Amanida amb bacallà. El tomàquet.

Avui, que encara fa caloreta, una recepta més d’amanida. Però si busquem uns bons ingredients, sobretot uns bons tomàquets que siguin gustosos i un bon bacallà, ja veureu que no és una amanida qualsevol, sinó una amanida per repetir.

Trobar uns bons tomàquets no és una tasca fàcil. Tots hem menjat tomàquets que “no saben a res”, per tal de solucionar el problema, ja fa uns anys vam decidir començar amb el nostre hort urbà. Una torreta o una jardinera a la terrassa o al balcó, aigua i sol és suficient per conrear uns bons tomàquets. Justament els tomàquets és potser el cultiu més agraït en un hort urbà i no tan sols el gust, sinó l’aroma dels tomàquets acabats de collir és un veritable luxe.

Amanida amb bacallà.

                                     

Ingredients (4 persones)

250 grams de bacallà dessalat i esqueixat

4 tomàquets madurs

2 cebes tendres

2 ous durs

1 alvocat

2 grills d’all

Pebre negre

Oli d’oliva

Preparació:

Renteu i talleu els tomàquets i les cebes tendres.

Peleu i talleu els ous durs i l’alvocat.

Peleu els grills d’all i ratlleu-los

Remeneu tots els ingredients per tal de que els gustos es barregin bé.

Poseu per sobre el bacallà esqueixat.

Amaniu amb un bon raig d’oli i una mica de pebre negre.

El tomàquet

El tomàquet és un aliment d’origen americà i tot i que ara és un aliment popular a les nostres dietes, no va ser fins el segle XVIII que es va fer popular a Europa i en el segle XX va ser quan el seu cultiu es va estendre per tot el món.

La popularitat del tomàquet es deu d’una banda, a la seva gran versatilitat  i a la facilitat per combinar-lo amb altres aliments, i d’altra banda, a la gran quantitat de nutrients que aporta.

Existeix un gran nombre de varietats de tomàquet, de mides, formes i usos diferents.

Encara que actualment, podem trobar tomàquets al mercat i a les fruiteries durant tot l’any, la millor època per els tomàquets és l’estiu i la tardor, en concret d’agost a octubre.

Per tal de triar uns bons tomàquets haurem de fixar-nos en que siguin madurs de color vermell intens, pell llisa i que no siguin excessivament durs al tacte. Per tant, no hauríem de comprar tomàquets massa tous, amb cops i taques.

 El tomàquet és un aliment que ens aporta molt beneficis.

Té un alt contingut d’aigua, prop d’un 95%, per tant és diürètic i poc calòric .

És ric en vitamines A i C i també aporta vitamines B6 i K.

Conté minerals com el fòsfor, el ferro, el calci, el magnesi, el zinc, el sodi i el potassi entre altres, minerals necessaris per al bon funcionament del sistema nerviós.

Però potser el més interessant és que el tomàquet és un aliment ric en licopè que posseeix propietats antioxidants. El consum habitual dels antioxidants redueix el risc a contraure alguns tipus de càncer i el de patir malalties cardiovasculars.

Un aliment molt saludable.

Salmó en papillota. Finlàndia i la cuina finlandesa.

Després d’unes bones i intenses vacances, ja tornem a estar preparats per la “lluita” del dia a dia.

Com cada any a la tornada de les vacances m’agrada que el meu primer plat per al blog sigui un plat relacionat amb el lloc on hem passat les vacances.

Aquest any el destí ha estat el punt més septentrional d’Europa: el Cap Nord, després de 9 dies de viatge i molts, molts quilòmetres, vam arribar al Cap Nord per veure el Sol de Mitjanit, una experiència inoblidable i molt recomanable.

