Faves amb sèpia, escopinyes i cervesa

Les faves, a casa, ens encanten però acostumo a fer-les amb pernil,ceba i all. Una recepta senzilla i saludable, però avui he optat per acompanyar les faves amb sèpia escopinyes i cervesa.

Faves amb sèpia, escopinyes i cervesa

Ingredients:

1 quilo de faves pelades

1 sèpia

500 grams d’escopinyes

2 cebes tendres

2 grans d’all

1 got de cervesa

Oli, sal i pebre vermell

Preparació:

Talleu les cebes i els alls ben petits.

Saltegeu-los en una cassola amb una mica d’oli.

Renteu i talleu la sèpia a quadradets.

Afegiu la sèpia al sofregit d’alls i cebes.

Saltegeu tot durant uns minuts.

Afegiu una culleradeta de pebre vermell dolç i la cervesa.

Remeneu.

Afegiu les faves i una miqueta d’aigua.

Deixeu coure les faves tapades durant 30 minuts a foc lent.

Obriu les escopinyes al vapor.

Afegiu les escopinyes a la cassola i deixeu coure tot junt aproximadament uns 5 minuts més.

Serviu ben calent.

Dèficit de vitamina D

L’altre dia vaig fer-me una analítica, tal i com em va demanar la meva doctora, i el resultat em va sorprendre: dèficit de vitamina D. Sabia que l’absorció de la vitamina D està relacionada amb l’exposició al sol i com que habitualment els caps de setmana acostumo a sortir a la muntanya o a la platja, em va estranyar que tingués dèficit d’aquesta vitamina, però la doctora em va aclarir que actualment és un problema  molt més habitual del que ens pensem. Els protectors solars, que ens recomanen utilitzar els dermatòlegs, provoquen un dèficit d’ aquesta vitamina.

La vitamina D, però, és molt important perquè és la responsable de l’absorció intestinal del calci dels aliments i també del fòsfor. La vitamina D ens permet mantenir els nostres ossos i el nostre cor sans i redueix el risc de contraure càncer de mama així com altres tipus de càncers.

Per tant, és imprescindible mantenir els nivells de vitamina D recomanats si volem gaudir d’una bona salut. A part de prendre, sempre per recomanació medica, un suplement de vitamina D, també podem afegir més aliments rics en vitamina D a la nostra dieta diària.

Quins són aliments més rics en vitamina D?

El salmó. Una ració de 100 grams ens proporciona  360Ul gairebé la meitat de la ingesta diària recomanada. Tots els peixos blaus, en general, contenen vitamina D.

La llet i les llets vegetals. A part de la vitamina D que tenen, algunes estan enriquides amb vitamina D.

Les conserves de tonyina en oli. 85 grams de tonyina en oli aporten el 25% de la quantitat diària recomanada.

El iogurt. Molts iogurts tenen també vitamina D afegida i un iogurt té al voltant de 80Ul de vitamina D.

Els cereals. Aquests són també un tipus d’aliments que acostumen a estar enriquits amb vitamina D. Cal mirar les etiquetes.

Els ous. En especial, el rovell.

    A part d’una dieta rica en aliments que contenen vitamina D també és aconsellable prendre el sol uns 10 minuts tres o quatre dies a la setmana.

Saltejat de pollastre amb pebrots i ceba. Les llavors

Ja ha passat més d’un mes de l’últim post. La raó? Res en especial, que he tingut molta feina i poc temps per dedicar a les coses que m’agraden. S’haurà de posar remei perquè la vida és massa curta per no fer les coses que ens agraden. Aviat hi haurà un gran canvi en la meva vida que em permetrà tenir més temps per fer allò que m’agrada i mentrestant, una recepta ràpida de fer per gent atrafegada com jo.

Saltejat de pollastre amb pebrots i cebes

Ingredients:

-3 pits de pollastre tallats a tires

-pebrots de colors

-una ceba tendra

-salsa de soja

-llavors de sèsam

-sal, oli i pebre negre

Preparació:

Talleu els pebrots i la ceba en juliana

Salpebreu les tires de pollastre

Saltegeu el pollastre amb una mica d’oli en un wok o paella fonda

Quan ja estigui fregit, reserveu

En el mateix wok saltegeu la ceba i els pebrots

Quan les verdures ja estiguin cuites, afegiu el pollastre i la salsa de soja

Deixeu coure tot durant uns 2 o 3 minuts

Serviu i tireu per sobre unes quants llavors de sèsam

Les llavors

Des de fa uns anys que hi ha un interès més i més gran per les llavors. S’utilitzen en pans i galetes però també en amanides, entrepans…i també per condimentar i acompanyar els plats, com aquest saltejat.

