Musclos al vapor amb mango i alvocat

Amb aquestes calors fa molta mandra entrar a la cuina i fer àpats elaborats i complicats, que en altres èpoques de l’any, ens encanta i ens relaxa cuinar. Ara, però, busquem plats ràpids i que puguem tenir llestos en un tres i no res.

Musclos al vapor amb mango i alvocat

Ingredients ( 2 persones):

Un quilo de musclos

2 alvocats petits

½ mango

½ ceba tendra

Julivert

Oli d’oliva

Vinagre

Preparació:

Netegeu els musclos.

Poseu-los a coure en una cassola plana amb un raig d’aigua.

Tapeu la cassola.

Quan els musclos es vagin obrint, traieu-los de la cassola.

Traieu una de les closques de cada musclo.

Talleu petits l’alvocat, el mango, la ceba tendre i el julivert.

Amaniu els quatre ingredients (alvocat, mango, ceba i julivert) amb oli i vinagre de Mòdena.

Barregeu bé.

Disposeu els musclos en un plat i poseu per sobre el preparat que hem fet amb l’alvocat, el mango, la ceba i el julivert més l’oli i el vinagre per sobre els musclos i serviu-los.

Es pot substituir el vinagre de Mòdena per llimona o llima.

Només 4 coses sobre...el mango

Plàtans, pinyes, mangos...són fruites tropicals molt populars a casa nostra i avui anem a conèixer una mica més d’aquesta deliciosa i saludable fruita.

-El mango és originari de la Índia i amb aquesta fruita es prepara en aquest país una beguda que s’anomena Aam Ka Panna i serveix per combatre la calor.

-El mango és també molt beneficiós per la bona salut de les dents. La raó principal és el seu alt contingut en vitamina C. Només amb un mango al dia tindríem la dosi recomanada pels nutricionistes.

-El mango és també ric en beta carotè, un element que té la capacitat de convertir-se en vitamina A. Aquesta vitamina té la propietat de prevenir l’aparició del càncer gracies a les seves propietats antioxidants.

-Per saber si un mango està madur, haurem de comprovar que sigui lleugerament tou i que faci bona olor. En canvi el color de la pell no ens indica el grau de maduració, sinó que aquest color depèn de la varietat de mango. El color de la polpa sí que indica el grau de maduració, d’aquesta manera hem de saber que el mango madur ha de tenir la polpa de color taronja.

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i gambes)

M’agraden molt els plats on es combinen la carn i el peix, ja sigui amb pollastre, costella, conill o amb mandonguilles, per part de la carn, i amb sèpia, escamarlans, gambes o cloïsses, per part del peix.

Aquesta vegada la combinació és ben senzilla, només pollastre, sèpia i gambes, però ja veiem que el plat permet altres ingredients.

En aquest cas he utilitzat conyac i brou de peix, però com el plat és molt versàtil es podria haver substituït el conyac per vi blanc o el brou de peix per un altre tipus de brou o fins i tot per aigua.

Ja veiem doncs que és un plat que permet moltes variacions en funció del que tinguem a casa i dels nostres gustos o preferències, però el que no deixo mai  de fer és afegir a la picada una culleradeta de pebre vermell picant que li dona un color, un aroma i un gust molt particular.

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i  gambes)

Ingredients per a 4 persones:

 2 cuixetes de pollastre per persona

2 o 3 gambes grosses per persona

Una sèpia

Una ceba

2 grills d’all

2 tomàquets madurs

Una copa de conyac

½ litre de brou de peix (Aneto, com sempre)

Oli d’oliva verge extra

Sal

Ingredients per a  la picada:

2 o 3 bastonets de pa

Un grapat d’ametlles torrades

2  grills d’all

Una culleradeta de pebre vermell picant

Preparació:

-Fregiu les gambes i reserveu-les.

-Fregiu la sèpia neta i tallada a daus i reserveu-la.

-Fregiu les cuixes de pollastre en el mateix oli i reserveu-les

-A la mateixa cassola i si cal afegiu més oli, fregiu la ceba i l’all picats.

