Coca de sardines. Els peixos blaus

Encara som a l’estiu i en aquestes nits caloroses, una coqueta de sardines a la fresca i amb bona companyia ve molt, molt de gust. I a més és fàcil i ràpid de fer.

Coca de sardines

Ingredients:

Una làmina de pasta de full

Filets de sardines

3 cebes

Un pot de sofregit (encara millor si és un sofregit casolà)

All

Julivert

Preparació:

Demaneu al peixater /a que ens prepari les sardines a filets i les deixi sense cap i sense espines.

Estireu la pasta de full amb l’ajut d’un corró. ( si s’estira, ja no cal punxar-la)

Talleu la làmina de pasta en quadrats.

Renteu i talleu la ceba.

Deixeu sofregir la ceba a foc lent fins que agafi color.

Pinteu els quadrats de pasta de full amb el sofregit.

Poseu a sobre la ceba cuita (podeu utilitzar també un pot de ceba caramel·litzada preparada si voleu fer que la recepta sigui més ràpida de fer).

Sobre de cada quadrat de pasta i damunt el sofregit i la ceba, col·loqueu un tros o mig (segons la mida) de sardina.

Coeu al forn a 190ºC durant 8 minuts.

Poseu per sobre all i julivert picat.

  

Els peixos blaus

Quina és la diferencia entre els peixos blancs i els peixos blaus?

La diferencia es fonamenta en el seu contingut en greixos, ja que mentre en els peixos blaus el contingut de greixos es situa sobre el 10 al 15%, en els blancs no acostuma a superar el 5%. Amb aquestes dades podríem pensat que els peixos blancs són més saludables perquè el seu contingut en greixos i per tant, en calories és menor. No hem d’oblidar, però, que justament aquests greixos dels peixos blaus són greixos poliinsaturats, monoinsaturats i omega 3 molt saludables i molt interessants nutritivament parlant. Ara bé, si hem de controlar el nostre pes haurem de tenir en compte aquestes dades i no consumir peix blau en excés, ja que encara que el peix blau és molt saludable, també és més calòric que el peix blanc.

Els greixos Omega 3 que són molt presents en el peix blau són essencials per a les persones que tenim el colesterol alt i actuen com a defensa per a les malalties coronaries. L’Omega 3 intervé també de manera positiva a la formació del HDL, anomenat popularment colesterol bo i redueix la formació del LDL o colesterol dolent, a més de controlar els nivells dels triglicèrids.

Per tot això, els especialistes en nutrició ens recomanen menjar peix blau com a mínim 2 o 3 vegades a la setmana, ja que a més de regular el colesterol, és bo per al control de la hipertensió i malalties del cor. Els greixos omega 3 tenen també beneficis per a l’aparell circulatori i per a la prevenció de l’artritis.

D’altra banda, hem de dir que el peix blau conté vitamines i minerals com el calci, el iode, el ferro, el potassi i el fòsfor.

Per distingir els peixos blaus dels blancs és molt fàcil, només cal mirar la cua si aquest té forma de V, es tracta d’un peix blau.

Els peixos blaus més comuns són la tonyina, el seitó, el salmó, la truita, el sorell, l’anguila, el verat, el congre, l’arengada i el més popular de tots: la sardina.

Quan parlem de peix blau cal recordar que és preferible consumir especies de mida més petita com la sardina, el seitó o els verats a altres especies de peix blau de mida més gran, com el peix espasa, l’emperador o la tonyina, ja que aquests peixos grans, que poden fins i tot arribar a pesar més de 200 quilos acumulen metalls pesat com el mercuri i per tant cal limitar molt el seu consum.

De vacances

Amanida d’estiu en tons taronges. El préssec

Quan  vaig mirar i remenar el blog De cuina per buscar una recepta i elaborar-la a proposta de la Mercè de Destapant cassoles, com faig cada mes dins del repte Del blog al plat,  vaig veure moltes receptes interessants però amb aquestes calors, les que més em van venir de gust de fer eren les d’amanides (n’hi ha moltes i molt interessants).

Finalment, em vaig decidir per una amanida molt colorista, refrescant i estiuenca: l’amanida d’estiu en tons taronges. A part del seu color atractiu, vigoritzant i alegre el que més em va cridar l’atenció va ser que un dels seus ingredients fos el préssec.

Sovint afegeixo a les meves amanides fruita fresca, en general, poma. A vegades també hi poso pera, i a la tardor, magrana, però mai havia pensat de posar-hi préssec. Quina agradable sorpresa! Crec que no serà la darrera vegada, resulta una amanida exquisida.

