Coca de recapte. La coca de recapte, un plat saludable

L’altre dia vaig assistir a Moià a una conferencia d’en Francesc Murgades sobre la cuina catalana del 1714 on ens va explicar que la coca de recapte o com diuen en altres llocs,  la coca enramada no és només una cuina d’aprofitament sinó també el que en altres temps es deia cuina de caritat i que ara diríem cuina solidaria, ja que es feia amb la massa de pa i se li afegia les verdures i els aliments que cadascú tenia a casa seva o a la seva horta i es feia arriba una mica d’aquesta coca als més pobres.

Vaig pensar que jo també podria aprofitar els darrers pebrots i les darreres albergínies del nostre hort urbà per fer una coca de recapte i aquí la tenim

Coca de recapte

Ingredients:

Massa de pa

3 albergínies petites

2 cebes

1 pot de bolets en conserva

½ pebrot vermell

5 salsitxes

1 raig d’oli d’oliva

sal

Preparació:

Prepareu la massa o bé podeu comprar-la ja feta.

Estofeu les albergínies tallades però sense pelar, a poc a poc en una paella amb una mica d’oli.

Reserveu-les.

Estofeu també les cebes tallades i quan estiguin cuites però sense agafar color, reserveu-les.

Estofeu també el pebrot tallat a trossos petits i reserveu.

Afegiu una mica de sal a les verdures.

Saltegeu també els bolets durant un parell de minuts.

Fregiu les salsitxes i reserveu.

A continuació disposeu tots els ingredients sobre la massa de la coca, començant per la ceba, l’albergínia, els bolets i finalment les tiretes de pebrot i afegiu un bon raig d’oli.

Introduïu la coca dins del forn calent i coeu a 240ºC durant 12 o 14 minuts segons el forn.

Un parell de minuts abans de que acabi la cocció, afegiu la salsitxa sobre la coca.

Mengeu la coca un cop estigui freda, però encara és més bona l’endemà.

La coca de recapte, un plat saludable

La coca de recapte és una recepta de la cuina catalana però que a cada poble o fins i tot a cada casa té la seva pròpia elaboració  i es prepara amb ingredients diferents , de fet com que és cuina d’aprofitament, en cada cas podem posar a la coca els ingredients que tenim a l’abast.

Podem dir, però, que malgrat les particularitats la coca de recapte és una massa de pa que s’estira i sobre la que col·locarem una base de verdures com poden ser la ceba, albergínia, tomàquet, pebrot etc...escalivats o bé estofats i salsitxa, botifarra, arengada o anxoves principalment, és a dir, productes que s’acostumaven a tenir a les cases dels pobles, productes de proximitat.

A aquesta coca se li afegeix també un bon raig d’oli i es posa al forn o fins i tot en altres èpoques quan no tothom tenia forn a casa, es portava a coure al forn del poble i després es passava a recollir.

Els ingredients, tant pel que fa a la massa com al guarniment, són ingredients que pertanyen a la dieta mediterrània, per la qual cosa, és un plat que a part de ser molt nostre és també molt saludable.

Calamarsets i llagostins amb sofregit de tomàquet i ceba tendra natural. El pebre negre

Un plat amb un toc picant, o potser una mica més picant, això ja dependrà dels gustos, perquè malgrat la mala fama de les especies picants, consumides amb moderació no es pot dir que siguin perjudicials per a la nostra salut ni per a l’estomac.

Calamarsets i llagostins amb sofregit de tomàquet i ceba tendra natural

Ingredients: (per a quatre persones)

2 o 3 llagostins per persona

300 grams de calamarsets nets

2 tomàquets madurs

2 grills d’all

Una branca de julivert picat

Una ceba tendra

 2 cullerades de vinagre balsàmic

Oli d’oliva verge extra

Pebre negre

Pebre vermell picant

Sal

Preparació:

En una paella ben calenta amb una mica d’oli saltegeu els calamarsets.

Reserveu-los.

