dilluns, 15 d’abril del 2013

Amanida d'arròs i pop. Les vinagretes


Aquest cap de setmana sí que hem tingut un temps primaveral gairebé estiuenc. Hem anat a passejar per Lloret i la platja plena de gent. Aviat serà el moment de posar-me el maleit banyador que sembla haver-se encongit des de l’any passat.
És moment de posar-se les piles i perdre aquells quilets que he anat guanyant durant l’hivern encara no se com i per començar he preparat aquesta ràpida amanida d’arròs i pop. Les amanides són unes bones aliades quan es tracta de reduir calories de la dieta, però hem de tenir una especial atenció en com amanim aquestes amanides.
Amanida d’arròs i pop

Ingredients: ( 2 persones)
-            - 2 tasses de cafè d’arròs llarg (la mida és d’arròs cru)
-             -  ½ pop mitjà
-             -  3 tomàquets madurs
-             - 1 pebrot verd
-            -  2 cebes tendres
-             -Oli
-             - Vinagre
-             - Pebre vermell
-            -  Julivert
-             - Un grill d’all
-            -  Sal
Preparació:
-Coeu el pop segons vaig explicar a la recepta Pop a la gallega. Per fer aquesta recepta de fet vaig utilitzar una mica de pop que em va sobrar d’un dia que vaig fer pop a la gallega i que vaig congelar ja cuit)
-Bulliu l’arròs
-Talleu ben petit els tomàquets, les cebes i el pebrot i guardeu les tres verdures per separat.
-Munteu el plat amb l’ajut d’un aro d’emplatar i poseu l’arròs, després una capa de ceba, després una capa de tomàquet, després una capa de pebrot i finalment el pop
-Amaniu amb un oli de pebre vermell que preparareu amb oli d’oliva, vinagre, pebre vermell, un grill d’all picat i una mica de julivert i una mica de sal, si pot ser flor de sal.
Les vinagretes.
L’ amanida és un plat molt saludable i una bona manera d’incloure verdures, hortalisses i tot tipus d’aliments a la nostra dieta de manera fàcil i variada.
Així com els ingredients de les amanides acostumen a ser variats, també podem variar les vinagretes i salses que utilitzem per amanir-les i no hem de limitar-nos a la combinació infal·lible d’’oli, vinagre i sal.
Algunes opcions a l’oli, vinagre i sal, que no afegiran massa calories a l’amanida i proporcionaran gustos i aromes diferents podrien ser:
-     -Cogombrets, pastanaga i coliflor en vinagre tallats petits, oli d’oliva, unes gotes de vinagre o del mateix suc de les verdures en vinagre i orenga.
-      - Mostassa, mel (poca ), sal, oli d’oliva i llimona.
-       -Julivert, llimona, oli, dos grills d’all picats i sal.
-      - Iogurt (desnatat i cremós), sal, pebre negre, orenga i una cullaradeta de salsa de soja.
-      - Gingebre ratllat molt fi, ratlladura de llimona, suc de llimona, all picat molt fi, sal i oli.
Només caldrà barrejar bé tots els ingredients i ja tindrem un nou amaniment per tal de que l’amanida sigui variada, diferent  i puguem gaudir de tots els seus beneficis sense pensar que sempre mengem el mateix.
....i ara que ja tenim bon temps......bona amanida.





dijous, 4 d’abril del 2013

Crêpes de xocolata i ametlla. Crêpes i galettes.


Gairebé un mes des de l’última entrada!!! Després d’aquest llarg parèntesi, torno a la cuina.
El parèntesi ha estat, primer per la manca de temps a causa de la feina i després perquè hem agafat uns dies de vacances, però ara tornem a la normalitat.
 La recepta d’avui és una recepta que he fet moltes vegades, però avui la presento perquè és una de les receptes més típiques de la regió francesa on he passat la Setmana Santa: La Bretanya.












Però a les crêpes bretones, he substituït la mantega per l’oli d’oliva perquè sóc una autentica entusiasta de l’oli i l’utilitzo fins i tot a les receptes dolces.