Les llavors tenen molts beneficis per a l’organisme: vitamines, minerals i omega 3 i 6. Serveixen també per augmentar el colesterol anomenat bo (HDL) I així disminuir el colesterol dolent(LDL).

Un altre benefici és la quantitat de fibres que contenen, la qual cosa fa que millori el transit intestinal.

Un altre aspecte interessant és que ajuden a perdre pes perquè com que triguen a digerir-se, produeixen un efecte saciant.

Entre les llavors més conegudes cal destacar les llavors de xia, de lli, de gira-sol, de quinoa i de sèsam.

Pel que fa a les llavors de sèsam podem dir que aquestes ja s’utilitzaven a l’Antiguitat.

Els principals nutrients de les llavors de sèsam són el calci, el ferro, el zinc i la vitamina E.

El consum de llavors de sèsam ajuda a millorar el colesterol HDL o colesterol bo.

S’utilitzen sobretot per condimentar els plats i també en els pans, rebosteria, amanides o amb el iogurt.

Les llavors de sèsam, i totes les llavors en general, s’han de guardar en lloc fresc i sec.                                             

Carxofes ràpides al microones. Cuinar en el microones

El darrer cap de setmana del mes de gener vam anar a Benicarló per assistir a la festa de la carxofa. Entre altres moltes activitats, els restaurants de la ciutat preparen plats i tapes on les carxofes són les protagonistes. És impressionant veure i menjar tot el que es pot fer amb carxofa. Plats exquisits, tradicionals, innovadors, creatius…però tots boníssims.

Per contra, el plat d’avui amb carxofa és molt senzill, bàsic, gaire bé jo diria que no es pot considerar ni recepta, però sí que és una manera fàcil, ràpida i senzilla de preparar unes carxofes que conservaran els seus nutrients i el seu sabor.

Carxofes ràpides al microones

Ingredients:

Carxofes

Sal

Oli

Preparació:

Talleu la tija de les carxofes

Doneu uns copets a les carxofes sobre el marbre de la cuina per tal de que s’obrin una mica

Renteu les carxofes sota del raig d’aigua de l’aixeta., però no les escorreu, serà millor que quedi una mica d’aigua dintre de la carxofa.

Poseu-les en un plat o en una safata aptes per al microones

Aboqueu un raig d’oli d’oliva per sobre de cada carxofa i una mica de sal ( si voleu podeu posar també una mica de pebre negra o alguna herba aromàtica com orenga)

Poseu el plat o safata amb les carxofes al microones a màxima potencia i calculeu 3 o 4 minuts per cada carxofa, per exemple si poseu 3 carxofes heu de comptar  uns 10 o 12 minuts.

Serviu (abans comproveu el grau de cocció, ja que pot variar segons el microones i segons com us agradin de cuites)

Cuinar en el microones

Encara que al començament de tenir un microones, només el fèiem servir per escalfar i descongelar, poc a poc el microones s’ha convertit en un electrodomèstic molt utilitzat també per cuinar, ja que té molts avantatges.

D’una banda, és un forn ràpid, els aliments es cuinen en els seus propis sucs i així es minimitza la perduda dels nutrients. Segons l’OMS, a més, el microones és absolutament segur i si s’utilitza segons les instruccions del fabricant no representa cap perill pels consumidors de menjar preparat amb el microones.

Però de vegades no utilitzem aquest electrodomèstic de manera correcta o no sabem treure-li partit.

Potser seran útils alguns consells.

L’energia del microones es distribueix de forma diferent, per això, quan cuinem potser ens queda més cuit en unes parts i més cru a les altres. Per evitar això, s’ha de tenir en compte que els aliments es couen o s’escalfen de fora a dintre per tant, les parts més gruixudes s’han de posar a la part més exteriors i al centre, les més primes.

També es important tenir en compte els recipients que utilitzarem per cuinar. Els millors són els materials que deixen passar les ones, com el vidre, la ceràmica, la porcellana o el plàstic, però sempre que sigui un plàstic adequat per al microones i que així ho indiqui a la seva etiqueta, no tots els plàstics són aptes per al microones, ja que alguns plàstics, al escalfar-se poden, resultar tòxics. Pel que fa als papers es pot fer servir paper absorbent, tovallons de paper, paper film transparent, però no es pot fer servir paper d’alumini, ni cap recipient metàl·lic.

