Visc a la cuina és el
blog triat aquest mes per la Mercè de Destapant cassoles perquè
elaboréssim un dels seus plats. Visc a la cuina és un blog que ja
coneixia i que consulto tot sovint perquè té un munt de receptes molt ben
ordenades, ben explicades i que sempre em resulten molt útils. Després de
repassar una mica el blog, vaig decidir fer el Guisat de patates i albergínies.
Vaig seguir les seves explicacions i les dues úniques variacions van ser que
d’una banda, vaig substituir el bitxo per una miqueta de pebre vermell picant
que m’agrada molt i en especial, amb les patates, i d’altra banda vaig afegir
un rajolinet de vi ranci.
Guisat
de patates i albergínies
Ingredients:
6 patates
3 albergínies
2 cebes
3 tomàquets madurs
Un rajolí de vi ranci
Farigola, pebre vermell
picant, sal i pebre
Preparació:
Talleu les cebes a làmines.
Sofregiu-les en una cassola.
Talleu les albergínies a daus.
Peleu les patates i talleu-les
a daus.
Afegiu les patates i les
albergínies a la cassola.
Remeneu una mica i al cap
d’uns minuts afegiu els tomàquets tallats a daus.
Poseu una mica de sal i de
pebre a les verdures i remeneu una mica.
Afegiu una mica de vi ranci i
mig got petit d’aigua i una punteta de pebre vermell picant.
Deixeu coure amb la cassola
tapada a foc baix durant 20 o 30 minuts.
Vigileu que el guisat no es
quedi sense aigua i que no s’enganxi i si és així afegiu una mica més d’aigua.
Quan estigui ben cuit apagueu
el foc i empolseu amb una mica de farigola.
L’albergínia
És una de les hortalisses més
populars de la nostra cuina. El seu principal avantatge és el baix contingut de
greixos, la qual cosa, la fa molt adequada en les dietes d’aprimament o
simplement quan volem controlar el nostre pes.
És també molt interessant el seu contingut de vitamines, en especial vitamines E,A,C,B1
i B2. Quant a minerals, conté ferro, magnesi, calci, fòsfor i potassi, i també
conté àcid fòlic, fibra i carbohidrats.
Finalment, pel que fa a les
característiques nutricionals cal destacar l’alt contingut en substancies
antioxidants, la qual cosa ajuda a reduir
els nivells de colesterol i és útil per a la prevenció de les malalties
cardiovasculars, degeneratives i del càncer.
L’albergínia cuita es digereix
amb facilitat, afavoreix el funcionament correcte del fetge i té propietats
diürètiques, laxants i relaxants. Les albergínies sempre s’han
de menjar cuites. Si volem fer la prova i tastem l’albergínia crua veurem que
té un sabor amarg molt desagradable, això és degut a que l’albergínia conté
petites quantitats d’un alcaloide anomenat solanina que pot produir migranyes o
trastorns intestinals. La solanina desapareix amb la cocció.
A l’hora de comprar les
albergínies hem de tenir en compte que les més petites i amb una pell llisa i
brillant seran les mes tendres i gustoses, ja que les més grans tot i que són
molt maques, és probable que siguin fibroses i amargues.
Les albergínies són molt
sensibles a la temperatura, per tant, és convenient guardar-les sempre a la
nevera.
Caram quin platillo!, trobo que aquest rajolí de vi ranci li ha de dobner un toc boníssim a dos aliments que m'encanten...Moltes gràcies per participar!!!
ResponEliminaUna recepta molt ben triada pel repte d´aquest mes!!! 100% vegetal, m´encanta. Bona setmana!
ResponEliminaTrobo que ha de ser un plat realment exquisit! M'apunto aquesta recepta perquè a casa estem rebaixant la ingesta de carn, i sempre és interessant tenir d'altres opcions per cuinar els vegetals, i més sí ha de ser tan saborosa com aquesta! Una abraçada!
ResponEliminaUn guisat genial, els de verdures sense productes animals són els meus preferits i la teva elecció em semble genial. No coneixia aquest blog però ara mateix vaig a mirar!
ResponEliminaPetons,
palmira
M'encanta la teva versió del guisat de patata i albergínia, gràcies per haver escollit una recepta del meu blog! La propera vegada faré aquest parell de canvis, segur que queda boníssim, una abraçada!
ResponEliminaUn platillo boníssim.
ResponEliminaBona tria.
Ptnts
Dolça