diumenge, 11 de desembre de 2016

Quinoa amb pebrot escalivat i tonyina

Fins no fa gaire la quinoa era per mi un aliment desconegut. Havia sentit a parlar però no havia prestat gaire atenció. Una interessantíssima conferencia organitzada per la revista CUINA dins del cicle Cuina viatgera va fer que despertés la meva curiositat i la meva atenció per aquest aliment, del qual sóc, ara, una gran entusiasta degut a la seva qualitat nutricional i a la seva versatilitat.
Quinoa amb pebrot escalivat i tonyina

Ingredients: (per 2 persones)
160 grams de quinoa
Una llauna de tonyina en oli d’oliva
Un pebrot escalivat
Sal
Quatre olives negres

Preparació:
Poseu la quinoa en un bol gran i renteu-la bé.( És molt important rentar-la bé canviant dos o tres vegades l’aigua, ja que la quinoa té una substancia anomenada saponina que és tòxica)
Deixeu-la una estona en remull per assegurar encara més la neteja
Escorreu-la
Poseu la quinoa en una cassola amb aigua suficient i una mica de sal i bulliu-la durant 10/15 minuts
Escorreu-la
Amb un aro d’emplatar poseu en cada plat una capa de quinoa
A continuació, poseu una capa de pebrot escalivat pelat i tallat a trossets
Poseu una altra capa de quinoa i una altra de pebrot a continuació
Per sobre, poseu una capa de tonyina en oli d’oliva
Traieu l’aro amb molt de compte
Es pot donar una mica de color decorant el plat amb un parell d'olives negres
Serviu. (es pot menjar freda o tèbia, a mi m’agrada més tèbia)

Nomes quatre coses sobre...la quinoa
- Malgrat la seva aparença i la manera de menjar-la, la quinoa no és un cereal sinó la llavor d’una herba que originàriament creix a Amèrica del Sud, en concret a Perú, Bolívia i Equador.
- Es pot considerar la quinoa un super aliment ja que és rica en vitamines, en especial del grup B i també en vitamina C i E. És rica també en minerals com el fòsfor, potassi, magnesi, ferro i calci.
- La quinoa no conté gluten, per tant, és adequada per els celíacs i tampoc conté res de colesterol.
-La quinoa és l’únic aliment vegetal que conté els 10 aminoàcids essencials, incloent la lisina que és una aminoàcid que no es troba en cap cereal.



divendres, 25 de novembre de 2016

Saltejat de brócoli i patata amb pernil

Un plat senzill però molt saludable amb brócoli, un super aliment que a casa ens agrada, però que en canvi no cuino més per l’olor una mica desagradable que desprèn durant la seva cocció, però avui he utilitzat un truquet que una bona amiga em va explicar i olor neutralitzat. Ara ja podré cuinar més sovint brócoli, col i coli-flor.

Saltejat de brócoli i patata amb pernil



Ingredients:
Un brócoli
3 patates
Una ceba
2 grills d’all
Pernil curat
Oli d’oliva verge extra
Sal

Preparació:
Bulliu per separat les patates i el brócoli (no s’ha de coure massa el brócoli amb 5 minuts n’hi haurà prou)
Escorreu les patates i el brócoli
Escalfeu oli en una paella i sofregiu un parell de grills d’all tallats
Abans de que l’all es torri, traieu-los i reserveu-los per afegir després al saltejat.
Piqueu una ceba i sofregiu-la
Afegiu les patates i el brócoli i saltegeu-los
Una mica abans de retirar la verdura del foc, afegiu el pernil tallat petit i després l’all trinxat i saltejat
Deixeu coure tot junt uns minuts

Només quatre coses sobre....el brócoli
1 Podem dir que el brócoli és un super aliment, ja que és antioxidant, anticancerígen i conté fibra, minerals i vitamines, en especial vitamina C.
2 Les seves vitamines, sobretot la vitamina C, es perd en gran part a la cocció, per aquesta raó la millor manera de coure’l és al vapor o bé bullit només durant 3 o 4 minuts i utilitzant poca quantitat d’aigua.
3 Quan rentem el brócoli i per tal de conservar els nutrients, en comptes de submergir-lo, és preferible rentar-lo sota el raig de l’aigua.
4 El brócoli és un aliment que durant la seva cocció desprèn una olor desagradable. Per tal d’evitar aquesta olor hi ha diversos truquets, com per exemple afegir unes nous o unes avellanes (amb closca) a l’aigua de la cocció. Les nous i les avellanes absorbiran les males olors. Una altra solució seria afegir un raig de vinagre a l’aigua de la cocció.



dilluns, 7 de novembre de 2016

Cassola de calamarcets i gambes amb alls tendres.

