Calçots al forn amb salsa. Els calçots.

La temporada de calçots està arribant a la seva fi, però encara tenim unes setmana per gaudir d’aquest vegetal tan saludable i d’aquest plat tant bo.

Però més que un àpat, els calçots són una bona excusa per fer una petita festa gastronòmica amb amics o amb família. Normalment, es fan escalivats  amb foc de llenya o de carbó, però si estem a casa i no podem coure’ls amb aquest tipus de foc, una bona solució és fer-los al forn. El gust no és ben bé el mateix, però també estan molt bons i sobretot, si estan acompanyats d’una tradicional i casolana salsa de calçots.

Calçots al forn amb salsa de calçots.

Calçots

Ingredients

-Calçots

-Oli d’oliva

Preparació:

-Netegeu els calçots traient la primera cap i tallant les arrels i també les puntes més verdes.

-Renteu-los i deixeu-los escórrer.

-Col·loqueu els calçots sobre la safata del forn.

-Poseu un raig d’oli per sobre dels calçots.

-Introduïu la safata dels calçots en el forn calent a 200 graus.

-Deixeu coure els calçots durant 35- 40 minuts.

-Poseu el grill durant els 3 o 4 darrers minuts de cocció per tal de que agafin una mica de color daurat.

La salsa

Ingredients:

1 got d’oli d’oliva

3 tomàquets

4 o 5 grills d’alls

1 grapat d’ametlles torrades

1 grapat d’avellanes torrades

2 galetes Maria

Una cullerada de pebre vermell dolç

2 o 3 nyores

1 bitxo

3 cullerades de vinagre

Sal

Preparació:

Poseu les nyores a remull amb aigua calenta durant uns minuts.

Traieu les nyores de l’aigua i amb l’ajut d’una cullereta rasqueu la polpa de les nyores.

Escaliveu els alls i els tomàquets al forn.

Peleu els alls i els tomàquets.

Poseu en un got o en un bol els tomàquets i els alls pelats, les avellanes, les ametlles, les galetes, el pebre vermell, el bitxo, l’oli, el vinagre, la polpa de les nyores i una mica de sal.

Tritureu tots els ingredients.

Tasteu la salsa per si s’ha de rectificar de sal, d’oli o de vinagre.

Els calçots.

Els calçots són una varietat de cebes tendres, molt suaus i que es “calcen”, és a dir, es tapen amb terra a mesura que creixen.

La temporada dels calçots és durant els mesos de gener, febrer i març i es típic coure’ls amb foc de llenya i acompanyats d’una salsa de tipus romesco.

El calçot, com tots el tipus de ceba, és un vegetal amb un alt contingut en vitamines i minerals i se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, mucolítiques, antioxidants i digestives i també té un contingut important en compostos anti cancerígens.

Com hem dit, els calçots són diürètics, molt rics en potassi i pobres en sodi, per aquest motiu, ajuden a eliminar substancies residuals. Són especialment interessants per a les persones hipertenses.

D’altra banda, les calories dels calçots són molt moderades i el seu consum molt adequat per a les persones que volen controlar el seu pes, sempre i quan no ens excedim amb la quantitat de salsa.

Si parlem de la salsa, direm que està elaborada amb tomàquet, fruits secs, pa torrat o galetes, nyora i oli. Tots els ingredients són d’origen vegetal, però no hem d’oblidar que té un elevat contingut calòric, per la qual cosa convé controlar la quantitat de salsa si no volem consumir un excés de calories, tot i que com ja sabem els fruits secs tenen uns greixos molt saludables, a més de contenir minerals i vitamines.

I si tot això, no fos suficient, cal dir que un dels ingredients principal de la salsa de calçots és l’oli d’oliva, ric en greixos insaturats i altres nutrients molt beneficiosos per a la nostra salut.

En definitiva, aprofitarem a menjar calçots ja que és un àpat tradicional, saludable i un bon punt de trobada amb amics i família.

Arròs amb fruita seca. La fruita seca.

Si hagués de dir quin és l’aliment o el tipus d’aliment que més m’agrada, no dubtaria ni un moment: la fruita seca ( ametlles, avellanes, festucs, nous...). És la meva debilitat des del punt de vista gastronòmic i com que a més d’estar molt bona també és molt bona per a la nostra salut, sempre procuro utilitzar-la en tot tipus de plats i avui ha tocat combinar-la amb arròs i el resultat ha estat ESPECTACULAR.

