Estofat de vedella al whisky. La caiena

Com cada dia 20 del mes, avui presento un plat triat per la Mercè de Destapant cassoles. Aquest mes el blog triat per reproduir les seves receptes ha estat Cuinant a Canet. He triat un plat que jo faig moltes vegades a casa perquè agrada molt, però jo a l’estofat hi poso brandi, mentre que aquesta vegada i per seguir la recepta original de Cuinant a Canet l’he fet amb whisky i queda també molt bona. Un altre canvi ha estat substituir el pebre negre en gra que jo utilitzo normalment, per caiena i finalment, i com a tercer canvi he afegit unes patates a la carn perquè a casa sempre em diuen que estan tant o més bones les patates que la carn quan faig estofat i crec que tenen raó.

Estofat de vedella al whisky

Ingredients:

½ kilo de vedella tallada a quadrets

2 cebes

2 o 3 grills d’all

Sal

1 pebrotet de caiena (només un)

Oli d’oliva

Un got petit de whisky

Preparació:

Salpebreu la carn.

Saltegeu la carn en una paella amb una mica d’oli.

Reserveu la carn.

Peleu i talleu la ceba i l’all.

Poseu una mica de sal a la ceba i a l’all.

Saltegeu-los amb una mica d’oli en una cassola.

Afegiu el whisky i continueu coent perquè el whisky s’evapori.

Afegiu el pebrot de caiena esmicolat ( si voleu que no piqui tant no poseu-hi les llavors).

Peleu i talleu a daus les patates.

Afegiu la carn i les patates a la cassola.

Cobriu amb aigua i tapeu la cassola.

Comproveu la sal i afegiu-ne si s’escau.

Deixeu coure a foc lent aproximadament unes 2 hores ( si voleu fer-ho més ràpid ho podeu fer amb l’olla ràpida).

Com tots els estofats si ho feu d’un dia per un altre quedarà molt més gustós.

La caiena

La caiena és un petit pebrot vermell originari de la ciutat de Caiena a la Guaiana Francesa (d’aquí el seu nom).

És molt picant, per tant s’haurà de vigilar quan l’utilitzem perquè encara que sembli que és molt petit, el grau de picant que aporta és molt potent.

La caiena aporta molts beneficis com són millorar la digestió, pot fer més fàcil la dispèpsia o la indigestió. A més ajuda a produir saliva la qual cosa és molt beneficiós per a la bona digestió.

És també beneficiosa per a la circulació de la sang, ajuda a baixar la pressió sanguínia i a més dona energia. Un bon remei per a la mala circulació als peus i cames és barrejar una culleradeta de pebre de caiena amb dos de pols de talc i amb aquesta barreja es fa un massatge als peus i cames per aconseguir augmentar el reg sanguini.

També és coneguda per calmar el dolor, sobretot utilitzada en ungüents i pomades, ja que conté una substancia que es diu capsaïcina que causa una sensació de cremor que es transmet als músculs i a les articulacions i que funciona com a analgèsic.

Com que la caiena és tan picant podríem pensar que irrita el coll però el seu efecte és just al contrari, ja que és bona per la tos, el mal de coll i fins i tot per a les ulceres estomacals.

Un altre benefici és netejar la cavitat nasal i alleuga els símptomes de la grip i del refredat.

Per a les persones que pateixen sequedat als ulls, olorar caiena afavoreix la producció de llàgrimes.

És també antifúngic, antiinflamatori i antibacterià.

Però també hem de pensar que hi ha persones a les quals no convé el consum de la caiena.

Qui no hauria de consumir caiena?

Per exemple les mares que estiguin donar el pit, els nens de menys de 2 anys i també totes aquelles persones a les que no els agrada el picant ja que com hem dit abans molt poca quantitat de caiena aporta molt, molt gust picant.