Una recepta fàcil i molt ràpida de fer. La única cosa una mica més entretinguda és netejar bé els calamarcets. Però un cop netejats, la resta és tan ràpid de fer que seria digne de ser cronometrat i al final, sembla mentida que una cosa tan ràpida i tan senzilla de fer pugui resultar tan bona.

Cassola de calamarcets i gambes amb alls tendres


Ingredients :
Calamarcets (uns 300 0 400 grams per persona comptant que redueixen molt al coure)
Un manat d’alls tendres ( o una bossa d’alls tendres congelats)
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre negre en gra
Llagostins (aquest ingredient és opcional però en el cas que es vulgui posar cal comptar 3 o 4 per persona)

Preparació:
Netegeu bé els calamarcets
Netegeu els alls tendres i talleu-los a trossets
En una cassola amb un parell de cullerades d’oli, saltegeu lleugerament els alls tendres amb una mica de sal i uns quants grans de pebre
Salpebreu els calamarcets
Abans de que els alls estiguin cuits, afegiu a la cassola els calamarcets i acabeu de saltejar tot junt
Al final, i si voleu, podeu afegir a la cassola uns llagostins que prèviament haureu salpebrat i fregit en una paella a part. 

Només quatre coses sobre...els alls tendres
1       La diferencia entre l’all sec i l’all tendre és només que l’all tendre és recollit a la primera fase del creixement.
2     Actualment, es poden trobar alls tendres a les fruiteries durant tot l’any, però la seva millor època i per tant, quan són més gustosos, és a finals de l’hivern i començaments de la primavera.
3    Els beneficis nutricionals de l’all tendre són pràcticament iguals al de l’all sec i el benefici més important per aquesta època de l’any, és que augmenten les defenses i combaten les infeccions
4   Tot i  que des del punt de vista nutricional, com ja hem dit abans, els alls secs i els alls tendres són molt semblants, des del punt de vista del sabor són diferents ja que el gust de l’all tendre és molt més suau, per tant, molt més adequat als paladars infantils i per aquelles persones que troben el gust de l’all massa fort.




dilluns, 24 d’octubre de 2016

Amanida de tomàquets al pesto. La salsa pesto

A casa, ens agraden tant les amanides, que en mengem pràcticament cada dia faci fred o calor, però entenc que aviat vindrà més de gust un plat calentet, en especial per sopar que una amanida, però com que encara fa caloreta podem aprofitar les temperatures força altes per l’època i preparar una refrescant amanida de tomàquets.

Amanida de tomàquets al pesto


Ingredients: (per a 2 persones)
2 tomàquets de pera ben madurs
2 tomàquets raf
1 alvocat
1 ceba tendra
Alfàbrega fresca ( 40 fulles aproximadament)
Oli d’oliva (200ml)
Formatge parmesà
Un grapadet de pinyons
Un grill d’all

Preparació de l’amanida:
Peleu els tomàquets
Talleu-los a daus
Peleu i talleu a daus l’alvocat
Talleu la ceba a làmines o a quadradets petits
Barregeu els tres ingredients en un bol
Salpebreu i reserveu

Per preparar la salsa pesto:
En realitat aquesta salsa jo ja la tenia preparada i congelada ja que la vaig fer quan tenia alfàbrega fresca a l’hort urbà)
Bateu en el got de la batedora ( a la recepta clàssica es fa al morter) les fulles d’alfàbrega, l’oli d’oliva verge extra, el grill d’all i els pinyons.

