Cloïsses en salsa verda. Les cloïsses

Aquest mes la Mercè de Destapant cassoles ens proposava mirar i remenar el blog Pa amb tomàquet per triar una de les receptes d’aquest blog i fer-la.

Es la proposta de Del blog al plat que cada mes em fa passar una bona estona mirant, llegint i cuinant.

Tenia una llista llarguíssima de receptes que em van agradar i havia seleccionat per fer, però al final em vaig decidir per aquestes Cloïsses en salsa verda, unes cloïsses molt bones que la Marylou va cuinar per celebrar el quart aniversari del seu blog i que sempre ens agradarà menjar encara que no tinguem res en concret a celebrar.

Cloïsses en salsa verda

Ingredients:

1 quilo de cloïsses

1 ceba

2 grills d’all

Julivert

½ got de vermut

1 culleradeta de farina

Oli d’oliva verge extra

Sal

Pebre negre

Preparació:

En una cassola, amb una mica d’oli, ofegueu la ceba tallada primeta.

Quan la ceba comença a ser transparent, afegir l’all picat.

Remeneu una mica.

Afegiu una culleradeta de farina i remeneu una mica més per tal de que la farina es cogui i perdi el gust a farina crua.

Aboqueu el vermut ( o vi) i ½ got d’aigua.

Deixeu evaporar el líquid durant uns minuts. (3 o 4 minuts)

Incorporeu el julivert  picat a la cassola.

Afegiu les cloïsses, una mica de sal i una mica de pebre.

Tapeu la cassola i deixeu coure fins que les cloïsses s’obrin.

Decoreu el plat amb julivert i llimona.

Serviu calentes.

Les cloïsses

Les cloïsses són un excel·lent marisc que té grans qualitats nutritives.

Per començar, cal dir que les cloïsses són riques en ferro, només una petita ració de 8 cloïsses tenen aproximadament 25 mil·ligrams de ferro, la quantitat diària recomanada per als adults és de 18 mil·ligrams. Per tant, les persones que tenen deficiència de ferro i les que pateixen anèmia tenen un bon aliment per tal d’ajudar a solucionar el seu problema. A més, tenen minerals com el fòsfor, el zinc, el potassi, el coure i el seleni.

Les cloïsses tenen al voltant de 150 mil·ligrams d’àcids omega 3 per cada 100 grams, aquests àcids contribueixen a disminuir la incidència de malalties del cor i a més són molt beneficiosos per al rendiment cerebral.

D’altra banda, les cloïsses són un aliment molt proteic, ja que en una petita ració de menys de 100 grams podem trobar 20 grams de proteïna i una quantitat insignificant de greix.

Tot i que sempre s’ha dit que el marisc conté molt colesterol, justament les cloïsses és un dels tipus de marisc que contenen menys colesterol i per tant són un producte permès a les persones que pateixen d’ hipercolesterolèmia, només s’ha de tenir en compte de no abusar-ne, però això no és un problema únic del marisc en general i de les cloïsses en particular, ja que el més recomanable per una dieta saludable és fer una dieta variada: consumir de tot una mica sense abusar-ne de res.

Pissaladière. Les anxoves, un greix saludable

Fa uns dies vaig rebre un correu de la Pilar del blog Les receptes que m’agraden, invitant-me a participar en un concurs per celebrar el primer aniversari del blog.

Per participar en aquest concurs el que havíem de fer era elaborar un plat dels que ella mateixa havia publicat durant aquest any. El primer pas va ser doncs, conèixer aquest blog, que jo no havia visitat mai abans i ràpidament vaig descobrir que aquest títol el podia subscriure jo també. Efectivament el blog de la Pilar són també les receptes que m’agraden a mi. És un blog que va molt en la línia de cuina que a mi m’agrada, amb ingredients saludables i mediterranis, cuina fàcil, sana, casolana, colorista...He trobat tantes receptes que m’agraden, que m’ha estat ben difícil de triar-ne una. De fet, a la darrera setmana ja he fet tres de les receptes que ella proposa, però al final per publicar m’he decidit per la Pissaladière, una recepta de coca provençal. I amb aquesta recepta participo en el concurs del primer aniversari del blog: Les receptes que m’agraden patrocinat per Castey.