Albergínies farcides de tonyina. L’hort urbà a la primavera

La meva amiga Manoli em va explicar una recepta d’albergínies ben original i ràpida de fer. Ella és una gran cuinera i sempre em dona un munt de bones idees.

Al meu hort no tinc encara albergínies llestes per menjar, però en tindré. Per fer aquesta recepta he hagut de comprar-les al mercat, però el dia que les faci amb albergínies del meu hortet estic segura que encara seran més bones.

Albergínies farcides de tonyina. 

Ingredients (per a 2 persones):

2 albergínies

Una llauna de tonyina en oli d’oliva

Un ou

Formatge ratllat

Preparació:

Renteu les albergínies

Talleu les puntetes

Talleu cada albergínia per la meitat

Feu uns talls a la polpa de l’albergínia per tal de que un cop cuita sigui més fàcil de buidar

Introduïu les albergínies al microones a la màxima potencia i feu coure durant 10/ 12 minuts.

Un cop cuites, buideu les albergínies.

Reserveu-les un cop buides per farcir-les.

Talleu la polpa de les albergínies en trossets petits.

Poseu el contingut d’una llauna de tonyina en un bol i esmicoleu-la.

Afegiu la polpa de les albergínies al bol on ja tenim la tonyina i remeneu bé.

Bateu un ou i afegiu-lo al bol.

Barregeu bé la tonyina, l’ou i la polpa de les albergínies.

Amb aquesta barreja, farciu les albergínies.

Poseu per sobre de les albergínies una bona capa de formatge ratllat.

Introduïu al forn calent i gratineu

L’hort urbà a la primavera

Només amb unes quantes torretes, amb unes jardineres o millor encara amb una taula de cultiu de mides reduïdes podem crear el nostre propi hort per tal de convertir petites llavors en aliments. L’hort urbà ens permetrà recuperar gustos autèntics i naturals i ens produirà una gran satisfacció, ja que haurem pogut aconseguir els productes que mengem amb esforç i cura.

Efectivament, és una activitat molt gratificant però exigeix un compromís, una presa de decisions pel que fa a la tria de la terra i varietats a cultivar, hem d’estar atents al calendari, saber abonar la terra, intervenir en el cas de que hi hagi alguna plaga...i ens haurem d’assessorar en el cas de que no tinguem coneixements previs però actualment això no representa cap problema perquè hi ha un munt de pagines web i llibres que ens poden assessorar.

Per començar haurem de triar les varietats a cultivar més idònies i saber quan hem de començar el cicle. També haurem de tenir en compte les hores de llum i sol de que disposem. Aquest és un factor a tenir en compte i és més important que la temperatura.

El mes de maig és un bon mes per començar el nostre hort urbà perquè és un mes on els dies són llargs i les plantes creixen molt. Els cultius que podem plantar són els que donaran fruit durant el proper estiu principalment els tomàquets, cogombres, pebrots, carbassó, albergínia i enciam.

Haurem d’anar en compte amb el reg i valorar la possibilitat d’instal·lar un reg automàtic perquè aquest mes ja fa calor i les plantes necessiten hidratació, en especial aquest any que les temperatures són molt altes.

Per començar un  hort crec que el cultiu més adient són les tomaqueres. Són fàcils de conrear i els tomàquets tenen un gust extraordinari, ben diferent als que comprem al super.

 Al juny, cal tenir també preparades unes canyes per lligar les plantes de les tomaqueres, un cop creixin uns quants centímetres i després ja només caldrà esperar una mica i ja veureu quins tomàquets més bons que podreu menjar.

Crema d’enciam. Cremes i purés de verdures

Tenir un hort urbà té molts avantatges, però també té un inconvenient i és que a vegades tenim una gran quantitat del mateix producte llest per consumir.

La setmana passada al nostre hort hi havia una “sobre producció” d’enciams i tot i que les amanides a casa ens agraden molt, no donàvem a l’abast amb tanta enciam. Va ser en aquell moment que vaig pensar de fer una crema d’enciam. No l’havia feta abans, però la veritat és que amb una mica de ceba va quedar una crema molt refrescant , lleugera i fina. I a més és fàcil i ràpida de fer.