A la mateixa paella afegiu una mica d’oli i saltegeu els llagostins

Reserveu-los

A la mateixa paella afegiu una mica més d’oli ,si és necessari, i saltegeu els tomàquets tallats a daus i l’all picat durant 3 o 4 minuts

Poseu el tomàquet i l’all saltejats en un bol

Afegiu al bol la ceba tendra picada, una mica de sal, una mica de pebre negre, una mica de pebre vermell picant, dues culleradetes de vinagre balsàmic, un bon raig d’oli d’ oliva verge extra i una branca de julivert picat

Poseu en els plats els calamarsets i els llagostins i aboqueu per sobre el contingut de la barreja que hem preparat al bol, és a dir, el tomàquet i l’all sofregit amb la ceba picada, la sal, el pebre negre i vermell, el vinagre, l’oli i el julivert.

El pebre negre

Aquest plat de calamarsets i llagostins és un plat una mica picant degut a que dos dels ingredients són el pebre negre i el pebre vermell picant.

Com deia abans, les especies picants malgrat la seva mala fama, tenen beneficis importants, en primer lloc serveixen per substituir altres condiments menys saludables com per exemple la sal o les salses amb alt contingut en greixos i calories. Els plats amb verdures tan necessaris en una alimentació saludable, a certes persones els costa de consumir-los, però amb una mica d’espècies poden resultar més agradables i apetitoses.

 Si parlem en concret del pebre negre podem dir que és una de les especies més consumides i més populars a casa nostra.

Consumida amb moderació, no només no perjudica l’estomac, sinó que a més augmenta les secrecions de l’estomac i afavoreix la digestió i també ajudar a prevenir els gasos intestinals.

A nivell de la pell la piperina element present al pebre estimula la producció de pigments, la qual cosa és interessant per ajudar a combatre una malaltia com el vitiligo que provoca la despigmentació en algunes parts del cos.

El pebre negre ajuda també a alleujar els símptomes de la sinusitis i de les congestions nasals i com que té propietats antibacterianes és bona per ajudar a combatre les infeccions i les picades d’insectes.

El pebre té també propietats antioxidants que prevenen i reparen els danys causats pels radicals lliures.

Degut a les seves propietats, a la seva fàcil conservació i al seu sabor intens i picant que fa més gustosos els aliments és interessant tenir-la sempre a ma a la nostra cuina.

.

Alvocats farcits. XVè concurs de cuina Bonpreu

M’agraden molt les amanides i aquesta tardor, que sembla un estiu, és una bona ocasió per menjar bones i refrescants amanides, en aquest cas presentada dins de la pell d’un alvocat.

Alvocat farcit

Ingredients per a 2 persones

1 alvocat

1 ceba tendra petita

Uns daus d’embotit de pit de gall dindi

1 tomàquet

Una llauna petita de blat de moro

Uns festucs pelats

El suc d’una llima

Sal

Oli d’oliva

Preparació:

Renteu el tomàquet i talleu-lo a daus

Renteu i talleu la ceba

Barregeu en un bol el tomàquet, la ceba, el blat de moro escorregut, el pit de gall dindi, una mica de sal i un bon raig d’oli

Traieu la polpa dels alvocats amb una cullera

Talleu la polpa de l’alvocat a daus

Tireu per sobre dels daus d’alvocat el suc de la llima per tal de que no s’enfosqueixi.

Afegiu l’alvocat, els festucs, una mica de sal i un bon raig d’oli al bol i barregeu-lo tot bé

Ompliu els alvocats buits amb la barreja d’alvocat, tomàquet, ceba, blat de moro, pit de gall dindi i festucs

Decoreu el plat amb unes fulles d’enciam

NOTA:

Encara quedarà més gustós si substituïm l’oli per maionesa, tot i que haurem de tenir en compte que en aquest cas el plat tindrà més calories.

XVè concurs de cuina Bonpreu

Un any més els Supermercats Bonpreu ens proposaven un nou concurs de cuina (i ja és la XVena edició) i com no podia ser d’una altra manera vaig presentar alguna recepta meva a aquest concurs.

El passat mes de juliol em van comunicar que una de les meves receptes, concretament Cus cús de bròquil amb col i llenties havia estat una de les guanyadores. Per tal de fer el lliurament de premis i regals l’organització ens va convocar en un hotel d’Esplugues  i ens van comunicar que totes les receptes guanyadores apareixerien en el llibre que cada any els supermercats Bonpreu publiquen.