Pissaladière

Ingredients:

1 làmina de pasta de pizza (també es pot fer la massa a casa)

1 llauna d’anxoves en oli d’oliva

1 manat de cebes tendres

2 cebes de Figueres

Olives negres

2 grills d’all

Sal

Pebre

Llorer

Orenga

Farigola

Preparació:

Poseu en un bol les cebes tallades en làmines fines.

Afegiu en el bol:  sal, pebre, una fulla de llorer, una mica d’orenga, una mica de farigola i dos grills tallats a làmines.

Remeneu tot.

Tapeu el bol amb un paper film.

Introduïu el bol en el microones i coeu a màxima potencia durant 8 minuts.

Esteneu la massa, talleu-la en forma de rectangle i punxeu-la una mica.

Repartiu la ceba cuita per sobre la massa.

Introduïu la massa en el forn calent i deixeu coure a 200ºC durant 12 minuts.

Apagueu el forn.

Traieu la massa del forn i disposeu per sobre de la ceba, les anxoves i les olives.

Torneu a introduir la massa al forn (estarà apagat) durant només un parell de minuts perquè les anxoves i les olives agafin una mica de temperatura i no es notin fredes.

Traieu del forn i ja podeu menjar la coca.

Nota:

M’agrada més coure la massa només amb la ceba i no posar al forn ni les anxoves ni les olives perquè si es couen queden massa seques tant unes com les altres, i en especial les anxoves, si es couen, queden massa salades.

 

Les anxoves, un greix saludable

Les anxoves en conserva d’oli és un aliment molt nutritiu i molt saludable però tenen un petit inconvenient i és que contenen molta sal.

Les anxoves contenen una bona quantitat de minerals com el iode, el magnesi, el fòsfor, el ferro i el calci. També contenen vitamines liposolubles com la A,D i E i vitamines del grup B, en especial B12.

També contenen proteïnes, un 27% i  entre un 6 i un 12% són greixos, però a més, com que l’anxova és un peix blau, el seu greix és molt saludable, amb una gran proporció de greixos insaturats, en concret cal destacar l’àcid linoleic i l’omega 3. Tots dos redueixen els nivells en sang del colesterol anomenat “dolent” (LDL) i fa que disminueixi el risc de que aquest colesterol s’acumuli a les arteries. Per tot això el consum de peix blau és molt beneficiós per combatre i prevenir les malalties cardiovasculars.

Però les anxoves en oli tenen un problema i és l’alt contingut de sal, concretament uns 15 grams per cada 100 grams de peix, per tot això, no són adients per a les persones que pateixen hipertensió o que han de seguir una dieta baixa en sal. Tret d’aquesta contraindicació podem dir que les anxoves en conserva d’oli és un aliment nutritiu i saludable.

Mandonguilles amb sèpia. La compra sostenible

Aquest mes de gener la proposta de Memòries d’una cuinera és preparar una recepta de mandonguilles. He aprofitat aquesta ocasió per fer una recepta de mar i muntanya, en aquest cas les mandonguilles pel que fa a la “muntanya” i la sèpia pel que fa al “mar”.

Mandonguilles amb sèpia

Ingredients:

500 grams de sèpia

250 grams de carn de porc picada

250 grams de carn de vedella picada

1 ceba gran

2 tomàquets madurs

Un ou

Sal

Pebre negre

Molla de pa

4 grills d’all

Farina

Oli d’oliva

1 gotet petit de vi blanc

250 grams de pèsols

Un picada (pinyons, bastonets, ametlles i avellanes torrades)

Preparació:

Barregeu la carn picada, l’ou, la molla de pa, que haurem posat a remullar amb aigua una estona abans, una mica de sal, una mica de pebre negre i una mica d’all i julivert picat.

