Taboulé. La menta

A la primavera vaig comprar una planta de menta i, malgrat les calorades d’aquest estiu, encara està ben fresca i ufanosa. Amb la menta he pogut preparar receptes de pèsols, faves, amanides...però també algun “mojito”,uns boníssims tes a la menta i aigua molt refrescant de llimona i menta.

Encara que el temps hagi canviat una mica i ja comença a fer fresca, encara bé de gust una recepta refrescant com és el taboulé on la menta juga un paper ben important aportant aroma, gust i color.

Taboulé

Ingredients: (per a 4 persones)

200 grams de cous cous

4 tomaquets madurs

1 ceba tendra gran

50 grams de fulles de menta fresca

1 alvocat

1 llimona

Unes quantes olives verdes sense pinyol

Oli sal i pebre

Preparació:

Prepareu el cous cous posant a bullir aigua amb una mica de sal ( la mateixa quantitat que de cous cous).

Quan comenci a bullir, apagueu el foc i aboqueu el cous cous a dins.

Remeneu bé amb una cullera, de manera que el cous cous s’hidrati i absorbeixi tota l’aigua.

Mentre els cous cous es refreda, netegeu i peleu ( si s’escau) les verdures ( el tomàquet, la ceba tendra i l’alvocat).

Poseu les verdures en un bol.

Afegiu la menta picada i les olives tallades a trossets.

Barregeu tots els ingredients.

Amaniu amb el suc de la llimona , un bon raig d’oli d’oliva verge extra, sal i una mica de pebre negra.

Afegiu el cous cous ja fred i remeneu bé.

Guardeu l’amanida a la nevera perquè si està freda serà més bona.

Munteu el plat amb l’ajut d’un motlle d’emplatar i guarniu-lo amb unes fulles senceres de menta.

La menta

La menta és una planta aromàtica molt utilitzada a la cuina, però a més de les seves propietats gastronòmiques, la menta també aporta grans beneficis per al nostre organisme.

D’una banda, facilita la digestió i contribueix a eliminar gasos i d’altra banda alleuja l’acidesa estomacal, les nàusees i altres molèsties.

Té també una acció relaxant.

És analgèsica, ja que d’una banda redueix el dolor pel seu efecte refrescant i d’altra banda, estimula la circulació sanguínia.

Descongestiona les vies respiratòries i és molt útil per reduir els símptomes dels refredats i de les grips.

El seu efecte refrescant ajuda a combatre el mal alè o halitosis

Conté potassi, calci, àcid fòlic i vitamina A d’efecte antioxidant.

La menta pot utilitzar-se en salses, com a decoració, condiment de plats tan salats com dolços, però el més habitual és consumir-la en infusions.

Mos de mozzarella i anxoves. La mozzarella

Fem un mos ha estat el blog triat aquest mes per la Mercè de Destapant cassoles dins del repte del Blog al plat. Com no podria ser d’una altra manera he triat un mos, en concret el mos de mozzarella i anxoves.

Mos de mozzarella i anxoves

Ingredients:

Una llauna de filets d’anxoves  en oli d’oliva

Un pot de boletes de mozzarella

Ruca i canonges

Tomàquets xerries

Olives negres

Oli d’oliva verge extra

Vinagre de Mòdena

Sal

Preparació:

Traieu les anxoves de la llauna i poseu-les a escórrer

Poseu les boletes sobre el paper de cuina per treure-li una mica l’aigua.

Enrotlleu cada boleta amb una anxova

Netegeu la ruca i els canonges

En un plat poseu la ruca i els canonges nets, els tomàquets tallats per la meitat, les olives negres i finalment les boles de mozzarella amb anxoves.

Amaniu amb una mica de vinagre, sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra

La mozzarella

La mozzarella és una varietat de formatge d’origen italià,  molt coneguda. Cada vegada és més utilitzada a la cuina tot i que el principal dels seus ingredients és un desconegut per a la majoria de nosaltres: la llet sencera de búfala.

Però existeixen també altres tipus de mozzarella i que s’ elaboren amb llet de vaca o d’ovella, però que resulten més econòmiques. Sigui de búfala, de vaca o d’ovella és un producte pasteuritzat, això vol dir que s’ha de conservar a la nevera.

La diferencia principal entre la llet de vaca i la de búfala és que aquesta última és molt més nutritiva, ja que concentra una major quantitat de greixos, proteïnes i lactosa que la primera, per tant el seu valor energètic és superior, però també és més calòrica.

Es tracta d’un formatge de textura suau i agradable i de gust molt poc intens i és per això que es converteix en un ingredient molt adequat per a molts plats, com amanides, entrepans…i a més és ideal per fondre i també molt adequat per a l’elaboració de pizzes i “burritos” mexicans.