Cal respectar els temps de cocció, ja que si ens passem els aliments ens quedaran tan ressecs que no es podran menjar. Si no sabem el temps de la recepta, haurem de calcular la quarta part del temps que utilitzaríem per fer la recepta amb una cocció tradicional i sempre és preferible quedar-se curt i després cuinar una mica més que passar-se.

Però què es pot cuinar al microones? Es pot cuinar de tot: verdures, carns, peixos, patates, pastes, llegums estofats...tot es pot fer d’una manera ràpida, fàcil i senzilla.

De totes maneres, crec que hi ha aliments que queden millor al microones i altres no tant. Potser el que menys m’agrada fer al microones són les carns, per contra una de les coses que més m’agrada fer al microones són les verdures, ja que aquestes al coure’s en el seu propi suc, són més gustoses, no perden tants nutrients com quan es fan bullides i a més conserven millor la textura i el color, la qual cosa les fan més atractives des del punt de vista estètic.

Truita d'albergínia i ceba. Els ous i el colesterol

El cap de setmana passat  vam quedar amb grup d’amics per dinar. La trobada consistia en una” truitada”. Cadascú, ( o més ben dit cada parella) portava una truita diferent. La nostra va ser la truita d’albergínia i ceba. També hi va haver truita de patates, de carbassó, de carxofes, de mongetes seques i de botifarra. Totes aquestes truites, unes amanides, pa amb tomàquet, fruita i una dolça sorpresa final va ser la base del dinar. Les truites, totes boníssimes, però el millor de tot sens dubte, va ser la companyia.

Truita d’albergínia i ceba

Ingredients:

2 albergínies mitjanes

1 ceba

3 o 4 ous

Sal

Oli

Preparació:

Renteu l’albergínia

Talleu-la a rodanxes grosses i després, de cada rodanxa feu 2 o 3 trossos.

Col·loqueu els trossos d’albergínia en un bol amb aigua, per tal de que l’albergínia perdi l’amargor, durant 30 minuts.

Talleu la ceba a trossos.

Sofregiu la ceba a foc lent amb una mica de sal i una mica d’oli, fins que sigui transparent.

Reserveu-la.

Escorreu els trossos d’albergínia i sofregiu-los a foc lent amb una mica de sal i una mica d’oli.

Traieu de la paella els trossos d’albergínia quan ja estiguin sofregits i poseu-los sobre un paper absorbent per tal de que perdin l’excés d’oli.

Bateu els ous i incorporeu l’albergínia i la ceba. ( Si voleu una truita més sucosa podeu afegir un rajolí de llet)

Poseu a escalfar una mica d’oli en una paella i quan sigui calent, aboqueu la barreja d’ous, albergínia i ceba.

Qualleu la truita pels dos costats  i ja estarà llesta per servir i per menjar.

Calenta o freda serà una bona i sucosa truita.

Els ous i el colesterol

Fins fa poc temps quan el metge detectava a un pacient nivells alts de colesterol en sang, limitava o fins i tot prohibia el consum d’ous en aquest pacient, però darrerament es té constància de que el contingut del colesterol en els aliments (colesterol dietètic) no està tan directament relacionat amb  el colesterol en sang com es creia fa uns anys.

D’altra banda, el colesterol en sang es divideix en dos tipus el LDL que s’anomena colesterol “dolent” perquè s’enganxa a les arteries i el HDL considerat colesterol “bo”.

El colesterol és necessari per el nostre organisme, però el que és realment perillós és la quantitat excessiva de LDL que pot provocar problemes cardiovasculars.

Si la quantitat de colesterol en els aliments no fa pujar el LDL, què és el que fa augmentar aquest colesterol dolent? Sembla, segons les darreres investigacions, que és un consum excessiu de greix saturat el que fa que el colesterol augmenti i en especial, el consum excessiu de greixos saturats. Per tant, el que hem de limitar de la nostra dieta és el consum de greixos saturats. Altes factors, com el tabac, el sedentarisme i el sobrepès també tenen un paper determinant en els nivells alts de colesterol LDL en sang.

Justament, els greixos de l’ou no són saturats sinó poliinsaturats, per tant, sembla que aquelles persones que han de controlar els nivells alts de colesterol en sang no haurien de suprimir aquest aliment de la seva dieta perquè l’ou és d’altra banda, un aliment molt nutritiu.

