Amanida de cigrons i bacallà. Menjar menys carn

Aquesta setmana l’OMS ha donat a conèixer un informe sobre el consum de carns processades i el càncer que no ha deixat a ningú indiferent. Alguns experts qualifiquen l’informe com exagerat o poc fiable, però ja fa temps que sabem que menjar menys carn té molts avantatges.

Tant és així, que a casa, que estem molt atents a l’alimentació saludable, hem començat aquest any a reduir la quantitat de carn que mengem i cereals, peix, ous, llegums, fruits secs...prenen part del lloc que abans ocupava la carn, convençuts que d’aquesta manera la nostra alimentació serà més saludable.

I el dimarts passat per dinar va ser el torn d’una amanida de cigrons i bacallà, fàcil, ràpida i saludable.

Amanida de cigrons i bacallà

Ingredients:

500 grams de cigrons cuits

400 grams de bacallà esqueixat i remullat

Una ceba

Un tomàquet

Olives negres

Salsa romesco

Preparació:

Talleu la ceba en lamines i deixeu-la en remull amb aigua i unes gotetes de vinagre per tal de que no piqui

Talleu el tomàquet

Poseu en un bol el tomàquet tallat, els cigrons cuits i rentats, el bacallà esqueixat i les olives negres.

Escorreu la ceba i poseu-la també en el bol amb els altres ingredients

Barregeu tots els ingredients perquè es barregin

Afegiu una mica de salsa romesco i quan aneu a menjar l’amanida barregeu els ingredients bé amb la salsa.

Ja veureu com és un plat ràpid, fàcil, boníssim i saludable.

Menjar menys carn

Cada dia sé de més gent que diu que menja menys carn. Nosaltres també. Hem arribat a la conclusió de que menjar menys carn és millor per diverses raons.

La primera raó és que si consumim menys productes animals, que normalment són els més cars, podem invertir en productes de millor qualitat que siguin orgànics i que sapiguem que els animals que consumim han estat criats de la forma més natural possible i no consumir carns tractades amb hormones.

Aquesta reducció beneficiarà també al medi ambient, ja que ajudarà a frenar la desforestació per tal de cultivar aliments per els animals i el que es més important per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats per sector ramader.

 Encara que no eliminem per complet la carn de la nostra dieta, si en consumim menys, serà beneficiós  pel sistema cardiovascular, ja que les carns vermelles tenen molts greixos saturats que si es consumeixen en excés poden afavorir l’aparició de malalties cardiovasculars.

Si volem controlar el pes, disminuir el consum de carn ens pot ser de gran ajut, ja que els plats de vegetals acostumen a ser molt menys calòrics i més saludables que els plats on l’ingredient principal sigui la carn.

Per tant, reduir el consum de carn pot ser molt beneficiós per a la nostra salut. Els experts aconsellen consumir carn només 2 vegades a la setmana (nosaltres encara estem força lluny, però intentem reduir significativament el consum).

Antigament, la carn només es consumia en ocasions especials, perquè era massa cara i no es podia comprar per  cada dia. Actualment, la majoria de famílies no tenim aquesta limitació, entre altres raons perquè també es venen carns a preus molt competitius, però eliminar la carn de cada dia i reduir significativament el seu consum de ben segur que ens aportarà molts beneficis.    

Coca de pa, de forner o de sucre. Els pinyons

Proposta del Blog al plat per aquest mes d’octubre: fer una recepta del blog Pebre i xocolata, on podreu trobar un munt de receptes apetitoses en especial de receptes dolces.

Jo he triat una coca de pa, de forner o de sucre perquè és una de les nostres coques preferides.

 De totes les coques de pa que hem provat la nostra preferida és la del forn del poble de Montseny, feta amb foc de llenya i que és impressionant, però aquesta que he fet avui també està força, força bé.

Coca de pa, de forner o de sucre

Ingredients:

500 grams de farina de força

10 grams de llevat fresc

Un pessic de sal

320 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

40 grams de sucre

Sucre i pinyons per posar pe sobre de la coca

Una copa d’anís

Preparació:

-Poseu en un bol la farina, el sucre, la sal i el llevat esmicolat.

-Afegiu poc a poc l’oli i l’aigua mentre ho remeneu.

-Amasseu la pasta durant 15 minuts fins que quedi llisa i elàstica.  (Si teniu màquina per amassar, ho podeu fer amb la màquina).

-Passats els 15 minuts, doneu-li forma de bola i deixeu-la reposar en un lloc on no faci fred i tapat amb un drap durant 1 hora o hora i mitja fins que dobli el volum. (jo la vaig deixar dins el forn apagat)

-Talleu la massa per la meitat i feu dues boles amb les que farem dues coques.

-Estireu la massa i doneu-li forma allargada a les coques.

-Poseu les dues coques sobre un paper vegetal en una safata per anar al forn.