Muntatge del plat:
Munteu l’amanida en els plats amb l’ajut d’un cercle d’emplatar.
Aboqueu per sobre de l’amanida una cullerada de salsa pesto  i un altra cullerada més a un costat del plat.
Si voleu, afegiu una mica de formatge parmesà a la salsa abans de servir-la. Jo no en poso perquè a casa aquest tipus de formatge el troben massa fort de gust.

La salsa pesto.
Quan pensem en salses, sovint les relacionem amb greixos saturats i calories buides, però no totes les salses són igualment nutritives, ni igualment saludables.
El pesto és una salsa d’origen italià feta amb alfàbrega, oli d’oliva, pinyons, all i formatge parmesà. A partir d’aquí hi ha diverses variants.
El pesto combina molt bé amb la pasta, amb les patates, amb les verdures al forn i amb les amanides, especialment amb les amanides de tomàquet.
Tot i que la salsa pesto és força calòrica, degut als fruits secs i a l’oli d’oliva, també podem dir que és molt nutritiva i que conté greixos de bona qualitat. És rica també en vitamines, antioxidants, sals  minerals i proteïnes.

I un truquet: Perquè el pesto mantingui el seu color verd intens i no s’oxidi, convé assecar molt bé les fulles després de rentar-les, ja que si les fulles tenen aigua, la salsa agafarà un color marronós. 

dimarts, 11 d’octubre de 2016

Amanida de mongetes blanques i bacallà fumat. Menjar a poc a poc

Un cop a la setmana faig llegums, i a casa, com més ens agraden és en amanida i també ens agrada anar variant: cigrons, llenties, faves, pèsols...però avui tocava mongetes.
Trobo que les mongetes combinen molt bé amb el bacallà i avui he combinat les mongetes amb el bacallà fumat, que per cert, trobo exquisit.
Una preparació molt fàcil i molt ràpida de fer.
Amanida de mongetes blanques i bacallà fumat



Ingredients:
400 grams de mongetes cuites
Un sobre de bacallà fumat
Un tomàquet madur
Unes fulles d’enciam
Unes tàperes
 Cogombrets i pastanaga en vinagre
Una llauna d’anxoves

Preparació:
Prepareu un bol on posareu les mongetes cuites
Talleu a trossets el bacallà fumat i afegiu-lo al bol
Peleu el tomàquet i talleu-lo a quadrets i afegiu-lo també al bol
Poseu també en el bol unes quantes fulles d’enciam tallades
Afegiu les tàperes i els cogombrets i la pastanaga en vinagre tallats en trossets molt petits.
Finalment, obriu la llauna d’anxoves i reserveu una per comensal per adornar el plat i la resta afegiu-les talladetes a trossos al bol.
Remeneu tot bé i ja podeu emplatar i a sobre poseu una anxova per decorar el plat
Amaniu amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra (també podeu afegir unes gotes de vinagre tot i que jo no he fet perquè els cogombrets, la pastanaga i les taperes ja tenen vinagre)

Menjar a poc a poc
Sovint mengem amb presses, i en canvi, a tots ens han dit que és convenient menjar a poc a poc i és que l’alimentació és  prou important com per dedicar-li temps i tranquil·litat.
I és que menjar a poc a poc només comporta avantatges, per començar podem dir que menjar a poc a poc ens dona sensació de sacietat, això vol dir que si ho fem així, no ens veurem obligats a picar entre hores ni a menjar més quantitat de la que necessitem, amb la qual cosa mantindrem el pes ideal i no ens engreixarem.
D’altra banda, mastegar correctament afavoreix la digestió, ja que quan mengem ràpid els aliments arriben a l’estomac en trossos massa grossos i per tant, obliguem a que l’aparell digestiu faci un esforç suplementari. Cal recordar que mastegar és la primera part i justament una part molt important de la digestió.
La salut dental també millorarà, ja que al mastegar correctament fabriquem més saliva que serveix entre altres coses per prevenir la formació de placa i caries.
I finalment, podem també tenir en compte que menjar lentament ens proporciona major plaer, millora el nostre estat d’ànim, ens proporciona tranquil·litat i ens redueix l’estrès.





divendres, 30 de setembre de 2016

V Dia Cuina i Fira del porc i la cervesa

El passat dissabte 24 de setembre es va celebrar a Manlleu el V dia Cuina en el marc de la Fira Gastronomica del Porc i de la Cervesa.

