La setmana passada vaig anar
a un taller de cuina amb el cuiner Pep Nogué sobre cuina italiana i com no
podia ser d’una altra manera va sortir el tema de com cuinar correctament la
pasta . En Pep ens va donar unes indicacions de com fer-ho perquè mai més s’enganxi
la pasta, es trenqui o es passi. I també
ens va oferir algunes receptes tan interessants com aquest Pesto rosso que jo
he fet avui mateix per dinar i que ens ha agradat molt. Espero que també us
agradi a tots si us animeu a provar-la.
Llacets
de pasta al pesto rosso
Ingredients:
200 grams de llacets de
colors
12 tomàquets secs en oli
50 grams de pinyons torrats
1 grill d’all
1 bitxo picant
2 cullerades de tomàquet fresc
ratllat
Formatge ratllat
Preparació dels tomàquets secs::
Un parell de dies abans com a mínim
prepareu els tomàquets secs de la següent manera:
En un recipient amb aigua bullint
aboqueu els tomàquets secs i deixeu-los bullir durant 2 minuts.
Escorreu-los.
Poseu els tomàquets en un pot de vidre i
ompliu el pot amb oli d’oliva verge extra, uns grans de pebre negre i una mica
d’orenga.
Deixeu els tomàquets en oli durant al
menys un parell de dies.
Preparació dels llacets de pasta al pesto rosso:
Tritureu la meitat dels pinyons, l’all, els
tomàquets secs i el bitxo.
Afegiu 2 cullerades de tomàquet fresc
ratllat i tritureu.
Si la salsa es massa espessa, afegiu una
mica d’aigua i seguiu triturant perquè tots els ingredients, inclosa l’aigua,
es barregin bé.
Finalment, afegiu el formatge ratllat i
tritureu una mica més.
Bulliu la pasta.
Escorreu-la.
Serviu immediatament la pasta amb la
salsa i per decorar afegiu la meitat dels pinyons que hem reservat i uns tomàquets
secs.
Mengeu ràpidament ja que la pasta es
refreda de seguida.
Com
cuinar la pasta.
En Pepe Nogué ens fer un
llistat dels aspectes que hem de tenir en compte a l’hora de cuinar la pasta.
Cuinar la pasta en aigua
abundant. Hem de calcular que el volum de l’aigua sigui 10 vegades més gran que
el volum de la pasta, per exemple per 100 grams de pasta posarem 1 litre d’aigua. D’aquesta manera, evitarem
que la pasta s’enganxi.
Quan l’aigua comenci a
bullir, posar la sal i a continuació la pasta. Caldrà assegurar-se que segueixi
bullint, és a dir, que no baixi gaire la
temperatura de l’aigua perquè si és així la pasta absorbirà massa aigua i
quedarà tova.
Remoure una mica la pasta
perquè no s’enganxi, però amb molta cura perquè tampoc es trenqui.
Coure la pasta segons les
indicacions del fabricant procurant que quedi al dente, és a dir, que sigui
cuita però amb un punt resistent quan es
mastega. Per tal de que ens quedi al punt, el millor es provar-la i d’aquesta
manera la pasta no es passarà.
Quan la pasta estigui al seu
punt, treure-la ràpidament del foc i si
és un tipus de pasta que es trenca fàcilment, com és el cas d’aquests llacets,
els traurem amb l’ajut d’una espàtula o
d’una aranya en comptes d’abocar-la directament a una escorredora.
Escórrer la pasta però sense
deixar-la completament seca perquè d’aquesta manera s’enganxaria, és a dir, s’ha
d’escórrer i ràpidament servir sense deixar-la molta estona a l’escorredora.
Barrejar la pasta amb la
salsa que ja tindrem preparada. La salsa ha d’esperar a la pasta i no a l’inrevés.
Menjar immediatament perquè
és més bona acabada de fer.
Conxita, aquest pesto rosso ti una pinta increiblre!!
ResponEliminaUn pesto deliciòs! Quan viviem a Itàlia vam aprendre molt de cuinar pasta i és ben cert que no ho fem per res com ho fan ells!!!
ResponEliminaUn master class amb pep Nogué, quina enveja!
Petons,
Palmira
Fa temps que volem provar de fer pesto rosso. Ara ja sabem la recepta, molt bona pinta.
ResponEliminaAlba