Crema d’enciam. Cremes i purés de verdures

Tenir un hort urbà té molts avantatges, però també té un inconvenient i és que a vegades tenim una gran quantitat del mateix producte llest per consumir.

La setmana passada al nostre hort hi havia una “sobre producció” d’enciams i tot i que les amanides a casa ens agraden molt, no donàvem a l’abast amb tanta enciam. Va ser en aquell moment que vaig pensar de fer una crema d’enciam. No l’havia feta abans, però la veritat és que amb una mica de ceba va quedar una crema molt refrescant , lleugera i fina. I a més és fàcil i ràpida de fer.

Crema d’enciam

Ingredients:

Un enciam

2 cebes tendres

Brou de pollastre

Sal

Pebre negre

Olives, pernil i unes fulles de menta per decorar

Preparació:

Talleu l’enciam en quatre trossos.

Bulliu l’enciam en una cassola amb aigua i sal durant 2 o 3 minuts.

Refredeu-la amb aigua i gel per tal de que no perdi el color.

Deixeu-la escórrer.

Netegeu i talleu les dues cebes

Saltegeu-les en una paella amb una mica d’oli

En un got de batedora poseu l’enciam bullida, les cebes saltejades i el brou (la quantitat de brou dependrà de com d’espessa vulgueu que sigui la vostra crema)

Afegiu una mica de pebre negre i una mica de sal ( si s’escau)

Tritureu amb la batedora elèctrica

Si voleu que la crema tingui una textura molt fina, coleu la crema, però si no voleu una textura tan fina podeu servir directament en els plats, bols o gots segons la presentació que trieu.

Decoreu amb mini taquets de pernil, amb olives picades o amb fulles de menta.

És una crema que podeu menjar calenta o freda segons l’estació de l’any o els vostres gustos.

Cremes i purés de verdures

Les cremes i els purés de verdures són una bona manera de menjar verdura per aquelles persones a les quals no els entusiasme aquesta menja. Són plats molt saludables, fàcils de fer, de preparar i de menjar. A més es poden congelar i són una bona opció per quan no tenim gaire temps per cuinar.

Un dels seus avantatges és que no s´han de mastegar. Mastegar correctament és molt important perquè afavoreix l’assimilació dels nutrients, redueix el temps de permanència dels aliments a l’ estomac, facilita la digestió i minimitza el risc d’inflor estomacal. Però a moltes persones els costa mastegar correctament. Les cremes i purés tenen una textura ideal que fins i tot mastegant correctament no podem millorar.

Les cremes ens aporten aigua i són molt variades i versàtils. Es poden fer cremes i purés de moltes verdures diferents i combinades i no limitar-nos a la típica crema de carbassó.

La típica crema de verdures està bé com a primer plat, però si introduïm alguns canvis pot ser un menjar complet. La primera opció és afegir proteïnes, ja que les cremes de verdures són riques en vitamines i minerals però pobres en proteïnes i a part del valor nutricional les proteïnes són importants perquè  aporten sensació de sacietat. Això és fàcil afegint ingredients com carn, ou, peix, llet, formatge o bé  seitan, tofu o fruits secs si preferim les proteïnes vegetals.

Amb les cremes podem controlar també fàcilment les calories i són per tant, molt adequades en les dietes de control de pes. Es pot afegir a la crema llet, nata, crema líquida, formatge...però si volem fer una crema lleugera podem substituir aquest ingredients per un iogurt descremat, per brou de pollastre o bé per l’aigua de coure les verdures, que faran que aquesta crema sigui més lleugera i amb menys calories.

És a dir que podem adaptar la crema a les nostres necessitats nutricionals, gustos i podem servir-les fredes o calentes segons l’època de l’any. A l’estiu una crema freda ens hidratarà i ens refrescarà i a l’hivern una crema ben calenta ens entonarà el cos i ens escalfarà a més de preparar l’estomac per a la resta de l’àpat.

Guisat de patates i albergínies. L’albergínia.

Visc a la cuina és el blog triat aquest mes per la Mercè de Destapant cassoles perquè elaboréssim un dels seus plats. Visc a la cuina és un blog que ja coneixia i que consulto tot sovint perquè té un munt de receptes molt ben ordenades, ben explicades i que sempre em resulten molt útils. Després de repassar una mica el blog, vaig decidir fer el Guisat de patates i albergínies. Vaig seguir les seves explicacions i les dues úniques variacions van ser que d’una banda, vaig substituir el bitxo per una miqueta de pebre vermell picant que m’agrada molt i en especial, amb les patates, i d’altra banda vaig afegir un rajolinet de vi ranci.