Amb les mans una mica humides doneu forma a les mandonguilles.

Enfarineu-les i fregiu-les en oli ben calent. Reserveu-les.

Talleu la sèpia i saltegeu-la en una paella amb una mica d’oli. Reserveu-la.

En una cassola feu un sofregit amb la ceba tallada i el tomàquet ratllat fins que quedin confitats.

Tireu el vi blanc al sofregit i deixeu-lo reduir.

Afegiu a la cassola les mandonguilles fregides i la sèpia saltejada i barregeu tot amb el sofregit.

Cobriu amb aigua o amb brou de peix.

Deixeu coure a foc baix durant 20 minuts.

A mitja cocció afegiu els pèsols.

Uns minuts abans d’apagar el foc, tireu una picada a la cassola.

Proveu el punt de sal i rectifiqueu si s’escau.

La compra sostenible

Actualment, som cada vegada més conscients de la necessitat de viure de manera sostenible, però la sostenibilitat es pot aplicar també al camp de l’alimentació i no només en referencia al que mengem sinó també a la manera de comprar, de cuinar, de reciclar.....

Què vol dir viure de manera sostenible? La sostenibilitat fa referencia a la capacitat de cadascú de nosaltres d’haver col·laborat en no esgotar els recursos i conservar el medi ambient.

Avui intentarem reflexionar en com ha de ser la compra d’aliments sostenible.

 En primer lloc, comprarem preferiblement aliments de temporada i del nostre entorn, de manera que aquests aliments no hagin de recórrer molts kilòmetres des del seu punt d’origen fins a la nostra taula (productes quilòmetre zero) amb l’estalvi d’energia que això comportarà. D’altra banda, aquests aliments si són de temporada seran més gustosos i tindran uns nutrients més adequats amb l’estació de l’any en que ens trobem. 

Quan fem la compra procurarem també triar productes ecològics on l’ús de productes agroquímics siguin molt restringits o inexistents.

Procurarem evitar també l’excés d’envasos i en el cas de que no puguem evitar-los, triarem aquells que siguin biodegradables. Al comprar aliments frescos reduirem el consum d’envasos que són més nombrosos en el cas de menjars preparats i envasats.

Anirem també amb compte amb les quantitats que comprem perquè no haguem de llençar res.

Un punt que sovint oblidem és com anem a comprar, intentarem anar a llocs propers a casa per tal d’evitar utilitzar el cotxe amb l’estalvi econòmic i de contaminació ambiental que això comporta.

I finalment, un punt també a tenir en compte és el tema de les bosses de plàstic que intentarem reduir o eliminar i per fer-ho és tan fàcil com portar al mercat o al supermercat la nostra bossa reutilitzable o el nostre carret.

Com a norma general direm que caldrà sempre optar pel producte més fresc, més proper, més ecològic, més local i  més natural.

Gotets de salsa de xató i broqueta de rap. El rap.

Ja som a dia 20 i una vegada més toca participar en aquest repte tan divertit i interessant que ens proposa el blog Destapant cassoles.

Aquest mes havíem de fer una de les moltes receptes del blog Les receptes de Sant Hilari. Podríem dir que Les receptes de Sant Hilari és el blog dels gotets, ja que moltes de les receptes estan presentades en elegants gotets, receptes dolces i salades, veritables obres d’art.

M’ha costat una mica decidir-me perquè hi havia un munt de receptes apetitoses i interessants, però al final m’he decidit pels Gotets de salsa de xató amb rap. He seguit fil per randa la recepta de l’Alfons i l’única cosa que he canviat ha estat afegir un llagostí, perquè a casa ens agraden molt i també per donar un toc més de color a la recepta. I pel que fa a la salsa de xató, l’he preparat de la mateixa manera que acostumo a fer-la.