Crema d’enciam

Ingredients:

Un enciam

2 cebes tendres

Brou de pollastre

Sal

Pebre negre

Olives, pernil i unes fulles de menta per decorar

Preparació:

Talleu l’enciam en quatre trossos.

Bulliu l’enciam en una cassola amb aigua i sal durant 2 o 3 minuts.

Refredeu-la amb aigua i gel per tal de que no perdi el color.

Deixeu-la escórrer.

Netegeu i talleu les dues cebes

Saltegeu-les en una paella amb una mica d’oli

En un got de batedora poseu l’enciam bullida, les cebes saltejades i el brou (la quantitat de brou dependrà de com d’espessa vulgueu que sigui la vostra crema)

Afegiu una mica de pebre negre i una mica de sal ( si s’escau)

Tritureu amb la batedora elèctrica

Si voleu que la crema tingui una textura molt fina, coleu la crema, però si no voleu una textura tan fina podeu servir directament en els plats, bols o gots segons la presentació que trieu.

Decoreu amb mini taquets de pernil, amb olives picades o amb fulles de menta.

És una crema que podeu menjar calenta o freda segons l’estació de l’any o els vostres gustos.

Cremes i purés de verdures

Les cremes i els purés de verdures són una bona manera de menjar verdura per aquelles persones a les quals no els entusiasme aquesta menja. Són plats molt saludables, fàcils de fer, de preparar i de menjar. A més es poden congelar i són una bona opció per quan no tenim gaire temps per cuinar.

Un dels seus avantatges és que no s´han de mastegar. Mastegar correctament és molt important perquè afavoreix l’assimilació dels nutrients, redueix el temps de permanència dels aliments a l’ estomac, facilita la digestió i minimitza el risc d’inflor estomacal. Però a moltes persones els costa mastegar correctament. Les cremes i purés tenen una textura ideal que fins i tot mastegant correctament no podem millorar.

Les cremes ens aporten aigua i són molt variades i versàtils. Es poden fer cremes i purés de moltes verdures diferents i combinades i no limitar-nos a la típica crema de carbassó.

La típica crema de verdures està bé com a primer plat, però si introduïm alguns canvis pot ser un menjar complet. La primera opció és afegir proteïnes, ja que les cremes de verdures són riques en vitamines i minerals però pobres en proteïnes i a part del valor nutricional les proteïnes són importants perquè  aporten sensació de sacietat. Això és fàcil afegint ingredients com carn, ou, peix, llet, formatge o bé  seitan, tofu o fruits secs si preferim les proteïnes vegetals.

Amb les cremes podem controlar també fàcilment les calories i són per tant, molt adequades en les dietes de control de pes. Es pot afegir a la crema llet, nata, crema líquida, formatge...però si volem fer una crema lleugera podem substituir aquest ingredients per un iogurt descremat, per brou de pollastre o bé per l’aigua de coure les verdures, que faran que aquesta crema sigui més lleugera i amb menys calories.

És a dir que podem adaptar la crema a les nostres necessitats nutricionals, gustos i podem servir-les fredes o calentes segons l’època de l’any. A l’estiu una crema freda ens hidratarà i ens refrescarà i a l’hivern una crema ben calenta ens entonarà el cos i ens escalfarà a més de preparar l’estomac per a la resta de l’àpat.

Guisat de patates i albergínies. L’albergínia.

Visc a la cuina és el blog triat aquest mes per la Mercè de Destapant cassoles perquè elaboréssim un dels seus plats. Visc a la cuina és un blog que ja coneixia i que consulto tot sovint perquè té un munt de receptes molt ben ordenades, ben explicades i que sempre em resulten molt útils. Després de repassar una mica el blog, vaig decidir fer el Guisat de patates i albergínies. Vaig seguir les seves explicacions i les dues úniques variacions van ser que d’una banda, vaig substituir el bitxo per una miqueta de pebre vermell picant que m’agrada molt i en especial, amb les patates, i d’altra banda vaig afegir un rajolinet de vi ranci.

