Des del blog Memòries d’una
Cuinera ens inviten aquest mes a fer una recepta de macarrons. Els macarrons és
un tipus de pasta que es pot preparar de
moltes maneres i l’èxit està gairebé garantit.
Jo he decidit fer una
preparació molt mediterrània, amb olives, anxoves, tàperes i tomàquets i no
n’ha quedat ni un als plats.
Macarrons
amb olives, anxoves, tàperes i tomàquets
Ingredients
(per a 4 persones)
400 grams de macarrons
1 llauna d’anxoves
4 tomàquets madurs
1 llauna d’olives farcides
d’anxova
2 cullerades de tàperes
2 dents d’all
Orenga
Oli d’oliva verge extra
Pebre negre i sal
Preparació:
En una paella amb una mica
d’oli, sofregiu a foc lent els alls tallats a rodanxes.
Quan els alls agafin una
mica de color, afegiu les anxoves tallades a trossos petits i remeneu fins que
es desfasin.
Afegiu les olives tallades
per la meitat, les tàperes i els tomàquets pelats i tallats a daus petits.
Deixeu coure durant uns
minuts.
Abans d’apagar el foc,
salpebreu i afegiu una mica d’orenga.
A banda, bulliu la pasta amb
abundant aigua, durant els minuts que s’indiqui en el paquet.
Escorregueu la pasta.
Poseu-la al plat i
condimenteu-la amb la salsa.
La
pasta, millor al dente.
La pasta “al dente” és la
pasta que està cuita per fora però que el seu interior conserva un puntet
de crua, és una mica dura quan la
mosseguem.
Des del punt de vista
nutritiu, podem dir que la pasta al “dente” és millor que la pasta més cuita.
La pasta és un carbohidrat
d’absorció lenta, però depenent de la cocció, aquests carbohidrats
s’aprofitaran millor o pitjor. La pasta “al dente” té un índex glucèmic
inferior al de la pasta molt cuita, això fa que la pasta “al dente” trigui més
a digerir-se i per tant, l’energia que proporciona al nostre organisme triga
més en consumir-se. Per tot això, els esportistes o les persones que han de
realitzar activitats físiques de llarga durada, han de consumir la pasta “al
dente”.
També per a les persones que
volen controlar el seu pes, és millor menjar la pasta “al dente” perquè com que
els carbohidrats que conté la pasta trigaran més estona a consumir-se, la
sensació de gana trigarà més a aparèixer, és a dir la pasta “al dente” té un
efecte més saciant.
Per tot això, podem dir que
la pasta, millor al “dente”.