Una de les activitats del dia Cuina era un concurs de receptes amb cervesa en el que vaig participar amb la recepta  Faves amb sèpia, escopinyes i cervesa que ja vaig publicar en aquest blog i vaig ser una de les finalistes i per tant vaig ser convidada a Manlleu per participar  en la trobada de bloggers i gaudir d’un programa d’activitats que els responsables de la revista Cuina van preparar per nosaltres.


La primera de les activitats va ser la visita a la granja el Serradet de Barneres, una granja d’ovelles. Vam participar a continuació en un taller de de elaboració de mató per finalment fer una degustació de totes les varietats de formatge que elaboren en aquesta petita granja


Un cop vam tornar a Manlleu es van lliurar els premis del concurs de la ma del Josep Sucarrats director de la revista Cuina i d’en Pep Nogué gastrònom  i amic nostre.

A continuació i com que ja era l’hora, vam anar a dinar al restaurant  Sambucus del mercat de Manlleu, on vam poder gaudir d’un saborós i variat menú que va consistir en un s entrants  de Carpaccio de peus de porc amb vinagreta de festucs, llata de porc freda amb maionesa “d’encortits” i costella de porc a baixa temperatura amb compota de poma. El primer plat va consistir en una amanida de tomàquets de TotSans amb pesto i pinyons, de segon, Caneló de rostit amb salsa soubisse i formatge madurat d’ovella del Serradet de Barneres i per acabar i com a postres Textures de xocolata.
Després de dinar vam anar a passejar per la Fira del Porc i la Cervesa que es trobava a la plaça Fra Bernadí on vam poder visitar els stands de cerveses artesanes i de productes del porc i on vam poder fer també algunes compres.


A quarts de sis i també a la Fira va tenir lloc l’especejament del porc, així com l’elaboració dels productes derivats, tot comentat per en Pep Nogué.
Per acabar, encara vam poder assistir a un tast maridatge, on Ivan Hemosilla de la cerveseria artesana La Microcervesera ens va proposar el maridatge de sis cerveses artesanes amb sis embotits de cansaladers de Manlleu, on a part de poder gaudir dels gustos i aromes que l’Ivan ens va preparar, vam aprendre un munt de coses interessants sobre el complex món de la cervesa.
Una agradable trobada,  en un ambient  simpàtic i festiu on ens ho hem passat molt bé i hem aprés  moltes coses sobre el món del porc i de la cervesa. 

divendres, 16 de setembre de 2016

Empanada de carn. La cuina gallega

Feia molt temps que teníem ganes de fer el Camí de Sant Jaume a peu i aquest any ens hem decidit. Ha estat una experiència molt maca i molt satisfactòria i a la fi del camí hem aprofitat per visitar una mica Galicia. La darrera vegada que hi vam anar va ser fa 36 anys (l’estiu de 1980) i hem pogut gaudir d’uns dies de relax, bonics paisatges, visita de monuments històrics i naturalment hem pogut gaudir també de la seva bona cuina.
I ja de tornada a casa, com que tenia moltes ganes de fer algun dels bons plats que hem degustat ,he començat per una bona empanada de carn.

Empanada de carn

Ingredients:
2 làmines de pasta de full rectangulars (també podríem fer la massa nosaltres mateixos)
400 grams de carn picada ( vedella)
Un pebrot verd
Una ceba gran
Un tomàquet
2 grills d’all
Un ou
Sal