Arròs amb fruita seca

Ingredients: (per a 2 persones)

-       2 tasses d’arròs llarg

-       150 grams de gambes pelades

-       1 grapat d’ametlles

-       1 grapat de pinyons

-       Unes nous

-       Una ceba

-       Una pastanaga

-       Un grill d’all

-       Una mica de julivert

-       Oli d’oliva

-       Sal

-       Pebre negre

Preparació:

Coeu l’arròs segons les instruccions que hi hagi en el paquet d’arròs.

Escorreu-lo i reserveu-lo.

Peleu la ceba, el grill d’all i la pastanaga i talleu-los en daus.

Renteu el julivert i talleu-lo.

En una paella fonda o wok escalfeu l’oli i fregiu a foc baix la ceba, l’all i la pastanaga.

Afegiu les gambes.

Afegiu la fruita seca i continueu la cocció durant 5 minuts amb molt de compte i remenant bé tot amb una cullera de fusta.

Afegiu l’arròs i sofregiu durant uns minuts remenant bé perquè es barregin tots els ingredients.

Afegiu el julivert picat, una mica de sal i una mica de pebre i remeneu una mica més

Serviu l’arròs en els plats amb l’ajut d’un anella d’emplatar i decoreu el timbal amb unes nous o una mica de julivert picat.

La fruita seca

És tan nutritiva i proporciona tants beneficis a l’organisme que val la pena incloure-la a la nostra dieta. Té molta fibra, greixos no saturats, àcid fòlic, proteïnes, vitamines i minerals.

La gran majoria de la fuita seca té efectes anticolesterol i preventius contra les malalties relacionades amb el cor, ja que d’una banda, els greixos insaturats de la fruita seca protegeixen el nostre cor i d’altra banda, aquests greixos tenen un efecte saciant que fa que reduïm o fins i tot evitem el consum d’altres aliments saciants rics en greixos saturats o sucres que són molt negatius per a la salut cardiovascular.

A més la fruita seca és baixa en continguts de sucre i en canvi és rica en antioxidants, molt útils en la prevenció del càncer.

L’únic problema que podem tenir al consumir fruita seca és que té moltes calories, és per això, que no convé menjar grans quantitats. Entre 25 i 30 grams diaris o el que és el mateix un grapadet, seria una ració correcta, que ens permetria beneficiar-nos de les seves qualitats, sense ingerir massa calories.

Empedrat amb tonyina al forn. La tonyina

El mes passat vaig anar a un taller de cuina, on un dels plats que es van elaborar va ser un empedrat amb tonyina fresca. Em va agradar molt la idea de combinar les mongetes blanques amb la tonyina fresca al forn, així que he fet aquest plat, que jo he adaptat als gustos de casa meva i a la manca de temps per cuinar en el dia a dia.

És fantàstic que un plat tan gustós sigui a la vegada tan cardiosaludable i ràpid de fer.

Empedrat amb tonyina al forn

Ingredients (per a 4 persones)

1Kg de mongetes blanques cuites

4 talls de tonyina

2 cebes tendres

2 tomàquets de pera

2 bitxos

100 grams d’olives negres sense pinyol

4 grills d’all

Oli d’oliva verge estra

Vinagre

Sal

Pebre vermell dolç

½ got de vi blanc

Preparació

Barregeu les mongetes escorregudes amb les cebes tallades a trossets, els tomàquets de pera tallats a daus, els bitxos sense les llavors i tallats molt, molt petits i les olives negres tallades a rodanxes.

Amaniu amb sal, oli d’oliva i vinagre.

Netegeu les rodanxes de tonyina i talleu-les a daus.

Poseu els daus de tonyina en una safata apta per anar al forn.

En una paella poseu un bon raig d’oli i quan sigui calent tireu-hi els alls pelats i tallats a làmines.

Quan els alls comencin a enrossir-se, apagueu el foc i tireu a la paella el pebre vermell i el vi blanc.

Aboqueu per sobre els daus de tonyina, l’oli amb l’all, el pebre vermell i el vi blanc.

Poseu la safata a coure dins del forn calent a 180 graus durant només 5 minuts, ja que la tonyina no s’ha de coure massa perquè no quedi resseca.

Serviu en el mateix plat l’empedrat i la tonyina al forn.

La tonyina

La tonyina és un peix blau ple de proteïnes i de greixos de bona qualitat. El seu gust és intens i   com que són peixos molt grans, el més habitual es trobar-lo en peixateries o supermercats ja tallat en filets o en rodanxes i lliure d’espines i d’escates.

Quan es prepara, és important no cuinar-lo excessivament i d’aquesta manera estarà gustós, tendre i sucós, per contra, si ens passem en el temps de cocció ens quedarà ressec i amb poc gust.

