divendres, 31 de març de 2017

Rossejat de fideus o fideuada ( de casa meva)

No sé ben bé si aquest plat que he cuinat és més aviat un rossejat de fideus o una fideuada, sigui el que sigui, és un plat que acostumo a fer de tant en tant, trobo que és molt agraït, no dona molta, molta feina, fa festa i ens agrada a tots, així és que quedo sorpresa que no l’hagi posat encara mai al blog. D’avui no passa.
En aquestes receptes tradicionals hi ha tantes versions com cuiners i cuineres i és per això que aquesta és la fideuada o el rossejat de fideus de casa meva.

Rossejat de fideus o fideuada


Ingredients:
3 o 4 gambes grosses per persona
100 grams de fideus per persona
1 sípia gran
1 ceba
3 o 4 grills d’all
Un pebrot petit
3 tomàquets madurs
1 cullerada de pebre vermell dolç
Brou de peix ( com sempre utilitzo Brou de peix Aneto)
Sal
Oli d’oliva verge extra

Preparació:
Renteu bé les gambes i la sípia.
Saltegeu les gambes en una paella amb una mica d’oli i sal.
Reserveu-les.
Quan estiguin fredes, peleu-les deixant les cues perquè quedi més bonic i reserveu el caps.
Talleu la sípia a quadrats i reserveu la melsa per afegir-la més tard.
Saltegeu la sípia a la paella, afegint una mica més d’oli si és necessari.
Quan estigui cuita, reserveu-la també.
A la mateixa paella que hem saltejat les gambes i la sípia i afegint més oli si ho creieu convenient, prepareu el sofregit.
Comenceu amb la ceba tallada a trossos petits que anireu fregint a poc a poc.
Quan comenci a ser transparent, afegiu l’all també tallat a trossos petits.
Mentre es cou la ceba i l’all,  prepareu el tomàquet ratllat, afegiu el pebre vermell i el suc de la melsa i els aboqueu a la paella on esteu fent el sofregit quan la ceba comenci a agafar color.
Coeu el sofregit a foc baix i quan et tomàquet ja hagi deixat anar tota l’aigua, apagueu el foc i reserveu.
En un altra paella o cassola plana amb una mica d’oli  i un grill d’all ben trinxadet, fregiu els fideus remenant constantment perquè no es cremin, fins que agafin color de torrats.
Tritureu els caps de les gambes amb el brou de peix i aboqueu aquesta barreja a la paella on tenim els fideus torrats. El brou ha de cobrir els fideus.
Afegiu també el sofregit, barregeu tots els ingredients i deixeu coure uns 10 o 15 minuts.
Uns minuts abans d’acabar la cocció, afegiu la sípiai les gambes.
Comproveu si falta sal i afegiu-ne si és necessari.
Deixeu reposar un parell de minuts i ja estarà llest per menjar.
Serviu el plat ben calent i acompanyat d’una mica d’allioli.

Només quatre coses sobre....les gambes
-Les gambes son riques en proteïnes, àcid fòlic i ferro i són riques en àcid Omega 3.
-Tenen poques calories i per tant, son molt adequats a les dietes d’aprimament
-Contràriament a les creences populars, les gambes i els llagostins són dels productes del mar que menys colesterol aporten al nostre organisme.

-A la cuina és un aliment molt agraït perquè accepta nombroses preparacions des de les més sofisticades a les més senzilles, com per exemple les gambes a la planxa.

dimecres, 15 de març de 2017

Fricandó

El fricandó a casa meva és un plat de festa, però en aquesta ocasió no l’he preparat per celebrar cap festa, sinó per participar per primera vegada en el Projecte Roca que consisteix en cuinsr i fotografiar les receptes del llibre Les millors receptes de la meva mare d’en Joan Roca, un projecte al qual m’uneixo invitada per una bona amiga i blogera: La Palmira del blog Come conmigo El blog de Palmira.

Fricandó


Ingredients:
Carn de vedella tallada a filets prims ( 3 talls per persona)
Farina
2 cebes
Una pastanaga
Un tomàquet madur
½ got de vi ranci
Brou de vedella
3 o 4 grills d’all
Una branca de julivert
Una mica de safrà

Preparació:
Salpebreu els filets de vedella i enfarineu-los
En una paella amb oli d’oliva verge extra, fregiu els filets
Poseu els filets en un plat amb paper absorbent i reserveu-los
Talleu la ceba i la pastanaga ben petita
Sofregiu les dues verdures i quan ja estiguin mig cuites, afegiu el tomàquet pelat i tallat també a trossets i sofregiu
Aboqueu el vi ranci i deixeu-lo reduir
Poseu a la cassola on hem fet el sofregit, els talls de carn i aboqueu el brou ( jo he utilitzat el Brou de carn Aneto que trobo espectacularment bo) fins a cobrir la carn
Deixeu que faci xup xup una bona estona fins que la carn quedi ben tendra
Quan estigui la carn estigui toveta, afegiu una picada que farem amb els grills d’all, el julivert i el safrà
Deixeu bullir uns minuts perquè la picada es barregi bé amb la resta d’ingredients
Proveu si està bé de sal i rectifiqueu si s’escau
El fricandó és més bo si el mengeu l’endemà o fins i tot un parell de dies després de cuinar-lo

Notes
A la recepta original d’en Joan Roca es posen uns moixernons que s’afegeixen en els últims moments de la cocció. Jo no n’he posat perquè a casa no ens agraden massa.
A la recepta original, també a la picada es posen 2 carquinyolis.
Segons la meva opinió els millors talls per preparar el fricandó són la llata i el jarret.

 Només quatre coses sobre...el sofregit
-Un dels elements més bàsics de la cuina catalana és el sofregit, una tècnica que consisteix a fregir a foc suau  i lent verdures (ceba i tomàquet) a baixa temperatura, però el sofregit no és un element massa antic ja que el tomàquet és una part bàsica del sofregit i aquest fruit va arribar d’Amèrica al segle XVI, i encara va trigar a incorporar-se de ple a la cuina catalana. Malgrat la seva relativa joventut, però, s’ha convertit en un element insubstituïble de la nostra cuina.

-En quant a la ceba s’ha de tallar o picar amb un ganivet i no ratllar, ja que si es ratlla la ceba deixa anar molta aigua i la salsa quedarà seca de seguida i pel que fa al  tomàquet és millor pelar-lo i fins i tot, treure les llavors. El tomàquet es pot picar o ratllar i els tipus de tomàquet més adequats són els més carnosos, com els de branca o els de pera.

-Sobre la base del sofregit (ceba i tomàquet)  es poden incorporar a un sofregit altres ingredients com la pastanaga, el pebrot verd o vermell, l’all o el julivert. Si s’afegeix all, aquest ha de ser picat o tallat a trossets i s’incorpora al sofregit quan la ceba està cuita i abans del tomàquet, que és l’últim ingredient que s’incorpora.

-El sofregit és una preparació saludable. Investigadors de la Universitat de Barcelona i del Centre d’Investigació Biomèdica Ciberobn, en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, van identificar l’any 2013 els carotenoides i els polifenols, que són substancies antioxidants beneficioses per a la salut, en diversos tipus diferents de sofregits comercials i per tant, aquests resultats són també extensibles als sofregits casolans.