Preparació:
Renteu i talleu el pebrot, el tomàquet i la ceba.
Fregiu-los
Reserveu-los
Fregiu la carn picada amb els alls tallats, una mica de sal i una mica de pebre
Mentre fregiu la carn, remeneu-la i abans de que comenci a daurar-se, pareu la cocció
Afegiu la carn fregida a la paella o cassola on teniu les verdures cuites i remeneu per tal que quedi tot ben barrejat
Rectifiqueu la sal i el pebre si convé
Deixeu refredar la barreja
 Quan la carn ja estigui freda, comenceu l’elaboració de l’empanada
Agafeu una de les dues lamines de la pasta de full, estireu-la bé i comenceu a posar el farcit per sobre sense arribar als extrems
Agafeu l’altra làmina de pasta de full i poseu-la per sobre i amb una forquilla punxeu-la una mica
Per tancar l’empanada, agafeu l’extrem de la làmina que tenim a sota i poseu aproximadament un dit d’aquesta làmina per sobre de la làmina superior i amb una forquilla pressioneu per tal de que quedi tota l’empanada ben tancada i no surti el farcit
Escalfeu el forn a 200ºC
Pinteu la làmina superior de l’empanada amb un ou batut
Si voleu, podeu decorar una mica la part superior de l’empanada amb una mica de la pasta de full (jo simplement he posat la lletra C de carn)
Introduïu l’empanada al forn i deixeu coure uns minuts fins que veieu que està daurada i sobretot respectant el temps de cocció que el fabricant de la pasta de full ens indica en el paquet.

La gastronomia gallega
 Sovint quan diem que hem visitat Galicia aquest estiu, el comentari és “Haureu menjat bé” i efectivament, hem menjat molt bé perquè la gastronomia gallega és rica i variada.

Les principals característiques de la cuina gallega és la senzillesa i l’alta qualitat de les seves matèries primeres, tant pel que fa a les carns. com als peixos, mariscs, vegetals i làctics. La senzillesa de les seves preparacions fa que es pugin gaudir les matèries primeres en la seva intensitat natural. No hi ha un excés d’additius, adobs o especies que pugin amagar els gustos dels productes sinó al contrari, es busca ressaltar les qualitats del producte i els seus sabors.
Els menjars tradicionals gallecs estan basats principalment en carns, peixos i verdures amb plats abundants i de gran contingut calòric ,en especial durant els mesos d’hivern, però que per altra banda estan lliures de greixos complexos i saturats.
Entre els plats més coneguts de la gastronomia gallega, destaca la empanada.

No se sap exactament quin és l’origen de l’empanada, però se sap que els perses fa milers d’anys cuinaven unes preparacions similars a l’empanada actual. Sembla que van ser els grecs els que van donar a conèixer l’empanada a la resta del món antic, però al nostre país es creu que els que la van donar a conèixer no van ser els grecs, sinó els àrabs i les petites empanades que ells preparaven van anar evolucionant fins arribar a les empanades gallegues tal i com ara les coneixem.
Hi ha empanades de diferents varietats tant pel que fa a la pasta, com al farcit. Entre les pastes n’hi ha d’elaborades amb blat, amb blat de moro, amb sègol o bé amb barreges de diferents cereals, però també hem pogut menjar empanades de pasta de full, aquesta darrera no tan tradicional sinó que ha estat incorporada més recentment i pel que fa al farcit, la varietat és també molt extensa. Les més tradicionals són la de carn i la de tonyina, però hi ha també de bacallà, de musclos, d’ escopinyes, de pop, vegetarianes...)


divendres, 22 de juliol de 2016

Vacances

Dos mesos des de la darrera entrada al blog!!
Han estat dos mesos frenètics plens de coses bones i altres gens bones.
Ara, sembla que ja estem més tranquil.ls i ens tocaria agafar uns dies de vacances, si finalment podem.
 El que sí és segur és que tornarem al setembre amb més il·lusió, més projectes i més temps per dedicar al blog.
De moment, tanquem la finestra de la cuina i us desitgem a tots  

dilluns, 23 de maig de 2016

Bacallà amb llagostins i salsa d’ametlles. Reduir el consum de sal

Una vegada més una recepta amb bacallà perquè és un peix molt versàtil i que a casa ens agrada molt. En aquest cas, no he fet servir el morro, la part més noble del bacallà sinó els filets però que també són molt gustosos i molt més barats.