La carn de la tonyina té un 12% de greixos, però es tracta d’un greix ric en omega-3, que ajuda a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrids a la sang i protegeix de les malalties cardiovasculars i fa la sang més fluida, amb la qual cosa, es disminueix el risc de patir arteriosclerosis i trombosis.

La tonyina és també un peix amb unes proteïnes d’alt valor biològic, indispensables per al correcte funcionament de l’organisme. Entre les vitamines presents a la tonyina, cal destacar les vitamines del grup B (B2,B3,B6,B9 i B12) així com les vitamines A,D i E.

Si parlem dels minerals, la tonyina és rica en fòsfor, magnesi, ferro, seleni i iode. Aquests minerals complementen l’acció dels àcids omega-3 i ajuden també a protegir i cuidar el bon funcionament del cor.

Per tot això, podem considerar la tonyina com un aliment nutritivament molt ric i com tots el peixos blaus, absolutament indispensable a la nostra dieta.

Minestra de pèsols i faves. Els pèsols.

Per un dia d’hivern com el d’avui, un plat de pèsols i faves ofegades ve molt de gust i té l’avantatge de que es pot deixar preparat i així, quan arribes cansada de la feina només s’ha d’escalfar una mica i...a menjar.

Amb aquesta recepta participo en el repte de Memòries d’una cuinera que aquest mes es dedica a les minestres.

Minestra de pèsols i faves.

Ingredients:

500 grams de pèsols congelats

500 grams de faves congelades

2 cebes

Un carbassó

Un pebrot verd i un pebrot vermell

Farigola

Orenga

100 grams de pernil tallat a trossets

2 grills d’all

Preparació:

Talleu la ceba, el carbassó, l’all, el pebrot verd i el vermell a trossets petits.

Sofregiu les verdures en un wok amb una mica d’oli i de sal.

Quan les verdures estiguin lleugerament fregides, afegiu les faves i els pèsols.

Sofregiu durant un parell de minuts.

Afegiu  els dauets de pernil i sofregiu un minut més.

Aboqueu sobre les verdures una copa de cognac, una branca de farigola i una mica d’orenga i acabeu d’omplir la cassola o wok amb aigua.

Coure a foc baix durant de ½ hora a ¾ d’hora fins que l’aigua s’evapori.

Rectifiqueu de sal, si és necessari.

Els pèsols

En aquesta minestra els dos ingredients principals, els pèsols i les faves a vegades són classificats com a verdures quan en realitat són llegums.

Parlant concretament dels pèsols, podem dir que com tots els llegums, aporten fibra, una fibra soluble que ajuda a regular els nivells de sucre i colesterol en sang, prevenint les malalties cardiovasculars, i també una fibra insoluble que facilita el trànsit intestinal i ajuda a prevenir l’estrenyiment i el càncer de colon.

A més, són rics en minerals com el calci, el ferro, el zinc i el magnesi, així com en vitamines, en especial del grup B.

D’altra banda, els pèsols són una font d’energia baixa en greixos, en forma de carbohidrats complexos, en especial midó, la qual cosa ens proporciona sensació de sacietat, manté l’energia i controla la gana, aspectes molts interessants quan volem seguir una dieta per aprimar-nos.

Si combinem els pèsols amb arròs o altres cereals, ens aportaran la ració de proteïnes diàries necessàries.

Tortada de farro. Fira del farro a la Vall de Bianya.

Aquest cap de setmana hem anat fins a la Vall de Bianya per assistir a la Fira del farro, on hem sentit una interessant conferencia sobre els valors nutritius del farro ,hem visitat un mercat de productes artesans, hem degustat les propostes gastronòmiques de 6 restaurants diferents de la comarca amb un ingredient comú:el farro, hem assistit a un taller de cuina a càrrec dels cuiners de la zona: en Pep Nogué i en Gerard Xifra, hem fet una cata de cava i vins de les Caves Privat d’Alella i també hem gaudit de l’actuació de la colla de gegants de la Vall de Bianya, en definitiva hem passat un boníssim cap de setmana i hem aprés un munt de coses sobre el farro.

Una de les receptes que en Pep Nogué i en Gerard Xifra van elaborar va ser aquesta tortada de farro, un suau pa de pessic que també es pot fer només amb farina de blat però que en aquest cas no seria apta per cel·liacs i que també es podria fer només amb farina d’ametlla però que en aquest cas el preu es dispararia. Tal com ells la van fer, amb farina d’ametlla i farro és un producte sense gluten i a preu molt interessant.