 El viatge de tornada vam decidir fer-lo per Finlàndia i va ser sens dubte una bona decisió. Un país per recórrer sense presses, visitant les seves ciutats i els seus pobles situats al mig de boscos i a la vora dels llacs en un entorn respectuós amb la natura i amb el benestar de la gent, i gaudint d’aquest ambient tranquil, seré, educat, d’aquesta manera de viure que ells anomenen “sisu” i que és una actitud pacient però a la vegada obstinada davant les dificultats i que els ha permès sobreviure davant dels atacs dels seus dos potents veïns (Suècia i Rússia) i que els ha permès, no només, guanyar la seva independència sinó també mantenir les seves diferencies, la seva identitat i la seva qualitat de vida .

En un país tan lligat a la natura, la gastronomia està directament relacionada amb els productes frescos locals i un d’aquests productes és el salmó, el protagonista de la meva recepta d’avui.

Salmó en papillota

Ingredients: (2 persones)

-       2 rodanxes de salmó

-       1 taronja

-       2 cebes tendres

-       Una copa petita de vi blanc

-       Oli

-       Sal

-       Pebre negra

-       Anet

Preparació:

-       Per cada rodanxa de salmó, prepareu un tros gran de paper d’alumini.

-       Col·loqueu sobre de cada tros de paper d’alumini una rodanxa de salmó amb sal, pebre negre i anet.

-       Peleu i talleu la taronja a trossets.

-       Talleu les cebes també a trossets.

-       Col·loqueu la taronja i la ceba per sobre les rodanxes de salmó.

-       Tireu per sobre del salmó el vi blanc i un rajolí d’oli.

-       Emboliqueu cada rodanxa amb el paper d’alumini amb molt de compte perquè no s’escapin els sucs durant la cocció.

-       Escalfeu una planxa o una paella

-       Col·loqueu sobre la planxa o paella les papillotes

-       Coeu a foc mig durant aproximadament 5-10 minuts, depenent del grau de cocció que vulguem obtenir i del foc. No cal donar la volta a les papillotes

-       Traieu del foc i serviu.

Nota:

La cocció es pot fer també al forn, a 180ºC durant uns 20 minuts.

La gastronomia finlandesa

Com no podia ser d’una altra manera, i com tots els aspectes de la vida a Finlàndia, la gastronomia està íntimament lligada a la natura i la base de la cuina són els productes naturals i locals.

Aquests ingredients fonamentals de la cuina finlandesa, els podríem dividir en tres grups: les carns, els peixos i les fruites i verdures.

Quant a les carns podem trobar algunes tan exquisides i estranyes per a nosaltres com la carn de ren o de cérvol, tot i que també són bàsiques a la dieta, les carns de xai o de bou. Nosaltres vam provar la carn de ren en tres versions: estofat amb puré de patates i salsa de nabius, mandonguilles amb patates i ceba caramel·litzades i ren fumat.

Pel que fa als peixos la varietat és molt gran. No hem d’oblidar que Finlàndia té a més de molts quilometres de costa, gairebé 200.000 llacs. Els peixos més utilitzats són el salmó, l’arengada i la truita, tot i que també consumeixen peixos blancs, acompanyats de salses boníssimes, verdures a la planxa o saltejades, pasta, amanides o patates.

Si parlem de les fruites i verdures, en un país de natura exuberant, la varietat és immensa. En qualsevol mercat es pot trobar tota classe de baies (el que aquí diríem fruites del bosc): nabius, mores, maduixes, mirtils....Les verdures són també variades i en quant a les verdures una curiositat és que els pèsols els mengen crus i com si fos una autentica delicatessen.

Un altre apartat molt important a la gastronomia finlandesa són les postres: dolços, pastissos, pastissets...pel que diuen, molta varietat i tot exquisit, però sincerament, no puc donar la meva opinió perquè jo no sóc molt amant de les coses dolces, però el meu company de viatge m'assegura que són boníssims.   

Pollastre caramel·litzat. L'alimentació en els viatges per carretera

Aquest és l’últim post abans de marxar de vacances. Aquest any les vacances arriben abans del que és habitual i la veritat és que ja ho tenim gairebé tot preparat.