-Tapeu-les amb el drap i deixeu-les reposar 15 minuts més mentre enceneu el forn a 150º i el deixeu que s’escalfi.

-Passats els 15 minuts, pressioneu la pasta de les coques amb els dits per tal de que es formin petits foradets.

-Poseu-hi per sobre un raig d’oli, sucre i pinyons.

-Introduïu la safata amb les coques dins del forn calent.

-Deixeu coure durant uns 15 minuts, però aneu amb compte de que no es cremin.

-Traieu les coques del forn i immediatament aboqueu la copa d’anís per sobre i veureu com es caramel·litza el sucre.

I ara ja …a menjar-la.

Amb una mica de xocolata negra o amb llet ( a mi m’agrada més la segona opció) serà un esmorzar o un berenar de luxe.

Els pinyons

Encara que els pinyons es venen com a fruits secs, en realitat són les llavors del pi pinyonaire (pinus pinea).

Els pinyons no es cultiven sinó que es recol·lecten dels boscos, això vol dir que no estan tractats amb cap pesticida ni producte químic, són ecològics i és també per aquesta raó que el seu preu és més elevat que el dels fruits secs, ja que com hem dit els pinyons no es conreen.

Es poden menjar crus o torrats i la seva conservació és aproximadament d’un any sempre i quan es conservin en un lloc fresc i sec.

El seu contingut en nutrients és molt alt i tenen també moltes propietats saludables.

Son rics en calci i magnesi per la qual cosa són especialment aconsellables en èpoques de creixement o per a les persones que tenen osteoporosis o descalcificació.

També són beneficiosos per reduir el risc de les malalties cardiovasculars degut al seu contingut de greixos mono i poliinsaturats que ajuden a reduir els nivells de colesterol.

Els pinyons aporten molta energia i nutrients això és especialment interessant per aquelles persones que fan una gran activitat física  com esportistes excursionistes, nens etc..

També en èpoques on ens sentim especialment cansats o fins i tot si tenim anèmia, els pinyons ens aportaran una dosi suplementaria de ferro.

Els pinyons són també rics en minerals com el potassi, el fòsfor, el magnesi, el ferro, l’àcid fòlic i el calci.

L’únic problema dels pinyons és que tenen moltes calories (510 calories per 100 grams) per això, s’han de consumir amb moderació si hem de controlar el nostre pes.

Taboulé. La menta

A la primavera vaig comprar una planta de menta i, malgrat les calorades d’aquest estiu, encara està ben fresca i ufanosa. Amb la menta he pogut preparar receptes de pèsols, faves, amanides...però també algun “mojito”,uns boníssims tes a la menta i aigua molt refrescant de llimona i menta.

Encara que el temps hagi canviat una mica i ja comença a fer fresca, encara bé de gust una recepta refrescant com és el taboulé on la menta juga un paper ben important aportant aroma, gust i color.

Taboulé

Ingredients: (per a 4 persones)

200 grams de cous cous

4 tomaquets madurs

1 ceba tendra gran

50 grams de fulles de menta fresca

1 alvocat

1 llimona

Unes quantes olives verdes sense pinyol

Oli sal i pebre

Preparació:

Prepareu el cous cous posant a bullir aigua amb una mica de sal ( la mateixa quantitat que de cous cous).

Quan comenci a bullir, apagueu el foc i aboqueu el cous cous a dins.

Remeneu bé amb una cullera, de manera que el cous cous s’hidrati i absorbeixi tota l’aigua.

Mentre els cous cous es refreda, netegeu i peleu ( si s’escau) les verdures ( el tomàquet, la ceba tendra i l’alvocat).

Poseu les verdures en un bol.

Afegiu la menta picada i les olives tallades a trossets.

Barregeu tots els ingredients.

Amaniu amb el suc de la llimona , un bon raig d’oli d’oliva verge extra, sal i una mica de pebre negra.

Afegiu el cous cous ja fred i remeneu bé.

Guardeu l’amanida a la nevera perquè si està freda serà més bona.

Munteu el plat amb l’ajut d’un motlle d’emplatar i guarniu-lo amb unes fulles senceres de menta.

La menta

La menta és una planta aromàtica molt utilitzada a la cuina, però a més de les seves propietats gastronòmiques, la menta també aporta grans beneficis per al nostre organisme.

D’una banda, facilita la digestió i contribueix a eliminar gasos i d’altra banda alleuja l’acidesa estomacal, les nàusees i altres molèsties.

Té també una acció relaxant.

És analgèsica, ja que d’una banda redueix el dolor pel seu efecte refrescant i d’altra banda, estimula la circulació sanguínia.

Descongestiona les vies respiratòries i és molt útil per reduir els símptomes dels refredats i de les grips.