Gotets de salsa de xató i broqueta de rap

Ingredients:

2 cues de rap

1 llagostí cuit per gotet

Un ou

Farina

Unes fulles de rucula

Sal

Ingredients per a la salsa:

1 got d’oli d’oliva

3 tomàquets

4 o 5 grills d’all

1 grapat d’ametlles i avellanes torrades

2 galetes Maria

Una cullerada de pebre vermell dolç

2 o 3 nyores

1 bitxo

3 cullerades de vinagre

Sal

Preparació de la salsa:

Poseu les nyores a remull amb aigua calenta durant uns minuts.

Traieu les nyores de l’aigua i amb l’ajut d’una cullereta rasqueu la polpa de les

nyores.

Escaliveu els alls i els tomàquets al forn.

Peleu els alls i els tomàquets.

Poseu en un got o en un bol els tomàquets, els alls pelats, les avellanes, les

ametlles, les galetes, el pebre vermell, el bitxo, l’oli, el vinagre, la polpa de les

nyores i una mica de sal.

Tritureu tots els ingredients.

Tasteu la salsa per si s’ha de rectificar de sal, d’oli o de vinagre.

Preparació del plat:

Traieu l’espina del rap de manera que us quedin dos filets de cada cua.

Talleu el rap a daus d’uns 3 o 4 cm.

Saleu el rap.

Bateu l’ou.

Arrebosseu els daus de  rap amb ou i farina.

Fregiu els daus de rap en oli ben calent.

Deixeu els daus de rap sobre un paper absorbent.

A continuació, munteu els gotets:

Ompliu els fons dels gotets amb una capa de salsa de xató.

En una broqueta punxeu dos daus de rap i afegiu un llagostí cuit.

Col·loqueu  la broqueta al fons del gotet .

Decoreu amb una fulla de rucula.

El rap

El rap és un peix blanc molt apreciat, tant pels seu sabor, com pels seus

nutrients.

D’aquests nutrients, cal destacar les seves proteïnes d’alt valor biològic.

 El seu contingut en greixos és molt baix, només 2 grams per cada 100 grams i

és per això que si el cuinem sense excés de greixos o de salses calòriques,

aquest peix és ideal per a les dietes d’aprimament o de control de pes. És també

 pel seu baix contingut en greixos que el rap és molt adequat en casos de

gastroenteritis o digestions pesades i lentes.

El rap té també vitamines i minerals, com la resta de peixos blancs. Entre les

vitamines cal destacar les del grup B en especial la vitamina B9 que és la

vitamina responsable de la producció dels glòbuls vermells i blancs.

Quant als minerals, cal destacar el potassi, el fòsfor, el magnesi i el ferro.

És també amb diferencia el peix que té un índex de colesterol més baix. Una

ració de 150 grams de rap proporciona només el 8% de la quantitat màxima diària.

Llaminera exprés. El sucre blanc i el sucre morè.

Després del parèntesi nadalenc, tornem a estar presents al blog i en aquest cas amb una recepta molt senzilla i ràpida.

És fantàstic que aquestes preparacions tan senzilles, que gairebé no es pot dir ni que siguin receptes, donin com a resultat un plat bo, saludable i una carn molt tendra.

Llaminera exprés

Ingredients:

1 llaminera de porc sencera

1 ceba

1 got petit d’oli

1 got petit de vi ranci (també es pot fer amb vinagre, però aleshores s’hauria d’augmentar la quantitat de sucre)

½ got petit de sucre morè (també es pot fer servir sucre blanc)

Sal

Pebre negre

Preparació:

Peleu i talleu la ceba a daus

Salpebreu la llaminera

Col·loqueu dins de l’olla ràpida (exprés) la llaminera i la ceba tallada.

Afegiu l’oli, el vi ranci i el sucre i remeneu una mica per tal de que es barregin tots els ingredients

Tapeu l’olla

Coeu a foc baix perquè no es cremi

Quan comenci a sortir vapor deixeu coure uns 10 minuts.

Un cop passat els 10 minuts, refredeu l’olla sota l’aigua freda per tal de tallar la cocció i deixeu refredar.