Enguany any serà un llarg viatge per carretera. Tenim previst fer uns 14.000 km així és que a més de tenir en compte les recomanacions de seguretat, revisar el nostre vehicle i tenir una bona farmaciola, també hem hagut de reflexionar una mica  sobre la nostra alimentació durant el viatge, ja que la manca de descans i una incorrecta alimentació són dos importants factors de risc a l’hora de patir un accident de trànsit.

Així és que per tots els que, com nosaltres feu un llarg o no tan llarg viatge de vacances per carretera, volem dedicar aquestes reflexions i sobretot desitjar que tots passeu un excel·lent estiu i que ens retrobem tots amb les piles carregades al setembre.

I per començar la meva darrera recepta abans de vacances

Pollastre caramel·litzat.

Ingredients:

2 cuixes de pollastre desossades i tallades a daus

2 cebes

Uns quants pinyons i unes quantes ametlles 

3 cullerades de mel

2 cullerades de salsa de soja

Oli d’oliva

Preparació:

Talleu el pollastre desossat a daus.

Barregeu la salsa de soja amb la mel.

Poseu els daus de pollastre a la barreja de mel i soja i deixeu reposar durant uns minuts.

Talleu la ceba en juliana.

Saltegeu la ceba amb una mica d’oli i abans de que agafi color afegiu el pollastre a la paella.

Saltegeu el pollastre fins que es caramel·litzi i afegiu també els pinyons i les ametlles.

Podeu acompanyar el pollastre amb arròs blanc o pasta fresca bullida.

L’alimentació en els viatges per carretera.

L’alimentació és un factor important a l’hora de planejar un viatge per carretera, ja que ens ha d’assegurar els nutrients necessaris per tenir un bon estat físic i garantir la nostra salut.

És important, doncs, tenir presents una sèrie de punts:

- Alimentar-nos de manera equilibrada i saludable. L'alimentació té una gran influència en la seguretat al volant. Si és incorrecta o insuficient pot provocar fatiga, somnolència, pesadesa, reduir els nostres reflexos, la capacitat d'atenció i, per tant, incrementar el risc de patir accidents. Per contra, un alimentació equilibrada i variada ens ajudarà a fer un bon viatge i a gaudir-ne.

 - Per començar hem de descansar i menjar bé abans d'iniciar un viatjar. De forma general, i més si anem afer un viatge, hem de fer un esmorzar complet, que inclogui quatre grups d'aliments diferents: lactis, cereals, fruites o hortalisses i complements (olis i greixos, dolços, carns i derivats...). Si el viatge és llarg, és recomanable realitzar un dinar o segon esmorzar, ja que ens proporcionarà una estona de descans i ens aportarà els nutrients necessaris. Igualment, si és a la tarda, es recomana fer un descans durant el viatge per berenar.

- Evitar els menjars abundants i amb una digestió difícil. Hem d'evitar els plats molt condimentats i amb molts greixos. En canvi, són molt recomanables les amanides, les carns i peixos a la planxa i les fruites.

- Hem d'evitar també els llargs períodes sense ingerir cap aliment. El més recomanable és fer sempre 4 o 5 àpats al dia i portar una dieta equilibrada.

- Després de realitzar un àpat complet, el més recomanable és esperar entre 15 i 20 minuts abans de començar a conduir, ja que després de dinar es redueix la capacitat d'atenció i les possibilitats de cometre algun error o imprudència s'incrementen.

- Planificar per endavant els aspectes relatius a la nostra alimentació i a la dels nostres companys de viatge. Cal anticipar els llocs en els quals ens pararem a dinar i tenir en compte les hores més adequades. Les parades ens permetran proveir-nos de begudes com el cafè, el té, el cacau, les begudes de cola o les begudes energètiques, que són de gran ajuda per alleujar la fatiga.

- En viatges llargs, cal fer descansos per menjar alguna cosa lleugera, begudes per evitar la deshidratació i fer algun exercici suau. És recomanable aturar-se cada dues hores per realitzar un descans mínim de 10 minuts. Així, podrem aprofitar per estirar les cames, menjar alguna cosa lleugera i hidratar-nos. Si detectem que tenim gana, cal parar a prendre alguna cosa, ja que la sensació de gana augmenta la nostra ansietat, el que pot provocar un increment inconscient de la velocitat.