El seu efecte refrescant ajuda a combatre el mal alè o halitosis

Conté potassi, calci, àcid fòlic i vitamina A d’efecte antioxidant.

La menta pot utilitzar-se en salses, com a decoració, condiment de plats tan salats com dolços, però el més habitual és consumir-la en infusions.

Mos de mozzarella i anxoves. La mozzarella

Fem un mos ha estat el blog triat aquest mes per la Mercè de Destapant cassoles dins del repte del Blog al plat. Com no podria ser d’una altra manera he triat un mos, en concret el mos de mozzarella i anxoves.

Mos de mozzarella i anxoves

Ingredients:

Una llauna de filets d’anxoves  en oli d’oliva

Un pot de boletes de mozzarella

Ruca i canonges

Tomàquets xerries

Olives negres

Oli d’oliva verge extra

Vinagre de Mòdena

Sal

Preparació:

Traieu les anxoves de la llauna i poseu-les a escórrer

Poseu les boletes sobre el paper de cuina per treure-li una mica l’aigua.

Enrotlleu cada boleta amb una anxova

Netegeu la ruca i els canonges

En un plat poseu la ruca i els canonges nets, els tomàquets tallats per la meitat, les olives negres i finalment les boles de mozzarella amb anxoves.

Amaniu amb una mica de vinagre, sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra

La mozzarella

La mozzarella és una varietat de formatge d’origen italià,  molt coneguda. Cada vegada és més utilitzada a la cuina tot i que el principal dels seus ingredients és un desconegut per a la majoria de nosaltres: la llet sencera de búfala.

Però existeixen també altres tipus de mozzarella i que s’ elaboren amb llet de vaca o d’ovella, però que resulten més econòmiques. Sigui de búfala, de vaca o d’ovella és un producte pasteuritzat, això vol dir que s’ha de conservar a la nevera.

La diferencia principal entre la llet de vaca i la de búfala és que aquesta última és molt més nutritiva, ja que concentra una major quantitat de greixos, proteïnes i lactosa que la primera, per tant el seu valor energètic és superior, però també és més calòrica.

Es tracta d’un formatge de textura suau i agradable i de gust molt poc intens i és per això que es converteix en un ingredient molt adequat per a molts plats, com amanides, entrepans…i a més és ideal per fondre i també molt adequat per a l’elaboració de pizzes i “burritos” mexicans.

També és un formatge molt adequat per aquelles persones , en general nens, als que el gust del formatge els resulta massa fort . Amb la mozzarella obtindrem un gust suau i delicat i els nutrients del làctics que són tan necessaris per a una bona alimentació.

Es pot trobar mozzarella en formats molt variats: formatge ratllats en forma rodona, taquets, boletes etc…

La mozzarella és rica en fòsfor (100 grams de producte aporten 428 mg de fòsfor) i també és rica en calci ( 100 grams de producte aporten 632 mg de calci). A part d’aquest dos principals nutrients, la mozzarella té també ferro, proteïnes, fibra, potassi, iode, zinc…

Per la seva gran quantitat en calci, la mozzarella és bona pels ossos i al contenir també fòsfor és beneficiosa per als ossos, per a les dents i per a la pell. Cal recordar també que aquest mineral ajuda a millorar les funcions biològiques del cervell.

Botifarres al forn amb tomàquets xèrries, raïm i herbes aromàtiques. IV Edició del Concurs de Receptes per a Blogaires. Fira del Porc i de la Cervesa de Manlleu

Fa unes setmanes vaig rebre un correu de la revista CUINA on hem recordaven la convocatòria del IV Concurs de Receptes per a Blogaires i m’animaven a participar-hi.

Aquest any el concurs té la botifarra com a protagonista. I quan parlem de botifarra entenem qualsevol tipus de botifarra: crua, cuita del perol, blanca, negra.....

El lliurament de premis tindrà lloc durant la Fira del Porc i de la Cervesa que es farà a Manlleu els dies 25, 26 i 27 d’aquest mes de Setembre.

Jo m’he decidit a participar-hi amb una recepta de botifarra crua i de les 3 modalitats del concurs: 'Recepta creativa', Recepta d’estil tradicional' o  Recepta saludable', he optat per aquesta última.

Es tracta d’una recepta senzilla, ràpida i saludable, on la cocció de la botifarra al forn no li afegeix greixos innecessaris i fa que la botifarra quedi ben cuita per tot arreu i acompanyada de tomàquets i raïm, així com d’herbes aromàtiques, reforça el gust de la botifarra i afegeix un contrast de dolç i salat que tan apreciat és a la cuina del nostre país.

Una recepta senzilla, però on la qualitat dels ingredients és bàsica per l’èxit del plat. Cal una bona botifarra, natural i sense colorants amb carn de la millor qualitat i uns tomàquets xèrries dolços i sucosos. Espero que proveu de fer-la perquè és fàcil de fer i si ens assegurem de la qualitat dels ingredients, el resultat serà espectacular.