Guisat de patates i albergínies

Ingredients:

6 patates

3 albergínies

2 cebes

3 tomàquets madurs

Un rajolí de vi ranci

Farigola, pebre vermell picant, sal i pebre

Preparació:

Talleu les cebes a làmines.

Sofregiu-les en una cassola.

Talleu les albergínies a daus.

Peleu les patates i talleu-les a daus.

Afegiu les patates i les albergínies a la cassola.

Remeneu una mica i al cap d’uns minuts afegiu els tomàquets tallats a daus.

Poseu una mica de sal i de pebre a les verdures i remeneu una mica.

Afegiu una mica de vi ranci i mig got petit d’aigua i una punteta de pebre vermell picant.

Deixeu coure amb la cassola tapada a foc baix durant 20 o 30 minuts.

Vigileu que el guisat no es quedi sense aigua i que no s’enganxi i si és així afegiu una mica més d’aigua.

Quan estigui ben cuit apagueu el foc i empolseu amb una mica de farigola.

L’albergínia

És una de les hortalisses més populars de la nostra cuina. El seu principal avantatge és el baix contingut de greixos, la qual cosa, la fa molt adequada en les dietes d’aprimament o simplement quan volem controlar el nostre pes.

És també molt interessant  el seu contingut  de vitamines, en especial vitamines E,A,C,B1 i B2. Quant a minerals, conté ferro, magnesi, calci, fòsfor i potassi, i també conté àcid fòlic, fibra i carbohidrats.

Finalment, pel que fa a les característiques nutricionals cal destacar l’alt contingut en substancies antioxidants, la qual cosa ajuda a reduir  els nivells de colesterol i és útil per a la prevenció de les malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer.

L’albergínia cuita es digereix amb facilitat, afavoreix el funcionament correcte del fetge i té propietats diürètiques, laxants i relaxants. Les albergínies sempre s’han de menjar cuites. Si volem fer la prova i tastem l’albergínia crua veurem que té un sabor amarg molt desagradable, això és degut a que l’albergínia conté petites quantitats d’un alcaloide anomenat solanina que pot produir migranyes o trastorns intestinals. La solanina desapareix amb la cocció.

A l’hora de comprar les albergínies hem de tenir en compte que les més petites i amb una pell llisa i brillant seran les mes tendres i gustoses, ja que les més grans tot i que són molt maques, és probable que siguin fibroses i amargues.

Les albergínies són molt sensibles a la temperatura, per tant, és convenient guardar-les sempre a la nevera.

Arròs ràpid amb sèpia de llauna. Cuina ràpida i saludable

L’altre dia el meu fill em va demanar com podia cuinar un arròs a la cassola que fos bo, barat i ràpid de fer. Primer vaig pensar que em posava un problema impossible de resoldre, però després vaig pensar que podia fer un arròs amb sèpia de llauna i que, si a més, li afegia unes gambes i / o escamarlans congelats, que surten molt bé de preu ( si a més la mare te’ls compra encara surten millor de preu), potser podria quedar un arroset força bo. Li vaig demanar que si el feia i sortia bé que em fes una foto per posar al blog i aquí tenim el resultat. Jo no el vaig provar però m’ha dit que no estava bo, que estava boníssim.

Arròs ràpid amb sèpia de llauna

Ingredients:

1 tassa d’arròs per persona

Una llauna de sèpia en tinta

Brou de peix ( Jo sempre trio i aconsello els brous Aneto)

Unes quantes gambes congelades

Uns quants escamarlans congelats

All

Oli d’oliva verge extra

Sal

Preparació:

Fregiu les gambes i els escamarlans en una cassola amb una mica d’oli.

Reserveu.

Talleu l’all en trossets petits.

Poseu l’all tallat en una cassola i daureu-lo una mica només fins que comenci a agafar color.

Afegiu la sèpia de llauna.

Afegiu l’arròs.

Afegiu el brou de peix ( el doble de quantitat de brou que d’arròs).

Deixeu coure durant 15 minuts.

Comproveu si està bé de sal o si se n’ha d’afegir una mica.

Aneu amb compte de que l’arròs no s’enganxi i si veieu que hi ha perill de que s’enganxi, afegiu una mica més de brou.

Afegiu les gambes i els escamarlans que ja teniu cuits.

Deixeu coure uns minuts més tot junt.