-Portar sempre beguda al cotxe i beure sovint petites quantitats encara que no tinguem set. La hidratació és tan important com l'alimentació, ja que la deshidratació provoca fatiga i cansament, el que afecta la nostra capacitat de concentració i incrementa la possibilitat de cometre errors al volant. En cap cas  beurem alcohol pels greus perills que comporta a la carretera.

- Evitar les distraccions. Mai s'ha de menjar mentre es condueix, ja que deixarem de prestar l'atenció necessària a la carretera i reduirem la nostra capacitat de reacció davant els imprevistos. Si volem menjar alguna cosa, el millor és parar i després continuar el viatge.

- És important també mantenir una temperatura agradable per al conductor. L'aire condicionat resseca l'ambient, el que provoca una major deshidratació, que incideix de manera directa en la capacitat de conducció.

 En definitiva, la conducció és una activitat física que implica un desgast. Per aquest motiu s’ha de descansar i ingerir aliments que compensin l'esforç, però que siguin saludables i lleugers i no oblidar que beure és tant o més important que menjar quan realitzem un llarg viatge per carretera.

I sobre tot, molta atenció i...   BONES VACANCES!!!

Amanida de patata i salmó amb vinagreta d' alfàbrega de l'hort urbà. Les amanides.

A l’estiu un dels plats que més ve de gust són les amanides, però com sempre, m’agrada variar, un dia amanida verda, un altra d’alvocat, de pasta, d’arròs...i avui ha tocat amanida de patata amb salmó fumat i una vinagreta d’alfàbrega ecològica del meu hortet urbà. L’hort (4 jardineres a la terrassa) ja comença a donar els primers fruits: tenim maduixes, pebrots, albergínies, enciams , uns tomàquets encara ben verds i un munt d’olorosa alfàbrega. Amanida de patata i salmó amb vinagreta d'alfàbrega de l'hort urbà. Ingredients: ( 4 persones) 8 patates mitjanes 1 cogombre ½ pebrot verd 4 ous 1 ceba tendra 1 tomàquet Tàperes Olives 100 grams de salmó fumat Ingredients de la vinagreta Alfàbrega ½ grill d’all Oli d’oliva El suc d’una o dues llimones Preparació: Bulliu les patates senceres i amb pell durant 15/ 20 minuts. Bulliu els ous durant 10 minuts Deixeu refredar les patates i talleu-les en rodanxes Deixeu refredar els ous i talleu-los en quarts Renteu i talleu els altres ingredients: tomàquet, cogombre, pebrot i ceba. Talleu el salmó a tiretes Comenceu a muntar el plat amb una capa de patata a rodanxes, continueu amb la ceba, el tomàquet, el cogombre i el pebrot. Afegiu les taperes i els ous. Finalment, poseu les tiretes de salmó en forma de cercle. Amaniu amb la vinagreta d’alfàbrega Per preparar la vinagreta d’alfàbrega, emulsioneu tots els ingredients (oli d’oliva, suc de llimona, sal, alfàbrega i all) amb l’ajut d’una batedora elèctrica. Aneu amb compte amb l’all quan prepareu la vinagreta, només hauria de tenir un punt d’all, si és massa fort d’all, perdrà el gust a alfàbrega que hauria de ser l’ingredient principal d’ aquesta vinagreta. Algunes raons per a incloure les amanides a la nostra dieta. Les amanides són fàcils de preparar i sanes per al nostre organisme. Un dels aliments que més ens venen de gust a l’estiu, però hi ha encara més raons per a consumir amanides, no només durant l’estiu sinó durant tot l’any. Farem una llista amb les principals raons. 1.    Hidraten i refresquen. El 90% dels vegetals que componen una amanida és aigua. 2.    Una bona font de vitamines. Els vegetals són rics en vitamines en especial A i C. 3.    Depuren l’organisme. L’acció depurativa i diürètica de les amanides és deguda sobre tot a l’alt contingut d’aigua i de potassi que ajuda a eliminar l’excés de líquid i resulta especialment beneficiós per a les persones que pateixen hipertensió 4.    Protegeixen la pell. Els vegetals aporten els nutrients bàsics per a mantenir la pell en perfecte estat. 5.    Regulen la funció intestinal degut a l’alt contingut de fibra dels vegetals. La fibra ajuda a reduir el colesterol i l’excés de sucre en sang. 6.    Aporten poques calories, la qual cosa és especialment interessant quan volem reduir o controlar el pes. 7.    Tenen cura del nostre cor. La gran quantitat d’antioxidants dels vegetals són els millors aliats de la nostra salut cardiovascular i també ens protegeixen conta el càncer. 8.    Milloren la digestió. Alguns vegetals lleugerament amargs com l’escarola, les carxofes, les endívies...estimulen el funcionament de la vesícula biliar i del fetge. 9.    Prevenen l’anèmia. La falta de ferro o d’acid fòlic és el responsable de l’anèmia i les verdures de fulla verda són riques en ferro. 10. A més de nutritives, les amanides són saboroses i poden ser molt variades. S’ha de tenir en compte que com més variats siguin els vegetals que incloguem a les nostres amanides més gran serà la riquesa nutritiva d’aquestes. Per tot això, està clar que no hem de deixar d’incloure en tots els nostres àpats un bon i variat plat d’amanida i en especial durant l’estiu.