Tortada de farro

Ingredients:

250 grams de farina d’ametlla

125 grams de farro de la Vall de Bianya

3 ous

4 clares d’ou

40 grams de mantega

La ratlladura de la pell d’una llimona

250 grams de sucre

15 grams de “llevat”  Royal

Una mica de sucre llustre ( en pols ) per decorar

Preparació:

Foneu la mantega

Munteu les clares a punt de neu

Afegiu la pell de la llimona i 200 grams de sucre

Incorporeu a les clares, els rovells que haurem emulsionat abans al bany Maria amb unes gotes d’aigua i els 50 grams restants de sucre.

Barregeu suaument

Afegiu la mantega fosa

Remeneu

Afegiu el farro i l’impulsor en forma de pluja i remeneu bé amb l’ajut d’una espàtula i sempre en moviments de baix a dalt.

Finalment, afegiu la farina d’ametlla i barregeu.

Poseu una mica de mantega en el motlle per tal de que no s’enganxi la massa quan es cogui.

Ompliu el motlle

Poseu-lo a coure al forn calent a 165 graus durant aproximadament uns 35 minuts

Un cop estigui cuit, traieu-lo del forn i quan ja estigui fred, empolsimeu-lo amb el sucre llustre

El farro

El farro és un  producte típic de la Vall de Bianya que s’obté de triturar els grans de blat de moro, de manera que queda una especie de farina de blat de moro.

Antigament amb aquesta farina anomenada farro s’elaboraban unes farinetes que en epoca de manca d’aliments, eren especialment útils ja que aportaven els nutrients i les vitamines necessàries i a més lliures de gluten.

Actualment, aquest cereal es segueix conreant  a la Vall de Bianya.

El farro ha estat sempre intimament relacionat amb aquest territori, però així com abans el farro s’utilitzava únicament per elaborar les sopes o farinetes, actualment es fa servir en l’elaboració de molts altres plats de cuina o de pastisseria.

A través d’aquesta fira es vol impulsar el coneixement i la utilització del farro a la cuina i evitar la seva perduda.

A la demostració de cuina de la zona vam poder tastar plats tan diversos com unes galetes cruixents de farro, kikos i escates de sal, farro amb ravioli de botifarra del perol, farro amb verdures i siurenys, calamars a la bianyenca, coca de farro amb melmelada de taronja i xocolata i uns espectaculars bombons fets amb farro que el seu creador, amb molt enginy, va anomenar Farro Rocher. Tot boníssim.

Mandonguilles al vi negre. El vi.

Avui quan he arribat al mitjdia a casa de la feina, cansada i amb fred, tenia ja el dinar preparat ( no hi ha cap secret, ja l’havia deixat preparat ahir a vespre J ) Una sopeta i aquestes mandonguilles, perquè ja se sap que els estofats i guisats estan més bons d’un dia per l’altre, un bon dinar per un dia fred d’hivern

.

Mandonguilles al vi negre (del Penedès)

Ingredients: (per a 4 persones)

½ kg de carn picada (vedella i porc)

2 llesques de pa (només la molla)

1 ou

3 cebes

1 pastanaga gran

1 got de brou

1 got de vi negre (en aquest cas del Penedès)

Farina

Oli

Sal

Preparació:

Poseu la molla de pa a remull amb una mica de llet.

En un bol, barregeu la carn picada amb l’ou batut.

Afegiu una mica de sal a la carn i barregeu.

Escorreu el pa.

Afegiu la molla de pa a la carn i a l’ou.

Barregeu bé perquè quedi una massa compacta.

Feu boletes amb la massa per elaborar les mandonguilles.

Passeu les mandonguilles per farina.

Fregiu les mandonguilles en oli d’oliva ben calent.

Deixeu les mandonguilles fregides en una safata amb paper absorbent perquè deixin anar l’oli.

Talleu les cebes i la pastanaga a trossets petits.

Sofregiu-les amb una mica de l’oli que hem fet servir per fregir les mandonguilles en una paella fonda o en una cassola.

Quan la ceba sigui transparent, afegiu a la cassola el got de brou i el de vi.

Deixeu coure a foc mig i sense tapar durant 15 minuts.

Tritureu la salsa amb un minipimer o bé passeu-la per el passapurés

Poseu les mandonguilles fregides a la cassola i aboqueu la salsa per sobre.

Deixeu coure tot junt durant 10 minuts.

Podeu guardar-les a la nevera, quan ja estiguin fredes, i menjar-les l’endemà, i seran encara més bones.