Crêpes de xocolata i ametlla


Ingredients (6 persones) :
500 grams de farina
6 ous
100 grams de sucre
1 litre de llet
100 grams de mantega o 4 cullerades d’oli
Una miqueta ( molt poca) de sal
Xocolata fosa
Ametlla filetejada i torrada

Preparació:
Poseu la farina en un bol deixant un forat en el centre.
En el forat que hem deixat en el centre del bol, afegiu els ous, el sucre, la llet i una miqueta de sal.
Barregeu tot bé amb l’ajut d’una batedora manual o elèctrica
Afegiu la mantega fosa o bé l’oli i barregeu bé
Deixeu reposar la pasta durant una hora
En una paella ben calenta i amb uns grans d’oli, aboqueu un caçó de pasta i ràpidament feu que la pasta quedi ben escampada per tota la paella. Heu d’anar amb compte de no posar massa pasta perquè sinó la crêpe no quedarà fina.
Quan la pasta ja estigui cuita per una cara, gireu-la amb l’ajut d’una espàtula (també es pot fer saltar, però és més difícil i probable que la crêpe caigui a terra, però molt més “professional”) perquè es cogui per l’altra cara.
Quan estigui cuita disposeu-la en un plat i amb l’ajut d’una màniga pastissera, poseu la xocolata fosa fent un dibuix que en aquest cas és una flor.
A la part central de la “flor”, poseu unes ametlles torrades filetejades.
Serviu ben calent.
Nota: Encara que les crêpes es poden fer en una paella, jo sempre utilitzo una crepera que em van regalar fa molts anys i que dona uns resultats espectaculars ja que la pasta queda finíssima.
Les crêpes i les galettes
Les crêpes i les galettes són les especialitats de la Bretanya. La diferencia entre les dues és que les crêpes normalment s’elaboren amb farina de blat, sucre, mantega, ous i llet i es prenen per acompanyar aliments dolços com xocolata, melmelada, gelat, mel... en canvi les galettes s’elaboren amb farina de fajol, ous aigua, mantega i sal i es pren amb aliments salats. La més clàssica és la galette completa amb formatge, pernil i ou. Una delícia. És la meva preferida.
I tant si són crêpes com galette el més tradicional és acompanyar-les amb sidra, la beguda típica de la regió i ja només queda dir:
Bon appétit!

  

dilluns, 11 de març del 2013

Calçots al forn amb salsa. Els calçots.


La temporada de calçots està arribant a la seva fi, però encara tenim unes setmana per gaudir d’aquest vegetal tan saludable i d’aquest plat tant bo.
Però més que un àpat, els calçots són una bona excusa per fer una petita festa gastronòmica amb amics o amb família. Normalment, es fan escalivats  amb foc de llenya o de carbó, però si estem a casa i no podem coure’ls amb aquest tipus de foc, una bona solució és fer-los al forn. El gust no és ben bé el mateix, però també estan molt bons i sobretot, si estan acompanyats d’una tradicional i casolana salsa de calçots.
Calçots al forn amb salsa de calçots.

Calçots

Ingredients
-Calçots
-Oli d’oliva

Preparació:
-Netegeu els calçots traient la primera cap i tallant les arrels i també les puntes més verdes.
-Renteu-los i deixeu-los escórrer.
-Col·loqueu els calçots sobre la safata del forn.
-Poseu un raig d’oli per sobre dels calçots.
-Introduïu la safata dels calçots en el forn calent a 200 graus.
-Deixeu coure els calçots durant 35- 40 minuts.
-Poseu el grill durant els 3 o 4 darrers minuts de cocció per tal de que agafin una mica de color daurat.

La salsa

Ingredients:
1 got d’oli d’oliva
3 tomàquets
4 o 5 grills d’alls
1 grapat d’ametlles torrades
1 grapat d’avellanes torrades
2 galetes Maria
Una cullerada de pebre vermell dolç
2 o 3 nyores
1 bitxo
3 cullerades de vinagre
Sal

Preparació:
Poseu les nyores a remull amb aigua calenta durant uns minuts.
Traieu les nyores de l’aigua i amb l’ajut d’una cullereta rasqueu la polpa de les nyores.
Escaliveu els alls i els tomàquets al forn.
Peleu els alls i els tomàquets.
Poseu en un got o en un bol els tomàquets i els alls pelats, les avellanes, les ametlles, les galetes, el pebre vermell, el bitxo, l’oli, el vinagre, la polpa de les nyores i una mica de sal.
Tritureu tots els ingredients.
Tasteu la salsa per si s’ha de rectificar de sal, d’oli o de vinagre.