-Quan la ceba sigui transparent, afegiu el tomàquet ratllat i fregiu fins que estigui fet.

-Prepareu la picada amb els bastonets de pa, les ametlles, l’all i la cullerada de pebre vermell. Es pot fer la picada amb el morter o amb la picadora elèctrica.

-Afegiu la picada a la cassola on hem fet el sofregit i afegiu també el conyac, la sèpia i el pollastre.

-Deixeu coure un parell de minuts per tal de que l’alcohol s’evapori.

-Afegiu el brou i deixeu coure durant uns 30 minuts, però haureu de controlar que el brou no s’evapori i si cal haureu d’afegir-ne una mica més.

-Passat els 30 minuts, proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.

-Afegiu les gambes i deixeu coure 5 minuts més.

-Ja podeu servir-lo però si el prepareu d’un dia per l’altre encara serà més bo.

Només quatre coses sobre...el pebre vermell

-El pebre vermell és el pebrot vermell (Capsicum Anuum) prèviament deixat assecar i mòlt.

-Hi ha tres varietats de pebre vermell: el dolç, l’agredolç i el picant. L’element responsable del gust picant és la capsaicina que està present només en el pebrot picant i no en el dolç.

-Aquest condiment va arribar a Europa a través d’Espanya ja que Cristòfol Colon el va portar dels seus viatges per Amèrica i es va estendre ràpidament el seu cultiu i el seu consum, arribant a ser molt utilitzat en alguns països com per exemple Hongria on s’anomena paprika i és l’ingredient principal del seu plat més típic com és el goulash

-Actualment l’Índia i la Xina són el exportadors més importants d’aquesta espècie i tot i que originàriament és de color vermell (d’aquí el seu nom) amb les millores genètiques avui en dia s’obtenen varietats de color taronja, groc i blanquinós.

Rossejat de fideus o fideuada ( de casa meva)

No sé ben bé si aquest plat que he cuinat és més aviat un rossejat de fideus o una fideuada, sigui el que sigui, és un plat que acostumo a fer de tant en tant, trobo que és molt agraït, no dona molta, molta feina, fa festa i ens agrada a tots, així és que quedo sorpresa que no l’hagi posat encara mai al blog. D’avui no passa.

En aquestes receptes tradicionals hi ha tantes versions com cuiners i cuineres i és per això que aquesta és la fideuada o el rossejat de fideus de casa meva.

Rossejat de fideus o fideuada

Ingredients:

3 o 4 gambes grosses per persona

100 grams de fideus per persona

1 sípia gran

1 ceba

3 o 4 grills d’all

Un pebrot petit

3 tomàquets madurs

1 cullerada de pebre vermell dolç

Brou de peix ( com sempre utilitzo Brou de peix Aneto)

Sal

Oli d’oliva verge extra

Preparació:

Renteu bé les gambes i la sípia.

Saltegeu les gambes en una paella amb una mica d’oli i sal.

Reserveu-les.

Quan estiguin fredes, peleu-les deixant les cues perquè quedi més bonic i reserveu el caps.

Talleu la sípia a quadrats i reserveu la melsa per afegir-la més tard.

Saltegeu la sípia a la paella, afegint una mica més d’oli si és necessari.

Quan estigui cuita, reserveu-la també.

A la mateixa paella que hem saltejat les gambes i la sípia i afegint més oli si ho creieu convenient, prepareu el sofregit.

Comenceu amb la ceba tallada a trossos petits que anireu fregint a poc a poc.

Quan comenci a ser transparent, afegiu l’all també tallat a trossos petits.

Mentre es cou la ceba i l’all,  prepareu el tomàquet ratllat, afegiu el pebre vermell i el suc de la melsa i els aboqueu a la paella on esteu fent el sofregit quan la ceba comenci a agafar color.

Coeu el sofregit a foc baix i quan et tomàquet ja hagi deixat anar tota l’aigua, apagueu el foc i reserveu.

En un altra paella o cassola plana amb una mica d’oli  i un grill d’all ben trinxadet, fregiu els fideus remenant constantment perquè no es cremin, fins que agafin color de torrats.