El vi

L’ingredient principal d’aquesta salsa que acompanya les mandonguilles és el vi. Un dels pilars de la nostra dieta mediterrània i que consumida en dosis moderades, té efectes molt beneficiosos per a la nostra salut. Una bona opció en front a refrescos amb altes dosis de sucre o a altres begudes de més graduació i més calòriques.

Sembla ser que el vi és la clau del que s’anomena la paradoxa francesa. La població francesa consumeix un 30% més de greixos que els americans i en canvi tenen un 40% menys d’atacs de  cor. Sembla que el consum de vi dels francesos és la clau d’aquestes xifres.

Els estudis realitzats han demostrat la capacitat protectora del vi davant de malalties com les cardiovasculars o el càncer, degut a un dels seus components el transresveratrol. Altres components com els tanins i els flavonoides  actuen com a antioxidants i ajuden a netejar les parets de les arteries.

Ara bé, hem de tenir en compte que tots aquests efectes benèfics del vi a la nostra salut, es produiran a través d’un consum moderat i responsable. Al contrari, un consum abusiu d’alcohol provocarà trastorns i malalties.

Quan parlem de consum moderat podríem parlar d’una a dues copes de vi diàries segons pes i sempre acompanyant els àpats.

El vi pot ser també, com en aquesta recepta, un bon ingredient per a l’elaboració de plats tan exquisits com les peres al vi, els consomés al xeres, el “coq au vin” , etc...

Coca de ceba, pinyons i nabius. La data de caducitat i la data de consum preferent.

La gent de la meva generació (els que ara som “cincuentones”) vam ser educats en la idea de que el menjar s’havia de menjar TOT i que no es podia llençar res, és per això que encara ara, tinc molt clar que el menjar no es pot desaprofitar i que no es pot llençar. És per això que tracto de gestionar el millor possible tot el que compro, cosa que de vegades no és fàcil perquè tinc poc temps.

Això és el que ha passat amb una làmina de pasta de full refrigerada que vaig comprar per fer uns aperitius nadalencs i que al final no vaig fer així és que he hagut de preparar aquesta coca de ceba just el dia abans de que caduqués. La coca ha quedat boníssima i la consciència tranquil·la.

Coca de ceba, pinyons i nabius

Ingredients:

Una làmina de pasta de full

3 cebes mitjanes

Uns pinyons

Uns nabius secs (també poden ser panses)

Una cullerada de sucre

Un rajolí de vinagre de Mòdena

Oli d’oliva verge extra

Sal

Preparació:

En una paella, sofregiu a foc baix les cebes tallades a trossos regulars.

Poseu una mica de sal i un rajolí de vinagre de Mòdena.

Quan la ceba ja estigui una mica transparent, afegiu el sucre, els pinyons i els nabius.

Deixeu coure a foc baix fins que la ceba comenci a enrossir-se però aneu amb compte de que no es cremi.

Estireu la pasta de full.

Punxeu-la perquè no pugi.

Poseu la pasta sobre una safata per anar al forn.

Repartiu la ceba, els pinyons i els nabius per sobre de la pasta de full.

Escalfeu el forn a 180 graus.

Introduïu la coca al forn  i deixeu-la coure aproximadament uns 15 minuts (mireu també les indicacions del fabricant sobre el temps de cocció de la pasta).

Serviu.

La data de caducitat i la data de consum preferent

 El divendres passat apareixia a El Periódico un extens article que em va cridar força l’atenció relacionat amb el tema que avui ens ocupa i titulat “Menjar a la brossa”, segons el qual entre un 30 i un 50% dels aliments que es produeixen al món van a parar a les escombraries i el que és encara pitjor, que les llars són les responsables de que el 58% dels aliments en bon estat es llencin.

Una manera d’evitar aquest malbaratament que és totalment insostenible i injust, crec jo, en els temps que corren, seria un doble etiquetatge i una conscienciació entre el que és la data de consum preferent i la data de caducitat.

Sembla ser, segons els experts, que la data de consum preferent indica fins quan es manté el gust, l’aroma, la textura i l’aspecte d’un producte en optimes condicions, mentre que la caducitat indica el moment en què l’aliment es pot deteriorar amb possibles riscos per a la salut.

L’article diferenciava molt bé la data de caducitat, amb la que cal ser més estricte per qüestions de seguretat, amb la data de consum preferent . Aquesta darrera no posa en qüestió la seguretat i la salubritat del producte, per tant, aquest pot ser perfectament consumible, tot i que sempre, és millor no superar les dates de consum preferent per tal de gaudir del producte en les millors condicions.