dimecres, 20 de maig del 2015

Estofat de vedella al whisky. La caiena

Com cada dia 20 del mes, avui presento un plat triat per la Mercè de Destapant cassoles. Aquest mes el blog triat per reproduir les seves receptes ha estat Cuinant a Canet. He triat un plat que jo faig moltes vegades a casa perquè agrada molt, però jo a l’estofat hi poso brandi, mentre que aquesta vegada i per seguir la recepta original de Cuinant a Canet l’he fet amb whisky i queda també molt bona. Un altre canvi ha estat substituir el pebre negre en gra que jo utilitzo normalment, per caiena i finalment, i com a tercer canvi he afegit unes patates a la carn perquè a casa sempre em diuen que estan tant o més bones les patates que la carn quan faig estofat i crec que tenen raó.

Estofat de vedella al whisky



Ingredients:

½ kilo de vedella tallada a quadrets
2 cebes
2 o 3 grills d’all
Sal
1 pebrotet de caiena (només un)
Oli d’oliva
Un got petit de whisky

Preparació:

Salpebreu la carn.
Saltegeu la carn en una paella amb una mica d’oli.
Reserveu la carn.
Peleu i talleu la ceba i l’all.
Poseu una mica de sal a la ceba i a l’all.
Saltegeu-los amb una mica d’oli en una cassola.
Afegiu el whisky i continueu coent perquè el whisky s’evapori.
Afegiu el pebrot de caiena esmicolat ( si voleu que no piqui tant no poseu-hi les llavors).
Peleu i talleu a daus les patates.
Afegiu la carn i les patates a la cassola.
Cobriu amb aigua i tapeu la cassola.
Comproveu la sal i afegiu-ne si s’escau.
Deixeu coure a foc lent aproximadament unes 2 hores ( si voleu fer-ho més ràpid ho podeu fer amb l’olla ràpida).
Com tots els estofats si ho feu d’un dia per un altre quedarà molt més gustós.

La caiena

La caiena és un petit pebrot vermell originari de la ciutat de Caiena a la Guaiana Francesa (d’aquí el seu nom).
És molt picant, per tant s’haurà de vigilar quan l’utilitzem perquè encara que sembli que és molt petit, el grau de picant que aporta és molt potent.
La caiena aporta molts beneficis com són millorar la digestió, pot fer més fàcil la dispèpsia o la indigestió. A més ajuda a produir saliva la qual cosa és molt beneficiós per a la bona digestió.
És també beneficiosa per a la circulació de la sang, ajuda a baixar la pressió sanguínia i a més dona energia. Un bon remei per a la mala circulació als peus i cames és barrejar una culleradeta de pebre de caiena amb dos de pols de talc i amb aquesta barreja es fa un massatge als peus i cames per aconseguir augmentar el reg sanguini.
També és coneguda per calmar el dolor, sobretot utilitzada en ungüents i pomades, ja que conté una substancia que es diu capsaïcina que causa una sensació de cremor que es transmet als músculs i a les articulacions i que funciona com a analgèsic.
Com que la caiena és tan picant podríem pensar que irrita el coll però el seu efecte és just al contrari, ja que és bona per la tos, el mal de coll i fins i tot per a les ulceres estomacals.
Un altre benefici és netejar la cavitat nasal i alleuga els símptomes de la grip i del refredat.
Per a les persones que pateixen sequedat als ulls, olorar caiena afavoreix la producció de llàgrimes.
És també antifúngic, antiinflamatori i antibacterià.
Però també hem de pensar que hi ha persones a les quals no convé el consum de la caiena.
Qui no hauria de consumir caiena?
Per exemple les mares que estiguin donar el pit, els nens de menys de 2 anys i també totes aquelles persones a les que no els agrada el picant ja que com hem dit abans molt poca quantitat de caiena aporta molt, molt gust picant.





dijous, 14 de maig del 2015

Albergínies farcides de tonyina. L’hort urbà a la primavera

La meva amiga Manoli em va explicar una recepta d’albergínies ben original i ràpida de fer. Ella és una gran cuinera i sempre em dona un munt de bones idees.
Al meu hort no tinc encara albergínies llestes per menjar, però en tindré. Per fer aquesta recepta he hagut de comprar-les al mercat, però el dia que les faci amb albergínies del meu hortet estic segura que encara seran més bones.

Albergínies farcides de tonyina. 



Ingredients (per a 2 persones):

2 albergínies
Una llauna de tonyina en oli d’oliva
Un ou
Formatge ratllat

Preparació:

Renteu les albergínies
Talleu les puntetes
Talleu cada albergínia per la meitat
Feu uns talls a la polpa de l’albergínia per tal de que un cop cuita sigui més fàcil de buidar
Introduïu les albergínies al microones a la màxima potencia i feu coure durant 10/ 12 minuts.
Un cop cuites, buideu les albergínies.
Reserveu-les un cop buides per farcir-les.
Talleu la polpa de les albergínies en trossets petits.
Poseu el contingut d’una llauna de tonyina en un bol i esmicoleu-la.
Afegiu la polpa de les albergínies al bol on ja tenim la tonyina i remeneu bé.
Bateu un ou i afegiu-lo al bol.
Barregeu bé la tonyina, l’ou i la polpa de les albergínies.
Amb aquesta barreja, farciu les albergínies.
Poseu per sobre de les albergínies una bona capa de formatge ratllat.
Introduïu al forn calent i gratineu

L’hort urbà a la primavera
Només amb unes quantes torretes, amb unes jardineres o millor encara amb una taula de cultiu de mides reduïdes podem crear el nostre propi hort per tal de convertir petites llavors en aliments. L’hort urbà ens permetrà recuperar gustos autèntics i naturals i ens produirà una gran satisfacció, ja que haurem pogut aconseguir els productes que mengem amb esforç i cura.
Efectivament, és una activitat molt gratificant però exigeix un compromís, una presa de decisions pel que fa a la tria de la terra i varietats a cultivar, hem d’estar atents al calendari, saber abonar la terra, intervenir en el cas de que hi hagi alguna plaga...i ens haurem d’assessorar en el cas de que no tinguem coneixements previs però actualment això no representa cap problema perquè hi ha un munt de pagines web i llibres que ens poden assessorar.
Per començar haurem de triar les varietats a cultivar més idònies i saber quan hem de començar el cicle. També haurem de tenir en compte les hores de llum i sol de que disposem. Aquest és un factor a tenir en compte i és més important que la temperatura.
El mes de maig és un bon mes per començar el nostre hort urbà perquè és un mes on els dies són llargs i les plantes creixen molt. Els cultius que podem plantar són els que donaran fruit durant el proper estiu principalment els tomàquets, cogombres, pebrots, carbassó, albergínia i enciam.
Haurem d’anar en compte amb el reg i valorar la possibilitat d’instal·lar un reg automàtic perquè aquest mes ja fa calor i les plantes necessiten hidratació, en especial aquest any que les temperatures són molt altes.
Per començar un  hort crec que el cultiu més adient són les tomaqueres. Són fàcils de conrear i els tomàquets tenen un gust extraordinari, ben diferent als que comprem al super.
 Al juny, cal tenir també preparades unes canyes per lligar les plantes de les tomaqueres, un cop creixin uns quants centímetres i després ja només caldrà esperar una mica i ja veureu quins tomàquets més bons que podreu menjar.