Tritureu els caps de les gambes amb el brou de peix i aboqueu aquesta barreja a la paella on tenim els fideus torrats. El brou ha de cobrir els fideus.

Afegiu també el sofregit, barregeu tots els ingredients i deixeu coure uns 10 o 15 minuts.

Uns minuts abans d’acabar la cocció, afegiu la sípiai les gambes.

Comproveu si falta sal i afegiu-ne si és necessari.

Deixeu reposar un parell de minuts i ja estarà llest per menjar.

Serviu el plat ben calent i acompanyat d’una mica d’allioli.

Només quatre coses sobre....les gambes

-Les gambes son riques en proteïnes, àcid fòlic i ferro i són riques en àcid Omega 3.

-Tenen poques calories i per tant, son molt adequats a les dietes d’aprimament

-Contràriament a les creences populars, les gambes i els llagostins són dels productes del mar que menys colesterol aporten al nostre organisme.

-A la cuina és un aliment molt agraït perquè accepta nombroses preparacions des de les més sofisticades a les més senzilles, com per exemple les gambes a la planxa.

Suquet de rap i gambes

Si, després de totes els àpats nadalencs, encara us toca preparar el dinar del dia de Reis i no trobeu el què, potser us agradarà la idea d’un suquet de rap i gambes. A casa, l’hem menjat avui i  els plats han quedat ben nets després de fer-nos un tip de sucar-hi pa. Tot un èxit.

Suquet de rap i gambes

Ingredients

Gambes ( 3 o 4 per persona)

Rap ( 2 talls per persona)

Un pebrot verd petit

2 cebes grans

4 o 5 grans d’all

2 tomàquets madurs

Un litre de brou de peix casolà o preparat marca Aneto ( jo sempre utilitzo el brou Aneto em simplifica la feina i em dona garantia de qualitat)

Un raig de conyac

Una cullerada de pebrot vermell dolç

Oli d’oliva verge extra

Sal

Per la picada:

Un grapat d’ametlles torrades

Un  grapat  d’avellanes torrades

3 bastonets de pa

Julivert

Preparació:

Saltegeu  les gambes

Reserveu-les

Sofregiu el pebrot, la ceba i l’all, tots tallats  a trossets petits

Quan el sofregit comenci a agafar una miqueta de color, afegiu el tomàquet pelat i tallat

Afegiu un raig de conyac

Deixeu coure  a foc baix el sofregit uns minuts i just abans d’apagar el foc afegiu el pebrot vermell dolç

Prepareu la picada amb les avellanes, les ametlles, els bastonets de pa, el julivert i un bon raig de brou

Tritureu el sofregit

Torneu a abocar el sofregit, ara triturat, a la cassola

Afegiu la resta del brou de peix i deixeu que arrenqui el bull

Incorporeu a la cassola el peix salat prèviament

Incorporeu les gambes

Incorporeu la picada i remeneu per tant de que s’integri bé amb la resta d’ingredients

Deixeu coure entre 8 a 10 minuts

Serviu ben calent i no oblideu treure a taula una bon panera plena de bon pa per sucar a la salseta

Només quatre coses sobre...el suquet de peix

-El suquet és un plat d’origen antic i humil que els pescadors preparaven amb peixos que no podien vendre al mercat perquè s’havien fet malbé durant la pesca o perquè eren poc atractius a la vista

-La diferencia entre el suquet i la sarsuela és que el primer porta patata i el segon, no. Per tant, aquest plat que jo he preparat es podria considerar més aviat una sarsuela que un suquet.

-A part de la sarsuela, hi ha també altres plats similars, com per exemple l’all cremat, el romesco de peix, típic de Tarragona o la caldereta, pròpia de les Illes Balears. Totes aquestes preparacions tenen en comú que es tracta de peix cuinat en una cassola amb un sofregit i una picada.

-Hi tantes classes de suquets com de pescadors o com de cuiners i cuineres, ja que és un plat popular i cadascú hi posa el seu toc personal, però en qualsevol cas, el peix d’un suquet ha de ser de carn ferma i dura, de manera que aguanti bé la cocció i les patates, en cas de posar-ne, han de ser velles ja que tenen menys aigua i així agafen millor el suc del sofregit i  de la picada.

