Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i gambes)

M’agraden molt els plats on es combinen la carn i el peix, ja sigui amb pollastre, costella, conill o amb mandonguilles, per part de la carn, i amb sèpia, escamarlans, gambes o cloïsses, per part del peix.

Aquesta vegada la combinació és ben senzilla, només pollastre, sèpia i gambes, però ja veiem que el plat permet altres ingredients.

En aquest cas he utilitzat conyac i brou de peix, però com el plat és molt versàtil es podria haver substituït el conyac per vi blanc o el brou de peix per un altre tipus de brou o fins i tot per aigua.

Ja veiem doncs que és un plat que permet moltes variacions en funció del que tinguem a casa i dels nostres gustos o preferències, però el que no deixo mai  de fer és afegir a la picada una culleradeta de pebre vermell picant que li dona un color, un aroma i un gust molt particular.

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i  gambes)

Ingredients per a 4 persones:

 2 cuixetes de pollastre per persona

2 o 3 gambes grosses per persona

Una sèpia

Una ceba

2 grills d’all

2 tomàquets madurs

Una copa de conyac

½ litre de brou de peix (Aneto, com sempre)

Oli d’oliva verge extra

Sal

Ingredients per a  la picada:

2 o 3 bastonets de pa

Un grapat d’ametlles torrades

2  grills d’all

Una culleradeta de pebre vermell picant

Preparació:

-Fregiu les gambes i reserveu-les.

-Fregiu la sèpia neta i tallada a daus i reserveu-la.

-Fregiu les cuixes de pollastre en el mateix oli i reserveu-les

-A la mateixa cassola i si cal afegiu més oli, fregiu la ceba i l’all picats.

-Quan la ceba sigui transparent, afegiu el tomàquet ratllat i fregiu fins que estigui fet.

-Prepareu la picada amb els bastonets de pa, les ametlles, l’all i la cullerada de pebre vermell. Es pot fer la picada amb el morter o amb la picadora elèctrica.

-Afegiu la picada a la cassola on hem fet el sofregit i afegiu també el conyac, la sèpia i el pollastre.

-Deixeu coure un parell de minuts per tal de que l’alcohol s’evapori.

-Afegiu el brou i deixeu coure durant uns 30 minuts, però haureu de controlar que el brou no s’evapori i si cal haureu d’afegir-ne una mica més.

-Passat els 30 minuts, proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.

-Afegiu les gambes i deixeu coure 5 minuts més.

-Ja podeu servir-lo però si el prepareu d’un dia per l’altre encara serà més bo.

Només quatre coses sobre...el pebre vermell

-El pebre vermell és el pebrot vermell (Capsicum Anuum) prèviament deixat assecar i mòlt.

-Hi ha tres varietats de pebre vermell: el dolç, l’agredolç i el picant. L’element responsable del gust picant és la capsaicina que està present només en el pebrot picant i no en el dolç.

-Aquest condiment va arribar a Europa a través d’Espanya ja que Cristòfol Colon el va portar dels seus viatges per Amèrica i es va estendre ràpidament el seu cultiu i el seu consum, arribant a ser molt utilitzat en alguns països com per exemple Hongria on s’anomena paprika i és l’ingredient principal del seu plat més típic com és el goulash

-Actualment l’Índia i la Xina són el exportadors més importants d’aquesta espècie i tot i que originàriament és de color vermell (d’aquí el seu nom) amb les millores genètiques avui en dia s’obtenen varietats de color taronja, groc i blanquinós.

Fricandó

El fricandó a casa meva és un plat de festa, però en aquesta ocasió no l’he preparat per celebrar cap festa, sinó per participar per primera vegada en el Projecte Roca que consisteix en cuinsr i fotografiar les receptes del llibre Les millors receptes de la meva mare d’en Joan Roca, un projecte al qual m’uneixo invitada per una bona amiga i blogera: La Palmira del blog Come conmigo El blog de Palmira.