Guisat de patates i albergínies

Ingredients:

6 patates

3 albergínies

2 cebes

3 tomàquets madurs

Un rajolí de vi ranci

Farigola, pebre vermell picant, sal i pebre

Preparació:

Talleu les cebes a làmines.

Sofregiu-les en una cassola.

Talleu les albergínies a daus.

Peleu les patates i talleu-les a daus.

Afegiu les patates i les albergínies a la cassola.

Remeneu una mica i al cap d’uns minuts afegiu els tomàquets tallats a daus.

Poseu una mica de sal i de pebre a les verdures i remeneu una mica.

Afegiu una mica de vi ranci i mig got petit d’aigua i una punteta de pebre vermell picant.

Deixeu coure amb la cassola tapada a foc baix durant 20 o 30 minuts.

Vigileu que el guisat no es quedi sense aigua i que no s’enganxi i si és així afegiu una mica més d’aigua.

Quan estigui ben cuit apagueu el foc i empolseu amb una mica de farigola.

L’albergínia

És una de les hortalisses més populars de la nostra cuina. El seu principal avantatge és el baix contingut de greixos, la qual cosa, la fa molt adequada en les dietes d’aprimament o simplement quan volem controlar el nostre pes.

És també molt interessant  el seu contingut  de vitamines, en especial vitamines E,A,C,B1 i B2. Quant a minerals, conté ferro, magnesi, calci, fòsfor i potassi, i també conté àcid fòlic, fibra i carbohidrats.

Finalment, pel que fa a les característiques nutricionals cal destacar l’alt contingut en substancies antioxidants, la qual cosa ajuda a reduir  els nivells de colesterol i és útil per a la prevenció de les malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer.

L’albergínia cuita es digereix amb facilitat, afavoreix el funcionament correcte del fetge i té propietats diürètiques, laxants i relaxants. Les albergínies sempre s’han de menjar cuites. Si volem fer la prova i tastem l’albergínia crua veurem que té un sabor amarg molt desagradable, això és degut a que l’albergínia conté petites quantitats d’un alcaloide anomenat solanina que pot produir migranyes o trastorns intestinals. La solanina desapareix amb la cocció.

A l’hora de comprar les albergínies hem de tenir en compte que les més petites i amb una pell llisa i brillant seran les mes tendres i gustoses, ja que les més grans tot i que són molt maques, és probable que siguin fibroses i amargues.

Les albergínies són molt sensibles a la temperatura, per tant, és convenient guardar-les sempre a la nevera.

Arròs ràpid amb sèpia de llauna. Cuina ràpida i saludable

L’altre dia el meu fill em va demanar com podia cuinar un arròs a la cassola que fos bo, barat i ràpid de fer. Primer vaig pensar que em posava un problema impossible de resoldre, però després vaig pensar que podia fer un arròs amb sèpia de llauna i que, si a més, li afegia unes gambes i / o escamarlans congelats, que surten molt bé de preu ( si a més la mare te’ls compra encara surten millor de preu), potser podria quedar un arroset força bo. Li vaig demanar que si el feia i sortia bé que em fes una foto per posar al blog i aquí tenim el resultat. Jo no el vaig provar però m’ha dit que no estava bo, que estava boníssim.

Arròs ràpid amb sèpia de llauna

Ingredients:

1 tassa d’arròs per persona

Una llauna de sèpia en tinta

Brou de peix ( Jo sempre trio i aconsello els brous Aneto)

Unes quantes gambes congelades

Uns quants escamarlans congelats

All

Oli d’oliva verge extra

Sal

Preparació:

Fregiu les gambes i els escamarlans en una cassola amb una mica d’oli.