Bacallà amb llagostins i salsa d’ametlles


Ingredients: (per a 2 persones)
2 filets de bacallà dessalat
4 llagostins crus
100 grams d’ametlles torrades
Uns quants crostons de pa torrat
Una copa de vi blanc
4 o 5 cullerades de tomàquet sofregit
All, sal i pebre negre

Preparació:
Feu una picada amb ¾ parts de les ametlles, dos grills d’all picats, els crostons de pa i una mica d’aigua.
Reserveu la picada
Piqueu la resta de les ametlles i reserveu-les
Fregiu els llagostins amb unes gotetes d’oli
Reserveu-los
En una cassola poseu el sofregit i el vi blanc i deixeu-lo reduir a foc lent.
Afegiu la picada i deixeu coure un parell de minuts.
Afegiu els filets de bacallà ben escorreguts i amb una mica de pebre.
Tapeu la cassola i deixeu coure uns 4 o 5 minuts
Afegiu els llagostins
Deixeu coure un minut més
Poseu la resta de les ametlles per sobre el peix

Reduir el consum de sal
 Segons els experts, en general, consumim massa sal i la sal és una de les causes de la hipertensió, la responsable de gairebé la meitat dels infarts i dels ictus cerebrals. D’altra banda, el consum de sal és una qüestió cultural perquè els aliments ja contenen les quantitats de sodi necessàries.
Per tal de reduir aquest consum, podem tenir en compte alguns aspectes:
-Substituir  o complementar la quantitat de sal amb la utilització d’espècies i altres condiments (pebre, vinagre, llimona, all, orenga…)
-Evitar o reduir el consum de plats pre-cuinats, ja que en aquestes preparacions s’utilitza molta sal per tal de reforçar els gustos i per conservar-los.
-No posar el saler  a taula, d’aquesta manera si no veiem la sal, potser no sentirem la necessitat de posar- ne.
-Esforçar-se en reduir poc a poc la sal i acostumar el paladar als gustos menys salats.
-Llegir atentament les etiquetes i triar aquells productes que tinguin un contingut de sal o de sodi més baix.
I per acabar hem de tenir en compte que en algunes etiquetes s’expressa el contingut de sodi i per saber la quantitat de sal en el producte s’ha de multiplicar la quantitat de sodi per 2’5. D’aquesta manera si, per exemple, una llauna de tonyina diu que en 100 grams hi ha 0’59 de sodi, això significa que els 100 grams de tonyina contenen 1’47 grams de sal.

dimarts, 3 de maig de 2016

Sopa de noodles d’arròs amb verdures i cloïsses. Les claus d’una alimentació saludable

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona la fira Alimentaria i un any més, els nostres amics d’Aneto ens van invitar a assistir a aquesta fira i d’aquesta manera vam visitar el seu stand, vam provar una vegada més el seus productes i també vam tenir l’ocasió de presenciar el show cooking en el que els nostres companys del blog No hi ha ous, la Gisela i el Ramon, van preparar una sopa de noodles amb verdures i cloïsses que estava deliciosa.
Una recepta que és fàcil, ràpida, saludable i amb un toc oriental que de ben segur agradarà a tothom, tant com ens va agradar a nosaltres.
Una sopa que tan pot ser un plat ràpid de cada dia, com una sopa de festa.

Sopa de noodles d’arròs amb verdures i cloïsses


Ingredients (per a 4 persones)
-200 grams de noodles d’arròs
-un manat d’alls tendres
-un manat de cibulet (cebollino). Si no trobeu cibulet, a vegades jo he tingut dificultats per trobar-ne, es pot utilitzar ceba tendra.
-un manat d’espàrrecs verds
-4 carxofes
-200grams de cloïsses
-un grapat de sèsam torrat
-un polsim de xili picat (molt poquet)
-una mica de gingebre fresc ratllat
-un brick d’un litre de caldo de peix Aneto
-4 llagostins
-un ou batut
-panko