Fricandó

Ingredients:

Carn de vedella tallada a filets prims ( 3 talls per persona)

Farina

2 cebes

Una pastanaga

Un tomàquet madur

½ got de vi ranci

Brou de vedella

3 o 4 grills d’all

Una branca de julivert

Una mica de safrà

Preparació:

Salpebreu els filets de vedella i enfarineu-los

En una paella amb oli d’oliva verge extra, fregiu els filets

Poseu els filets en un plat amb paper absorbent i reserveu-los

Talleu la ceba i la pastanaga ben petita

Sofregiu les dues verdures i quan ja estiguin mig cuites, afegiu el tomàquet pelat i tallat també a trossets i sofregiu

Aboqueu el vi ranci i deixeu-lo reduir

Poseu a la cassola on hem fet el sofregit, els talls de carn i aboqueu el brou ( jo he utilitzat el Brou de carn Aneto que trobo espectacularment bo) fins a cobrir la carn

Deixeu que faci xup xup una bona estona fins que la carn quedi ben tendra

Quan estigui la carn estigui toveta, afegiu una picada que farem amb els grills d’all, el julivert i el safrà

Deixeu bullir uns minuts perquè la picada es barregi bé amb la resta d’ingredients

Proveu si està bé de sal i rectifiqueu si s’escau

El fricandó és més bo si el mengeu l’endemà o fins i tot un parell de dies després de cuinar-lo

Notes

A la recepta original d’en Joan Roca es posen uns moixernons que s’afegeixen en els últims moments de la cocció. Jo no n’he posat perquè a casa no ens agraden massa.

A la recepta original, també a la picada es posen 2 carquinyolis.

Segons la meva opinió els millors talls per preparar el fricandó són la llata i el jarret.

 Només quatre coses sobre...el sofregit

-Un dels elements més bàsics de la cuina catalana és el sofregit, una tècnica que consisteix a fregir a foc suau  i lent verdures (ceba i tomàquet) a baixa temperatura, però el sofregit no és un element massa antic ja que el tomàquet és una part bàsica del sofregit i aquest fruit va arribar d’Amèrica al segle XVI, i encara va trigar a incorporar-se de ple a la cuina catalana. Malgrat la seva relativa joventut, però, s’ha convertit en un element insubstituïble de la nostra cuina.

-En quant a la ceba s’ha de tallar o picar amb un ganivet i no ratllar, ja que si es ratlla la ceba deixa anar molta aigua i la salsa quedarà seca de seguida i pel que fa al  tomàquet és millor pelar-lo i fins i tot, treure les llavors. El tomàquet es pot picar o ratllar i els tipus de tomàquet més adequats són els més carnosos, com els de branca o els de pera.

-Sobre la base del sofregit (ceba i tomàquet)  es poden incorporar a un sofregit altres ingredients com la pastanaga, el pebrot verd o vermell, l’all o el julivert. Si s’afegeix all, aquest ha de ser picat o tallat a trossets i s’incorpora al sofregit quan la ceba està cuita i abans del tomàquet, que és l’últim ingredient que s’incorpora.

-El sofregit és una preparació saludable. Investigadors de la Universitat de Barcelona i del Centre d’Investigació Biomèdica Ciberobn, en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, van identificar l’any 2013 els carotenoides i els polifenols, que són substancies antioxidants beneficioses per a la salut, en diversos tipus diferents de sofregits comercials i per tant, aquests resultats són també extensibles als sofregits casolans.

Empanada de carn. La cuina gallega

Feia molt temps que teníem ganes de fer el Camí de Sant Jaume a peu i aquest any ens hem decidit. Ha estat una experiència molt maca i molt satisfactòria i a la fi del camí hem aprofitat per visitar una mica Galicia. La darrera vegada que hi vam anar va ser fa 36 anys (l’estiu de 1980) i hem pogut gaudir d’uns dies de relax, bonics paisatges, visita de monuments històrics i naturalment hem pogut gaudir també de la seva bona cuina.

I ja de tornada a casa, com que tenia moltes ganes de fer algun dels bons plats que hem degustat ,he començat per una bona empanada de carn.

Empanada de carn

Ingredients:

2 làmines de pasta de full rectangulars (també podríem fer la massa nosaltres mateixos)

400 grams de carn picada ( vedella)

Un pebrot verd

Una ceba gran

Un tomàquet

2 grills d’all

Un ou

Sal

Preparació:

Renteu i talleu el pebrot, el tomàquet i la ceba.