Botifarres al forn amb tomàquets xèrries, raïm i herbes aromàtiques

Ingredients:

Botifarra crua

Tomàquets xèrries

Raïm

Oli d’oliva verge extra

Farigola

Orenga

Preparació:

Saltegeu els tomàquets xèrries sencers en una paella amb una mica oli i amb un polsim de farigola i orenga.

Talleu les botifarres a trossets d’uns 3 o 4 centímetres. Perquè sigui més fàcil tallar-les, podem posar les botifarres una estona abans al congelador i treure-les abans de que es congelin però com que s’hauran endurit una mica ens serà molt més fàcil tallar-les.

En una safata que pugui anar al forn poseu els trossets de botifarra crua i els tomàquets saltejats i barregeu-los de manera que quedi tot ben repartit.

Per sobre poseu orenga i farigola i un raig d’oli d’oliva verge extra.

Introduïu la safata al forn a 190ºC i deixeu coure durant 20 minuts.

Quan faltin 10 minuts afegiu el raïm i 5 minuts abans d’acabar la cocció poseu a gratinar per tal de que quedi torradet i agafi un color més bonic.

Coca de sardines. Els peixos blaus

Encara som a l’estiu i en aquestes nits caloroses, una coqueta de sardines a la fresca i amb bona companyia ve molt, molt de gust. I a més és fàcil i ràpid de fer.

Coca de sardines

Ingredients:

Una làmina de pasta de full

Filets de sardines

3 cebes

Un pot de sofregit (encara millor si és un sofregit casolà)

All

Julivert

Preparació:

Demaneu al peixater /a que ens prepari les sardines a filets i les deixi sense cap i sense espines.

Estireu la pasta de full amb l’ajut d’un corró. ( si s’estira, ja no cal punxar-la)

Talleu la làmina de pasta en quadrats.

Renteu i talleu la ceba.

Deixeu sofregir la ceba a foc lent fins que agafi color.

Pinteu els quadrats de pasta de full amb el sofregit.

Poseu a sobre la ceba cuita (podeu utilitzar també un pot de ceba caramel·litzada preparada si voleu fer que la recepta sigui més ràpida de fer).

Sobre de cada quadrat de pasta i damunt el sofregit i la ceba, col·loqueu un tros o mig (segons la mida) de sardina.

Coeu al forn a 190ºC durant 8 minuts.

Poseu per sobre all i julivert picat.

  

Els peixos blaus

Quina és la diferencia entre els peixos blancs i els peixos blaus?

La diferencia es fonamenta en el seu contingut en greixos, ja que mentre en els peixos blaus el contingut de greixos es situa sobre el 10 al 15%, en els blancs no acostuma a superar el 5%. Amb aquestes dades podríem pensat que els peixos blancs són més saludables perquè el seu contingut en greixos i per tant, en calories és menor. No hem d’oblidar, però, que justament aquests greixos dels peixos blaus són greixos poliinsaturats, monoinsaturats i omega 3 molt saludables i molt interessants nutritivament parlant. Ara bé, si hem de controlar el nostre pes haurem de tenir en compte aquestes dades i no consumir peix blau en excés, ja que encara que el peix blau és molt saludable, també és més calòric que el peix blanc.

Els greixos Omega 3 que són molt presents en el peix blau són essencials per a les persones que tenim el colesterol alt i actuen com a defensa per a les malalties coronaries. L’Omega 3 intervé també de manera positiva a la formació del HDL, anomenat popularment colesterol bo i redueix la formació del LDL o colesterol dolent, a més de controlar els nivells dels triglicèrids.

Per tot això, els especialistes en nutrició ens recomanen menjar peix blau com a mínim 2 o 3 vegades a la setmana, ja que a més de regular el colesterol, és bo per al control de la hipertensió i malalties del cor. Els greixos omega 3 tenen també beneficis per a l’aparell circulatori i per a la prevenció de l’artritis.

D’altra banda, hem de dir que el peix blau conté vitamines i minerals com el calci, el iode, el ferro, el potassi i el fòsfor.

Per distingir els peixos blaus dels blancs és molt fàcil, només cal mirar la cua si aquest té forma de V, es tracta d’un peix blau.

Els peixos blaus més comuns són la tonyina, el seitó, el salmó, la truita, el sorell, l’anguila, el verat, el congre, l’arengada i el més popular de tots: la sardina.

Quan parlem de peix blau cal recordar que és preferible consumir especies de mida més petita com la sardina, el seitó o els verats a altres especies de peix blau de mida més gran, com el peix espasa, l’emperador o la tonyina, ja que aquests peixos grans, que poden fins i tot arribar a pesar més de 200 quilos acumulen metalls pesat com el mercuri i per tant cal limitar molt el seu consum.

De vacances