Els calçots.
Els calçots són una varietat de cebes tendres, molt suaus i que es “calcen”, és a dir, es tapen amb terra a mesura que creixen.
La temporada dels calçots és durant els mesos de gener, febrer i març i es típic coure’ls amb foc de llenya i acompanyats d’una salsa de tipus romesco.
El calçot, com tots el tipus de ceba, és un vegetal amb un alt contingut en vitamines i minerals i se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, mucolítiques, antioxidants i digestives i també té un contingut important en compostos anti cancerígens.
Com hem dit, els calçots són diürètics, molt rics en potassi i pobres en sodi, per aquest motiu, ajuden a eliminar substancies residuals. Són especialment interessants per a les persones hipertenses.
D’altra banda, les calories dels calçots són molt moderades i el seu consum molt adequat per a les persones que volen controlar el seu pes, sempre i quan no ens excedim amb la quantitat de salsa.
Si parlem de la salsa, direm que està elaborada amb tomàquet, fruits secs, pa torrat o galetes, nyora i oli. Tots els ingredients són d’origen vegetal, però no hem d’oblidar que té un elevat contingut calòric, per la qual cosa convé controlar la quantitat de salsa si no volem consumir un excés de calories, tot i que com ja sabem els fruits secs tenen uns greixos molt saludables, a més de contenir minerals i vitamines.
I si tot això, no fos suficient, cal dir que un dels ingredients principal de la salsa de calçots és l’oli d’oliva, ric en greixos insaturats i altres nutrients molt beneficiosos per a la nostra salut.
En definitiva, aprofitarem a menjar calçots ja que és un àpat tradicional, saludable i un bon punt de trobada amb amics i família.

divendres, 1 de març del 2013

Arròs amb fruita seca. La fruita seca.


Si hagués de dir quin és l’aliment o el tipus d’aliment que més m’agrada, no dubtaria ni un moment: la fruita seca ( ametlles, avellanes, festucs, nous...). És la meva debilitat des del punt de vista gastronòmic i com que a més d’estar molt bona també és molt bona per a la nostra salut, sempre procuro utilitzar-la en tot tipus de plats i avui ha tocat combinar-la amb arròs i el resultat ha estat ESPECTACULAR.

Arròs amb fruita seca

Ingredients: (per a 2 persones)
-       2 tasses d’arròs llarg
-       150 grams de gambes pelades
-       1 grapat d’ametlles
-       1 grapat de pinyons
-       Unes nous
-       Una ceba
-       Una pastanaga
-       Un grill d’all
-       Una mica de julivert
-       Oli d’oliva
-       Sal
-       Pebre negre

Preparació:
Coeu l’arròs segons les instruccions que hi hagi en el paquet d’arròs.
Escorreu-lo i reserveu-lo.
Peleu la ceba, el grill d’all i la pastanaga i talleu-los en daus.
Renteu el julivert i talleu-lo.
En una paella fonda o wok escalfeu l’oli i fregiu a foc baix la ceba, l’all i la pastanaga.
Afegiu les gambes.
Afegiu la fruita seca i continueu la cocció durant 5 minuts amb molt de compte i remenant bé tot amb una cullera de fusta.
Afegiu l’arròs i sofregiu durant uns minuts remenant bé perquè es barregin tots els ingredients.
Afegiu el julivert picat, una mica de sal i una mica de pebre i remeneu una mica més
Serviu l’arròs en els plats amb l’ajut d’un anella d’emplatar i decoreu el timbal amb unes nous o una mica de julivert picat.

La fruita seca
És tan nutritiva i proporciona tants beneficis a l’organisme que val la pena incloure-la a la nostra dieta. Té molta fibra, greixos no saturats, àcid fòlic, proteïnes, vitamines i minerals.
La gran majoria de la fuita seca té efectes anticolesterol i preventius contra les malalties relacionades amb el cor, ja que d’una banda, els greixos insaturats de la fruita seca protegeixen el nostre cor i d’altra banda, aquests greixos tenen un efecte saciant que fa que reduïm o fins i tot evitem el consum d’altres aliments saciants rics en greixos saturats o sucres que són molt negatius per a la salut cardiovascular.
A més la fruita seca és baixa en continguts de sucre i en canvi és rica en antioxidants, molt útils en la prevenció del càncer.
L’únic problema que podem tenir al consumir fruita seca és que té moltes calories, és per això, que no convé menjar grans quantitats. Entre 25 i 30 grams diaris o el que és el mateix un grapadet, seria una ració correcta, que ens permetria beneficiar-nos de les seves qualitats, sense ingerir massa calories.



dijous, 21 de febrer del 2013

Empedrat amb tonyina al forn. La tonyina


El mes passat vaig anar a un taller de cuina, on un dels plats que es van elaborar va ser un empedrat amb tonyina fresca. Em va agradar molt la idea de combinar les mongetes blanques amb la tonyina fresca al forn, així que he fet aquest plat, que jo he adaptat als gustos de casa meva i a la manca de temps per cuinar en el dia a dia.
És fantàstic que un plat tan gustós sigui a la vegada tan cardiosaludable i ràpid de fer.