Fregiu-los

Reserveu-los

Fregiu la carn picada amb els alls tallats, una mica de sal i una mica de pebre

Mentre fregiu la carn, remeneu-la i abans de que comenci a daurar-se, pareu la cocció

Afegiu la carn fregida a la paella o cassola on teniu les verdures cuites i remeneu per tal que quedi tot ben barrejat

Rectifiqueu la sal i el pebre si convé

Deixeu refredar la barreja

 Quan la carn ja estigui freda, comenceu l’elaboració de l’empanada

Agafeu una de les dues lamines de la pasta de full, estireu-la bé i comenceu a posar el farcit per sobre sense arribar als extrems

Agafeu l’altra làmina de pasta de full i poseu-la per sobre i amb una forquilla punxeu-la una mica

Per tancar l’empanada, agafeu l’extrem de la làmina que tenim a sota i poseu aproximadament un dit d’aquesta làmina per sobre de la làmina superior i amb una forquilla pressioneu per tal de que quedi tota l’empanada ben tancada i no surti el farcit

Escalfeu el forn a 200ºC

Pinteu la làmina superior de l’empanada amb un ou batut

Si voleu, podeu decorar una mica la part superior de l’empanada amb una mica de la pasta de full (jo simplement he posat la lletra C de carn)

Introduïu l’empanada al forn i deixeu coure uns minuts fins que veieu que està daurada i sobretot respectant el temps de cocció que el fabricant de la pasta de full ens indica en el paquet.

La gastronomia gallega

 Sovint quan diem que hem visitat Galicia aquest estiu, el comentari és “Haureu menjat bé” i efectivament, hem menjat molt bé perquè la gastronomia gallega és rica i variada.

Les principals característiques de la cuina gallega és la senzillesa i l’alta qualitat de les seves matèries primeres, tant pel que fa a les carns. com als peixos, mariscs, vegetals i làctics. La senzillesa de les seves preparacions fa que es pugin gaudir les matèries primeres en la seva intensitat natural. No hi ha un excés d’additius, adobs o especies que pugin amagar els gustos dels productes sinó al contrari, es busca ressaltar les qualitats del producte i els seus sabors.

Els menjars tradicionals gallecs estan basats principalment en carns, peixos i verdures amb plats abundants i de gran contingut calòric ,en especial durant els mesos d’hivern, però que per altra banda estan lliures de greixos complexos i saturats.

Entre els plats més coneguts de la gastronomia gallega, destaca la empanada.

No se sap exactament quin és l’origen de l’empanada, però se sap que els perses fa milers d’anys cuinaven unes preparacions similars a l’empanada actual. Sembla que van ser els grecs els que van donar a conèixer l’empanada a la resta del món antic, però al nostre país es creu que els que la van donar a conèixer no van ser els grecs, sinó els àrabs i les petites empanades que ells preparaven van anar evolucionant fins arribar a les empanades gallegues tal i com ara les coneixem.

Hi ha empanades de diferents varietats tant pel que fa a la pasta, com al farcit. Entre les pastes n’hi ha d’elaborades amb blat, amb blat de moro, amb sègol o bé amb barreges de diferents cereals, però també hem pogut menjar empanades de pasta de full, aquesta darrera no tan tradicional sinó que ha estat incorporada més recentment i pel que fa al farcit, la varietat és també molt extensa. Les més tradicionals són la de carn i la de tonyina, però hi ha també de bacallà, de musclos, d’ escopinyes, de pop, vegetarianes...)

Saltejat de pollastre amb pebrots i ceba. Les llavors

Ja ha passat més d’un mes de l’últim post. La raó? Res en especial, que he tingut molta feina i poc temps per dedicar a les coses que m’agraden. S’haurà de posar remei perquè la vida és massa curta per no fer les coses que ens agraden. Aviat hi haurà un gran canvi en la meva vida que em permetrà tenir més temps per fer allò que m’agrada i mentrestant, una recepta ràpida de fer per gent atrafegada com jo.

Saltejat de pollastre amb pebrots i cebes

Ingredients:

-3 pits de pollastre tallats a tires

-pebrots de colors

-una ceba tendra

-salsa de soja

-llavors de sèsam

-sal, oli i pebre negre

Preparació:

Talleu els pebrots i la ceba en juliana

Salpebreu les tires de pollastre

Saltegeu el pollastre amb una mica d’oli en un wok o paella fonda

Quan ja estigui fregit, reserveu

En el mateix wok saltegeu la ceba i els pebrots

Quan les verdures ja estiguin cuites, afegiu el pollastre i la salsa de soja

Deixeu coure tot durant uns 2 o 3 minuts

Serviu i tireu per sobre unes quants llavors de sèsam

Les llavors

Des de fa uns anys que hi ha un interès més i més gran per les llavors. S’utilitzen en pans i galetes però també en amanides, entrepans…i també per condimentar i acompanyar els plats, com aquest saltejat.

