divendres, 25 de gener del 2013

Mandonguilles al vi negre. El vi.


Avui quan he arribat al mitjdia a casa de la feina, cansada i amb fred, tenia ja el dinar preparat ( no hi ha cap secret, ja l’havia deixat preparat ahir a vespre J ) Una sopeta i aquestes mandonguilles, perquè ja se sap que els estofats i guisats estan més bons d’un dia per l’altre, un bon dinar per un dia fred d’hivern
.
Mandonguilles al vi negre (del Penedès)

Ingredients: (per a 4 persones)
½ kg de carn picada (vedella i porc)
2 llesques de pa (només la molla)
1 ou
3 cebes
1 pastanaga gran
1 got de brou
1 got de vi negre (en aquest cas del Penedès)
Farina
Oli
Sal

Preparació:
Poseu la molla de pa a remull amb una mica de llet.
En un bol, barregeu la carn picada amb l’ou batut.
Afegiu una mica de sal a la carn i barregeu.
Escorreu el pa.
Afegiu la molla de pa a la carn i a l’ou.
Barregeu bé perquè quedi una massa compacta.
Feu boletes amb la massa per elaborar les mandonguilles.
Passeu les mandonguilles per farina.
Fregiu les mandonguilles en oli d’oliva ben calent.
Deixeu les mandonguilles fregides en una safata amb paper absorbent perquè deixin anar l’oli.
Talleu les cebes i la pastanaga a trossets petits.
Sofregiu-les amb una mica de l’oli que hem fet servir per fregir les mandonguilles en una paella fonda o en una cassola.
Quan la ceba sigui transparent, afegiu a la cassola el got de brou i el de vi.
Deixeu coure a foc mig i sense tapar durant 15 minuts.
Tritureu la salsa amb un minipimer o bé passeu-la per el passapurés
Poseu les mandonguilles fregides a la cassola i aboqueu la salsa per sobre.
Deixeu coure tot junt durant 10 minuts.
Podeu guardar-les a la nevera, quan ja estiguin fredes, i menjar-les l’endemà, i seran encara més bones.

El vi
L’ingredient principal d’aquesta salsa que acompanya les mandonguilles és el vi. Un dels pilars de la nostra dieta mediterrània i que consumida en dosis moderades, té efectes molt beneficiosos per a la nostra salut. Una bona opció en front a refrescos amb altes dosis de sucre o a altres begudes de més graduació i més calòriques.
Sembla ser que el vi és la clau del que s’anomena la paradoxa francesa. La població francesa consumeix un 30% més de greixos que els americans i en canvi tenen un 40% menys d’atacs de  cor. Sembla que el consum de vi dels francesos és la clau d’aquestes xifres.
Els estudis realitzats han demostrat la capacitat protectora del vi davant de malalties com les cardiovasculars o el càncer, degut a un dels seus components el transresveratrol. Altres components com els tanins i els flavonoides  actuen com a antioxidants i ajuden a netejar les parets de les arteries.
Ara bé, hem de tenir en compte que tots aquests efectes benèfics del vi a la nostra salut, es produiran a través d’un consum moderat i responsable. Al contrari, un consum abusiu d’alcohol provocarà trastorns i malalties.
Quan parlem de consum moderat podríem parlar d’una a dues copes de vi diàries segons pes i sempre acompanyant els àpats.
El vi pot ser també, com en aquesta recepta, un bon ingredient per a l’elaboració de plats tan exquisits com les peres al vi, els consomés al xeres, el “coq au vin” , etc...

dimecres, 16 de gener del 2013

Coca de ceba, pinyons i nabius. La data de caducitat i la data de consum preferent.


La gent de la meva generació (els que ara som “cincuentones”) vam ser educats en la idea de que el menjar s’havia de menjar TOT i que no es podia llençar res, és per això que encara ara, tinc molt clar que el menjar no es pot desaprofitar i que no es pot llençar. És per això que tracto de gestionar el millor possible tot el que compro, cosa que de vegades no és fàcil perquè tinc poc temps.
Això és el que ha passat amb una làmina de pasta de full refrigerada que vaig comprar per fer uns aperitius nadalencs i que al final no vaig fer així és que he hagut de preparar aquesta coca de ceba just el dia abans de que caduqués. La coca ha quedat boníssima i la consciència tranquil·la.

Coca de ceba, pinyons i nabius

Ingredients:
Una làmina de pasta de full
3 cebes mitjanes
Uns pinyons
Uns nabius secs (també poden ser panses)
Una cullerada de sucre
Un rajolí de vinagre de Mòdena
Oli d’oliva verge extra
Sal

Preparació:
En una paella, sofregiu a foc baix les cebes tallades a trossos regulars.
Poseu una mica de sal i un rajolí de vinagre de Mòdena.
Quan la ceba ja estigui una mica transparent, afegiu el sucre, els pinyons i els nabius.
Deixeu coure a foc baix fins que la ceba comenci a enrossir-se però aneu amb compte de que no es cremi.
Estireu la pasta de full.
Punxeu-la perquè no pugi.
Poseu la pasta sobre una safata per anar al forn.
Repartiu la ceba, els pinyons i els nabius per sobre de la pasta de full.
Escalfeu el forn a 180 graus.
Introduïu la coca al forn  i deixeu-la coure aproximadament uns 15 minuts (mireu també les indicacions del fabricant sobre el temps de cocció de la pasta).
Serviu.

