Mandonguilles al vi negre. El vi.

Avui quan he arribat al mitjdia a casa de la feina, cansada i amb fred, tenia ja el dinar preparat ( no hi ha cap secret, ja l’havia deixat preparat ahir a vespre J ) Una sopeta i aquestes mandonguilles, perquè ja se sap que els estofats i guisats estan més bons d’un dia per l’altre, un bon dinar per un dia fred d’hivern

.

Mandonguilles al vi negre (del Penedès)

Ingredients: (per a 4 persones)

½ kg de carn picada (vedella i porc)

2 llesques de pa (només la molla)

1 ou

3 cebes

1 pastanaga gran

1 got de brou

1 got de vi negre (en aquest cas del Penedès)

Farina

Oli

Sal

Preparació:

Poseu la molla de pa a remull amb una mica de llet.

En un bol, barregeu la carn picada amb l’ou batut.

Afegiu una mica de sal a la carn i barregeu.

Escorreu el pa.

Afegiu la molla de pa a la carn i a l’ou.

Barregeu bé perquè quedi una massa compacta.

Feu boletes amb la massa per elaborar les mandonguilles.

Passeu les mandonguilles per farina.

Fregiu les mandonguilles en oli d’oliva ben calent.

Deixeu les mandonguilles fregides en una safata amb paper absorbent perquè deixin anar l’oli.

Talleu les cebes i la pastanaga a trossets petits.

Sofregiu-les amb una mica de l’oli que hem fet servir per fregir les mandonguilles en una paella fonda o en una cassola.

Quan la ceba sigui transparent, afegiu a la cassola el got de brou i el de vi.

Deixeu coure a foc mig i sense tapar durant 15 minuts.

Tritureu la salsa amb un minipimer o bé passeu-la per el passapurés

Poseu les mandonguilles fregides a la cassola i aboqueu la salsa per sobre.

Deixeu coure tot junt durant 10 minuts.

Podeu guardar-les a la nevera, quan ja estiguin fredes, i menjar-les l’endemà, i seran encara més bones.

El vi

L’ingredient principal d’aquesta salsa que acompanya les mandonguilles és el vi. Un dels pilars de la nostra dieta mediterrània i que consumida en dosis moderades, té efectes molt beneficiosos per a la nostra salut. Una bona opció en front a refrescos amb altes dosis de sucre o a altres begudes de més graduació i més calòriques.

Sembla ser que el vi és la clau del que s’anomena la paradoxa francesa. La població francesa consumeix un 30% més de greixos que els americans i en canvi tenen un 40% menys d’atacs de  cor. Sembla que el consum de vi dels francesos és la clau d’aquestes xifres.

Els estudis realitzats han demostrat la capacitat protectora del vi davant de malalties com les cardiovasculars o el càncer, degut a un dels seus components el transresveratrol. Altres components com els tanins i els flavonoides  actuen com a antioxidants i ajuden a netejar les parets de les arteries.

Ara bé, hem de tenir en compte que tots aquests efectes benèfics del vi a la nostra salut, es produiran a través d’un consum moderat i responsable. Al contrari, un consum abusiu d’alcohol provocarà trastorns i malalties.

Quan parlem de consum moderat podríem parlar d’una a dues copes de vi diàries segons pes i sempre acompanyant els àpats.

El vi pot ser també, com en aquesta recepta, un bon ingredient per a l’elaboració de plats tan exquisits com les peres al vi, els consomés al xeres, el “coq au vin” , etc...

Coca de ceba, pinyons i nabius. La data de caducitat i la data de consum preferent.

La gent de la meva generació (els que ara som “cincuentones”) vam ser educats en la idea de que el menjar s’havia de menjar TOT i que no es podia llençar res, és per això que encara ara, tinc molt clar que el menjar no es pot desaprofitar i que no es pot llençar. És per això que tracto de gestionar el millor possible tot el que compro, cosa que de vegades no és fàcil perquè tinc poc temps.

Això és el que ha passat amb una làmina de pasta de full refrigerada que vaig comprar per fer uns aperitius nadalencs i que al final no vaig fer així és que he hagut de preparar aquesta coca de ceba just el dia abans de que caduqués. La coca ha quedat boníssima i la consciència tranquil·la.