Les llavors tenen molts beneficis per a l’organisme: vitamines, minerals i omega 3 i 6. Serveixen també per augmentar el colesterol anomenat bo (HDL) I així disminuir el colesterol dolent(LDL).

Un altre benefici és la quantitat de fibres que contenen, la qual cosa fa que millori el transit intestinal.

Un altre aspecte interessant és que ajuden a perdre pes perquè com que triguen a digerir-se, produeixen un efecte saciant.

Entre les llavors més conegudes cal destacar les llavors de xia, de lli, de gira-sol, de quinoa i de sèsam.

Pel que fa a les llavors de sèsam podem dir que aquestes ja s’utilitzaven a l’Antiguitat.

Els principals nutrients de les llavors de sèsam són el calci, el ferro, el zinc i la vitamina E.

El consum de llavors de sèsam ajuda a millorar el colesterol HDL o colesterol bo.

S’utilitzen sobretot per condimentar els plats i també en els pans, rebosteria, amanides o amb el iogurt.

Les llavors de sèsam, i totes les llavors en general, s’han de guardar en lloc fresc i sec.                                             

Amanida de pollastre rostit amb vinagreta de mel. Cuina d’aprofitament (les carns)

Si faig un pollastre rostit o un pollastre al forn i en sobra, sempre en sobra pit, mai la cuixa. I que podem fer amb un pit de pollastre ja cuit i que probablement l’endemà estarà sec i estellós? Una possible solució és utilitzar-lo per fer una amanida, que en aquest cas condimentarem amb una vinagreta de mel que és la primera vegada que preparo però que estic segura que no serà la última.

Amanida de pollastre amb vinagreta de mel.

Ingredients: (per a  l’amanida)

Enciam (en aquest cas és un enciam del nostre petit hort urbà)

Un alvocat

Una ceba

Una poma

Un pit de pollastre rostit

Unes nous

Uns tomaquets xerries

Panotxetes de blat de moro en conserva

Olives negres

Ingredients: (per a la vinagreta)

Oli d’oliva verge extra

Vinagre de Mòdena

Sal

2 culleradetes de mel de romaní

Preparació:

Netegeu i talleu l’enciam.

Talleu el pollastre a daus.

Netegeu i talleu  la ceba, la poma i l’alvocat. ( És important tallar l’alvocat i la poma en el moment de menjar l’amanida per tal d’evitar l’oxidació).

Poseu tots els ingredients en un bol i barregeu-los.

Al servir l’amanida, decoreu-la amb unes olives negres, unes nous, uns tomaquets xerries i unes panotxetes de blat de moro.

Podeu menjar l’amanida condimentada amb la vinagreta de mel.

Cuina d’aprofitament ( les carns)

És la segona vegada que parlo en el blog sobre la cuina d’aprofitament perquè per mi aquest és un tema molt important. No m’agrada llençar res de menjar. El malbaratament dels aliments, a part de ser un mal negoci,  ja que costa molt temps i molts diners produir aliments perquè després acabin a les escombraries, és també un tema ètic  i de justícia social.

Per això intento portar sempre un bon control de les dates de caducitat dels aliments, reutilitzo les restes d’aliments i no llenço res de menjar.

Què es pot fer amb les restes de menjar? Una alternativa fàcil i no molt original, però que queda molt apetitosa és fer una amanida, una amanida on combinarem vegetals i carn blanca i per tant, constituirà un bon i nutritiu plat únic.

Amb les restes de pollastre rostit també podem preparar una pizza, unes croquetes, uns canapès, uns canalons o una lasanya.

Una altra manera d’aprofitar un pit de pollastre rostit que ens ha sobrat, és tallar-lo a filets ben prims que seran el principal ingredient d’uns entrepans. Però si ens han sobrat trossets més petits de pollastre, com poden ser les ales, el que podem fer es tallar-los ben petit i afegir-los a la sopa per tal d’enriquir-la i donar-li més gust.