Cassola de calamarcets i gambes amb alls tendres.

Una recepta fàcil i molt ràpida de fer. La única cosa una mica més entretinguda és netejar bé els calamarcets. Però un cop netejats, la resta és tan ràpid de fer que seria digne de ser cronometrat i al final, sembla mentida que una cosa tan ràpida i tan senzilla de fer pugui resultar tan bona.

Cassola de calamarcets i gambes amb alls tendres

Ingredients :

Calamarcets (uns 300 0 400 grams per persona comptant que redueixen molt al coure)

Un manat d’alls tendres ( o una bossa d’alls tendres congelats)

Oli d’oliva verge extra

Sal

Pebre negre en gra

Llagostins (aquest ingredient és opcional però en el cas que es vulgui posar cal comptar 3 o 4 per persona)

Preparació:

Netegeu bé els calamarcets

Netegeu els alls tendres i talleu-los a trossets

En una cassola amb un parell de cullerades d’oli, saltegeu lleugerament els alls tendres amb una mica de sal i uns quants grans de pebre

Salpebreu els calamarcets

Abans de que els alls estiguin cuits, afegiu a la cassola els calamarcets i acabeu de saltejar tot junt

Al final, i si voleu, podeu afegir a la cassola uns llagostins que prèviament haureu salpebrat i fregit en una paella a part. 

Només quatre coses sobre...els alls tendres

1       La diferencia entre l’all sec i l’all tendre és només que l’all tendre és recollit a la primera fase del creixement.

2     Actualment, es poden trobar alls tendres a les fruiteries durant tot l’any, però la seva millor època i per tant, quan són més gustosos, és a finals de l’hivern i començaments de la primavera.

3    Els beneficis nutricionals de l’all tendre són pràcticament iguals al de l’all sec i el benefici més important per aquesta època de l’any, és que augmenten les defenses i combaten les infeccions

4   Tot i  que des del punt de vista nutricional, com ja hem dit abans, els alls secs i els alls tendres són molt semblants, des del punt de vista del sabor són diferents ja que el gust de l’all tendre és molt més suau, per tant, molt més adequat als paladars infantils i per aquelles persones que troben el gust de l’all massa fort.

Sopa de noodles d’arròs amb verdures i cloïsses. Les claus d’una alimentació saludable

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona la fira Alimentaria i un any més, els nostres amics d’Aneto ens van invitar a assistir a aquesta fira i d’aquesta manera vam visitar el seu stand, vam provar una vegada més el seus productes i també vam tenir l’ocasió de presenciar el show cooking en el que els nostres companys del blog No hi ha ous, la Gisela i el Ramon, van preparar una sopa de noodles amb verdures i cloïsses que estava deliciosa.

Una recepta que és fàcil, ràpida, saludable i amb un toc oriental que de ben segur agradarà a tothom, tant com ens va agradar a nosaltres.

Una sopa que tan pot ser un plat ràpid de cada dia, com una sopa de festa.

Sopa de noodles d’arròs amb verdures i cloïsses

Ingredients (per a 4 persones)

-200 grams de noodles d’arròs

-un manat d’alls tendres

-un manat de cibulet (cebollino). Si no trobeu cibulet, a vegades jo he tingut dificultats per trobar-ne, es pot utilitzar ceba tendra.

-un manat d’espàrrecs verds

-4 carxofes

-200grams de cloïsses

-un grapat de sèsam torrat

-un polsim de xili picat (molt poquet)

-una mica de gingebre fresc ratllat

-un brick d’un litre de caldo de peix Aneto

-4 llagostins

-un ou batut

-panko

 Preparació:

Peleu els llagostins i traieu els budells.

Saleu-los i passeu-los per ou batut i per panko

-Fregiu els llagostins arrebossats i reserveu-los

-Netegeu i talleu les verdures: carxofes, espàrrecs, alls tendres i cibulet.