També és un formatge molt adequat per aquelles persones , en general nens, als que el gust del formatge els resulta massa fort . Amb la mozzarella obtindrem un gust suau i delicat i els nutrients del làctics que són tan necessaris per a una bona alimentació.

Es pot trobar mozzarella en formats molt variats: formatge ratllats en forma rodona, taquets, boletes etc…

La mozzarella és rica en fòsfor (100 grams de producte aporten 428 mg de fòsfor) i també és rica en calci ( 100 grams de producte aporten 632 mg de calci). A part d’aquest dos principals nutrients, la mozzarella té també ferro, proteïnes, fibra, potassi, iode, zinc…

Per la seva gran quantitat en calci, la mozzarella és bona pels ossos i al contenir també fòsfor és beneficiosa per als ossos, per a les dents i per a la pell. Cal recordar també que aquest mineral ajuda a millorar les funcions biològiques del cervell.

Botifarres al forn amb tomàquets xèrries, raïm i herbes aromàtiques. IV Edició del Concurs de Receptes per a Blogaires. Fira del Porc i de la Cervesa de Manlleu

Fa unes setmanes vaig rebre un correu de la revista CUINA on hem recordaven la convocatòria del IV Concurs de Receptes per a Blogaires i m’animaven a participar-hi.

Aquest any el concurs té la botifarra com a protagonista. I quan parlem de botifarra entenem qualsevol tipus de botifarra: crua, cuita del perol, blanca, negra.....

El lliurament de premis tindrà lloc durant la Fira del Porc i de la Cervesa que es farà a Manlleu els dies 25, 26 i 27 d’aquest mes de Setembre.

Jo m’he decidit a participar-hi amb una recepta de botifarra crua i de les 3 modalitats del concurs: 'Recepta creativa', Recepta d’estil tradicional' o  Recepta saludable', he optat per aquesta última.

Es tracta d’una recepta senzilla, ràpida i saludable, on la cocció de la botifarra al forn no li afegeix greixos innecessaris i fa que la botifarra quedi ben cuita per tot arreu i acompanyada de tomàquets i raïm, així com d’herbes aromàtiques, reforça el gust de la botifarra i afegeix un contrast de dolç i salat que tan apreciat és a la cuina del nostre país.

Una recepta senzilla, però on la qualitat dels ingredients és bàsica per l’èxit del plat. Cal una bona botifarra, natural i sense colorants amb carn de la millor qualitat i uns tomàquets xèrries dolços i sucosos. Espero que proveu de fer-la perquè és fàcil de fer i si ens assegurem de la qualitat dels ingredients, el resultat serà espectacular.

Botifarres al forn amb tomàquets xèrries, raïm i herbes aromàtiques

Ingredients:

Botifarra crua

Tomàquets xèrries

Raïm

Oli d’oliva verge extra

Farigola

Orenga

Preparació:

Saltegeu els tomàquets xèrries sencers en una paella amb una mica oli i amb un polsim de farigola i orenga.

Talleu les botifarres a trossets d’uns 3 o 4 centímetres. Perquè sigui més fàcil tallar-les, podem posar les botifarres una estona abans al congelador i treure-les abans de que es congelin però com que s’hauran endurit una mica ens serà molt més fàcil tallar-les.

En una safata que pugui anar al forn poseu els trossets de botifarra crua i els tomàquets saltejats i barregeu-los de manera que quedi tot ben repartit.

Per sobre poseu orenga i farigola i un raig d’oli d’oliva verge extra.

Introduïu la safata al forn a 190ºC i deixeu coure durant 20 minuts.

Quan faltin 10 minuts afegiu el raïm i 5 minuts abans d’acabar la cocció poseu a gratinar per tal de que quedi torradet i agafi un color més bonic.

Coca de sardines. Els peixos blaus

Encara som a l’estiu i en aquestes nits caloroses, una coqueta de sardines a la fresca i amb bona companyia ve molt, molt de gust. I a més és fàcil i ràpid de fer.

Coca de sardines

Ingredients:

Una làmina de pasta de full

Filets de sardines

3 cebes

Un pot de sofregit (encara millor si és un sofregit casolà)

All

Julivert

Preparació:

Demaneu al peixater /a que ens prepari les sardines a filets i les deixi sense cap i sense espines.

Estireu la pasta de full amb l’ajut d’un corró. ( si s’estira, ja no cal punxar-la)

Talleu la làmina de pasta en quadrats.

Renteu i talleu la ceba.

Deixeu sofregir la ceba a foc lent fins que agafi color.

Pinteu els quadrats de pasta de full amb el sofregit.

Poseu a sobre la ceba cuita (podeu utilitzar també un pot de ceba caramel·litzada preparada si voleu fer que la recepta sigui més ràpida de fer).