Reserveu.

Talleu l’all en trossets petits.

Poseu l’all tallat en una cassola i daureu-lo una mica només fins que comenci a agafar color.

Afegiu la sèpia de llauna.

Afegiu l’arròs.

Afegiu el brou de peix ( el doble de quantitat de brou que d’arròs).

Deixeu coure durant 15 minuts.

Comproveu si està bé de sal o si se n’ha d’afegir una mica.

Aneu amb compte de que l’arròs no s’enganxi i si veieu que hi ha perill de que s’enganxi, afegiu una mica més de brou.

Afegiu les gambes i els escamarlans que ja teniu cuits.

Deixeu coure uns minuts més tot junt.

Apagueu el foc i deixeu reposar uns minuts.

Nota:

- Si es vol, quan ja està cuit es pot afegir una culleradeta d’allioli.

- Tot i que no porta sofregit perquè es un arròs per gent amb presses o per principiants, el resultat és molt acceptable perquè ja té el suquet de la llauna de sèpia, que també podria ser de calamars si us agraden més.

Cuina ràpida i saludable

Som molts els que, degut a la feina i a les obligacions de cada dia, tenim menys temps del que voldríem o del que seria aconsellable per tal de cuinar. Però la cuina ràpida pot ser també cuina saludable. Tot i que sempre procurarem optar pels aliments frescos i poc manipulats, actualment en el mercat hi ha tot una sèrie de productes preparats que ens permetran preparar plats sans, ràpids i molt gustosos. Només a títol d’exemple parlarem de quatre tipus de productes que són molt útils quan volem aconseguir una cuina ràpida, fàcil però a la vegada saludable:

Les amanides preparades.

 Es venen en bossa, rentades, tallades i ja  preparades pel seu consum. Només cal obrir la bossa i amanir ( més fàcil impossible).

Llegums i verdures en conserva al natural.

Tot i que és preferible consumir verdures fresques, les verdures en conserva i els llegums són un bon recurs per preparar  plats saludables en pocs minuts . És convenient, però, quan obrim la llauna o el pot rentar bé els aliments.

Peixos en conserva i fumats

La tonyina, el verat, els calamars, la sèpia i les sardines són els peixos més populars en conserva. Hi ha moltes preparacions d’aquests peixos (escabetx, amb oli, al natural, amb tomàquet...) per la qual cosa podem triar el que més ens convingui segons la preparació que vulguem fer. Els peixos fumats són també un bon recurs.

Aliments congelats

Permeten gaudir de molts aliments en qualsevol època de l’any. Són fàcils de preparar perquè la majoria ja estan preparats per ser cuinats, sovint fins i tot ja estan nets, tallats.

Conill amb xocolata. El conill

Aquest mes de març, quan la Mercè de Destapant cassoles ens proposava cuinar una de les receptes del blog Els fogons del pare, vaig començar a llegir i a repassar totes les receptes d’aquest interessant blog. La primera cosa que em va cridar l’atenció és que hi ha dos aliments: el bacallà i el conill, que són ingredients principals de moltes receptes.

Pel que fa al bacallà, puc dir que jo també sóc una gran amant d’aquest aliment i m’agrada de totes maneres, En canvi, el conill és una carn que no acostumo a preparar gaire. Ja sé que és una carn blanca, molt saludable, però no sé perquè no tinc gaire tirada a cuinar-la. Així és que, una mica per intentar compensar l’ oblit inconscient d’aquesta carn a la meva cuina i una mica com homenatge al Manel del blog Els fogons del pare que es capaç d’oferir-nos una gran quantitat de exquisides preparacions de conill, vaig decidir fer una recepta amb conill i us asseguro que no serà la darrera vegada perquè el resultat va ser espectacular.