Empedrat amb tonyina al forn



Ingredients (per a 4 persones)
1Kg de mongetes blanques cuites
4 talls de tonyina
2 cebes tendres
2 tomàquets de pera
2 bitxos
100 grams d’olives negres sense pinyol
4 grills d’all
Oli d’oliva verge estra
Vinagre
Sal
Pebre vermell dolç
½ got de vi blanc

Preparació
Barregeu les mongetes escorregudes amb les cebes tallades a trossets, els tomàquets de pera tallats a daus, els bitxos sense les llavors i tallats molt, molt petits i les olives negres tallades a rodanxes.
Amaniu amb sal, oli d’oliva i vinagre.
Netegeu les rodanxes de tonyina i talleu-les a daus.
Poseu els daus de tonyina en una safata apta per anar al forn.
En una paella poseu un bon raig d’oli i quan sigui calent tireu-hi els alls pelats i tallats a làmines.
Quan els alls comencin a enrossir-se, apagueu el foc i tireu a la paella el pebre vermell i el vi blanc.
Aboqueu per sobre els daus de tonyina, l’oli amb l’all, el pebre vermell i el vi blanc.
Poseu la safata a coure dins del forn calent a 180 graus durant només 5 minuts, ja que la tonyina no s’ha de coure massa perquè no quedi resseca.
Serviu en el mateix plat l’empedrat i la tonyina al forn.

La tonyina
La tonyina és un peix blau ple de proteïnes i de greixos de bona qualitat. El seu gust és intens i   com que són peixos molt grans, el més habitual es trobar-lo en peixateries o supermercats ja tallat en filets o en rodanxes i lliure d’espines i d’escates.
Quan es prepara, és important no cuinar-lo excessivament i d’aquesta manera estarà gustós, tendre i sucós, per contra, si ens passem en el temps de cocció ens quedarà ressec i amb poc gust.
La carn de la tonyina té un 12% de greixos, però es tracta d’un greix ric en omega-3, que ajuda a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrids a la sang i protegeix de les malalties cardiovasculars i fa la sang més fluida, amb la qual cosa, es disminueix el risc de patir arteriosclerosis i trombosis.
La tonyina és també un peix amb unes proteïnes d’alt valor biològic, indispensables per al correcte funcionament de l’organisme. Entre les vitamines presents a la tonyina, cal destacar les vitamines del grup B (B2,B3,B6,B9 i B12) així com les vitamines A,D i E.
Si parlem dels minerals, la tonyina és rica en fòsfor, magnesi, ferro, seleni i iode. Aquests minerals complementen l’acció dels àcids omega-3 i ajuden també a protegir i cuidar el bon funcionament del cor.
Per tot això, podem considerar la tonyina com un aliment nutritivament molt ric i com tots el peixos blaus, absolutament indispensable a la nostra dieta.








dimecres, 13 de febrer del 2013

Minestra de pèsols i faves. Els pèsols.


Per un dia d’hivern com el d’avui, un plat de pèsols i faves ofegades ve molt de gust i té l’avantatge de que es pot deixar preparat i així, quan arribes cansada de la feina només s’ha d’escalfar una mica i...a menjar.
Amb aquesta recepta participo en el repte de Memòries d’una cuinera que aquest mes es dedica a les minestres.

Minestra de pèsols i faves.

Ingredients:
500 grams de pèsols congelats
500 grams de faves congelades
2 cebes
Un carbassó
Un pebrot verd i un pebrot vermell
Farigola
Orenga
100 grams de pernil tallat a trossets
2 grills d’all

Preparació:
Talleu la ceba, el carbassó, l’all, el pebrot verd i el vermell a trossets petits.
Sofregiu les verdures en un wok amb una mica d’oli i de sal.
Quan les verdures estiguin lleugerament fregides, afegiu les faves i els pèsols.
Sofregiu durant un parell de minuts.
Afegiu  els dauets de pernil i sofregiu un minut més.
Aboqueu sobre les verdures una copa de cognac, una branca de farigola i una mica d’orenga i acabeu d’omplir la cassola o wok amb aigua.
Coure a foc baix durant de ½ hora a ¾ d’hora fins que l’aigua s’evapori.
Rectifiqueu de sal, si és necessari.