Sandvitx de gambes i amanida. La sal i la sal d’api.

Un sandvitx o un entrepà poden ser un ràpid i saludable àpat. Però, quina és la diferencia entre sandvitx i entrepà. Normalment diem que és un sandvitx quan està fet amb pa de motlle i parlem d’entrepà, quan està fet amb pa tradicional, que pot ser pa de barra o un panet.

Aprofitant que el tema d’aquest mes de la recepta de Memòries d’una cuinera és el sandvitx, vaig fer tres entrepans diferents ahir per sopar i a continuació, escriuré la recepta del que va tenir més èxit entre els “ comensals”.

Sandvitx de gambes i amanida

Ingredients: (per a cada sandvitx)

2 llesques de pa de motlle.

8 gambes pelades

2 tomàquets xerri

Amanida variada

Salsa de iogurt

Sal d’api

Oli  d’oliva

Preparació:

-Estireu les llesques de pa amb un corró per que quedin més primes

-Torreu lleugerament el pa, de manera que quedi un punt cruixent però no completament torrat.

-Saltegeu lleugerament les gambes, de manera que quedin una mica cruetes perquè siguin més gustoses

-Unteu les dues llesques de pa amb una mica de salsa de iogurt (també es pot fer servir maionesa)

-Distribuïu sobre una de les llesques de pa l’amanida i els tomàquets xerri tallats per la meitat.

-Poseu les gambes sobre l’amanida.

-Tireu per sobre una mica de sal d’api, que ja tindrem feta (a continuació us explicaré com fer la sal d’api) i un rajolí d’oli d’oliva.

-Tapeu amb l’altre llesca de pa i ja tindreu a punt el vostre entrepà.

La sal i la sal d’api

Moltes vegades la sal ha estat menyspreada i infravalorada, però és un ingredient essencial a la nostra alimentació, i si bé no hem d’abusar-ne, el seu consum és molt important. De fet la funció de la sal és triple, d’una banda dona gust als aliments, d’altra, funciona com a conservant natural i la tercera i més important, és que proporciona al nostre cos el clor i el sodi que són necessaris per a l’equilibri hídric de l’organisme i per a l’activitat muscular i nerviosa.