I aquí tenim el llibre. A la pàgina 99 podem llegir la meva recepta i això m’ha fet molta il·lusió. Però el més important és que en aquest llibre trobareu també un munt de receptes molt interessants tan d’entrants, com de primers i segons plats, com de postres.

Hamburguesa vegetariana. La proteïna d’origen animal i la proteïna d’origen vegetal

Els nostres amics de Memòries d’una cuinera ens proposen fer aquest mes de setembre una recepta d’hamburguesa.

Sempre penso que per raons de l’educació que hem rebut ( al menys la meva generació) i per qüestions culturals, mengem més carn de la que seria convenient en una dieta saludable, i és per això que m’he animat a fer una hamburguesa vegetariana feta amb llegums, verdures i cereals i que ens proporcionarà una proteïna de molt bona qualitat.

Hamburguesa vegetariana

Ingredients:

200 grams de llenties cuites

200 grams d’arròs bullit

1 pastanaga

1 grill d’all

1 ceba

Sal

Especies

Oli d’oliva

Ketchup

Preparació:

Peleu i talleu ben petita la ceba, la pastanaga i l’all

Saltegeu en una paella amb una mica d’oli, una mica de sal i les especies la pastanaga, la ceba i l’all

Barregeu en un bol les llenties, l’arròs i les verdures saltejades

Amasseu fins que quedi una pasta consistent però amb compte de que no s’aixafin ni les llenties ni l’arròs

Amb les mans mullades per tal de que no s’enganxi la massa, formeu les hamburgueses

Fregiu les hamburgueses una mica en una paella amb una mica d’oli per tal de que agafin color.(no cal fregir gaire perquè tots els ingredients ja són cuits)

Decoreu el plat amb un rajolí de Ketchup o bé salsa de tomàquet

La proteïna d’origen animal i la proteïna d’origen vegetal

Menjar massa carn pot ser perjudicial per a la nostra salut, en primer lloc perquè consumim massa greixos saturats i massa sal.

No cal eliminar per complet la carn de la nostra alimentació, però seria molt saludable reduir el consum de carn a 3 o 4 vegades a la setmana, això implicaria una reducció important perquè molts de nosaltres consumim entre 7 i 10 racions a la setmana.

L’excés de consum de greixos saturats està associat a la major incidència de malalties com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars.

A part de la proteïna animal que podem obtenir del consum moderat de carn, dels ous o del peix, és convenient també consumir proteïna vegetal, ja que aquesta contribuirà a reduir la quantitat de greix de la nostra dieta. La principal font de proteïna vegetals són els llegums, però per tal de que aquesta proteïna vegetal tingui la mateixa qualitat que la d’origen animal, haurem de combinar en el mateix àpat els llegums amb cereals, com per exemple les llenties amb l’arròs.

Mongetes seques amb tonyina en escabetx. El julivert.

Fins no fa gaire temps el julivert es regalava, sobretot al mercat, a les parades de peix, carn o verdures, al tornar el canvi et donaven una mica de julivert, però ara aquest bon costum sembla que s’està perdent i és una llàstima perquè el julivert a part de ser un condiment culinari és també una planta amb moltes propietats nutritives i fins i tot terapèutiques.

Mongetes seques amb tonyina en escabetx

Ingredients: (per a 2 persones)

1 llauna de tonyina en escabetx

400 grams de mongetes blanques cuites

1 ceba tendra petita

Oli

Julivert fresc

Sal

Preparació:

Talleu la ceba ben petita

Talleu el julivert ben petit

Barregeu en un bol la ceba, el julivert, la tonyina escorreguda i les mongetes amb compte per tal de no aixafar les mongetes.

Per amanir feu una vinagreta amb l’escabetx de la tonyina, una mica més d’oli i una mica de sal.

El julivert

Encara que ja no ens regalin el julivert al mercat o al supermercat hi ha una manera fàcil i barata de tenir sempre julivert fresc a ma: dedicar una torreta o una jardinera de la terrassa per sembrar o plantar julivert, ja que aquest creix de manera fàcil, sense haver de dedicar-li ni esforços, ni atencions especials.