 Preparació:
Peleu els llagostins i traieu els budells.
Saleu-los i passeu-los per ou batut i per panko
-Fregiu els llagostins arrebossats i reserveu-los
-Netegeu i talleu les verdures: carxofes, espàrrecs, alls tendres i cibulet.
-En un wok ben calent i amb una mica d’oli, sofregiu les verdures començant per les carxofes, a continuació afegiu els espàrrecs i finalment el cibulet i els alls tendres. Les verdures han de quedar cruixents per fora i cuites per dins.
-Afegiu al wok les cloïsses i quan es comencin a obrir, ratlleu una mica de gingebre i esmicoleu una mica de xili i afegiu-los al wok.
-Proveu i rectifiqueu de sal si és necessari.
-A continuació, aboqueu al wok el caldo de peix Aneto i quan estigui a punt de bullir, afegiu els fideus.
-Deixeu coure 2 minuts (els fideus d’arròs es couen molt ràpid)
-Apagueu el foc i deixeu reposar 3 minuts
-Al moment de servir, poseu per sobre una mica de sèsam torrat i el llagostí arrebossat amb panko per decorar.

Les claus d’una alimentació saludable
L’edició d’aquest any de la fira Alimentaria ha fet una gran aposta pels productes naturals, ecològics i sobretot saludables.
Tant si mengem a casa, com si mengem al restaurant, cada vegada som més i més conscients de la importància d’una bona alimentació, com a prevenció de les malalties i cada vegada més persones busquem bons aliments i saludables.
Realment és tan important seguir una bona dieta?
 Està demostrat que una dieta equilibrada, variada i saludable ajuda a que el nostre cos funcioni correctament, ens alimenta però a més redueix el risc de patir certes alteracions i malalties. Cada vegada són més importants les malalties que diem de civilització com la hipertensió, l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars, certs tipus de càncer que es relacionen amb una alimentació incorrecta. La causa d’aquestes malalties no és només deguda a la mala alimentació, però sí que la mala alimentació, és un dels factors que augmenten el risc d’aparició i de desenvolupament d’aquestes malalties.
Alimentar-se de forma saludable no és tan difícil com podríem pensar i per ajudar-nos a aconseguir-ho hi ha una sèrie d’aspectes que haurem de tenir en compte.
-Variar els aliments. Menjar una mica de tot ,però no menjar grans quantitats de res.
-Respectar les hores dels àpats i no saltar-se’n cap.
-Moderar i reduir els greixos d’origen animal, es tracta dels greixos saturats que són els responsables del colesterol.
-Quan mengem carns, escollir carns magres i eliminar els greixos que són visibles a les carns abans de coure-les i treure el greix del brou quan es refreda.
-Reduir i limitar el consum d’embotits, carns amb greix, foie gras i patés
-Prendre làctics baixos en greix (desnatats i semi desnatats)
-Menjar com a mínim 4 vegades a la setmana peix. Convindria que alguna ració de peix fos de peix blau.
-Prendre 5 racions de fruita i verdura al dia. Al menys 2 d’aquestes 3 racions, haurien de ser crues ( fruites o amanides)
-Prendre de 2 a 4 racions setmanals de pasta, arròs o llegums i millor encara si són integrals.
-Menjar cada dia cereals, com per exemple, el pa.
-Reduir el consum d’aliments amb molt sucre o amb molta sal
-Beure al dia entre un litre o un litre i mig d’aigua
-Consumir oli d’oliva que és el que té més greixos insaturats que són els greixos cardioprotectors. No barrejar l’oli d’oliva amb l’oli de llavors, no fer servir l’oli cremat (que fumegi) i no reutilitzar l’oli que s’ha fet servir per fregir.
-Distribuir l’alimentació en tres o quatre àpats diaris.
-Fer servir preferentment tècniques de cocció amb pocs greixos com el bullit, el vapor, la planxa, el forn, el papillote...
-Condimentar els aliments amb herbes aromàtiques i especies per tal de reduir el consum de sal.
Aquests petits consells alimentaris combinats amb un tipus de vida activa i altres aspectes com intentar combatre el sedentarisme, fer un control regular del pes corporal, eliminar els hàbits tòxics com el tabac o l’alcohol i mantenir un ritme de vida tranquil i controlar l’estrès, seran decisius per tal de prevenir malalties i tenir una bona qualitat de vida.