A mi m’agrada aromatitzar la sal amb altres elements, com pot ser el pebre negre o la pell de llimona però l’altre dia vaig llegir en el blog Mercado Calabajio com fer sal d’api d’una manera ràpida i fàcil. És tan senzill que gairebé no cal ni explicació:

Talleu les fulles d’una branca d’api (només utilitzareu les fulles) i renteu-les bé i deixeu-les escórrer. Introduïu les fulles d’api en el microones durant 4 minuts( en el blog ho feien al forn)  quan traieu les fulles del microones, aquestes estaran seques i amb els dits esmicoleu-les bé, barregeu les fulles seques d’api amb sal en escates i ja tindreu una magnifica sal d’api d’un bonic i intens color verd que podreu utilitzar en salses, cremes fredes, estofats, sopes, amanides o en aquestes gambes que són l’ingredient protagonista del meu sandvitx.

Amb aquesta recepta participo en Memòries d’una cuinera que aquest mes està dedicat als sandvitxos.

 

Arròs d’escamarlans i sèpia amb picada. El julivert.

L’última vegada que vaig fer sofregit de tomàquet, en vaig fer més quantitat i el que em va sobrar el vaig congelar en un motlle de fer glaçons i m’ha anat molt bé per preparar aquest arròs. Com que ja tenia el sofregit fet, la resta ha estat relativament ràpid.

En aquest arròs vaig introduir també una novetat, afegir al final de la cocció una picada d’all, julivert i avellana. Aquesta idea no és meva, la vaig llegir en una recepta d’arròs caldós del Ferran Adrià i la veritat és que queda espectacular i sinó proveu-lo i a veure que en us sembla.

Arròs d’escamarlans i sèpia amb picada

Ingredients:

4 escamarlans per persona

1 sèpia

Arròs ( 1 tassa de cafè per persona)

Brou de peix

Sofregit de tomàquet

1 grapadet d’avellanes

All

Julivert

½ copa de vi blanc

Sal

Oli d’oliva verge extra

Preparació:

En una  paella, amb una mica d’oli, saltegeu els escamarlans, procurant no coure’ls massa perquè quedin gustosos i tendres. Reserveu-los.

A la mateixa paella i en el mateix oli, saltegeu la sèpia que haureu tallat a daus petits. Reserveu-la.

També a la mateixa paella, si cal afegiu una mica més d’oli, poseu l’arròs i les dues cullerades de sofregit i deixeu coure durant dos minuts, aneu en compte de que no es cremi ni s’enganxi l’arròs.

Afegiu ½ copa de vi blanc.

Escalfeu el brou de peix.

Aneu afegint el brou de peix i deixeu coure l’arròs sempre amb compte perquè no s’enganxi.

Prepareu una picada amb julivert, all, un grapadet petit d’avellanes, una mica de sal i un rajolí d’oli.

Passats 15 minuts des que comenci a bullir l’aigua (brou), afegiu la picada i remeneu per tal de que aquesta s’integri bé.

Immediatament després, afegiu la sèpia i els escamarlans i deixeu coure 2 o 3 minuts més.

Proveu i rectifiqueu de sal, si s’escau, i comproveu també el grau de cocció de l’arròs.

Apagueu el foc i deixeu reposar l’arròs un parell de minuts tapat abans de servir-lo.

El julivert

Un dels condiments més utilitzats a la cuina de casa nostre és el julivert. A vegades una mica infravalorat, el julivert és molt més que un toc de color. L’interès del julivert és doble , d’una banda dona als plats un plus d’aroma i gust , i de l’altre, ens aporta gran quantitat de nutrients i beneficis per a la nostra salut.

De tot aquests beneficis que el julivert ens aporta, en destacarem dos:

-afavoreix les digestions, contribuint a eliminar els gasos i obre la gana

-és diürètic i ajuda a eliminar les retencions d’aigua en el cos.

Si parlem dels nutrients, el julivert és ric en vitamina C, podem dir per exemple, que conté més vitamina C que les taronges, ja que en tan sols 50 grams hi ha 80 mg de vitamina C, just la quantitat diària recomanada pels nutricionistes.

Una mica de julivert aportarà als nostres plats molt més que color i aroma.