-En un wok ben calent i amb una mica d’oli, sofregiu les verdures començant per les carxofes, a continuació afegiu els espàrrecs i finalment el cibulet i els alls tendres. Les verdures han de quedar cruixents per fora i cuites per dins.

-Afegiu al wok les cloïsses i quan es comencin a obrir, ratlleu una mica de gingebre i esmicoleu una mica de xili i afegiu-los al wok.

-Proveu i rectifiqueu de sal si és necessari.

-A continuació, aboqueu al wok el caldo de peix Aneto i quan estigui a punt de bullir, afegiu els fideus.

-Deixeu coure 2 minuts (els fideus d’arròs es couen molt ràpid)

-Apagueu el foc i deixeu reposar 3 minuts

-Al moment de servir, poseu per sobre una mica de sèsam torrat i el llagostí arrebossat amb panko per decorar.

Les claus d’una alimentació saludable

L’edició d’aquest any de la fira Alimentaria ha fet una gran aposta pels productes naturals, ecològics i sobretot saludables.

Tant si mengem a casa, com si mengem al restaurant, cada vegada som més i més conscients de la importància d’una bona alimentació, com a prevenció de les malalties i cada vegada més persones busquem bons aliments i saludables.

Realment és tan important seguir una bona dieta?

 Està demostrat que una dieta equilibrada, variada i saludable ajuda a que el nostre cos funcioni correctament, ens alimenta però a més redueix el risc de patir certes alteracions i malalties. Cada vegada són més importants les malalties que diem de civilització com la hipertensió, l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars, certs tipus de càncer que es relacionen amb una alimentació incorrecta. La causa d’aquestes malalties no és només deguda a la mala alimentació, però sí que la mala alimentació, és un dels factors que augmenten el risc d’aparició i de desenvolupament d’aquestes malalties.

Alimentar-se de forma saludable no és tan difícil com podríem pensar i per ajudar-nos a aconseguir-ho hi ha una sèrie d’aspectes que haurem de tenir en compte.

-Variar els aliments. Menjar una mica de tot ,però no menjar grans quantitats de res.

-Respectar les hores dels àpats i no saltar-se’n cap.

-Moderar i reduir els greixos d’origen animal, es tracta dels greixos saturats que són els responsables del colesterol.

-Quan mengem carns, escollir carns magres i eliminar els greixos que són visibles a les carns abans de coure-les i treure el greix del brou quan es refreda.

-Reduir i limitar el consum d’embotits, carns amb greix, foie gras i patés

-Prendre làctics baixos en greix (desnatats i semi desnatats)

-Menjar com a mínim 4 vegades a la setmana peix. Convindria que alguna ració de peix fos de peix blau.

-Prendre 5 racions de fruita i verdura al dia. Al menys 2 d’aquestes 3 racions, haurien de ser crues ( fruites o amanides)

-Prendre de 2 a 4 racions setmanals de pasta, arròs o llegums i millor encara si són integrals.

-Menjar cada dia cereals, com per exemple, el pa.

-Reduir el consum d’aliments amb molt sucre o amb molta sal

-Beure al dia entre un litre o un litre i mig d’aigua

-Consumir oli d’oliva que és el que té més greixos insaturats que són els greixos cardioprotectors. No barrejar l’oli d’oliva amb l’oli de llavors, no fer servir l’oli cremat (que fumegi) i no reutilitzar l’oli que s’ha fet servir per fregir.

-Distribuir l’alimentació en tres o quatre àpats diaris.

-Fer servir preferentment tècniques de cocció amb pocs greixos com el bullit, el vapor, la planxa, el forn, el papillote...

-Condimentar els aliments amb herbes aromàtiques i especies per tal de reduir el consum de sal.

Aquests petits consells alimentaris combinats amb un tipus de vida activa i altres aspectes com intentar combatre el sedentarisme, fer un control regular del pes corporal, eliminar els hàbits tòxics com el tabac o l’alcohol i mantenir un ritme de vida tranquil i controlar l’estrès, seran decisius per tal de prevenir malalties i tenir una bona qualitat de vida.

