dijous, 26 de setembre del 2013

Amanida de llenties. Els avantatges de la carmanyola.

Potser és perquè només haig de quedar-me a dinar a la feina un cop per setmana, que prefereixo dinar de carmanyola i ja fa anys que ho faig.
 Fa uns anys la majoria dels meus companys anaven a dinar al restaurant mentre que jo i alguns més, (pocs) obríem la carmanyola, l’escalfàvem i dinàvem, però poc a poc el grup dels de” la carmanyola” va augmentant, mentre que el grup del restaurant va disminuint i és que dinar de carmanyola té molts avantatges.
Hi  ha moltes receptes aptes per a carmanyola, però a mi el que més m’agrada són les amanides de llegums, arròs o pasta, a les que afegeixo molts altres ingredients com verdures, carns, peixos, ous, fruits secs, embotits....les possibilitats són infinites. Acostumo a completar l’amanida amb una peça de fruita i/o un iogurt i d’aquesta manera, tinc un dinar fàcil de preparar, saludable i equilibrat com aquesta amanida de llenties.
És una amanida tan fàcil de fer que gairebé no es pot dir que sigui una recepta. Ja veureu que fàcil és.

Amanida de llenties amb ou i tonyina



Ingredients( per a 2 persones)
 ½ quilo de llenties cuites
1 pebrot vermell petit
1 tomàquet madur
1 ceba tendra
2 ous durs
Tonyina en oli d’oliva
Oli d’oliva
Vinagre
Pebre negre
Orenga

Preparació:
Escorreu bé les llenties
Renteu i piqueu el pebrot, el tomàquet i la ceba
Deixeu la ceba tallada en remull amb aigua i unes gotetes de vinagre perquè perdi el gust fort i no sigui picant, durant un quart d’hora com a mínim.
Escorreu la ceba
En un bol poseu el pebrot, el tomàquet i la ceba picats i barregeu bé.
Afegiu la vinagreta que haureu fet amb oli, una mica de vinagre, pebre negre i orenga i torneu a barrejar bé.
Poseu per sobre els ous durs tallats a quarts i la tonyina.
 Recepta molt apta per portar a la carmanyola perquè com més estona estiguin les llenties i les verdures amb la vinagreta més gustosa serà l’amanida.


Els avantatges de la carmanyola.
Quan no em queda més alternativa que quedar-me a dinar a la feina prefereixo portar-me la carmanyola que anar a dinar a un restaurant. I és que la carmanyola ens ofereix molts avantatges:

- El menú s’adequa totalment al nostre tipus de dieta i de gustos. Potser ens interessa fer un dinar lleuger que després completarem amb un berenar o amb un sopar d’hora, o bé ens permetrà seguir la nostra dieta d’aprimament o anti colesterol o vegetariana... i en quant als gustos, està clar que ningú coneix millor els nostres gustos i també les nostres necessitats que nosaltres mateixos.
- Normalment el dinar que portarem serà més saludable que el que puguem trobar en el menú d’un restaurant, ja que ens assegurarem que els productes siguin de qualitat, la manipulació segura i el menú equilibrat amb la resta d’àpats del dia.
- Dinar de carmanyola ens fa estalviar temps que podem  dedicar a altres coses. Jo mateixa, el temps que no perdo en anar al restaurant i esperar que em serveixin, el puc dedicar a fer coses que m’agradin com llegir, navegar per internet o fer petar la xerrada amb els companys o si m’interessa avanço la feina.
- És molt més barat. Un menú mínimament acceptable pot costar com a mínim 10, 12, 15 euros i segons la zona, encara més. Una bona carmanyola amb productes de qualitat fàcilment ens pot costar la meitat.