Sobre de cada quadrat de pasta i damunt el sofregit i la ceba, col·loqueu un tros o mig (segons la mida) de sardina.

Coeu al forn a 190ºC durant 8 minuts.

Poseu per sobre all i julivert picat.

  

Els peixos blaus

Quina és la diferencia entre els peixos blancs i els peixos blaus?

La diferencia es fonamenta en el seu contingut en greixos, ja que mentre en els peixos blaus el contingut de greixos es situa sobre el 10 al 15%, en els blancs no acostuma a superar el 5%. Amb aquestes dades podríem pensat que els peixos blancs són més saludables perquè el seu contingut en greixos i per tant, en calories és menor. No hem d’oblidar, però, que justament aquests greixos dels peixos blaus són greixos poliinsaturats, monoinsaturats i omega 3 molt saludables i molt interessants nutritivament parlant. Ara bé, si hem de controlar el nostre pes haurem de tenir en compte aquestes dades i no consumir peix blau en excés, ja que encara que el peix blau és molt saludable, també és més calòric que el peix blanc.

Els greixos Omega 3 que són molt presents en el peix blau són essencials per a les persones que tenim el colesterol alt i actuen com a defensa per a les malalties coronaries. L’Omega 3 intervé també de manera positiva a la formació del HDL, anomenat popularment colesterol bo i redueix la formació del LDL o colesterol dolent, a més de controlar els nivells dels triglicèrids.

Per tot això, els especialistes en nutrició ens recomanen menjar peix blau com a mínim 2 o 3 vegades a la setmana, ja que a més de regular el colesterol, és bo per al control de la hipertensió i malalties del cor. Els greixos omega 3 tenen també beneficis per a l’aparell circulatori i per a la prevenció de l’artritis.

D’altra banda, hem de dir que el peix blau conté vitamines i minerals com el calci, el iode, el ferro, el potassi i el fòsfor.

Per distingir els peixos blaus dels blancs és molt fàcil, només cal mirar la cua si aquest té forma de V, es tracta d’un peix blau.

Els peixos blaus més comuns són la tonyina, el seitó, el salmó, la truita, el sorell, l’anguila, el verat, el congre, l’arengada i el més popular de tots: la sardina.

Quan parlem de peix blau cal recordar que és preferible consumir especies de mida més petita com la sardina, el seitó o els verats a altres especies de peix blau de mida més gran, com el peix espasa, l’emperador o la tonyina, ja que aquests peixos grans, que poden fins i tot arribar a pesar més de 200 quilos acumulen metalls pesat com el mercuri i per tant cal limitar molt el seu consum.

De vacances

Amanida d’estiu en tons taronges. El préssec

Quan  vaig mirar i remenar el blog De cuina per buscar una recepta i elaborar-la a proposta de la Mercè de Destapant cassoles, com faig cada mes dins del repte Del blog al plat,  vaig veure moltes receptes interessants però amb aquestes calors, les que més em van venir de gust de fer eren les d’amanides (n’hi ha moltes i molt interessants).

Finalment, em vaig decidir per una amanida molt colorista, refrescant i estiuenca: l’amanida d’estiu en tons taronges. A part del seu color atractiu, vigoritzant i alegre el que més em va cridar l’atenció va ser que un dels seus ingredients fos el préssec.

Sovint afegeixo a les meves amanides fruita fresca, en general, poma. A vegades també hi poso pera, i a la tardor, magrana, però mai havia pensat de posar-hi préssec. Quina agradable sorpresa! Crec que no serà la darrera vegada, resulta una amanida exquisida.

Amanida d’ estiu en tons taronges

Ingredients:

200 grams de bacallà dessalat

2 endívies

2 préssecs de vinya

2 tomàquets (són del nostre hort urbà)

2 pastanagues (la recepta original no en portava però jo els he posat)

Sal, oli, pebre,vinagre i mostassa.

Preparació:

Talleu el bacallà en quadres i amaniu-lo amb un raig d’oli i una mica de pebre.

Talleu també les endívies, els tomàquets, les pastanagues i els préssecs.

Barregeu tots els ingredients.

Amaniu amb una vinagreta que fareu amb oli d’oliva, sal, vinagre i una mica de mostassa a l’antiga.

El préssec

A casa, a la tardor, la fruita preferida és la mandarina, a l’hivern, taronges i plàtans, a la primavera, maduixes i sobretot, cireres i a l’estiu, les síndries, però fins i tot per sobre de les síndries, els préssecs són els nostres favorits en totes les seves varietats.

A part del seu gust delicat i saborós, els préssecs destaquen per les seves grans qualitats nutritives

Tenen vitamines antioxidants: A,C i E que ajuden a evitar l’envelliment precoç de les cèl·lules, a part de reforçar el sistema immunitari.