Apagueu el foc i deixeu reposar uns minuts.

Nota:

- Si es vol, quan ja està cuit es pot afegir una culleradeta d’allioli.

- Tot i que no porta sofregit perquè es un arròs per gent amb presses o per principiants, el resultat és molt acceptable perquè ja té el suquet de la llauna de sèpia, que també podria ser de calamars si us agraden més.

Cuina ràpida i saludable

Som molts els que, degut a la feina i a les obligacions de cada dia, tenim menys temps del que voldríem o del que seria aconsellable per tal de cuinar. Però la cuina ràpida pot ser també cuina saludable. Tot i que sempre procurarem optar pels aliments frescos i poc manipulats, actualment en el mercat hi ha tot una sèrie de productes preparats que ens permetran preparar plats sans, ràpids i molt gustosos. Només a títol d’exemple parlarem de quatre tipus de productes que són molt útils quan volem aconseguir una cuina ràpida, fàcil però a la vegada saludable:

Les amanides preparades.

 Es venen en bossa, rentades, tallades i ja  preparades pel seu consum. Només cal obrir la bossa i amanir ( més fàcil impossible).

Llegums i verdures en conserva al natural.

Tot i que és preferible consumir verdures fresques, les verdures en conserva i els llegums són un bon recurs per preparar  plats saludables en pocs minuts . És convenient, però, quan obrim la llauna o el pot rentar bé els aliments.

Peixos en conserva i fumats

La tonyina, el verat, els calamars, la sèpia i les sardines són els peixos més populars en conserva. Hi ha moltes preparacions d’aquests peixos (escabetx, amb oli, al natural, amb tomàquet...) per la qual cosa podem triar el que més ens convingui segons la preparació que vulguem fer. Els peixos fumats són també un bon recurs.

Aliments congelats

Permeten gaudir de molts aliments en qualsevol època de l’any. Són fàcils de preparar perquè la majoria ja estan preparats per ser cuinats, sovint fins i tot ja estan nets, tallats.

Conill amb xocolata. El conill

Aquest mes de març, quan la Mercè de Destapant cassoles ens proposava cuinar una de les receptes del blog Els fogons del pare, vaig començar a llegir i a repassar totes les receptes d’aquest interessant blog. La primera cosa que em va cridar l’atenció és que hi ha dos aliments: el bacallà i el conill, que són ingredients principals de moltes receptes.

Pel que fa al bacallà, puc dir que jo també sóc una gran amant d’aquest aliment i m’agrada de totes maneres, En canvi, el conill és una carn que no acostumo a preparar gaire. Ja sé que és una carn blanca, molt saludable, però no sé perquè no tinc gaire tirada a cuinar-la. Així és que, una mica per intentar compensar l’ oblit inconscient d’aquesta carn a la meva cuina i una mica com homenatge al Manel del blog Els fogons del pare que es capaç d’oferir-nos una gran quantitat de exquisides preparacions de conill, vaig decidir fer una recepta amb conill i us asseguro que no serà la darrera vegada perquè el resultat va ser espectacular.

Conill amb xocolata

Ingredients

Un conill

Una ceba

Una pastanaga

½ quilo de xampinyons

½ cabeça d’alls

2 preses de xocolata negra

Un grapat d’ametlles torrades

Un gotet de vi ranci

Oli, sal i pebre negre

Preparació:

Salpebreu el conill

Fregiu-lo  amb una mica d’oli fins que agafi una mica de color.

Reserveu-lo

A la mateixa cassola sofregiu la ceba tallada i els alls pelats, però sencers.

Quan la ceba agafi una mica de color, afegiu la pastanaga tallada a bastonets.

Continueu la cocció durant uns minuts.

Al cap de 5 o 10 minuts, incorporeu els xampinyons tallats a quarts i el conill, però reservant el fetge fregit.

Incorporeu el vi ranci a la cassola i deixeu coure uns 2 o 3 minuts

Cobriu tot el contingut de la cassola amb una mica d’aigua.

Tapeu la cassola i deixeu coure durant una hora aproximadament. (Jo ho vaig fer a l’olla ràpida i amb 12 minuts va estar cuit)

Prepareu una picada amb dos grills d’all, un grapat d’ametlles, el fetge del conill fregit, la xocolata i una mica de sal i pebre.

A mitja cocció ( si és en una cassola al cap de mitja hora i si és amb una olla ràpida al cap de sis minuts) tireu la picada sobre el conill i deixeu coure.