A part de greixos (rovell) i de proteïnes (clara) els ous tenen també una amplia gamma de vitamines (A,D,E,B1,B2,B6 i B12) i de minerals ( ferro, zinc, calci, seleni...)

De totes maneres, els nutricionistes aconsellen no menjar més de 2 ous al dia però, no perquè continguin colesterol, sinó perquè el rovell té un alt contingut en greixos i ja sabem, que hem de  controlar els greixos que mengem perquè si n’abusem podem tenir problemes de salut.

Arròs amb carbassa, especies i dàtils. La canyella

Una altra recepta d’arròs amb un toc exòtic gracies a les especies i als dàtils.

Arròs amb carbassa, especies i dàtils

Ingredients (2 persones):

Dues tassetes d’arròs

Una ceba tendra

Carbassa pelada i tallada a quadrets

200 g de dàtils

Oli d’ oliva

sal

pebre negre

curry

canyella

2 branquetes de julivert

Elaboració:

Coeu l’arròs en aigua abundant amb una mica de sal.

 Escorreu l’arròs i reserveu una mica d’aigua de la cocció.

Talleu la ceba tendra en trossets petits i sofregiu-la en un wok o paella fonda.

Peleu i talleu la carbassa en quadradets i afegiu-la a la paella i sofregiu-la també.

Quan la carbassa comenci a estar tova, afegiu els dàtils sense pinyols i tallats a rodanxes.

Afegiu una mica de pebre negre, de curry i de canyella.

Afegiu l’arròs i un rajolí de l’aigua de la cocció.

Deixeu coure tot junt un parell de minuts perquè els sabors es barregin.

Serviu amb l’ajut d’un aro d’emplatar.

Decoreu amb un parell de branquetes de julivert per tal de donar un toc de color.

Abans de menjar tireu per sobre un rajolí d’oli d’oliva.

La canyella

Normalment s’associa la canyella amb les postres i els dolços, o bé per afegir a les infusions però a mi m’agrada molt la canyella i encara m’agrada més amb els plats salats que amb els dolços, també pot ser perquè procuro menjar molt pocs dolços i com que la canyella m’agrada vaig provant amb quin ingredients dels plats salats puc incorporar-la.

La canyella és una de les especies més antigues, originaria de Ceilan i que s’extreu d’un arbre. De fet les branques de canyella són trossets de l’escorça de l’arbre seques.  

A més de sabrosa i aromàtica la canyella, i això és el millor, és molt saludable. Ajuda a disminuir els nivells de sucre en sang, té efecte saciant i és antiinflamatòria.

S’ha de tenir en compte que si volem posar canyella en una recepta i ha de coure durant més de 10 minuts es millor que la canyella sigui en branca, ja que si es fa amb canyella molta al coure més de 10 minuts es pot tornar amarga.

En quins plats o amb quins ingredients combina la canyella?A mb les carns tant si es tracta de pollastre, porc o xai el sabor de la carn pot quedar encara ser més bona i intensa si l’acompanyem d’un toc de canyella.

A les salses ( salses de tomàquet, de verdures, salsa de vi, salsa de poma i ceba...) també és un condiment molt adequat.

Quan fem mandonguilles si afegim una mica de canyella a la carn amb la que farem les mandonguilles també queden molt bones.

Altres plats en els que la canyella és molt adequada és amb els plats de peix concretament jo els he provat amb els plats de mar i muntanya i amb els estofat de sepia amb patates. Es tracta sobretot de que si la canyella ens agrada anem provant en quins plats se’ns adapta més perquè les possibilitats són infinites, ja que des del punt de vista nutricional el consum de la canyella és mot recomanable ja que ens aporta molts beneficis.

-       Ajuda a les digestions pesades a la vegada que disminueix la inflamació de l’abdomen. Quan ens sentim inflats una infusió digestiva amb una branqueta de canyella és un bom remei natural.

-       Ajuda també a combatre els refredats. Molt recomanable en aquests casos és una infusió amb canyella i mel.

-       Les infusions amb canyella ens poden ajudar també quan hem de fer dieta per aprimar-nos.

-       La canyella ajuda a controlar els nivells de sucre en sang.

-       La canyella és un dels més importants anti oxidants naturals

-       Actua com a relaxant muscular i té propietats anti inflamatòries

-       Es una gran font de calci.

-       Ajuda a combatre l’acné gracies a les seves propietats antibacterianes i antimicrobianes.

Macarrons amb pernil. Els bons propòsits de l’Any Nou.