Faves amb sèpia, escopinyes i cervesa

Les faves, a casa, ens encanten però acostumo a fer-les amb pernil,ceba i all. Una recepta senzilla i saludable, però avui he optat per acompanyar les faves amb sèpia escopinyes i cervesa.

Faves amb sèpia, escopinyes i cervesa

Ingredients:

1 quilo de faves pelades

1 sèpia

500 grams d’escopinyes

2 cebes tendres

2 grans d’all

1 got de cervesa

Oli, sal i pebre vermell

Preparació:

Talleu les cebes i els alls ben petits.

Saltegeu-los en una cassola amb una mica d’oli.

Renteu i talleu la sèpia a quadradets.

Afegiu la sèpia al sofregit d’alls i cebes.

Saltegeu tot durant uns minuts.

Afegiu una culleradeta de pebre vermell dolç i la cervesa.

Remeneu.

Afegiu les faves i una miqueta d’aigua.

Deixeu coure les faves tapades durant 30 minuts a foc lent.

Obriu les escopinyes al vapor.

Afegiu les escopinyes a la cassola i deixeu coure tot junt aproximadament uns 5 minuts més.

Serviu ben calent.

Dèficit de vitamina D

L’altre dia vaig fer-me una analítica, tal i com em va demanar la meva doctora, i el resultat em va sorprendre: dèficit de vitamina D. Sabia que l’absorció de la vitamina D està relacionada amb l’exposició al sol i com que habitualment els caps de setmana acostumo a sortir a la muntanya o a la platja, em va estranyar que tingués dèficit d’aquesta vitamina, però la doctora em va aclarir que actualment és un problema  molt més habitual del que ens pensem. Els protectors solars, que ens recomanen utilitzar els dermatòlegs, provoquen un dèficit d’ aquesta vitamina.

La vitamina D, però, és molt important perquè és la responsable de l’absorció intestinal del calci dels aliments i també del fòsfor. La vitamina D ens permet mantenir els nostres ossos i el nostre cor sans i redueix el risc de contraure càncer de mama així com altres tipus de càncers.

Per tant, és imprescindible mantenir els nivells de vitamina D recomanats si volem gaudir d’una bona salut. A part de prendre, sempre per recomanació medica, un suplement de vitamina D, també podem afegir més aliments rics en vitamina D a la nostra dieta diària.

Quins són aliments més rics en vitamina D?

El salmó. Una ració de 100 grams ens proporciona  360Ul gairebé la meitat de la ingesta diària recomanada. Tots els peixos blaus, en general, contenen vitamina D.

La llet i les llets vegetals. A part de la vitamina D que tenen, algunes estan enriquides amb vitamina D.

Les conserves de tonyina en oli. 85 grams de tonyina en oli aporten el 25% de la quantitat diària recomanada.

El iogurt. Molts iogurts tenen també vitamina D afegida i un iogurt té al voltant de 80Ul de vitamina D.

Els cereals. Aquests són també un tipus d’aliments que acostumen a estar enriquits amb vitamina D. Cal mirar les etiquetes.

Els ous. En especial, el rovell.

    A part d’una dieta rica en aliments que contenen vitamina D també és aconsellable prendre el sol uns 10 minuts tres o quatre dies a la setmana.

Arròs amb llamàntol i gambes. Com celebrar les festes nadalenques sense engreixar-se

Un any més ens trobem davant del repte de celebrar les festes de Nadal sense engreixar-nos gaire.

Més endavant trobareu alguns consells i estrategies per tal de superar el repte.

Triar bé els plats que formaran els menus festius és primordial però no l'única estrategia.

Per Nadal he pensat en un menú més tradicional, però el dia de Sant Esteve menjarem un arròs amb llamàntol, potser no és molt tradicional però espero que a tots els agradi molt.

Arròs amb llamàntol i gambes

Ingredients: (per a 4 persones)

2 llamàntols

400 grams de gamba vermella

2 tomaquets madurs pelats i tallats a trossos.