Com tots els guisats i els estofats encara serà més gustós si ho feu d’un dia per l’altre.

El conill

Quan es pensa en carns blanques, que són més saludables que les carns vermelles, sempre pensem en el pollastre o en el gall d’indi i sovint ens oblidem del conill. Hi ha moltes raons, però, per consumir carn de conill. Aquestes són les principals:

És un aliment amb molt pocs greixos i per tant, molt adequat per aquelles persones que volem perdre pes o mantenir el  pes ideal.

És una carn amb un contingut en colesterol molt baix.

Conté minerals com el ferro, el zinc i el magnesi.

Té un alt contingut en vitamines del grup B (B12, B3 i B 6).

Les proteïnes de la carn de conill són d’alt valor biològic, molt adequades en tots els períodes de la vida.

És fàcil de digerir.

Permet moltes preparacions: planxa, guisats, estofats, al forn...

Contingut baix en sodi, per tant, una carn molt adequada per a les persones que tenen hipertensió.

És baixa en calories. 100 grams de conill tenen només 133 kcal.

I la principal.......és que està boníssima.

Sèpia guisada amb patates i carxofes. Per què no ens aprimem quan fem dieta?

El cap de setmana vam sortir amb un grup d’amics a Figueres. Va ser un cap de setmana genial. Vam assistir a una sessió del IV Festival del Circ, vam anar al museu Dalí i al museu del Joguet. Un cap de setmana complet.

I entre visita i visita vam parlar de molts temes i també de cuina, vam intercanviar idees i receptes, algunes les vaig trobar tan interessants que aquesta mateixa setmana ja les he fet, com aquest guisadet de sèpia, molt ràpid de fer i molt bo.

Sèpia guisada amb patates i carxofes

Ingredients:

1 sèpia mitjana per persona

1 patata mitjana per persona

1 ceba gran

2 o 3 carxofes

1 got de vi ranci

2 grills d’all

Oli, sal, pebre negre

Preparació:

Netegeu les sèpies

Talleu les sèpies a trossos

Sofregiu la sèpia amb una mica d’oli

Reserveu

Netegeu i talleu les carxofes a quarts

Sofregiu la carxofa amb una mica d’oli

Reserveu

Talleu la ceba a làmines fines

Sofregiu la ceba i l’all amb una mica més d’oli

Quan ja estigui la ceba i l’all una mica cuites, afegiu el vi i sofregiu uns minuts més.

Afegiu a la ceba i l’all, la carxofa i la sèpia

Peleu les patates i talleu-les a trossos

Afegiu-les a la cassola

Afegiu una mica d’aigua fins que quedin tots els ingredients tapats i deixeu coure amb la cassola tapada 30 minuts més a foc suau fins que la sèpia quedi ben toveta.

Rectifiqueu de sal i pebre si s’escau.

Nota:

Al final de la cocció es pot afegir dues cullerades d’allioli, remeneu i deixeu coure uns minuts més

Com tots els guisats si el feu d’un dia per l’altre serà encara més gustós.

Per què no ens aprimem quan fem dieta?

Aviat arribarà la primavera i un cop més ens adonarem que durant l’hivern hem guanyat una mica de pes i abans de que arribi el moment de vestir-nos amb roba més lleugera i d’anar a la platja, molts voldrem posar-nos a dieta. Tots ho hem intentat moltes vegades i no sempre amb èxit.

Què és el que no fem correctament? Amb intenció de que la propera vegada que ens posem a dieta tots aconseguim el nostre objectiu, he fet una reflexió sobre els principals motius que ens impedeixen perdre quilos tot i estar a dieta, per tal d’evitar frustracions i evitar caure en dietes miracle que poden fer malbé la nostra salut.

-Un dels errors més habituals és menjar ràpid. És millor mastegar bé els aliments i menjar de manera lenta i conscient. Si mengem més lentament podrem deixar de menjar abans de tenir la sensació de que ja estem plens i si ho fem lentament, donarem temps a que el nostre cervell doni l’ordre de que ja hem ingerit la quantitat d’aliments necessaris. No hem d’oblidar que un dels tipus de menjar menys sans que hi ha és el que s’anomena menjar ràpid (fast food). Hem de pensar que menjarem millor i menys ràpid en companyia, perquè prendrem el temps de menjar i evitarem el fet de menjar qualsevol cosa per tal d’eliminar la sensació de gana.