Amanida d’ estiu en tons taronges

Ingredients:

200 grams de bacallà dessalat

2 endívies

2 préssecs de vinya

2 tomàquets (són del nostre hort urbà)

2 pastanagues (la recepta original no en portava però jo els he posat)

Sal, oli, pebre,vinagre i mostassa.

Preparació:

Talleu el bacallà en quadres i amaniu-lo amb un raig d’oli i una mica de pebre.

Talleu també les endívies, els tomàquets, les pastanagues i els préssecs.

Barregeu tots els ingredients.

Amaniu amb una vinagreta que fareu amb oli d’oliva, sal, vinagre i una mica de mostassa a l’antiga.

El préssec

A casa, a la tardor, la fruita preferida és la mandarina, a l’hivern, taronges i plàtans, a la primavera, maduixes i sobretot, cireres i a l’estiu, les síndries, però fins i tot per sobre de les síndries, els préssecs són els nostres favorits en totes les seves varietats.

A part del seu gust delicat i saborós, els préssecs destaquen per les seves grans qualitats nutritives

Tenen vitamines antioxidants: A,C i E que ajuden a evitar l’envelliment precoç de les cèl·lules, a part de reforçar el sistema immunitari.

Aquestes vitamines A,C i D contraresten l’acció perjudicial de les molècules oxidants anomenades radicals lliures i d’aquesta manera, ajuden a evitar les malalties degeneratives i l’envelliment precoç.

El préssec és també ric en minerals, com el potassi que ajuda a regular la tensió arterial i el fòsfor que és molt important per el sistema nerviós, així com el magnesi que contribueix a reduir la sensació d’estrès, cansament o ansietat.

A més, els préssecs ajuden a fer la digestió, són diürètics i lleugerament laxants, degut al seu ric contingut en fibra.

Al ser una fruita no massa rica en sucres, però d’efecte saciant, és també molt adequada en els règims per aprimar-se o per controlar el pes.

És a causa d’aquestes propietats, que ja des d’antic el préssec va ser adoptat a la Xina antiga, concretament a la filosofia taoista, com a símbol de la longevitat i de la immortalitat. Aquest fruit, originari de Xina,  va arribar a Europa  a través de Persia i les rutes comercials que unien l’Orient i l’Occident i es cultiva a l’Occident  des de l’Edat Mitjana.

Galtes de porc estofades. La pastanaga

Les galtes de porc són unes peces de carn, que si estan ben guisades, queden molt tendres i gelatinoses. Són delicioses i a més a un preu molt interessant.

Si a més, les fem estofades, tenim l’avantatge de que es poden deixar preparades amb antelació.

Per totes aquestes raons, i perquè estan boníssimes, avui toca: galtes estofades.

Galtes de porc estofades

Ingredients: (4 persones):

4 galtes de porc 

2 cebes grosses

3 tomàquets

2 pastanagues

1 got de conyac o de vi ranci

1 got d'aigua

Una branca de farigola i una branca de romaní

Sal, pebre negre i oli d’oliva

Preparació:

Salpebreu les galtes de porc i rossegeu-les en una cassola amb oli.

Reserveu-les.

Talleu les cebes, els tomàquets i les pastanagues a trossos, salpebreu-los i sofregiu-los en una  cassola amb una mica d’oli d’oliva.

Afegiu a la cassola les galtes.

Aboqueu el conyac o el vi ranci i l’aigua.

Poseu també la farigola i el romaní dins de la cassola.

Coeu tot junt, a poc a poc,  durant al menys una hora. (També es pot fer amb una olla ràpida i el temps de cocció serà sensiblement més curt).

Quan ja estiguin cuites, separeu les galtes de la resta d’ingredients.

Tritureu amb una batedora elèctrica la resta dels ingredients (verdures i líquids) per tal d’obtenir una bona salsa.

Aboqueu a la cassola les galtes i la salsa i deixeu coure uns minuts tot junt (2 o 3 minuts).

Comproveu el grau de cocció i la sal abans de servir.

La pastanaga

En els estofats m’agrada posar una mica de pastanaga perquè crec que fa que les carns quedin més tendres, però també m’agrada consumir-la crua en amanides, en purés o bullides amb la verdura. Cuita o crua la pastanaga és fàcil de digerir i molt saludable.