La data de caducitat i la data de consum preferent
 El divendres passat apareixia a El Periódico un extens article que em va cridar força l’atenció relacionat amb el tema que avui ens ocupa i titulat “Menjar a la brossa”, segons el qual entre un 30 i un 50% dels aliments que es produeixen al món van a parar a les escombraries i el que és encara pitjor, que les llars són les responsables de que el 58% dels aliments en bon estat es llencin.
Una manera d’evitar aquest malbaratament que és totalment insostenible i injust, crec jo, en els temps que corren, seria un doble etiquetatge i una conscienciació entre el que és la data de consum preferent i la data de caducitat.
Sembla ser, segons els experts, que la data de consum preferent indica fins quan es manté el gust, l’aroma, la textura i l’aspecte d’un producte en optimes condicions, mentre que la caducitat indica el moment en què l’aliment es pot deteriorar amb possibles riscos per a la salut.
L’article diferenciava molt bé la data de caducitat, amb la que cal ser més estricte per qüestions de seguretat, amb la data de consum preferent . Aquesta darrera no posa en qüestió la seguretat i la salubritat del producte, per tant, aquest pot ser perfectament consumible, tot i que sempre, és millor no superar les dates de consum preferent per tal de gaudir del producte en les millors condicions.

dimecres, 9 de gener del 2013

Arròs fregit amb olives i gambes. Tipus d’arròs.


.
Després de les festes nadalenques, dels àpats més elaborats, de les dosis una mica massa abundants de sucre, dels “extres” ...tornem als àpats senzills, fàcils i saludables de cada dia, com aquest arròs fàcil i ràpid de fer i també molt bo.

Arròs fregit amb olives i gambes





Ingredients
-1 tassa d’arròs per persona
-1 pebrot vermell
-1 pebrot verd
-1 carbassó
-1 ceba gran
-400 grams de gambes pelades
-un rajolí de salsa de soja
-un pot d’olives farcides d’anxova
-un gra d’all
-4 cullerades d’oli d’oliva verge extra
-sal
Preparació:
Bulliu l’arròs durant 10 / 12 minuts.
Escorreu l’arròs i deixeu-lo refredar.
Reserveu-lo
Talleu en quadrets petits els dos pebrots, el carbassó i la ceba
En un wok amb l’oli, sofregiu les verdures
Afegiu les gambes i sofregiu-les també lleugerament
Salpebreu
Reserveu les verdures i les gambes en un bol
En el mateix wok i amb l’oli que hagi quedat, sofregiu l’arròs amb compte de que no s’enganxi.
Afegiu la salsa de soja i deixeu coure un minut més sense parar de remenar.
Afegiu el sofregit de les verdures i de les gambes
Afegiu les olives farcides que haureu tallat prèviament per la meitat
Deixeu tot junt un o dos minuts més perquè els gustos es barregin i ja es pot servir

Tipus d’arròs
Ja hem parlat alguna vegada de les propietats nutritives de l’arròs que són moltes, sobre tot el  fet de ser una font important d’hidrats de carboni i per tant, font d’energia i a la vegada també el fet de ser un aliment baix en calories.
Però, actualment, quan anem al supermercat ens trobem amb una amplia gamma de tipus d’arròs i he pensat que seria interessant saber una mica més sobre aquests tipus diferents de l’aliment més consumit en el món.
L’arròs integral és el tipus d’arròs que conserva més nutrients i també el més ric en midó. Al conservar la closca té més vitamines del grup B i més fibra. Com a inconvenient podem dir que triga més temps a coure’s (entre 40 i 45 minuts).
L’arròs blanc que és el més consumit, com que no té closca té menys nutrients que l’integral. El podem trobar en dos tipus de gra: el llarg, que s’utilitza més per a les amanides i el curt.
L’arròs basmati, originari del nord de la India i el seu nom significa aromàtic, ja que el seu gust i el seu aroma són més intensos.
L’arròs salvatge és un tipus d’arròs més energètic ja que té una gran quantitat de midó i és ric en vitamina B i fosfor i es caracteritza pel seu color fosc, gairebé negre que el fa tan atractiu i exòtic.
Finalment podem parlar de l’arròs vaporitzat que no és un tipus diferent d’arròs sinó una tècnica de presentació i conservació. L’arros vaporitzat és l’arròs “que no es passa” i gracies a la tècnica de vaporització conserva i aporta més vitamines que altres arrossos.
Sigui d’una manera o d’una altra, el consum d’arròs ens aporta molts beneficis per a la nostra salut i no s’ha d’oblidar que és un dels pocs cereals apte per als celíacs perquè no conté gluten.