Des del blog Memòries d’una
Cuinera ens inviten aquest mes a fer una recepta de macarrons. Els macarrons és
un tipus de pasta que es pot preparar de
moltes maneres i l’èxit està gairebé garantit.
Jo he decidit fer una
preparació molt mediterrània, amb olives, anxoves, tàperes i tomàquets i no
n’ha quedat ni un als plats.
Macarrons
amb olives, anxoves, tàperes i tomàquets
Ingredients
(per a 4 persones)
400 grams de macarrons
1 llauna d’anxoves
4 tomàquets madurs
1 llauna d’olives farcides
d’anxova
2 cullerades de tàperes
2 dents d’all
Orenga
Oli d’oliva verge extra
Pebre negre i sal
Preparació:
En una paella amb una mica
d’oli, sofregiu a foc lent els alls tallats a rodanxes.
Quan els alls agafin una
mica de color, afegiu les anxoves tallades a trossos petits i remeneu fins que
es desfasin.
Afegiu les olives tallades
per la meitat, les tàperes i els tomàquets pelats i tallats a daus petits.
Deixeu coure durant uns
minuts.
Abans d’apagar el foc,
salpebreu i afegiu una mica d’orenga.
A banda, bulliu la pasta amb
abundant aigua, durant els minuts que s’indiqui en el paquet.
Escorregueu la pasta.
Poseu-la al plat i
condimenteu-la amb la salsa.
La
pasta, millor al dente.
La pasta “al dente” és la
pasta que està cuita per fora però que el seu interior conserva un puntet
de crua, és una mica dura quan la
mosseguem.
Des del punt de vista
nutritiu, podem dir que la pasta al “dente” és millor que la pasta més cuita.
La pasta és un carbohidrat
d’absorció lenta, però depenent de la cocció, aquests carbohidrats
s’aprofitaran millor o pitjor. La pasta “al dente” té un índex glucèmic
inferior al de la pasta molt cuita, això fa que la pasta “al dente” trigui més
a digerir-se i per tant, l’energia que proporciona al nostre organisme triga
més en consumir-se. Per tot això, els esportistes o les persones que han de
realitzar activitats físiques de llarga durada, han de consumir la pasta “al
dente”.
També per a les persones que
volen controlar el seu pes, és millor menjar la pasta “al dente” perquè com que
els carbohidrats que conté la pasta trigaran més estona a consumir-se, la
sensació de gana trigarà més a aparèixer, és a dir la pasta “al dente” té un
efecte més saciant.
Per tot això, podem dir que
la pasta, millor al “dente”.
Ostres, no en tenia ni idea d'això de la pasta al dente, a casa la bullim molt però a partir d'ara canviarem!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per participar al Memòries.
Conxitaaaaaaa!
ResponEliminaQue bons. més o menys són els mateixos, però ja vaig fer una pasta amb les anxoves i els alls.
Si fa o no fa són els mateixos. Molt bons.
Si no es fa una trobada aviat de blocaires, ja ens trobarem nosaltres.
Una abraçada,
Nani
M'he oblidat, jo sempre la faig al dente.
ResponEliminaLes tàperes li deuen donar un gust boníssim!
ResponEliminaCom a seguidora del teu blog,et faig un regal que podras trobar en el meu blog. Espero que t'agradi:
http://lleonadelaboratori.blogspot.com.es/2012/09/premi-liebster-award.html
Conxita!!!!
ResponEliminaGràcies per la teva felicitació. La Nani m'havia parlat de tu i la teva filla, per aixó em va fer gracia de coneixer-vos i em va encantar que vinguesis a dir-me quelcom quan va acabar tot. No sé si has vist que vaig mencionar-te al resum que vaig fer del dia, però em vag equivocar amb el teu nom... (massa informació pel meu cap....jajaja) però ara mateix ho arrreclo.
M'agrada molt la teva recepta i jo tambè sòc una seguidora del "dente" que tambè faig servir amb la verdura. De fet odïo les coses sobrebullides!!!!!
Una abraçada!!!!!!
amb olives?? no ho havia vist mai! m'encanta la idea!!! gràcies per participar i per l'explicació!!! petonets
ResponEliminaQuina bona proposta! A mi m'agrada una mica més que al dente (a la italiana), ja que ells la menjen practicament crua...
ResponEliminaPetons
Mónica