Només hem de tenir en compte que el julivert necessita molta llum, que el podem plantar en qualsevol època de l’any però és millor evitar els dies de molta calor o de molt fred, que la germinació del julivert és molt lenta, per tant si sembrem llavors i veiem que no apareix res, no hem de perdre la paciència perquè potser trigarà un mes o fins i tot més temps a que apareixen les primeres plantes, i finalment cal tenir present que el julivert necessita ser regat sovint però hem d’anar en compte que no quedi aigua estancada ja que seria molt perjudicial per a la planta.

I quan tinguem un preciós i verd julivert a casa no oblidem d’incloure’l  en els nostres plats perquè es una herba amb moltes propietats:

-      Actua com diürètic, afavorint l’eliminació de líquids, la qual cosa és especialment interessant en casos d’obesitat o sobrepès.

-      És un antioxidant, la qual cosa ajuda a que les cèl·lules es mantinguin joves durant més temps.

-      Funciona afavorint la digestió dels aliments, és antiflatulent i ajuda a obrir la gana.

-      És una planta rica en minerals com el fòsfor, el calci, el ferro i el sofre.

-      Té molta vitamina C

-      Enforteix el cabell i les ungles i és adequat per combatre els problemes de la pell.

Plov. Una recepta popular d’Uzbekistan i Kirguistan

M’agrada combinar viatges i cuina, dues de les meves grans passions. Quan viatjo intento també conèixer la gastronomia del lloc on vaig i després elaborar algun plat típic a la cuina de casa meva.

                                     

                                     

 

                                       

Aquestes vacances d’estiu hem aprofitat per conèixer dos països de l’Àsia Central: Uzbekistan i Kirgistan,i conèixer llocs tan mítics com Biskek, Sonkul, Karakol o Tash Rabat al Kirguistan i Khiva, Bujara, Samarcanda o Taskent a Uzbekistan, tots aquests llocs situats a la antiga Ruta de la Seda. 

    

La cuina d’aquests dos països, antigues Repúbliques de l’Unió Soviètica, és variada, però a l’hora de triar un plat he optat pel plov.

De fet, el plov no és només un plat típic d’Uzbekistan o de Kirguistan, sinó de tota l’Àsia Central i com passa en aquests plats tan populars, hi ha tantes varietats de plov com cuiners el preparin.

Els diferents tipus de plov no depenen només de la zona de l’Àsia Central on es prepari, sinó també del motiu pel qual es prepara aquesta recepta que pot ser tant per  a una gran ocasió (casament, aniversari, festa...)  com un plat ordinari de la cuina de cada dia. També poden variar els ingredients, tant es pot fer amb carn de xai, com de vedella, pollastre o fins i tot cavall. Les verdures també poden variar però l’all, la ceba i la pastanaga semblen imprescindibles.

Ja veiem doncs que el plov pot ser diferent i jo m’he animat també a fer la versió de plov com sempre procurant que sigui el més saludable possible i adequant-lo als nostres gustos.

Plov. Плов

Ingredients (per a 4 persones)

4 tasses d’arròs (mesura d’arròs en cru)

500 grams de carn de xai (també es pot fer amb carn de pollastre o de vedella)

2 cebes

3 o 4 pastanagues

2 grills d’all

100 grams de cigrons cuits

1 litre de brou de verdures

Sal

Oli

Llorer

Pebre negre

Preparació

Talleu a daus la carn de xai

Salpebreu-la

En una cassola fonda o wok, saltegeu els daus de xai amb una mica d’oli i un parell de fulles de llorer

Reserveu la carn

Talleu la ceba, la pastanaga i l’all ben petit i saltegeu-les en el mateix oli que hem saltejat la carn

Quan la ceba i la pastanaga hagin agafat una mica de color, afegiu la carn i l’arròs i saltegeu uns minuts més

Afegiu brou de verdures en proporció de dues tasses de brou per una d’arròs

Afegiu la sal

Deixeu coure a foc viu durant 15 o 20 minuts fins que s’absorbeixi el brou

Afegiu els cigrons cuits i remeneu

Serviu calent

·         Heliski

·         Parapente

·         Viajes de golf

·         Hoteles

·         Calendario de viajes

·         Viajes para grupos mixtos

·         Visados

·         Artículos y publicaciones

·         ¿Quiénes somos?

·         Контакты

REFERENCIASDE LOS CLIENTES

.