Coca de ceba, pinyons i nabius

Ingredients:

Una làmina de pasta de full

3 cebes mitjanes

Uns pinyons

Uns nabius secs (també poden ser panses)

Una cullerada de sucre

Un rajolí de vinagre de Mòdena

Oli d’oliva verge extra

Sal

Preparació:

En una paella, sofregiu a foc baix les cebes tallades a trossos regulars.

Poseu una mica de sal i un rajolí de vinagre de Mòdena.

Quan la ceba ja estigui una mica transparent, afegiu el sucre, els pinyons i els nabius.

Deixeu coure a foc baix fins que la ceba comenci a enrossir-se però aneu amb compte de que no es cremi.

Estireu la pasta de full.

Punxeu-la perquè no pugi.

Poseu la pasta sobre una safata per anar al forn.

Repartiu la ceba, els pinyons i els nabius per sobre de la pasta de full.

Escalfeu el forn a 180 graus.

Introduïu la coca al forn  i deixeu-la coure aproximadament uns 15 minuts (mireu també les indicacions del fabricant sobre el temps de cocció de la pasta).

Serviu.

La data de caducitat i la data de consum preferent

 El divendres passat apareixia a El Periódico un extens article que em va cridar força l’atenció relacionat amb el tema que avui ens ocupa i titulat “Menjar a la brossa”, segons el qual entre un 30 i un 50% dels aliments que es produeixen al món van a parar a les escombraries i el que és encara pitjor, que les llars són les responsables de que el 58% dels aliments en bon estat es llencin.

Una manera d’evitar aquest malbaratament que és totalment insostenible i injust, crec jo, en els temps que corren, seria un doble etiquetatge i una conscienciació entre el que és la data de consum preferent i la data de caducitat.

Sembla ser, segons els experts, que la data de consum preferent indica fins quan es manté el gust, l’aroma, la textura i l’aspecte d’un producte en optimes condicions, mentre que la caducitat indica el moment en què l’aliment es pot deteriorar amb possibles riscos per a la salut.

L’article diferenciava molt bé la data de caducitat, amb la que cal ser més estricte per qüestions de seguretat, amb la data de consum preferent . Aquesta darrera no posa en qüestió la seguretat i la salubritat del producte, per tant, aquest pot ser perfectament consumible, tot i que sempre, és millor no superar les dates de consum preferent per tal de gaudir del producte en les millors condicions.

Arròs fregit amb olives i gambes. Tipus d’arròs.

.

Després de les festes nadalenques, dels àpats més elaborats, de les dosis una mica massa abundants de sucre, dels “extres” ...tornem als àpats senzills, fàcils i saludables de cada dia, com aquest arròs fàcil i ràpid de fer i també molt bo.

Arròs fregit amb olives i gambes

Ingredients

-1 tassa d’arròs per persona

-1 pebrot vermell

-1 pebrot verd

-1 carbassó

-1 ceba gran

-400 grams de gambes pelades

-un rajolí de salsa de soja

-un pot d’olives farcides d’anxova

-un gra d’all

-4 cullerades d’oli d’oliva verge extra

-sal

Preparació:

Bulliu l’arròs durant 10 / 12 minuts.

Escorreu l’arròs i deixeu-lo refredar.

Reserveu-lo

Talleu en quadrets petits els dos pebrots, el carbassó i la ceba

En un wok amb l’oli, sofregiu les verdures

Afegiu les gambes i sofregiu-les també lleugerament

Salpebreu

Reserveu les verdures i les gambes en un bol

En el mateix wok i amb l’oli que hagi quedat, sofregiu l’arròs amb compte de que no s’enganxi.

Afegiu la salsa de soja i deixeu coure un minut més sense parar de remenar.

Afegiu el sofregit de les verdures i de les gambes

Afegiu les olives farcides que haureu tallat prèviament per la meitat

Deixeu tot junt un o dos minuts més perquè els gustos es barregin i ja es pot servir

Tipus d’arròs

Ja hem parlat alguna vegada de les propietats nutritives de l’arròs que són moltes, sobre tot el  fet de ser una font important d’hidrats de carboni i per tant, font d’energia i a la vegada també el fet de ser un aliment baix en calories.