Ja tornem a la normalitat. S’han acabat les festes de Nadal, Any Nou i Reis i ja hem tornat a la feina. I a la nostra cuina, i a la nostra taula, han tornat els plats de cada dia.

Uns plats d’una dieta que volem que cada dia sigui més saludable. Aquest és un dels propòsits que ens hem marcat per aquest nou any que acaba  de començar.

Macarrons amb pernil

Ingredients: (per a 4 persones)
300 g de macarrons
200 g de pernil tallat a taquets petits
1 ceba
1 pot de tomàquet fregit casolà

2 grills d’all
Orenga
Formatge ratllat

Preparació:

Peleu la ceba i  talleu-la a quadrats petits.

Peleu l'all i talleu-lo ben petit.
Poseu en una paella un fons d'oli i hi poseu la ceba i l'all.

Deixeu coure a foc baix i ho saleu una mica.

Un cop la ceba estigui transparent i ben tova, afegiu la salsa de tomàquet i deixeu coure tot junt uns minuts.

Afegiu els taquets de pernil i remeneu bé.
Mentre, poseu una olla al foc amb aigua abundant i sal per bullir els macarrons.

Quan l'aigua bulli, els poseu dins i els deixeu el temps que indiqui el fabricant.

Escorreu els macarrons.

En una safata d’anar al forn, poseu una capa de macarrons i una capa de sofregit.

Per sobre, poseu-hi una mica d’orenga i una bona capa de formatge ratllat.

Poseu la safata al forn calent perquè es gratini.

Els bons propòsits per l’Any Nou

El dia de Reis, entre els molts regals que vaig rebre, hi havia una preciosa agenda (un objecte que jo utilitzo molt) plena de frases divertides i positives i d’originals dibuixos i missatges.

En una de les primeres pagines hi ha una llista per poder escriure els bons propòsits per aquest 2.016 que acabem de començar.

Un d’aquests bons propòsits és menjar cada vegada més de manera saludable.

I per tal d’aconseguir-ho, haurem de tenir en compte aquests punts:

-Menjar 5 racions de fruita i verdura al dia. D’aquests, al menys dues racions seran de verdura i una d’aquestes dues, serà de vegetals crus, és a dir amanida.

-Augmentar el consum de llegums. Estaria bé poder consumir llegums 3 vegades a la setmana.

-Reduir al màxim el consum de carns vermelles i/o processades. En els esmorzars és potser on costa més reduir el consum de carns processades, però a part del formatge o dels peixos en conserva hi ha també altres opcions saludables i boníssimes. Heu provat de fer entrepans amb guacamole, hummus o olivada?

-Mantenir una adequada hidratació. Beure entre 1 litre i ½ a 2 litres diaris, però que aquesta quantitat sigui d’aigua o d’infusions i reduir la quantitat de begudes refrescants i ensucrades, que són molt bones i refrescants, però que haurien de ser de consum ocasional.

-Consumir cereals integrals a diari. Es pot substituir el pa blanc per pa integral que és tant o més bo i molt més saludable.

-Augmentar el consum de peix en relació al consum de carn, és a dir menjar més peix per menjar menys carn. És important també alternar el peix blanc amb el blau.

-Reduir alguns aliments de la nostra dieta com la sal i els sucres refinats, així com els plats preparats, que sovint contenen més greixos, més sucres  i/ o  més sal, aliments com podrien ser els precuinats, la pastisseria industrial, els snacks…

-Consumir alcohol només en ocasions especials. L’alcohol només ens proporciona calories buides, quan prenem una copa no ens està aportant res des del punt de vista nutricional, sinó només estem ingerint calories.

-En definitiva, seguir una autentica dieta mediterrània i fer una mica d’exercici, perquè l’exercici és un dels punts fonamentals, amb una bona alimentació, per cuidar la nostra salut. Trenta minuts de caminar és una opció bona, barata i ràpida de fer.

Ara, esperem que tot això no quedi només en bons propòsits sinó que sigui una realitat i que a final d’any ens pugem sentir orgullosos d’haver aconseguit el què volíem.

Arròs amb llamàntol i gambes. Com celebrar les festes nadalenques sense engreixar-se

Un any més ens trobem davant del repte de celebrar les festes de Nadal sense engreixar-nos gaire.

Més endavant trobareu alguns consells i estrategies per tal de superar el repte.

Triar bé els plats que formaran els menus festius és primordial però no l'única estrategia.

