
Una agradable trobada,  en un ambient  simpàtic i festiu on ens ho hem passat molt bé i hem aprés  moltes coses sobre el món del porc i de la cervesa. 

divendres, 16 de setembre del 2016

Empanada de carn. La cuina gallega

Feia molt temps que teníem ganes de fer el Camí de Sant Jaume a peu i aquest any ens hem decidit. Ha estat una experiència molt maca i molt satisfactòria i a la fi del camí hem aprofitat per visitar una mica Galicia. La darrera vegada que hi vam anar va ser fa 36 anys (l’estiu de 1980) i hem pogut gaudir d’uns dies de relax, bonics paisatges, visita de monuments històrics i naturalment hem pogut gaudir també de la seva bona cuina.
I ja de tornada a casa, com que tenia moltes ganes de fer algun dels bons plats que hem degustat ,he començat per una bona empanada de carn.

Empanada de carn

Ingredients:
2 làmines de pasta de full rectangulars (també podríem fer la massa nosaltres mateixos)
400 grams de carn picada ( vedella)
Un pebrot verd
Una ceba gran
Un tomàquet
2 grills d’all
Un ou
Sal

Preparació:
Renteu i talleu el pebrot, el tomàquet i la ceba.
Fregiu-los
Reserveu-los
Fregiu la carn picada amb els alls tallats, una mica de sal i una mica de pebre
Mentre fregiu la carn, remeneu-la i abans de que comenci a daurar-se, pareu la cocció
Afegiu la carn fregida a la paella o cassola on teniu les verdures cuites i remeneu per tal que quedi tot ben barrejat
Rectifiqueu la sal i el pebre si convé
Deixeu refredar la barreja
 Quan la carn ja estigui freda, comenceu l’elaboració de l’empanada
Agafeu una de les dues lamines de la pasta de full, estireu-la bé i comenceu a posar el farcit per sobre sense arribar als extrems
Agafeu l’altra làmina de pasta de full i poseu-la per sobre i amb una forquilla punxeu-la una mica
Per tancar l’empanada, agafeu l’extrem de la làmina que tenim a sota i poseu aproximadament un dit d’aquesta làmina per sobre de la làmina superior i amb una forquilla pressioneu per tal de que quedi tota l’empanada ben tancada i no surti el farcit
Escalfeu el forn a 200ºC
Pinteu la làmina superior de l’empanada amb un ou batut
Si voleu, podeu decorar una mica la part superior de l’empanada amb una mica de la pasta de full (jo simplement he posat la lletra C de carn)
Introduïu l’empanada al forn i deixeu coure uns minuts fins que veieu que està daurada i sobretot respectant el temps de cocció que el fabricant de la pasta de full ens indica en el paquet.

La gastronomia gallega
 Sovint quan diem que hem visitat Galicia aquest estiu, el comentari és “Haureu menjat bé” i efectivament, hem menjat molt bé perquè la gastronomia gallega és rica i variada.

Les principals característiques de la cuina gallega és la senzillesa i l’alta qualitat de les seves matèries primeres, tant pel que fa a les carns. com als peixos, mariscs, vegetals i làctics. La senzillesa de les seves preparacions fa que es pugin gaudir les matèries primeres en la seva intensitat natural. No hi ha un excés d’additius, adobs o especies que pugin amagar els gustos dels productes sinó al contrari, es busca ressaltar les qualitats del producte i els seus sabors.
Els menjars tradicionals gallecs estan basats principalment en carns, peixos i verdures amb plats abundants i de gran contingut calòric ,en especial durant els mesos d’hivern, però que per altra banda estan lliures de greixos complexos i saturats.
Entre els plats més coneguts de la gastronomia gallega, destaca la empanada.

No se sap exactament quin és l’origen de l’empanada, però se sap que els perses fa milers d’anys cuinaven unes preparacions similars a l’empanada actual. Sembla que van ser els grecs els que van donar a conèixer l’empanada a la resta del món antic, però al nostre país es creu que els que la van donar a conèixer no van ser els grecs, sinó els àrabs i les petites empanades que ells preparaven van anar evolucionant fins arribar a les empanades gallegues tal i com ara les coneixem.
Hi ha empanades de diferents varietats tant pel que fa a la pasta, com al farcit. Entre les pastes n’hi ha d’elaborades amb blat, amb blat de moro, amb sègol o bé amb barreges de diferents cereals, però també hem pogut menjar empanades de pasta de full, aquesta darrera no tan tradicional sinó que ha estat incorporada més recentment i pel que fa al farcit, la varietat és també molt extensa. Les més tradicionals són la de carn i la de tonyina, però hi ha també de bacallà, de musclos, d’ escopinyes, de pop, vegetarianes...)