1 pebrot verd

200 grams d’arròs bomba

Un brick de fumet Aneto (també podeu fer servir un fumet casolà )

2 carxofes

Safrà

2 o 3 grills d’alls

Oli

Sal

Pebre

Preparació:

Talleu el llamàntol a rodanxes

Peleu les gambes

Salpebreu el llamàntol i les gambes

En una cassola amb una mica d’oli, saltegeu les gambes

Reserveu

Saltegeu també el llamàntol

Reserveu

A la mateixa cassola, sofregiu els alls tallats a làmines, el pebrot i les carxofes tallats

Quan ja estigui cuit, afegiu el tomàquet i sofregiu

Quan el sofregit estigui fet, afegiu l’arròs i aneu remenant durant 2 o 3 minuts

Torreu lleugerament el safrà embolicat en paper de plata en una paella

Afegiu el fumet  (la proporció serà una mica més del doble de fumet que d’arròs)

Afegiu el safrà

Deixeu coure a foc viu durant 10 minuts

Proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.

Incorporeu el llamàntol i deixeu coure 4 minuts més

Incorporeu les gambes i deixeu coure aproximadament uns 5 minuts més tot i que haureu de vigilar el grau de cocció.

  

Com celebrar les festes nadalenques sense engreixar-se

 Quan pensem a les festes de Nadal, pensem en dinars interminables i sopars calòrics: cava, torrons, dolços, licors, carns… Sembla que celebrar les festes de Nadal sense engreixar és gairebé impossible.

Sembla ser que durant les dues setmanes que duren les festes nadalenques la majoria de nosaltres guanyarem entre 2 i 4 quilos. Però crec que passar unes bones festes sense engreixar-nos hauria de ser un objectiu possible.

La primera cosa que hauríem de tenir en compte és que durant aquests dies festius encara que estiguem a dieta, podem fer una pausa i celebrar el Nadal amb moderació, però sense pretendre fer dieta perquè l’aspecte psicològic també és important.  Ara bé, no fem d’aquestes dues setmanes una festa constant i mengem de tot cada dia i sense moderació. Mengem tranquil·lament i gaudim durant els dies festius (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis), però la resta de dies hauríem de tornar a la rutina, a la nostra dieta lleugera, saludable i adaptada a les nostres necessitats. Quan parlem de tornar a la nostra rutina durant els dies que no siguin les festes, haurem de fer especial atenció als dolços. Prohibit menjar torrons, bombons, massapà...durant la resta de la setmana.

Menjar lleuger i saludable la resta de dies però sense saltar-se cap àpat perquè això és contraproduent. A vegades pensem que per compensar un  àpat excessiu podem saltar-nos el sopar o l’endemà prendre només fruita o líquids durant tot el dia. Però això pot ser perjudicial, ja que pot alterar els processos hormonals i el nostre cos pot fer una reserva de greixos per compensar. I a més si ens saltem algun àpat o fem una dieta de líquids o de fruita durant tot un  dia, tindrem tanta gana que en el següent àpat tindrem molta gana i menjarem molt més del necessari. És millor arribar als àpats nadalencs amb una gana moderada, per no tal de no menjar en excés.

Una bona mesura és també incloure fruites i verdures en els àpats nadalencs, ja que d’aquesta manera consumirem menys aliments massa calòrics, la fibra vegetal s’absorbeix més lentament per la qual cosa trigarem més en tenir gana i la fruita i la verdura poden ser també molt adequats als menús festius. Les amanides i les postres de fruites poden ser molt bones, atractives, festives i originals.

Per no engreixar massa aquests dies també hauríem de procurar beure força aigua. Tots sabem que l’aigua no té calories i si en bevem força evitarem consumir en excés altres begudes ensucrades i/o alcohòliques i molt calòriques. Una bona mesura és beure un got gran d’aigua abans de cada àpat festiu.

I per acabar, no hauríem d’oblidar fer una mica d’exercici. No cal fer una sessió intensiva de gimnàstica ni córrer una marató, sinó tan sols caminar. Mitja hora diària a bon pas ens ajudarà a eliminar totes aquestes calories que segur que ingerirem de més durant aquests dies.