divendres, 30 de gener de 2015

Mandonguilles amb sèpia. La compra sostenible

Aquest mes de gener la proposta de Memòries d’una cuinera és preparar una recepta de mandonguilles. He aprofitat aquesta ocasió per fer una recepta de mar i muntanya, en aquest cas les mandonguilles pel que fa a la “muntanya” i la sèpia pel que fa al “mar”.

Mandonguilles amb sèpia


Ingredients:
500 grams de sèpia
250 grams de carn de porc picada
250 grams de carn de vedella picada
1 ceba gran
2 tomàquets madurs
Un ou
Sal
Pebre negre
Molla de pa
4 grills d’all
Farina
Oli d’oliva
1 gotet petit de vi blanc
250 grams de pèsols
Un picada (pinyons, bastonets, ametlles i avellanes torrades)

Preparació:
Barregeu la carn picada, l’ou, la molla de pa, que haurem posat a remullar amb aigua una estona abans, una mica de sal, una mica de pebre negre i una mica d’all i julivert picat.
Amb les mans una mica humides doneu forma a les mandonguilles.
Enfarineu-les i fregiu-les en oli ben calent. Reserveu-les.
Talleu la sèpia i saltegeu-la en una paella amb una mica d’oli. Reserveu-la.
En una cassola feu un sofregit amb la ceba tallada i el tomàquet ratllat fins que quedin confitats.
Tireu el vi blanc al sofregit i deixeu-lo reduir.
Afegiu a la cassola les mandonguilles fregides i la sèpia saltejada i barregeu tot amb el sofregit.
Cobriu amb aigua o amb brou de peix.
Deixeu coure a foc baix durant 20 minuts.
A mitja cocció afegiu els pèsols.
Uns minuts abans d’apagar el foc, tireu una picada a la cassola.
Proveu el punt de sal i rectifiqueu si s’escau.

La compra sostenible
Actualment, som cada vegada més conscients de la necessitat de viure de manera sostenible, però la sostenibilitat es pot aplicar també al camp de l’alimentació i no només en referencia al que mengem sinó també a la manera de comprar, de cuinar, de reciclar.....
Què vol dir viure de manera sostenible? La sostenibilitat fa referencia a la capacitat de cadascú de nosaltres d’haver col·laborat en no esgotar els recursos i conservar el medi ambient.
Avui intentarem reflexionar en com ha de ser la compra d’aliments sostenible.
 En primer lloc, comprarem preferiblement aliments de temporada i del nostre entorn, de manera que aquests aliments no hagin de recórrer molts kilòmetres des del seu punt d’origen fins a la nostra taula (productes quilòmetre zero) amb l’estalvi d’energia que això comportarà. D’altra banda, aquests aliments si són de temporada seran més gustosos i tindran uns nutrients més adequats amb l’estació de l’any en que ens trobem. 
Quan fem la compra procurarem també triar productes ecològics on l’ús de productes agroquímics siguin molt restringits o inexistents.
Procurarem evitar també l’excés d’envasos i en el cas de que no puguem evitar-los, triarem aquells que siguin biodegradables. Al comprar aliments frescos reduirem el consum d’envasos que són més nombrosos en el cas de menjars preparats i envasats.
Anirem també amb compte amb les quantitats que comprem perquè no haguem de llençar res.
Un punt que sovint oblidem és com anem a comprar, intentarem anar a llocs propers a casa per tal d’evitar utilitzar el cotxe amb l’estalvi econòmic i de contaminació ambiental que això comporta.
I finalment, un punt també a tenir en compte és el tema de les bosses de plàstic que intentarem reduir o eliminar i per fer-ho és tan fàcil com portar al mercat o al supermercat la nostra bossa reutilitzable o el nostre carret.
Com a norma general direm que caldrà sempre optar pel producte més fresc, més proper, més ecològic, més local i  més natural.



dimarts, 20 de gener de 2015

Gotets de salsa de xató i broqueta de rap. El rap.

Ja som a dia 20 i una vegada més toca participar en aquest repte tan divertit i interessant que ens proposa el blog Destapant cassoles.
Aquest mes havíem de fer una de les moltes receptes del blog Les receptes de Sant Hilari. Podríem dir que Les receptes de Sant Hilari és el blog dels gotets, ja que moltes de les receptes estan presentades en elegants gotets, receptes dolces i salades, veritables obres d’art.
M’ha costat una mica decidir-me perquè hi havia un munt de receptes apetitoses i interessants, però al final m’he decidit pels Gotets de salsa de xató amb rap. He seguit fil per randa la recepta de l’Alfons i l’única cosa que he canviat ha estat afegir un llagostí, perquè a casa ens agraden molt i també per donar un toc més de color a la recepta. I pel que fa a la salsa de xató, l’he preparat de la mateixa manera que acostumo a fer-la.
Gotets de salsa de xató i broqueta de rap

Ingredients:
2 cues de rap
1 llagostí cuit per gotet
Un ou
Farina
Unes fulles de rucula
Sal
Ingredients per a la salsa:
1 got d’oli d’oliva
3 tomàquets
4 o 5 grills d’all
1 grapat d’ametlles i avellanes torrades

2 galetes Maria

Una cullerada de pebre vermell dolç

2 o 3 nyores

1 bitxo

3 cullerades de vinagre

Sal

Preparació de la salsa:

Poseu les nyores a remull amb aigua calenta durant uns minuts.