L’únic inconvenient és la feina que implica haver de pensar en què farem i en fer el dinar de carmanyola, però amb una mica de planificació aquesta feina serà més fàcil i menys pesada.
En el meu cas, com que només haig de portar carmanyola  els dimarts la planificació és fàcil i senzilla, però en el cas que s’hagi de portar carmanyola tots els dies laborables, hi ha diferents opcions:
-Preparar les carmanyoles per avançat, per exemple una tarda o durant el cap de setmana, ens dediquem a cuinar i guardem i congelem el menjar en racions individuals. Després, només caldrà treure el recipient del congelador i acompanyant-lo d’una amanida, d’una fruita i /o d’un iogurt, ja tindrem el dinar preparat.
-Una altra possibilitat és fer més quantitat per sopar i l’excedent el podem portar per dinar l’endemà o bé si no volem repetir el menú, el guardarem al congelador per un altre dia i així podrem variar.
-La tercera opció seria portar a la feina alguna cosa molt senzilla i ràpida de preparar, com per exemple amanides, entrepans, fruits secs, fruita fresca, làctics... i després completar la dieta diària amb un bon berenar i un bon sopar, no massa tard, per no haver d’anar a dormir “amb el sopar a la boca”.
Amb la carmanyola i una mica de planificació aconseguirem doncs, alimentar-nos de manera saludable, barata i apetitosa també a la feina.








dimarts, 17 de setembre del 2013

Amanida amb bacallà. El tomàquet.

Avui, que encara fa caloreta, una recepta més d’amanida. Però si busquem uns bons ingredients, sobretot uns bons tomàquets que siguin gustosos i un bon bacallà, ja veureu que no és una amanida qualsevol, sinó una amanida per repetir.
Trobar uns bons tomàquets no és una tasca fàcil. Tots hem menjat tomàquets que “no saben a res”, per tal de solucionar el problema, ja fa uns anys vam decidir començar amb el nostre hort urbà. Una torreta o una jardinera a la terrassa o al balcó, aigua i sol és suficient per conrear uns bons tomàquets. Justament els tomàquets és potser el cultiu més agraït en un hort urbà i no tan sols el gust, sinó l’aroma dels tomàquets acabats de collir és un veritable luxe.

Amanida amb bacallà.
                                     

Ingredients (4 persones)
250 grams de bacallà dessalat i esqueixat
4 tomàquets madurs
2 cebes tendres
2 ous durs
1 alvocat
2 grills d’all
Pebre negre
Oli d’oliva

Preparació:
Renteu i talleu els tomàquets i les cebes tendres.
Peleu i talleu els ous durs i l’alvocat.
Peleu els grills d’all i ratlleu-los
Remeneu tots els ingredients per tal de que els gustos es barregin bé.
Poseu per sobre el bacallà esqueixat.
Amaniu amb un bon raig d’oli i una mica de pebre negre.

El tomàquet
El tomàquet és un aliment d’origen americà i tot i que ara és un aliment popular a les nostres dietes, no va ser fins el segle XVIII que es va fer popular a Europa i en el segle XX va ser quan el seu cultiu es va estendre per tot el món.
La popularitat del tomàquet es deu d’una banda, a la seva gran versatilitat  i a la facilitat per combinar-lo amb altres aliments, i d’altra banda, a la gran quantitat de nutrients que aporta.
Existeix un gran nombre de varietats de tomàquet, de mides, formes i usos diferents.
Encara que actualment, podem trobar tomàquets al mercat i a les fruiteries durant tot l’any, la millor època per els tomàquets és l’estiu i la tardor, en concret d’agost a octubre.
Per tal de triar uns bons tomàquets haurem de fixar-nos en que siguin madurs de color vermell intens, pell llisa i que no siguin excessivament durs al tacte. Per tant, no hauríem de comprar tomàquets massa tous, amb cops i taques.
 El tomàquet és un aliment que ens aporta molt beneficis.
Té un alt contingut d’aigua, prop d’un 95%, per tant és diürètic i poc calòric .
És ric en vitamines A i C i també aporta vitamines B6 i K.
Conté minerals com el fòsfor, el ferro, el calci, el magnesi, el zinc, el sodi i el potassi entre altres, minerals necessaris per al bon funcionament del sistema nerviós.
Però potser el més interessant és que el tomàquet és un aliment ric en licopè que posseeix propietats antioxidants. El consum habitual dels antioxidants redueix el risc a contraure alguns tipus de càncer i el de patir malalties cardiovasculars.
Un aliment molt saludable.



dimecres, 4 de setembre del 2013

Salmó en papillota. Finlàndia i la cuina finlandesa.

Després d’unes bones i intenses vacances, ja tornem a estar preparats per la “lluita” del dia a dia.

Com cada any a la tornada de les vacances m’agrada que el meu primer plat per al blog sigui un plat relacionat amb el lloc on hem passat les vacances.