-Un altre problema pot ser saltar-se algun àpat. Si no esmorzem o no sopem no farà que mengem menys i ens aprimem més, al contrari, la única cosa que aconseguirem és menjar pitjor i que arribem al següent àpat amb una gana excessiva, i per tant, mengem més quantitat de la que seria convenient.

-Sovint controlem molt el que mengem però no tant el que bevem. Recordarem que l’única beguda que hidrata i no aporta calories és l’aigua. La resta de begudes afegeixen calories o bé no treuen tant la set com l’aigua. Per tant, el cafè, els sucs de fruites, les begudes refrescants light ...completaran la nostra hidratació, però per treure’ns la set beurem aigua. -Tindrem una especial atenció amb les begudes alcohòliques que només ens aporten calories buides.

-Les racions massa grans són un altre dels errors més comuns. Sembla ser que cada vegada les racions són més grans.Hauríem de ser conscients i disminuir les quantitats quan estem a dieta.

-Menjar sense gana. Això sembla una incongruència, ja que si estem a dieta no hauríem de menjar si no tenim gana, però sovint ho fem. A vegades ens acabem la quantitat del plat tot i que ja no tenim més gana o fins i tot ens mengem el que altres han deixat (sovint els nostres fills no s’acaben el plat i nosaltres ens ho mengem), acompanyem el cafè o el té amb una galeta (tot i que no tinguem gana)....i totes aquestes coses les fem simplement perquè estem acostumats a fer-les i les fem sense pensar si ens convenen o no o si tenim gana o no.

I per acabar, no s’ha d’oblidar d’una banda el tema de l’exercici físic perquè és fonamental, no només per cremar calories, sinó per estar sans. És molt saludable fer 50 minuts d’activitat física cada dia, que no cal que sigui un exercici complicat. Caminar és fàcil, barat i molt saludable.

I d’altra banda, un altre tema important a tenir en compte és l’estrés que domina les emocions, l’ansietat, els nervis i la irritabilitat i tot això són elements claus quan es tracta de menjar bé o malament. Si estem estressats, menjarem més quantitat, més dolços, més greixos i en definitiva pitjor.

Cloïsses en salsa verda. Les cloïsses

Aquest mes la Mercè de Destapant cassoles ens proposava mirar i remenar el blog Pa amb tomàquet per triar una de les receptes d’aquest blog i fer-la.

Es la proposta de Del blog al plat que cada mes em fa passar una bona estona mirant, llegint i cuinant.

Tenia una llista llarguíssima de receptes que em van agradar i havia seleccionat per fer, però al final em vaig decidir per aquestes Cloïsses en salsa verda, unes cloïsses molt bones que la Marylou va cuinar per celebrar el quart aniversari del seu blog i que sempre ens agradarà menjar encara que no tinguem res en concret a celebrar.

Cloïsses en salsa verda

Ingredients:

1 quilo de cloïsses

1 ceba

2 grills d’all

Julivert

½ got de vermut

1 culleradeta de farina

Oli d’oliva verge extra

Sal

Pebre negre

Preparació:

En una cassola, amb una mica d’oli, ofegueu la ceba tallada primeta.

Quan la ceba comença a ser transparent, afegir l’all picat.

Remeneu una mica.

Afegiu una culleradeta de farina i remeneu una mica més per tal de que la farina es cogui i perdi el gust a farina crua.

Aboqueu el vermut ( o vi) i ½ got d’aigua.

Deixeu evaporar el líquid durant uns minuts. (3 o 4 minuts)

Incorporeu el julivert  picat a la cassola.

Afegiu les cloïsses, una mica de sal i una mica de pebre.

Tapeu la cassola i deixeu coure fins que les cloïsses s’obrin.

Decoreu el plat amb julivert i llimona.

Serviu calentes.

Les cloïsses

Les cloïsses són un excel·lent marisc que té grans qualitats nutritives.

Per començar, cal dir que les cloïsses són riques en ferro, només una petita ració de 8 cloïsses tenen aproximadament 25 mil·ligrams de ferro, la quantitat diària recomanada per als adults és de 18 mil·ligrams. Per tant, les persones que tenen deficiència de ferro i les que pateixen anèmia tenen un bon aliment per tal d’ajudar a solucionar el seu problema. A més, tenen minerals com el fòsfor, el zinc, el potassi, el coure i el seleni.

Les cloïsses tenen al voltant de 150 mil·ligrams d’àcids omega 3 per cada 100 grams, aquests àcids contribueixen a disminuir la incidència de malalties del cor i a més són molt beneficiosos per al rendiment cerebral.