Traieu les nyores de l’aigua i amb l’ajut d’una cullereta rasqueu la polpa de les

nyores.

Escaliveu els alls i els tomàquets al forn.

Peleu els alls i els tomàquets.

Poseu en un got o en un bol els tomàquets, els alls pelats, les avellanes, les

ametlles, les galetes, el pebre vermell, el bitxo, l’oli, el vinagre, la polpa de les

nyores i una mica de sal.

Tritureu tots els ingredients.

Tasteu la salsa per si s’ha de rectificar de sal, d’oli o de vinagre.

Preparació del plat:

Traieu l’espina del rap de manera que us quedin dos filets de cada cua.

Talleu el rap a daus d’uns 3 o 4 cm.

Saleu el rap.

Bateu l’ou.

Arrebosseu els daus de  rap amb ou i farina.

Fregiu els daus de rap en oli ben calent.

Deixeu els daus de rap sobre un paper absorbent.

A continuació, munteu els gotets:

Ompliu els fons dels gotets amb una capa de salsa de xató.

En una broqueta punxeu dos daus de rap i afegiu un llagostí cuit.

Col·loqueu  la broqueta al fons del gotet .

Decoreu amb una fulla de rucula.


El rap

El rap és un peix blanc molt apreciat, tant pels seu sabor, com pels seus

nutrients.

D’aquests nutrients, cal destacar les seves proteïnes d’alt valor biològic.

 El seu contingut en greixos és molt baix, només 2 grams per cada 100 grams i

és per això que si el cuinem sense excés de greixos o de salses calòriques,

aquest peix és ideal per a les dietes d’aprimament o de control de pes. És també

 pel seu baix contingut en greixos que el rap és molt adequat en casos de

gastroenteritis o digestions pesades i lentes.

El rap té també vitamines i minerals, com la resta de peixos blancs. Entre les

vitamines cal destacar les del grup B en especial la vitamina B9 que és la

vitamina responsable de la producció dels glòbuls vermells i blancs.

Quant als minerals, cal destacar el potassi, el fòsfor, el magnesi i el ferro.

És també amb diferencia el peix que té un índex de colesterol més baix. Una

ració de 150 grams de rap proporciona només el 8% de la quantitat màxima diària.



diumenge, 11 de gener de 2015

Llaminera exprés. El sucre blanc i el sucre morè.

Després del parèntesi nadalenc, tornem a estar presents al blog i en aquest cas amb una recepta molt senzilla i ràpida.
És fantàstic que aquestes preparacions tan senzilles, que gairebé no es pot dir ni que siguin receptes, donin com a resultat un plat bo, saludable i una carn molt tendra.
Llaminera exprés

Ingredients:
1 llaminera de porc sencera
1 ceba
1 got petit d’oli
1 got petit de vi ranci (també es pot fer amb vinagre, però aleshores s’hauria d’augmentar la quantitat de sucre)
½ got petit de sucre morè (també es pot fer servir sucre blanc)
Sal
Pebre negre
Preparació:
Peleu i talleu la ceba a daus
Salpebreu la llaminera
Col·loqueu dins de l’olla ràpida (exprés) la llaminera i la ceba tallada.
Afegiu l’oli, el vi ranci i el sucre i remeneu una mica per tal de que es barregin tots els ingredients
Tapeu l’olla
Coeu a foc baix perquè no es cremi
Quan comenci a sortir vapor deixeu coure uns 10 minuts.
Un cop passat els 10 minuts, refredeu l’olla sota l’aigua freda per tal de tallar la cocció i deixeu refredar.
Tritureu amb un minipimer el suc de la cocció i la ceba per tal d’aconseguir una salsa
Quan la carn sigui freda talleu-la a rodanxes i serviu-la acompanyada de la salsa i també podeu afegir unes verdures o bé unes patates.
És una carn que us quedarà tendríssima i que podeu menjar tant freda com calenta.

El sucre blanc i el sucre morè.
El sucre és un producte molt utilitzat a l’alimentació, no només per endolcir el cafè o les infusions i per fer pastissos, sinó també per cuinar, ja sigui simplement per treure l’acidesa de les salses de tomàquet o bé per donar un punt dolç als nostres plats, com és el cas d’aquesta llaminera exprés.
Però alhora de triar el sucre ens preguntem si és més saludable i més calòric el sucre blanc o el sucre morè. El sucre blanc és un sucre que s’extreu de la canya de sucre o de la remolatxa i que més tard és refinat. Per contra, el sucre morè s’obté per un procés de cristal·lització de la canya de sucre i no és refinat ni processat.
En aquest procés de refinat s’eliminen la gran majoria dels nutrients. El sucre morè sense refinar aporta vitamines del grup B i minerals: potassi, calci, sodi i magnesi, mentre que el sucre blanc o refinat no té gairebé nutrients. Podríem dir que el sucre blanc només aporta calories buides i no afegeix cap valor nutricional a la nostra dieta. Per tant, podem deduir que el sucre morè és més nutritiu i saludable que el blanc.
Si ens fixem en les calories les diferencies són petites, però el sucre morè és una mica menys calòric que el blanc. 100 grams de sucre morè aporten 375 calories mentre que el blanc n’aporta una mica menys de 400. La diferencia principal que cal tenir en compte és que aquestes calories, a més, són buides.