Aquestes vitamines A,C i D contraresten l’acció perjudicial de les molècules oxidants anomenades radicals lliures i d’aquesta manera, ajuden a evitar les malalties degeneratives i l’envelliment precoç.

El préssec és també ric en minerals, com el potassi que ajuda a regular la tensió arterial i el fòsfor que és molt important per el sistema nerviós, així com el magnesi que contribueix a reduir la sensació d’estrès, cansament o ansietat.

A més, els préssecs ajuden a fer la digestió, són diürètics i lleugerament laxants, degut al seu ric contingut en fibra.

Al ser una fruita no massa rica en sucres, però d’efecte saciant, és també molt adequada en els règims per aprimar-se o per controlar el pes.

És a causa d’aquestes propietats, que ja des d’antic el préssec va ser adoptat a la Xina antiga, concretament a la filosofia taoista, com a símbol de la longevitat i de la immortalitat. Aquest fruit, originari de Xina,  va arribar a Europa  a través de Persia i les rutes comercials que unien l’Orient i l’Occident i es cultiva a l’Occident  des de l’Edat Mitjana.

Galtes de porc estofades. La pastanaga

Les galtes de porc són unes peces de carn, que si estan ben guisades, queden molt tendres i gelatinoses. Són delicioses i a més a un preu molt interessant.

Si a més, les fem estofades, tenim l’avantatge de que es poden deixar preparades amb antelació.

Per totes aquestes raons, i perquè estan boníssimes, avui toca: galtes estofades.

Galtes de porc estofades

Ingredients: (4 persones):

4 galtes de porc 

2 cebes grosses

3 tomàquets

2 pastanagues

1 got de conyac o de vi ranci

1 got d'aigua

Una branca de farigola i una branca de romaní

Sal, pebre negre i oli d’oliva

Preparació:

Salpebreu les galtes de porc i rossegeu-les en una cassola amb oli.

Reserveu-les.

Talleu les cebes, els tomàquets i les pastanagues a trossos, salpebreu-los i sofregiu-los en una  cassola amb una mica d’oli d’oliva.

Afegiu a la cassola les galtes.

Aboqueu el conyac o el vi ranci i l’aigua.

Poseu també la farigola i el romaní dins de la cassola.

Coeu tot junt, a poc a poc,  durant al menys una hora. (També es pot fer amb una olla ràpida i el temps de cocció serà sensiblement més curt).

Quan ja estiguin cuites, separeu les galtes de la resta d’ingredients.

Tritureu amb una batedora elèctrica la resta dels ingredients (verdures i líquids) per tal d’obtenir una bona salsa.

Aboqueu a la cassola les galtes i la salsa i deixeu coure uns minuts tot junt (2 o 3 minuts).

Comproveu el grau de cocció i la sal abans de servir.

La pastanaga

En els estofats m’agrada posar una mica de pastanaga perquè crec que fa que les carns quedin més tendres, però també m’agrada consumir-la crua en amanides, en purés o bullides amb la verdura. Cuita o crua la pastanaga és fàcil de digerir i molt saludable.

El component més abundant de les pastanagues és l’aigua ( el 88%). La resta són hidrats de carboni que proporcionen energies i també conté beta carotè o provitamina A, responsables del color de la pastanaga. Les vitamines estan també present a les pastanagues, en concret vitamina E i vitamina B. I finalment, pel que fa als minerals, s’ha de destacar el potassi, el calci, el fòsfor i el iode.

En quant al beta carotè o provitamina A, quan és absorbit, es transforma en vitamina A, que és essencial per la vista, per la pell i per el bon funcionament del sistema immunològic. El beta carotè és antioxidant i neutralitza els radicals lliures, per la qual cosa es pot dir que el consum regular de pastanagues, com el d’altres productes que contenen aquest element, redueix el risc de malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer.

La pastanaga conté també àcid fòlic que ajuda a prevenir anèmies i la niacina que és un altre dels nutrients de la pastanaga que assegura el bon funcionament del sistema digestiu i del sistema nerviós.

Quan utilitzem la pastanaga a la nostra cuina haurem de tenir en compte que per netejar-les és millor rascar-les que pelar-les perquè la major part de les vitamines estan al costat de la pell.

Com a curiositat, podem dir, que les pastanagues tenen el seu origen a l’Afganistan, cap al 3.000 aC. i que originàriament no eren de color taronja, sinó que eren de color morat per fora i grogues per dintre. Més tard, quan els comerciants àrabs van fer arribar les llavors de pastanaga a altres regions, van sorgir varietats de tonalitats diferents com el blanc, el groc o fins i tot el negre. Al segle XVI es va produir la primera pastanaga de color taronja a Holanda i va ser justament de color taronja perquè coincidís amb el color de la casa reial d’Holanda.