El component més abundant de les pastanagues és l’aigua ( el 88%). La resta són hidrats de carboni que proporcionen energies i també conté beta carotè o provitamina A, responsables del color de la pastanaga. Les vitamines estan també present a les pastanagues, en concret vitamina E i vitamina B. I finalment, pel que fa als minerals, s’ha de destacar el potassi, el calci, el fòsfor i el iode.

En quant al beta carotè o provitamina A, quan és absorbit, es transforma en vitamina A, que és essencial per la vista, per la pell i per el bon funcionament del sistema immunològic. El beta carotè és antioxidant i neutralitza els radicals lliures, per la qual cosa es pot dir que el consum regular de pastanagues, com el d’altres productes que contenen aquest element, redueix el risc de malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer.

La pastanaga conté també àcid fòlic que ajuda a prevenir anèmies i la niacina que és un altre dels nutrients de la pastanaga que assegura el bon funcionament del sistema digestiu i del sistema nerviós.

Quan utilitzem la pastanaga a la nostra cuina haurem de tenir en compte que per netejar-les és millor rascar-les que pelar-les perquè la major part de les vitamines estan al costat de la pell.

Com a curiositat, podem dir, que les pastanagues tenen el seu origen a l’Afganistan, cap al 3.000 aC. i que originàriament no eren de color taronja, sinó que eren de color morat per fora i grogues per dintre. Més tard, quan els comerciants àrabs van fer arribar les llavors de pastanaga a altres regions, van sorgir varietats de tonalitats diferents com el blanc, el groc o fins i tot el negre. Al segle XVI es va produir la primera pastanaga de color taronja a Holanda i va ser justament de color taronja perquè coincidís amb el color de la casa reial d’Holanda.

 

Amanida alemanya. Els cogombrets en vinagre

Amb la calor els plats que venen més de gust són les amanides. En aquest cas es tracta d’una amanida alemanya amb cinc ingredients: patata, ceba tendra, ou dur, salsitxes de gall dindi i cogombrets en vinagre.

Amanida alemanya

Ingredients: (per a 4 persones)

8 patates petites

4 salsitxes Frankfurt de gall dindi

1 ceba tendra

4 ous

4 cogombrets en vinagre

Sal, oli i vinagre ( es pot substituir per maionesa baixa en calories)

Anet

Preparació:

Renteu les patates

Bulliu les patates en aigua amb sal durant ½ hora aproximadament.

Quan estiguin fredes, talleu-les en quadradets.

Saltegeu les salsitxes en una paella amb una mica d’oli.

Talleu-les a rodanxes.

Bulliu els ous.

Quan estiguin freds, peleu-los i talleu-los a rodanxes.

Talleu la ceba i els cogombrets a trossets petits.

En un bol col·loqueu els daus de patata, les rodanxes de salsitxes, la ceba, els cogombrets i els ous durs.

Afegiu la sal, l'oli i el vinagre o bé la maionesa i remeneu amb compte perquè no es desfacin les patates.

Afegiu una mica d’anet per sobre.

Els cogombrets en vinagre

Els cogombrets en vinagre són un dels ingredients d’aquesta amanida però són també un aperitiu molt popular sobretot a l’estiu. El seu contingut en greixos és molt baix, en canvi el seu contingut en sal és alt.

L'adob en vinagre és un mètode molt antic de conservació dels aliments. En el cas de les verdures i hortalisses els aporta una olor i un gust molt agradable, incrementa la durada de les verdures i requereix poca inversió per fer aquest procés.

Es preparen amb vinagre molts vegetals com les cebetes, les pastanagues, les coliflors, els alls…però els vegetals més populars que es conserven en vinagre són els cogombrets.

Els cogombrets  són un aliment vegetal que conté vitamines i minerals ja que al conservar-los en vinagre guarden intactes gran part de les seves propietats. En concret els cogombrets tenen bones dosis de vitamines, en especial de vitamina C.

Els cogombrets tenen també una bona quantitat de fibra. D’altra banda el vinagre és un bon aliat per activar el metabolisme, la qual cosa farà que l’organisme consumeixi quantitats més grans de calories, un aspecte molt interessant quan volem perdre pes.