Els pèsols
En aquesta minestra els dos ingredients principals, els pèsols i les faves a vegades són classificats com a verdures quan en realitat són llegums.
Parlant concretament dels pèsols, podem dir que com tots els llegums, aporten fibra, una fibra soluble que ajuda a regular els nivells de sucre i colesterol en sang, prevenint les malalties cardiovasculars, i també una fibra insoluble que facilita el trànsit intestinal i ajuda a prevenir l’estrenyiment i el càncer de colon.
A més, són rics en minerals com el calci, el ferro, el zinc i el magnesi, així com en vitamines, en especial del grup B.
D’altra banda, els pèsols són una font d’energia baixa en greixos, en forma de carbohidrats complexos, en especial midó, la qual cosa ens proporciona sensació de sacietat, manté l’energia i controla la gana, aspectes molts interessants quan volem seguir una dieta per aprimar-nos.
Si combinem els pèsols amb arròs o altres cereals, ens aportaran la ració de proteïnes diàries necessàries.

dilluns, 4 de febrer del 2013

Tortada de farro. Fira del farro a la Vall de Bianya.


Aquest cap de setmana hem anat fins a la Vall de Bianya per assistir a la Fira del farro, on hem sentit una interessant conferencia sobre els valors nutritius del farro ,hem visitat un mercat de productes artesans, hem degustat les propostes gastronòmiques de 6 restaurants diferents de la comarca amb un ingredient comú:el farro, hem assistit a un taller de cuina a càrrec dels cuiners de la zona: en Pep Nogué i en Gerard Xifra, hem fet una cata de cava i vins de les Caves Privat d’Alella i també hem gaudit de l’actuació de la colla de gegants de la Vall de Bianya, en definitiva hem passat un boníssim cap de setmana i hem aprés un munt de coses sobre el farro.

Una de les receptes que en Pep Nogué i en Gerard Xifra van elaborar va ser aquesta tortada de farro, un suau pa de pessic que també es pot fer només amb farina de blat però que en aquest cas no seria apta per cel·liacs i que també es podria fer només amb farina d’ametlla però que en aquest cas el preu es dispararia. Tal com ells la van fer, amb farina d’ametlla i farro és un producte sense gluten i a preu molt interessant.

Tortada de farro


Ingredients:
250 grams de farina d’ametlla
125 grams de farro de la Vall de Bianya
3 ous
4 clares d’ou
40 grams de mantega
La ratlladura de la pell d’una llimona
250 grams de sucre
15 grams de “llevat”  Royal
Una mica de sucre llustre ( en pols ) per decorar

Preparació:

Foneu la mantega
Munteu les clares a punt de neu
Afegiu la pell de la llimona i 200 grams de sucre
Incorporeu a les clares, els rovells que haurem emulsionat abans al bany Maria amb unes gotes d’aigua i els 50 grams restants de sucre.
Barregeu suaument
Afegiu la mantega fosa
Remeneu
Afegiu el farro i l’impulsor en forma de pluja i remeneu bé amb l’ajut d’una espàtula i sempre en moviments de baix a dalt.
Finalment, afegiu la farina d’ametlla i barregeu.
Poseu una mica de mantega en el motlle per tal de que no s’enganxi la massa quan es cogui.
Ompliu el motlle
Poseu-lo a coure al forn calent a 165 graus durant aproximadament uns 35 minuts
Un cop estigui cuit, traieu-lo del forn i quan ja estigui fred, empolsimeu-lo amb el sucre llustre

El farro

El farro és un  producte típic de la Vall de Bianya que s’obté de triturar els grans de blat de moro, de manera que queda una especie de farina de blat de moro.
Antigament amb aquesta farina anomenada farro s’elaboraban unes farinetes que en epoca de manca d’aliments, eren especialment útils ja que aportaven els nutrients i les vitamines necessàries i a més lliures de gluten.
Actualment, aquest cereal es segueix conreant  a la Vall de Bianya.
El farro ha estat sempre intimament relacionat amb aquest territori, però així com abans el farro s’utilitzava únicament per elaborar les sopes o farinetes, actualment es fa servir en l’elaboració de molts altres plats de cuina o de pastisseria.
A través d’aquesta fira es vol impulsar el coneixement i la utilització del farro a la cuina i evitar la seva perduda.

A la demostració de cuina de la zona vam poder tastar plats tan diversos com unes galetes cruixents de farro, kikos i escates de sal, farro amb ravioli de botifarra del perol, farro amb verdures i siurenys, calamars a la bianyenca, coca de farro amb melmelada de taronja i xocolata i uns espectaculars bombons fets amb farro que el seu creador, amb molt enginy, va anomenar Farro Rocher. Tot boníssim.