Per Nadal he pensat en un menú més tradicional, però el dia de Sant Esteve menjarem un arròs amb llamàntol, potser no és molt tradicional però espero que a tots els agradi molt.

Arròs amb llamàntol i gambes

Ingredients: (per a 4 persones)

2 llamàntols

400 grams de gamba vermella

2 tomaquets madurs pelats i tallats a trossos.

1 pebrot verd

200 grams d’arròs bomba

Un brick de fumet Aneto (també podeu fer servir un fumet casolà )

2 carxofes

Safrà

2 o 3 grills d’alls

Oli

Sal

Pebre

Preparació:

Talleu el llamàntol a rodanxes

Peleu les gambes

Salpebreu el llamàntol i les gambes

En una cassola amb una mica d’oli, saltegeu les gambes

Reserveu

Saltegeu també el llamàntol

Reserveu

A la mateixa cassola, sofregiu els alls tallats a làmines, el pebrot i les carxofes tallats

Quan ja estigui cuit, afegiu el tomàquet i sofregiu

Quan el sofregit estigui fet, afegiu l’arròs i aneu remenant durant 2 o 3 minuts

Torreu lleugerament el safrà embolicat en paper de plata en una paella

Afegiu el fumet  (la proporció serà una mica més del doble de fumet que d’arròs)

Afegiu el safrà

Deixeu coure a foc viu durant 10 minuts

Proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.

Incorporeu el llamàntol i deixeu coure 4 minuts més

Incorporeu les gambes i deixeu coure aproximadament uns 5 minuts més tot i que haureu de vigilar el grau de cocció.

  

Com celebrar les festes nadalenques sense engreixar-se

 Quan pensem a les festes de Nadal, pensem en dinars interminables i sopars calòrics: cava, torrons, dolços, licors, carns… Sembla que celebrar les festes de Nadal sense engreixar és gairebé impossible.

Sembla ser que durant les dues setmanes que duren les festes nadalenques la majoria de nosaltres guanyarem entre 2 i 4 quilos. Però crec que passar unes bones festes sense engreixar-nos hauria de ser un objectiu possible.

La primera cosa que hauríem de tenir en compte és que durant aquests dies festius encara que estiguem a dieta, podem fer una pausa i celebrar el Nadal amb moderació, però sense pretendre fer dieta perquè l’aspecte psicològic també és important.  Ara bé, no fem d’aquestes dues setmanes una festa constant i mengem de tot cada dia i sense moderació. Mengem tranquil·lament i gaudim durant els dies festius (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis), però la resta de dies hauríem de tornar a la rutina, a la nostra dieta lleugera, saludable i adaptada a les nostres necessitats. Quan parlem de tornar a la nostra rutina durant els dies que no siguin les festes, haurem de fer especial atenció als dolços. Prohibit menjar torrons, bombons, massapà...durant la resta de la setmana.

Menjar lleuger i saludable la resta de dies però sense saltar-se cap àpat perquè això és contraproduent. A vegades pensem que per compensar un  àpat excessiu podem saltar-nos el sopar o l’endemà prendre només fruita o líquids durant tot el dia. Però això pot ser perjudicial, ja que pot alterar els processos hormonals i el nostre cos pot fer una reserva de greixos per compensar. I a més si ens saltem algun àpat o fem una dieta de líquids o de fruita durant tot un  dia, tindrem tanta gana que en el següent àpat tindrem molta gana i menjarem molt més del necessari. És millor arribar als àpats nadalencs amb una gana moderada, per no tal de no menjar en excés.

Una bona mesura és també incloure fruites i verdures en els àpats nadalencs, ja que d’aquesta manera consumirem menys aliments massa calòrics, la fibra vegetal s’absorbeix més lentament per la qual cosa trigarem més en tenir gana i la fruita i la verdura poden ser també molt adequats als menús festius. Les amanides i les postres de fruites poden ser molt bones, atractives, festives i originals.

Per no engreixar massa aquests dies també hauríem de procurar beure força aigua. Tots sabem que l’aigua no té calories i si en bevem força evitarem consumir en excés altres begudes ensucrades i/o alcohòliques i molt calòriques. Una bona mesura és beure un got gran d’aigua abans de cada àpat festiu.

I per acabar, no hauríem d’oblidar fer una mica d’exercici. No cal fer una sessió intensiva de gimnàstica ni córrer una marató, sinó tan sols caminar. Mitja hora diària a bon pas ens ajudarà a eliminar totes aquestes calories que segur que ingerirem de més durant aquests dies.