Però, actualment, quan anem al supermercat ens trobem amb una amplia gamma de tipus d’arròs i he pensat que seria interessant saber una mica més sobre aquests tipus diferents de l’aliment més consumit en el món.

L’arròs integral és el tipus d’arròs que conserva més nutrients i també el més ric en midó. Al conservar la closca té més vitamines del grup B i més fibra. Com a inconvenient podem dir que triga més temps a coure’s (entre 40 i 45 minuts).

L’arròs blanc que és el més consumit, com que no té closca té menys nutrients que l’integral. El podem trobar en dos tipus de gra: el llarg, que s’utilitza més per a les amanides i el curt.

L’arròs basmati, originari del nord de la India i el seu nom significa aromàtic, ja que el seu gust i el seu aroma són més intensos.

L’arròs salvatge és un tipus d’arròs més energètic ja que té una gran quantitat de midó i és ric en vitamina B i fosfor i es caracteritza pel seu color fosc, gairebé negre que el fa tan atractiu i exòtic.

Finalment podem parlar de l’arròs vaporitzat que no és un tipus diferent d’arròs sinó una tècnica de presentació i conservació. L’arros vaporitzat és l’arròs “que no es passa” i gracies a la tècnica de vaporització conserva i aporta més vitamines que altres arrossos.

Sigui d’una manera o d’una altra, el consum d’arròs ens aporta molts beneficis per a la nostra salut i no s’ha d’oblidar que és un dels pocs cereals apte per als celíacs perquè no conté gluten.

Bon Nadal i Bon Any

Després de gaudir uns dies de la companyia de la família i de cuinar i menjar un munt de bons plats, el Jordi i jo ( i també Al pot petit) ens agafem uns dies de vacances amb el desig i l'esperança que aquest any que aviat començarem sigui boníssim per a tots.

Rossellones amb salseta. L’aperitiu

L’aperitiu és una o diverses petites racions de menjar i de beure que es prenen abans d’iniciar un àpat . Es una mica com la nostra carta de presentació, potser és per això que m’agrada cuidar i treballar d’una manera molt especial l’aperitiu quan tinc convidats, però com en les altres parts d’un àpat, no m’agraden especialment les grans sofisticacions, prefereixo optar per les preparacions senzilles, saludables i que  reforcin la qualitat i la frescor dels productes utilitzats.

Rossellones amb salseta

Ingredients:

500 grams de rossellones fresques (també podrien ser cloïsses o escopinyes)

2 grills d’all

2 tomàquets madurs

Una mica de julivert

Una llesca de pa torrat

Fumet de peix

2 cullerades de farina

Oli d’oliva verge extra

Sal

Preparació:

Renteu les rossellones.

Deixeu les rossellones en un bol amb aigua i un grapat de sal.

Obriu les rossellones al vapor en una paella. (sobretot no coeu massa les rossellones, només que s’obrin)

Prepareu la picada amb l’all, els tomàquets pelats, el julivert, el pa torrat, el fumet, la farina, l’oli i la sal.

Tritureu tots els ingredients de la picada.

En una paella amb una mica d’oli fregiu la picada durant uns minuts.

Afegiu les rossellones obertes i deixeu coure tot junt durant uns minuts.

L’aperitiu

La principal funció de l’aperitiu és obrir la gana, no saciar-la, per tant, convindria triar productes i preparacions que no fossin rics en greixos ni en calories que no desequilibrin la nostra dieta i que ens permetin gaudir de la resta de l’àpat.

La ingesta de l’aperitiu afavoreix la secreció de sucs gàstrics i prepara l’estomac per l’àpat que menjarem a continuació.

Tant des del punt de vista dels amfitrions com dels invitats, l’aperitiu ens ofereix molts avantatges. Quan no estem molt segurs dels gustos dels nostres invitats, un bon i variat aperitiu és una aposta segura, ja que entre una diversitat de petits i ben presentats plats, cadascú podrà triar el que vulgui menjar i també la quantitat en funció dels gustos, preferències, dietes i gana que tinguem.