Conill amb xocolata

Ingredients

Un conill

Una ceba

Una pastanaga

½ quilo de xampinyons

½ cabeça d’alls

2 preses de xocolata negra

Un grapat d’ametlles torrades

Un gotet de vi ranci

Oli, sal i pebre negre

Preparació:

Salpebreu el conill

Fregiu-lo  amb una mica d’oli fins que agafi una mica de color.

Reserveu-lo

A la mateixa cassola sofregiu la ceba tallada i els alls pelats, però sencers.

Quan la ceba agafi una mica de color, afegiu la pastanaga tallada a bastonets.

Continueu la cocció durant uns minuts.

Al cap de 5 o 10 minuts, incorporeu els xampinyons tallats a quarts i el conill, però reservant el fetge fregit.

Incorporeu el vi ranci a la cassola i deixeu coure uns 2 o 3 minuts

Cobriu tot el contingut de la cassola amb una mica d’aigua.

Tapeu la cassola i deixeu coure durant una hora aproximadament. (Jo ho vaig fer a l’olla ràpida i amb 12 minuts va estar cuit)

Prepareu una picada amb dos grills d’all, un grapat d’ametlles, el fetge del conill fregit, la xocolata i una mica de sal i pebre.

A mitja cocció ( si és en una cassola al cap de mitja hora i si és amb una olla ràpida al cap de sis minuts) tireu la picada sobre el conill i deixeu coure.

Com tots els guisats i els estofats encara serà més gustós si ho feu d’un dia per l’altre.

El conill

Quan es pensa en carns blanques, que són més saludables que les carns vermelles, sempre pensem en el pollastre o en el gall d’indi i sovint ens oblidem del conill. Hi ha moltes raons, però, per consumir carn de conill. Aquestes són les principals:

És un aliment amb molt pocs greixos i per tant, molt adequat per aquelles persones que volem perdre pes o mantenir el  pes ideal.

És una carn amb un contingut en colesterol molt baix.

Conté minerals com el ferro, el zinc i el magnesi.

Té un alt contingut en vitamines del grup B (B12, B3 i B 6).

Les proteïnes de la carn de conill són d’alt valor biològic, molt adequades en tots els períodes de la vida.

És fàcil de digerir.

Permet moltes preparacions: planxa, guisats, estofats, al forn...

Contingut baix en sodi, per tant, una carn molt adequada per a les persones que tenen hipertensió.

És baixa en calories. 100 grams de conill tenen només 133 kcal.

I la principal.......és que està boníssima.

Sèpia guisada amb patates i carxofes. Per què no ens aprimem quan fem dieta?

El cap de setmana vam sortir amb un grup d’amics a Figueres. Va ser un cap de setmana genial. Vam assistir a una sessió del IV Festival del Circ, vam anar al museu Dalí i al museu del Joguet. Un cap de setmana complet.

I entre visita i visita vam parlar de molts temes i també de cuina, vam intercanviar idees i receptes, algunes les vaig trobar tan interessants que aquesta mateixa setmana ja les he fet, com aquest guisadet de sèpia, molt ràpid de fer i molt bo.

Sèpia guisada amb patates i carxofes

Ingredients:

1 sèpia mitjana per persona

1 patata mitjana per persona

1 ceba gran

2 o 3 carxofes

1 got de vi ranci

2 grills d’all

Oli, sal, pebre negre

Preparació:

Netegeu les sèpies

Talleu les sèpies a trossos

Sofregiu la sèpia amb una mica d’oli

Reserveu

Netegeu i talleu les carxofes a quarts

Sofregiu la carxofa amb una mica d’oli

Reserveu

Talleu la ceba a làmines fines

Sofregiu la ceba i l’all amb una mica més d’oli

Quan ja estigui la ceba i l’all una mica cuites, afegiu el vi i sofregiu uns minuts més.

Afegiu a la ceba i l’all, la carxofa i la sèpia

Peleu les patates i talleu-les a trossos

Afegiu-les a la cassola

Afegiu una mica d’aigua fins que quedin tots els ingredients tapats i deixeu coure amb la cassola tapada 30 minuts més a foc suau fins que la sèpia quedi ben toveta.