Aquest any el destí ha estat el punt més septentrional d’Europa: el Cap Nord, després de 9 dies de viatge i molts, molts quilòmetres, vam arribar al Cap Nord per veure el Sol de Mitjanit, una experiència inoblidable i molt recomanable.
 El viatge de tornada vam decidir fer-lo per Finlàndia i va ser sens dubte una bona decisió. Un país per recórrer sense presses, visitant les seves ciutats i els seus pobles situats al mig de boscos i a la vora dels llacs en un entorn respectuós amb la natura i amb el benestar de la gent, i gaudint d’aquest ambient tranquil, seré, educat, d’aquesta manera de viure que ells anomenen “sisu” i que és una actitud pacient però a la vegada obstinada davant les dificultats i que els ha permès sobreviure davant dels atacs dels seus dos potents veïns (Suècia i Rússia) i que els ha permès, no només, guanyar la seva independència sinó també mantenir les seves diferencies, la seva identitat i la seva qualitat de vida .






En un país tan lligat a la natura, la gastronomia està directament relacionada amb els productes frescos locals i un d’aquests productes és el salmó, el protagonista de la meva recepta d’avui.

Salmó en papillota


Ingredients: (2 persones)
-       2 rodanxes de salmó
-       1 taronja
-       2 cebes tendres
-       Una copa petita de vi blanc
-       Oli
-       Sal
-       Pebre negra
-       Anet

Preparació:
-       Per cada rodanxa de salmó, prepareu un tros gran de paper d’alumini.
-       Col·loqueu sobre de cada tros de paper d’alumini una rodanxa de salmó amb sal, pebre negre i anet.
-       Peleu i talleu la taronja a trossets.
-       Talleu les cebes també a trossets.
-       Col·loqueu la taronja i la ceba per sobre les rodanxes de salmó.
-       Tireu per sobre del salmó el vi blanc i un rajolí d’oli.
-       Emboliqueu cada rodanxa amb el paper d’alumini amb molt de compte perquè no s’escapin els sucs durant la cocció.
-       Escalfeu una planxa o una paella
-       Col·loqueu sobre la planxa o paella les papillotes
-       Coeu a foc mig durant aproximadament 5-10 minuts, depenent del grau de cocció que vulguem obtenir i del foc. No cal donar la volta a les papillotes
-       Traieu del foc i serviu.
Nota:
La cocció es pot fer també al forn, a 180ºC durant uns 20 minuts.





La gastronomia finlandesa
Com no podia ser d’una altra manera, i com tots els aspectes de la vida a Finlàndia, la gastronomia està íntimament lligada a la natura i la base de la cuina són els productes naturals i locals.

Aquests ingredients fonamentals de la cuina finlandesa, els podríem dividir en tres grups: les carns, els peixos i les fruites i verdures.

Quant a les carns podem trobar algunes tan exquisides i estranyes per a nosaltres com la carn de ren o de cérvol, tot i que també són bàsiques a la dieta, les carns de xai o de bou. Nosaltres vam provar la carn de ren en tres versions: estofat amb puré de patates i salsa de nabius, mandonguilles amb patates i ceba caramel·litzades i ren fumat.
Pel que fa als peixos la varietat és molt gran. No hem d’oblidar que Finlàndia té a més de molts quilometres de costa, gairebé 200.000 llacs. Els peixos més utilitzats són el salmó, l’arengada i la truita, tot i que també consumeixen peixos blancs, acompanyats de salses boníssimes, verdures a la planxa o saltejades, pasta, amanides o patates.

Si parlem de les fruites i verdures, en un país de natura exuberant, la varietat és immensa. En qualsevol mercat es pot trobar tota classe de baies (el que aquí diríem fruites del bosc): nabius, mores, maduixes, mirtils....Les verdures són també variades i en quant a les verdures una curiositat és que els pèsols els mengen crus i com si fos una autentica delicatessen.


Un altre apartat molt important a la gastronomia finlandesa són les postres: dolços, pastissos, pastissets...pel que diuen, molta varietat i tot exquisit, però sincerament, no puc donar la meva opinió perquè jo no sóc molt amant de les coses dolces, però el meu company de viatge m'assegura que són boníssims.