L’aperitiu és també la part més socialitzadora d’un àpat. Es el moment de trobar-nos, saludar-nos i començar a crear l’ambient per iniciar un bon àpat amb amics o família. Sovint l’aperitiu es menja de peu, sense un lloc fixe a la taula, la qual cosa ens permet conversar i saludar a la resta de comensals mentre  preparem l’estomac.

Però hi ha un aspecte que tinc especialment en compte quan preparo els aperitius dels àpats nadalencs, sempre procuro fer coses que pugui preparar amb una certa antelació, de manera que quan els invitats arribin pugui gaudir amb ells de l’aperitiu i no haver d’estar a la cuina fregint croquetes o calamars (per exemple), perquè per Nadal crec que el més important de tot és la companyia i vull gaudir de la companyia dels meus invitats sense perdre’m ni un minut.

Amb aquesta recepta participo a la darrera edició de la Recepta del 15 dedicada als aperitius de Nadal.

Amanida amb verat. El gran recapte 2012 del Banc dels Aliments

Avui, dia 30 de novembre i demà, 1 de desembre té lloc a tota Catalunya el gran recapte d’aliments organitzat pel Banc dels Aliments.

Coincidint amb aquest esdeveniment un grup de blogaires publiquem en els nostres blogs una recepta fàcil, senzilla i barata i elaborada amb algun dels aliments que es recullen aquest any i que són els següents: llegums, conserves de peix, pasta, oli i llet.

D’aquesta manera, volem donar conèixer aquesta iniciativa i animar a tots els nostres lectors a col·laborar en aquest gran recapte, ja que en moments difícils des del punt de vista econòmic i social ,és quan la solidaritat és més important.

Hi ha moltes maneres de col·laborar-hi: amb productes alimentaris que molts voluntaris recolliran aquests dies a les portes dels supermercats, a traves d’un SMS, a traves de donacions a la Caixa...

 Per més informació, consulteu la web del Banc dels Aliments:  http://www.bancdelsaliments.org/.

Però sobretot, no oblideu que el nostre ajut, ara, és més necessari que mai.

La meva recepta té com un dels ingredients principals les conserves de peix, en concret, el verat en oli. Un producte econòmic i molt nutritiu.

Amanida amb verat.

Ingredients: (per a 4 persones)

2 llaunes de filet de verat en oli.

1 ceba tendra

½ pebrot vermell petit

½ alvocat

1 tomàquet

El suc d’una llimona

Una miqueta de coriandre picat

Oli d’oliva

Sal

Pebre negre

Preparació

Talleu la ceba, l’alvocat, el tomàquet i el pebrot a daus.

Poseu els daus de ceba, alvocat, tomàquet i pebrot dins d’un bol.

Afegiu els filets de verat d’una de les llaunes tallats a trossets

Remeneu tots els ingredients amb cura per tal que els filets de verat no es desfacin.

Afegiu el suc d’una llimona, una mica de sal i una mica de pebre negre.

Deixeu marinar amb el suc de llimona al menys ½ hora.

Afegiu una mica de coriandre picat i remeneu una mica amb molta cura.

Amb l’ajut d’un motlle d’emplatar, prepareu el plat

Decoreu el plat col·locant a la part superior un filet de verat, una rodanxa de pebrot vermell, un rajolí d’oli i un polsim de coriandre. (recordeu que havíem guardat el contingut d’una de les llaunes de verat per a la decoració del plat).

El banc dels aliments

Com ja he dit, el Gran recapte dels Aliments 2012 està organitzat per l’entitat Banc dels Aliments. Si voleu conèixer una mica més d’aquesta entitat, que porta a terme una importantíssima tasca, us copio la presentació que ells mateixos fan de la seva organització a la seva web:

“El Banc dels Aliments és una fundació benèfica privada, independent i sense ànim de lucre, que té com a objectiu lluitar contra la fam d’Aquí, evitar que els aliments consumibles però no comercialitzables siguin destruïts i, finalment, fer-los arribar a les persones més necessitades del nostre entorn més immediat.

Tota l’acció del Banc dels Aliments es basa en la gratuïtat dels aliments que rebem i en la seva distribució justa a través de les entitats benèfiques que atenen als beneficiaris finals. Això es du a terme gràcies al treball de més de 140 persones, la gran majoria voluntàries.