Altres possibilitats d’aprofitar les restes de pollastre o altres carns rostides són l’elaboració d’unes crestes o empanades de carn o pollastre que elaborarem afegint a la carn alguns vegetals, en especial ceba, pebrot i especies. També podem fer un gratinat amb verdures i/o bolets i formatge.

Les restes de carn i pollastre seran molt útils per preparar un plat de pasta: macarrons, espaguetis ....Una altra possibilitat fàcil i ràpida és fer  un wok-

Amb una mica de nata liquida, formatge, ous i les restes de carn podem preparar una magnifica quiche.

Unes verdures farcides (albergínies, carbassons, tomàquets...) serà una manera fàcil i divertida de menjar verdures i d’aprofitar restes de carn.

Ja vegeu que les possibilitats són moltes i variades i si pensem una mica segur que se’ns acudiran unes quantes més. Maneres fàcils i senzilles d’aprofitar les restes del menjar, en concret de la carn, perquè a casa no volem llençar res de menjar.

Estofat de gall dindi amb patates. Carns blanques i carns vermelles

A casa, els estofats ens agraden molt i a més resulta molt pràctic poder-los preparar la nit anterior, i quan arribes, cansada de la feina, només escalfar i  ja està llest, acompanyat d’una amanida o d’una sopeta, i ja tenim el dinar a punt.

Però aquesta vegada, després de totes les informacions que hem rebut sobre les carns vermelles, he optat per fer-lo amb una carn blanca que està també boníssima i sembla ser que és més saludable.

Estofat de gall dindi amb patates

Ingredients ( 4 persones)

800 grams de carn de gall dindi  tallada a daus.

Una pastanaga

Una ceba

Un tomàquet madur

3 o 4 patates

Una copa de conyac

Unes branquetes de farigola

Oli d’oliva verge extra

Sal i pebre negra

Preparació:

Salpebreu la carn.

En una cassola plana, saltegeu els daus de carn amb una mica d’oli.

Reserveu.

Talleu la ceba, la pastanaga i el tomàquet a daus petits.

Sofregiu les verdures.

Quan les verdures estiguin sofregides, afegiu els daus de carn.

Afegiu també a la cassola, brou de carn o aigua, la farigola i una copa de conyac fins que la carn quedi coberta.

Deixeu coure a poc a poc durant una hora.

Després d’una hora de cocció, afegiu a la cassola les patates pelades i tallades en trossos més grans que la carn.

Deixeu coure durant 20 minuts.

Deixeu reposar l’estofat almenys ½ hora però si el feu el dia d’abans encara serà més bo.

Si preferiu una salsa més espessa, quan ja estigui tot cuit separeu la carn i les patates de la resta de les verdures, tritureu-les i torneu a afegir aquesta salseta a la cassola i deixeu bullir tot junt un parell de minuts.

Carns blanques i carns vermelles

Aquestes dues darreres setmanes hem sentit molt a parlar de la carn, però hi ha diversos tipus de carn, no totes les carns són iguals.

La primera diferencia que podríem establir són les carns vermelles i les carns blanques.

Quan parlem de carns vermelles fem referencia a carns de mamífers, com pot ser la vedella, el bou, el porc o el xai. Les carns blanques són les carns de l’aviram, principalment pollastre i gall dindi, tot i que en aquesta categoria inclourem també el conill, que és un mamífer. La gran diferencia entre carns vermelles i blanques és que les primeres són més riques en greixos.

Els especialistes de l’àmbit sanitari opinen que per una alimentació saludable hauríem de prioritzar el consum de carns magres, ja que les carns amb més greixos saturats estan íntimament relacionades amb l’augment dels nivells de colesterol, el risc de malalties cardiovasculars i d’alguns tipus de càncer. És per tot això, que és convenient escollir talls magres de carn i retirar el greix que quedi visible abans de cuinar l’aliment, així com reduir la quantitat de carn vermella i prioritzar el consum de carn blanca.

A part del contingut excessiu en greixos, les carns vermelles presenten també un alt contingut de compostos que poden ser perjudicials per a la salut si es prenen en grans quantitats, entre altres, compostos nitrosos i hidrocarburs. D’altra banda, les carns vermelles tenen un contingut més alt de ferro que per una banda pot ser molt útil per prevenir l’anèmia, però que es pot relacionar estretament amb els problemes cardíacs.

