Clafoutis de maduixes. Els pastissos casolans.

Tot i que hem de tenir clar que en una alimentació saludable els pastissos i els dolços en general hauran de ser aliments de consum ocasional, pot ser que en certs moments, quan ens vingui de gust alguna cosa dolça o quan tinguem una celebració a fer, en puguem menjar.

En aquests casos, haurem de tenir en compte alguns aspectes:

El primer la moderació, amb un petit tros de pastís podrem gaudir de la celebració i no cal que en mengem racions excessives, el segon i més important és que sempre que pugem optarem per dolços casolans perquè,  per exemple, podem evitar els greixos “trans” molt habituals a la pastisseria industrial i optar per greixos més saludables com pot ser l’oli d’oliva. També podrem controlar en els nostres dolços casolans la quantitat d’hidrats de carboni i de  sucre o inclús substituir el sucre per edulcorants si tenim problemes de pes o de sucre en sang.

Aquest clafoutis és un bon exemple d’aquesta pastisseria saludable. No conté greixos (només una petitíssima quantitat de mantega per engreixar el motlle), i és baix en hidrats de carboni i en sucre, el resultat: un pastís lleuger i molt saludable i a la vegada molt gustós gracies a les maduixes que conté.

Clafoutis de maduixes

 

Ingredients:

3 ous

100 grs de sucre

125 grs de farina

50 cl de llet

250 grs de maduixes

Una miqueta de mantega o un petit rajolinet d’oli d’oliva

Preparació:

-       Barrejar amb l’ajut d’una batedora elèctrica els ingredients per aquest ordre:  el sucre, els ous, la farina i la llet.     

-       Engreixar amb mantega un motllo i tirar la pasta dins del motllo

-       Col·locar les maduixes rentades i tallades a quarts sobre la pasta.

-       Escalfar el forn

-       Coure al forn a 200 graus C entre 20 i 30 minuts.

-       Comprovar la cocció.

Amb aquest clafoutis de maduixes participo a la recepta del 15 del mes de maig dedicat a les maduixes.

Timbal de carbassa i mongetes seques La carbassa: color, gust i salut.

Al nostre país la carbassa no és una hortalissa gaire popular, jo mateixa no havia utilitzat mai la carbassa a la cuina fins fa ben poc. I és una llàstima, per tres raons: el seu color, les seves propietats nutritives i el seu gust dolcet que és una veritable delícia.

En quant al seu atractiu color està a la vista, en quant a les seves propietats es tracta d’un aliment sense greixos i amb molt poques calories i molt pocs hidrats de carboni i a més aporta grans quantitats de fibra i de vitamines, en especial vitamina C. Per tot això, és molt adequada per les dietes d’aprimament ( de fet, jo vaig “descobrir” la carbassa quan feia dieta per aprimar-me).

I això encara no és tot, sembla ser que la carbassa és diürètica, ajuda a evitar les afeccions de l’aparell respiratori, és bona pel sistema immunitari i també per a la visió, el cabell, les ungles i la pell i una cosa més: és anticancerígena ja que és rica en antioxidants.

I a més de tots aquests beneficis, hem de tenir el compte el tercer punt, el seu gust………………………Mmmmmmmmm! Jo la trobo boníssima.

Haurem d’aprofitar el fet que un aliment tant bo sigui tan saludable.

 Timbal de carbassa i mongetes seques

   

  INGREDIENTS

-     1/2 quilo de mongetes seques bullides 

-     1 tall de carabassa

-     1 ceba

-     2 grills d’all

-     1 fulla de llorer

-     Sal

-     Comí

-     Pebre vermell picant (molt poc)

-     1 tomàquet madur

 -  -   En una cassola, feu un sofregit amb la ceba tallada, els alls, la fulla de llorer, la carabassa tallada a daus petits, i finalment el tomàquet  pelat i tallat a daus.

-     -   Poseu una miqueta de sal.

-  - Quan tingueu el sofregit fet, afegiu les mongetes bullides, el comí i el pebre vermell.

-     -   Afegiu una mica d’aigua i deixeu coure a foc lent durant uns 10 minuts.

-     -  Per emplatar, utilitzeu un aro d’emplatar.

Uns dies de vacances a la Provença.

Aquests dies de vacances de Setmana Santa, el Jordi i jo hem anat a la Provença, una regió de França que no coneixíem i on ens ho hem passat molt bé, hem descansat, hem visitat les ciutats d’Avignon i Nîmes,  hem visitat també pobles molt, molt bonics, castells, esglésies i abadies, hem vist bonics paisatges, hem fet algunes compres (com un llibre de cuina provençal) i també hem provat alguns plats típics de la cuina provençal com l’anchoiade, la tapenade, les albergínies farcides o la ratatouille, però sobre tot, sobre tot el Jordi ha fet moltes, moltes fotos i si voleu veure unes quantes cliqueu aquí i veureu una petita mostra.