Aquests vegetals en vinagre i en especial els cogombrets, són baixos en greixos, en canvi hem d’anar amb compte perquè poden tenir un índex molt alt de sal. Caldrà mirar les etiquetes per saber si en tenen massa . Podem considerar un aliment massa salat si supera els 1,25 grams de sal per cada 100 grams i en canvi es considera un aliment baix en sal quan té 0’25 grams o menys per cada 100 grams. Els cogombrets en vinagre poden tenir al voltant de 1’5 grams de sal per cada 100 grams, és a dir que es pot considerar un aliment massa salat. Però hem de tenir en compte, d’una banda, que és un aliment que es consumeix en petites quantitats i d’altra que convé moderar el seu consum i gaudir-los però amb prudència i d’aquesta manera els podrem menjar en aperitius de consum ocasional o bé donant un toc de gust molt agradable en amanides.

Com en molts aspectes de l’alimentació i de la vida en general en la moderació està l’èxit.

Truita de pa amb tomàquet. El pa amb tomàquet

Normalment, el pa amb tomàquet, a casa, el mengem amb pernil, amb llonganissa, amb formatge, amb tonyina...o amb truita, però avui he volgut fer el pa amb tomàquet amb truita d’una manera diferent, tal i com ens proposa la nostra amiga Mercè del blog Destapant cassoles i que em serveix per participar en el repte del Blog al plat. Avui ,el pa amb tomàquet el posem dins de la truita i ens queda una recepta divertida i original a més de molt bona i fàcil.

Truita de pa amb tomàquet

Ingredients:

2 ous per persona

1 llesca de pa de pagès

1 tomacó de penjar

oli, sal

Preparació:

Talleu la crosta del pa i retalleu-lo una mica, si cal ,perquè tingui una forma rectangular.

Suqueu la llesca de pa amb el tomàquet (quan faig pa amb tomàquet el suco només per una cara, però en aquest cas crec que és millor sucar-lo per les dues cares).

Amaniu el pa amb un bon raig d’oli i una miqueta de sal.

Bateu els ous.

Afegiu una mica de sal.

Feu la truita en una paella amb una mica d’oli ben calent.

Quan la truita comenci a quallar, afegiu la llesca de pa.

Plegueu la truita sobre si mateixa embolicant el pa.

Gireu la truita per tal de que es cogui pels dos costats.

Serviu-la ben calenta.

El pa amb tomàquet

Crec que el pa amb tomàquet es molt més que un plat típic de la nostra cuina, és una veritable icona del nostre país.

A més de ser una preparació popular, fàcil i simple des del punt de vista nutricional és una combinació molt interessant i molt saludable ja que als nutrients del pa hem d’afegir les propietats de l’oli d’oliva (protecció cardiovascular) i la del tomàquet amb vitamina C i antioxidant licopè. Una veritable síntesi de la dieta mediterrània i de la cuina de l’aprofitament ja que originàriament el pa amb tomàquet es feia per aprofitar el pa de pagès que quedava una mica sec i s’entendria amb l’ajut del tomàquet i de l’oli..

És tan fàcil de preparar i tan nostre que no cal explicar com es fa el pa amb tomàquet perquè hi ha diferents opcions: pa torrat o no, amb all o sense, sucant el pa pels dos costats o no, amb sal o sense….cadascú tenim les nostres preferències, però el que sí que haurem de procurar és elaborar-lo amb productes de la màxima qualitat: bon pa de pagès amb la crosta cruixent i la molla compacta, tomacons de penjar i oli d’oliva verge extra. Amb aquests ingredients de qualitat, l’èxit està assegurat.

Només cal recordar que és millor preparar el pa amb tomàquet just abans de ser consumit per tal de que el pa no quedi massa mullat.

I finalment, acabem aquesta entrada amb un magnífic i senzill poema que el poeta Miquel Martí i Pol va dedicar al pa amb tomàquet , un signe d’identitat dels catalans.

 Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana

(Miquel Martí i Pol)

Final del formulario

Fetuccini amb fruits de mar i espàrrecs. Tipus de pasta

Fa més de 15 dies de l’última entrada al blog!!!

 Està clar que cuino cada dia però no he tingut temps de fer cap entrada. D’una banda, la feina que com cada any per aquestes dates m’ocupa moltes hores i d’altra banda, he estat també molt ocupada en preparar un preciós esdeveniment familiar.

Ara, amb una mica més de temps lliure segueixo cuinant i publicant, en aquest cas una recepta de pasta.

Fetuccini amb fruits de mar i espàrrecs

Ingredients (per a 4 persones)

600 grams de fetuccini

12 gambes grans pelades

12 musclos cuits i sense closca

2 calamars mitjans

Un manat d’espàrrecs

2 tomàquets madurs

Julivert, sal, pebre i oli d’oliva

Preparació:

Bulliu els fetuccini amb aigua i sal.