Tritureu amb un minipimer el suc de la cocció i la ceba per tal d’aconseguir una salsa

Quan la carn sigui freda talleu-la a rodanxes i serviu-la acompanyada de la salsa i també podeu afegir unes verdures o bé unes patates.

És una carn que us quedarà tendríssima i que podeu menjar tant freda com calenta.

El sucre blanc i el sucre morè.

El sucre és un producte molt utilitzat a l’alimentació, no només per endolcir el cafè o les infusions i per fer pastissos, sinó també per cuinar, ja sigui simplement per treure l’acidesa de les salses de tomàquet o bé per donar un punt dolç als nostres plats, com és el cas d’aquesta llaminera exprés.

Però alhora de triar el sucre ens preguntem si és més saludable i més calòric el sucre blanc o el sucre morè. El sucre blanc és un sucre que s’extreu de la canya de sucre o de la remolatxa i que més tard és refinat. Per contra, el sucre morè s’obté per un procés de cristal·lització de la canya de sucre i no és refinat ni processat.

En aquest procés de refinat s’eliminen la gran majoria dels nutrients. El sucre morè sense refinar aporta vitamines del grup B i minerals: potassi, calci, sodi i magnesi, mentre que el sucre blanc o refinat no té gairebé nutrients. Podríem dir que el sucre blanc només aporta calories buides i no afegeix cap valor nutricional a la nostra dieta. Per tant, podem deduir que el sucre morè és més nutritiu i saludable que el blanc.

Si ens fixem en les calories les diferencies són petites, però el sucre morè és una mica menys calòric que el blanc. 100 grams de sucre morè aporten 375 calories mentre que el blanc n’aporta una mica menys de 400. La diferencia principal que cal tenir en compte és que aquestes calories, a més, són buides.

Calamarsets amb cervesa. Aliments contra la grip i els refredats

Per segon mes participo a la iniciativa del blog Destapant cassoles d’elaborar un plat publicat en un altre blog i aquest mes és el torn de CRIJOARMAEL.

En aquest blog, he buscat molt quina recepta elaborar perquè hi havia moltíssimes que m’agradaven, però al final m’he decidit per una recepta fàcil, senzilla, però boníssima, molt en la línia de la cuina senzilla i saludable que a mi m’agrada: els calamarsons amb cervesa. He fet la recepta tal i com indicava la Cristina i la única variació que he fet és que jo no he posat tomàquet i en canvi he afegit una mica de pebre negre.

Calamarsets ( o calamarsons)  amb cervesa

 

Ingredients  (per a 3 persones)

1 kg de calamarsets

2 cebes grosses

2 grills d’all

1 got de cervesa

Oli d’oliva

Sal

Pebre negre

Preparació:

Talleu la ceba i l’all i sofregiu-los en una cassola amb oli d’oliva.

Quan la ceba sigui transparent afegiu els calamarsets nets i deixeu coure tot junt durant uns minuts.

Afegiu el got de cervesa i afegiu una mica de sal i una mica de pebre negre.

Deixeu coure uns minuts més i remeneu per tal de que no s’enganxi a la cassola.

Aliments contra la grip i els refredats

Demà comença l’hivern i si hi ha una cosa que caracteritza l’època hivernal  són els refredats i les grips, moltes vegades causats per canvis bruscos de temperatura.

Una alimentació equilibrada, basada en el consum de verdures, fruites, llegums i cereals integrals reforça el sistema immunològic i fa que el nostre cos sigui més resistent als virus i bactèries.

A més dels aliments dels que ja hem parlat, convé tenir en compte els aliments probiòtics com llets fermentades i iogurts que tenen microorganismes vius que ens ajuden a recuperar la flora intestinal i reforçar el sistema immunològic.

L’all és una font d’alicina que estimula la immunitat davant refredats i grips, per això és bo incloure aquest aliment cru durant l’hivern o bé consumir-lo en forma de preparats dietètics per tal d’aprofitar els seus beneficis sense haver de patir les molèsties de la seva olor.