Les carns blanques són més saludables que les vermelles, però també s’ha de tenir en compte que no totes les carns vermelles són iguals , per tant, haurem de mirar d’escollir els talls més magres quan consumim carns vermelles, en especial lloms i talls rodons.

Si parlem de les carns blanques, també haurem de tenir en compte que hem de retirar la pell abans de consumir-les, ja que és on es concentren els greixos.

Parlar de quantitats també és important ja que els experts recomanen consumir-ne tres o quatre racions setmanals de carn, procurant que siguin sempre talls els més magres possibles.

Però els aliments càrnics que segurament tenen un major contingut en greixos són els embotits. Caldrà doncs controlar el seu consum i triar-ne els menys rics el greixos, com són el pernil curat, el pernil cuit, el pit de gall dindi i el llom embotit, per contra, els més rics en greixos i per tant, els que hem de consumir només de manera puntual són el salami, la sobrassada, la llonganissa, el xoriç i la mortadel·la entre altres.

Consumir embotits en excés no és aconsellable, no només degut al contingut de greixos, sinó també al fet que tenen molta sal i la ingesta excessiva de sal pot elevar la tensió arterial, pot fer que augmentem els nivells de colesterol i pot causar-nos problemes cardiovasculars en un futur.

Botifarres al forn amb tomàquets xèrries, raïm i herbes aromàtiques. IV Edició del Concurs de Receptes per a Blogaires. Fira del Porc i de la Cervesa de Manlleu

Fa unes setmanes vaig rebre un correu de la revista CUINA on hem recordaven la convocatòria del IV Concurs de Receptes per a Blogaires i m’animaven a participar-hi.

Aquest any el concurs té la botifarra com a protagonista. I quan parlem de botifarra entenem qualsevol tipus de botifarra: crua, cuita del perol, blanca, negra.....

El lliurament de premis tindrà lloc durant la Fira del Porc i de la Cervesa que es farà a Manlleu els dies 25, 26 i 27 d’aquest mes de Setembre.

Jo m’he decidit a participar-hi amb una recepta de botifarra crua i de les 3 modalitats del concurs: 'Recepta creativa', Recepta d’estil tradicional' o  Recepta saludable', he optat per aquesta última.

Es tracta d’una recepta senzilla, ràpida i saludable, on la cocció de la botifarra al forn no li afegeix greixos innecessaris i fa que la botifarra quedi ben cuita per tot arreu i acompanyada de tomàquets i raïm, així com d’herbes aromàtiques, reforça el gust de la botifarra i afegeix un contrast de dolç i salat que tan apreciat és a la cuina del nostre país.

Una recepta senzilla, però on la qualitat dels ingredients és bàsica per l’èxit del plat. Cal una bona botifarra, natural i sense colorants amb carn de la millor qualitat i uns tomàquets xèrries dolços i sucosos. Espero que proveu de fer-la perquè és fàcil de fer i si ens assegurem de la qualitat dels ingredients, el resultat serà espectacular.

Botifarres al forn amb tomàquets xèrries, raïm i herbes aromàtiques

Ingredients:

Botifarra crua

Tomàquets xèrries

Raïm

Oli d’oliva verge extra

Farigola

Orenga

Preparació:

Saltegeu els tomàquets xèrries sencers en una paella amb una mica oli i amb un polsim de farigola i orenga.

Talleu les botifarres a trossets d’uns 3 o 4 centímetres. Perquè sigui més fàcil tallar-les, podem posar les botifarres una estona abans al congelador i treure-les abans de que es congelin però com que s’hauran endurit una mica ens serà molt més fàcil tallar-les.

En una safata que pugui anar al forn poseu els trossets de botifarra crua i els tomàquets saltejats i barregeu-los de manera que quedi tot ben repartit.

Per sobre poseu orenga i farigola i un raig d’oli d’oliva verge extra.

Introduïu la safata al forn a 190ºC i deixeu coure durant 20 minuts.

Quan faltin 10 minuts afegiu el raïm i 5 minuts abans d’acabar la cocció poseu a gratinar per tal de que quedi torradet i agafi un color més bonic.