D’altra banda, les cloïsses són un aliment molt proteic, ja que en una petita ració de menys de 100 grams podem trobar 20 grams de proteïna i una quantitat insignificant de greix.

Tot i que sempre s’ha dit que el marisc conté molt colesterol, justament les cloïsses és un dels tipus de marisc que contenen menys colesterol i per tant són un producte permès a les persones que pateixen d’ hipercolesterolèmia, només s’ha de tenir en compte de no abusar-ne, però això no és un problema únic del marisc en general i de les cloïsses en particular, ja que el més recomanable per una dieta saludable és fer una dieta variada: consumir de tot una mica sense abusar-ne de res.

Pissaladière. Les anxoves, un greix saludable

Fa uns dies vaig rebre un correu de la Pilar del blog Les receptes que m’agraden, invitant-me a participar en un concurs per celebrar el primer aniversari del blog.

Per participar en aquest concurs el que havíem de fer era elaborar un plat dels que ella mateixa havia publicat durant aquest any. El primer pas va ser doncs, conèixer aquest blog, que jo no havia visitat mai abans i ràpidament vaig descobrir que aquest títol el podia subscriure jo també. Efectivament el blog de la Pilar són també les receptes que m’agraden a mi. És un blog que va molt en la línia de cuina que a mi m’agrada, amb ingredients saludables i mediterranis, cuina fàcil, sana, casolana, colorista...He trobat tantes receptes que m’agraden, que m’ha estat ben difícil de triar-ne una. De fet, a la darrera setmana ja he fet tres de les receptes que ella proposa, però al final per publicar m’he decidit per la Pissaladière, una recepta de coca provençal. I amb aquesta recepta participo en el concurs del primer aniversari del blog: Les receptes que m’agraden patrocinat per Castey.

Pissaladière

Ingredients:

1 làmina de pasta de pizza (també es pot fer la massa a casa)

1 llauna d’anxoves en oli d’oliva

1 manat de cebes tendres

2 cebes de Figueres

Olives negres

2 grills d’all

Sal

Pebre

Llorer

Orenga

Farigola

Preparació:

Poseu en un bol les cebes tallades en làmines fines.

Afegiu en el bol:  sal, pebre, una fulla de llorer, una mica d’orenga, una mica de farigola i dos grills tallats a làmines.

Remeneu tot.

Tapeu el bol amb un paper film.

Introduïu el bol en el microones i coeu a màxima potencia durant 8 minuts.

Esteneu la massa, talleu-la en forma de rectangle i punxeu-la una mica.

Repartiu la ceba cuita per sobre la massa.

Introduïu la massa en el forn calent i deixeu coure a 200ºC durant 12 minuts.

Apagueu el forn.

Traieu la massa del forn i disposeu per sobre de la ceba, les anxoves i les olives.

Torneu a introduir la massa al forn (estarà apagat) durant només un parell de minuts perquè les anxoves i les olives agafin una mica de temperatura i no es notin fredes.

Traieu del forn i ja podeu menjar la coca.

Nota:

M’agrada més coure la massa només amb la ceba i no posar al forn ni les anxoves ni les olives perquè si es couen queden massa seques tant unes com les altres, i en especial les anxoves, si es couen, queden massa salades.

 

Les anxoves, un greix saludable

Les anxoves en conserva d’oli és un aliment molt nutritiu i molt saludable però tenen un petit inconvenient i és que contenen molta sal.

Les anxoves contenen una bona quantitat de minerals com el iode, el magnesi, el fòsfor, el ferro i el calci. També contenen vitamines liposolubles com la A,D i E i vitamines del grup B, en especial B12.

També contenen proteïnes, un 27% i  entre un 6 i un 12% són greixos, però a més, com que l’anxova és un peix blau, el seu greix és molt saludable, amb una gran proporció de greixos insaturats, en concret cal destacar l’àcid linoleic i l’omega 3. Tots dos redueixen els nivells en sang del colesterol anomenat “dolent” (LDL) i fa que disminueixi el risc de que aquest colesterol s’acumuli a les arteries. Per tot això el consum de peix blau és molt beneficiós per combatre i prevenir les malalties cardiovasculars.

Però les anxoves en oli tenen un problema i és l’alt contingut de sal, concretament uns 15 grams per cada 100 grams de peix, per tot això, no són adients per a les persones que pateixen hipertensió o que han de seguir una dieta baixa en sal. Tret d’aquesta contraindicació podem dir que les anxoves en conserva d’oli és un aliment nutritiu i saludable.