Un altre aliment molt interessant és el shitake que conté lentinana, una substancia que augmenta la producció de les cèl·lules que actuen com a defensa.

Un clàssic, però que és molt eficaç, són els cítrics, font de vitamina C que ajuda a la reconstitució dels leucòcits en períodes en que les defenses estan baixes.

El gingebre és expectorant, redueix les inflamacions i el dolor i es pot afegir fàcilment als sucs i a les infusions. Parlant d’infusions, tant el té blanc com el té verd, a part d’hidratar, també tenen efectes antioxidants.

Totes les verdures són bones quan parlem de reforçar les defenses, però cal destacar la col, la pastanaga i el tomàquet que son rics en betacarotè, un potent antioxidant que actua contra les infeccions i reforça les defenses.

Finalment, destacarem la mel que té substancies que actuen com a antibiòtics naturals contra els símptomes dels refredats i de les grips i també pot ajudar al tractament dels problemes pulmonars i dels mals de coll.

Si a més de seguir una bona dieta alimentaria, fem una mica d’exercici físic, descansem suficientment i aprenem a controlar l’estrès podrem defensar-nos més fàcilment dels molestos i freqüents refredats que tan habituals són en aquesta època de l’any.

Mongetes amb botifarra del perol esparracada. Aliments de consum ocasional.

M’agraden molt els llegums, no només pel seu gust, sinó també per la seva qualitat nutricional. Normalment, a casa, acostumem a consumir els llegums en amanida, és a dir fredes, però ara que ja fa una mica de fresqueta m’ha semblat més adient fer unes mongetes calentes i acompanyades d’una bona botifarra del perol.

Mongetes amb botifarra del perol esparracada.

Ingredients per a 2 persones:

500 grams de mongetes cuites

Un tros de botifarra del perol

Una ceba

Un grapadet de camagrocs ( o altre tipus de bolets)

All i julivert

Oli

Sal

Preparació:

Traieu la pell de la botifarra i talleu-la a rodanxes.

En una paella amb una mica d’oli sofregiu els trossets de botifarra.

Reserveu.

En el mateix oli, sofregiu la ceba picada i els bolets i abans d’apagar el foc afegiu una mica d’all i julivert també picat i remeneu bé.

Afegiu les mongetes cuites i ben escorregudes i la botifarra que segurament s’haurà desfet.

Doneu un parell de tombs perquè s’escalfi tot bé i es remenin els gustos.

Serviu calent.

Aliments de consum ocasional

La botifarra del perol és un embotit de les nostres terres, una botifarra blanca que s’anomena “del perol” perquè fa referencia al recipient on s’ha cuit.

Antigament es feia amb carns i vísceres,  com per exemple la carn del coll, els ronyons, el cor...però actualment s’utilitzen carns més nobles i s’afegeix també cansalada, papada, freixures, sal i pebre. El resultat és un embotit melós i molt gustós.

És un aliment molt energètic i ric en greixos i colesterol però també té un alt valor biològic, proteïnes i vitamines del grup B. Dins d’una alimentació saludable i equilibrada el seu consum hauria de ser només ocasional, és a dir, hauríem de menjar-ne només de tant en tant com tots el aliments que es troben al cap damunt de la piràmide alimentaria.

Aquests tipus d’aliments no només s’han de consumir de tant en tant sinó que també s’ha de tenir en compte de consumir-los en quantitats petites perquè es tracta d’aliments que contenen nutrients que hem de restringir si volem cuidar la nostra salut.

Només cal tenir en compte quins són aquests aliments. Són aquells que tenen gran quantitat de greixos saturats com embotits, mantegues, margarines i carns amb molt de greix, sucres, com per exemple caramels, dolços, begudes refrescants o pastisseria industrial. De la mateixa manera dintre d’aquest grup hauríem d’incloure els snacks com patates fregides, cotnes o altres tipus d’aperitius, que a més de tenir molta sal, també tenen molts greixos i finalment dintre d’aquest grup cal incloure les begudes alcohòliques.