Escorreu-los bé.

Bulliu els musclos i un cop fets, traieu la closca i reserveu-los.

Talleu els calamars a anelles i sofregiu-los.

Sofregiu en el mateix oli les gambes pelades.

Afegiu els espàrrecs i reserveu.

Prepareu el sofregit de tomàquet i reserveu-lo.

En una cassola, poseu els fetuccini, els musclos, els calamars, les gambes i els espàrrecs.

Afegiu el sofregit de tomàquet, una mica de julivert picat i una mica de l’aigua de bullir els fetuccini.

Deixeu coure tot un parell de minuts per tal de que es barregin tots els ingredients.

Tipus de pasta

És difícil trobar algú al que no li agradi la pasta. És un aliment fàcil de preparar i és possible combinar-la amb un gran nombre de salses de verdures i de carns diferents. Aquestes dues característiques de la pasta són les principals causes de que la pasta sigui tan popular en tot el món.

Hi ha diferents tipus de pasta en funció de diferents aspectes.

Per començar, farem la diferencia entre la pasta seca, la més utilitzada i també la més fàcil de conservar i la pasta fresca de textura més suau, amb gran contingut d’aigua i que s’ha de conservar a la nevera.

Si tenim en compte el color, trobarem diferents tipus de pasta ja que actualment està molt de moda les pastes de colors enriquides amb altres aliments, dels quals no agafa només el color, sinó també els nutrients. Podem trobar pasta negra, elaborada amb tinta de calamar, vermella amb tomàquet, de color taronja a base de pastanaga, verda si està feta amb espinacs, blanca si s’ha utilitzat farina blanca o de color groc si està enriquida amb ou.

Si en fixem en la forma, trobarem una gran varietat de pastes. A continuació parlarem de les més conegudes:

Els espaguetis. És un dels tipus de pasta més coneguts en tot el món. Es tracta d’una pasta llarga, unes fines tires primes i de forma rodona. Es poden combinar amb moltes salses, però les preparacions més habituals són amb salsa bolonyesa (tomàquet, especies i carn picada) i amb salsa carbonara (nata, bacon, ou, i pebre)

Els fetuccine i tagliatelle. Tots dos tenen forma de cinta. La diferencia entre aquests dos tipus de pasta és la mida, uns són més amples que altres. Els fetuccine són més amples que les tagliatelle.

Els fussilli. Tipus de pasta amb forma d’espiral. Aquesta forma permet que els ingredients s’integrin molt bé entre ells.Com els espaguetis, els fussilli s’utilitzen amb moltes varietats de salses i combinacions de vegetals i de carns.

Els macarrons. Un tipus de pasta molt popular. Es tracta d’una pasta curta en forma de tub amb els extrems tallats en diagonal. Sovint la pasta ve enriquida amb ou, espinacs o tomàquet, la qual cosa li dona un toc de color molt atractiu.

Els rigatoni. Tenen també forma de tub com els macarrons però són més grans i els extrems normalment estan tallats rectes. Són massa petits per ser farcits i s’utilitzen normalment acompanyats de salsa o fins i tot com a guarnició. Són molt aptes també per fer al forn.

Els canalons. Una pasta en forma de làmina plana que s’ha de farcir i després recargolar  en forma de gran tub. S’acostumen a preparar amb beixamel i formatge ratllat i es gratinen. Els farciments més habituals són carn, espinacs i també peix i marisc.

La lasanya. És també una pasta plana per farcir, però en aquest cas el farciment es fa en capes. Com és el cas dels canalons el farciment es pot fer de carn, verdures, bolets...i s’acompanya normalment amb salsa de tomàquet i beixamel.

Els raviolis i altres pastes farcides. Un tipus de pasta que ja es ven amb el farcit inclòs. Aquest farcit pot ser de carn, pollastre, verdures, ricotta, bolets...Si la forma és circular, parlarem de tortellini i si és en forma de mitja lluna, capelettis. Es poden acompanyar de qualsevol tipus de salsa.

Els farfalle. Una pasta en forma de llacet o de papallona. Es pot acompanyar amb salses o bé utilitzar-la com a base a les amanides de pasta, ja té un aspecte molt estètic.

Ara, ja només ens queda triar el tipus de pasta que més ens vingui de gust i que més convingui a la nostra preparació i...Buon appetito!!