Rectifiqueu de sal i pebre si s’escau.

Nota:

Al final de la cocció es pot afegir dues cullerades d’allioli, remeneu i deixeu coure uns minuts més

Com tots els guisats si el feu d’un dia per l’altre serà encara més gustós.

Per què no ens aprimem quan fem dieta?

Aviat arribarà la primavera i un cop més ens adonarem que durant l’hivern hem guanyat una mica de pes i abans de que arribi el moment de vestir-nos amb roba més lleugera i d’anar a la platja, molts voldrem posar-nos a dieta. Tots ho hem intentat moltes vegades i no sempre amb èxit.

Què és el que no fem correctament? Amb intenció de que la propera vegada que ens posem a dieta tots aconseguim el nostre objectiu, he fet una reflexió sobre els principals motius que ens impedeixen perdre quilos tot i estar a dieta, per tal d’evitar frustracions i evitar caure en dietes miracle que poden fer malbé la nostra salut.

-Un dels errors més habituals és menjar ràpid. És millor mastegar bé els aliments i menjar de manera lenta i conscient. Si mengem més lentament podrem deixar de menjar abans de tenir la sensació de que ja estem plens i si ho fem lentament, donarem temps a que el nostre cervell doni l’ordre de que ja hem ingerit la quantitat d’aliments necessaris. No hem d’oblidar que un dels tipus de menjar menys sans que hi ha és el que s’anomena menjar ràpid (fast food). Hem de pensar que menjarem millor i menys ràpid en companyia, perquè prendrem el temps de menjar i evitarem el fet de menjar qualsevol cosa per tal d’eliminar la sensació de gana.

-Un altre problema pot ser saltar-se algun àpat. Si no esmorzem o no sopem no farà que mengem menys i ens aprimem més, al contrari, la única cosa que aconseguirem és menjar pitjor i que arribem al següent àpat amb una gana excessiva, i per tant, mengem més quantitat de la que seria convenient.

-Sovint controlem molt el que mengem però no tant el que bevem. Recordarem que l’única beguda que hidrata i no aporta calories és l’aigua. La resta de begudes afegeixen calories o bé no treuen tant la set com l’aigua. Per tant, el cafè, els sucs de fruites, les begudes refrescants light ...completaran la nostra hidratació, però per treure’ns la set beurem aigua. -Tindrem una especial atenció amb les begudes alcohòliques que només ens aporten calories buides.

-Les racions massa grans són un altre dels errors més comuns. Sembla ser que cada vegada les racions són més grans.Hauríem de ser conscients i disminuir les quantitats quan estem a dieta.

-Menjar sense gana. Això sembla una incongruència, ja que si estem a dieta no hauríem de menjar si no tenim gana, però sovint ho fem. A vegades ens acabem la quantitat del plat tot i que ja no tenim més gana o fins i tot ens mengem el que altres han deixat (sovint els nostres fills no s’acaben el plat i nosaltres ens ho mengem), acompanyem el cafè o el té amb una galeta (tot i que no tinguem gana)....i totes aquestes coses les fem simplement perquè estem acostumats a fer-les i les fem sense pensar si ens convenen o no o si tenim gana o no.

I per acabar, no s’ha d’oblidar d’una banda el tema de l’exercici físic perquè és fonamental, no només per cremar calories, sinó per estar sans. És molt saludable fer 50 minuts d’activitat física cada dia, que no cal que sigui un exercici complicat. Caminar és fàcil, barat i molt saludable.

I d’altra banda, un altre tema important a tenir en compte és l’estrés que domina les emocions, l’ansietat, els nervis i la irritabilitat i tot això són elements claus quan es tracta de menjar bé o malament. Si estem estressats, menjarem més quantitat, més dolços, més greixos i en definitiva pitjor.