Darrerament, les bosses de pobresa i de col·lectius marginats han crescut de forma exponencial i, en conseqüència, la demanda d’aliments que ens fan les entitats receptores per a les persones i famílies que atenem pràcticament s'ha duplicat. Aquest és un problema que tenim tots Ara i Aquí.

Paral·lelament, seguim comprovant que en la nostra societat es continuen destruint aliments aprofitables. I, tot i que cada vegada les empreses fabricants de productes alimentaris són més conscients que cal evitar aquest malbaratament, als abocadors segueixen arribant aliments que s’haurien pogut aprofitar complint totes les normes sanitàries.

Estem convençuts que moltes persones són conscients d’aquesta situació i voldrien ajudar a pal·liar-la. Tothom hi pot col·laborar: les empreses donant-nos els excedents de productes consumibles, les persones fent donacions d’aliments, i tothom ajudant econòmicament o fent de voluntari per tal d'aconseguir més aliments per repartir entre els més necessitats de casa nostra.

Malauradament, la fam ara té més boques. Moltes persones d’Aquí es troben en aquesta trista situació i per això cal que els donem un cop de mà.

Gràcies en nom de totes elles.”

Magdalenes de taronja i Cointreau. Magdalenes, muffins i cupcakes

Amb aquest ritme de vida que portem, mai trobo el temps per fer receptes dolces. Quan, per una raó o per una altra, em decideixo a fer-ho, em dono compte de que val molt la pena perquè amb una mica de feineta (no molta) i pocs diners aconsegueixo un pastís, una pasta o un dolç bo, sa i natural, com aquestes magdalenes.

Magdalenes de taronja i Cointreau

Ingredients

3 ous

200 grams de farina

200 grams de sucre

200ml d’oli d’oliva verge extra

1 sobre de llevat Royal

El suc de mitja taronja

La ratlladura de mitja taronja

Un rajolí de Cointreau

Preparació

En un recipient, bateu els ous, el sucre, el suc de taronja i el Cointreau enèrgicament i durant al menys 3 o 4 minuts perquè la massa quedi esponjosa.

Afegiu l’oli i barregeu bé, però sense batre més la massa.

Afegiu també la farina, el llevat i la ratlladura de la taronja i remeneu sense batre.

Deixeu reposar la massa a la nevera durant ½ hora.

En una safata de forn, disposeu els motlles de paper ( dos per cada magdalena, un dintre de l’altre)  i ompliu-los amb la massa només fins a ¾ de la seva capacitat.

Escalfeu el forn a 250 graus, escalfor dalt i baix.

Poseu una mica de sucre sobre de cada magdalena

Introduïu la safata amb els motlles de les magdalenes al forn.

Baixeu la temperatura del forn a 220 graus.

Deixeu coure durant aproximadament 12 minuts però aneu en compte perquè cada forn és diferent.

Deixeu refredar abans de menjar.

Magdalenes, muffins i cupcakes

Les magdalenes tenen el seu origen a França, concretament a La Lorraine, els muffins i cupcakes són d’origen estatunidenc.

Les magdalenes s’elaboren normalment ,amb oli, mentre que els muffins i cupcakes s’elaboren amb mantega.

La massa de les magdalenes és més esponjosa que la dels muffins i cupcakes perquè la massa s’ha de batre més i s’utilitza llevat químic.

La part superior dels muffins i cupcakes és plana, mentre que les magdalenes tenen a la part superior un “barret” (la massa puja per la part central de la magdalena)

Els muffins poden ser dolços o salats, en canvi les magdalenes  i els cupcakes són dolços.

Les magdalenes i els muffins no s’acostumen a guarnir,  però els cupcakes es poden guarnir amb cremes, glacejats, xocolata, fruites... les decoracions dels cupcakes són sovint sorprenents i molt atractives.

 Ara , crec que ja tinc una mica més clara la diferencia, i la meva recepta és sens dubte de magdalenes i no de muffins ni de cupcakes, que són coses diferents.

Amb aquesta recepta participo al repte del blog Memories d’una cuinera, dedicat aquest mes a les magdalenes.