dijous, 31 de maig del 2012

Tallarines amb crema de mozzarella i tomàquets xerris. La pasta.


La pasta, elaborada amb blat i aigua, conté aproximadament un 75% d’hidrats de carboni, un 14% de proteïna, un 1% de greix i un 10% d’aigua i minerals. Una ració de pasta (100 grams) aporta unes 365 calories.
La pasta és  sobretot una excel·lent  font d’hidrats de carboni complexes d’absorció lenta que proporciona nivells estables de glucosa a la sang, això vol dir que la pasta ens proporciona energia.
La qualitat nutricional de la pasta augmenta a més amb tots els ingredients amb que l’ acompanyarem.
La pasta és un aliment adequat per a tothom, per totes les situacions i per totes les edats.
- Als nens, als adolescents, als esportistes, als estudiants els aportarà l’energia necessària.
- Adequada també per a la gent gran perquè és fàcil de digerir.
- Per a les persones que tenen sobrepès i volen aprimar-se, ja que el seu contingut en greixos és mínim i per contra sacia. La pasta no engreixa, tot dependrà de amb què l’acompanyem.
- Igualment és interessant per als diabètics, ja que els hidrats de carboni complexes afavoreixen el pas gradual de glucosa a la sang i manté els nivells estables.
- Per a les persones que tenen els nivells de colesterol elevat també és molt recomanable perquè estudis científics han demostrat que la pasta disminueix els nivells elevats de colesterol a la sang, a més d’afavorir el funcionament normal de la glàndula tiroides.
Per totes aquestes raons,  perquè és fàcil i ràpida de preparar i perquè permet una immensa varietat de preparacions, la pasta és un aliment fonamental a la nostra alimentació.
Només hi ha un grup de persones a les quals no es pot recomanar el seu consum i són els celíacs, és a dir, aquells que presenten una intolerància al gluten, però per aquest col·lectiu avui en dia la industria alimentària elabora pastes sense gluten d’una alta qualitat.

Tallarines amb crema de mozzarella i tomàquets xerris

Ingredients:
Per a 2 persones:
200 grams de tallarines o spaguettis
1 mozzarella
 tomàquets xerris
1 llauna d’anxoves amb oli d’oliva
1 grill d’all
Oli d’oliva
Sal
Pebre negre
Orenga
Preparació:
Talleu els tomàquets per la meitat.
Col·loqueu-los en un bol amb una mica d’oli, l’all picat, una mica de sal i de pebre negre.
Talleu la mozzarella a trossets i la meitat de l’aigua de la mozzarella i tritureu tot fins que quedi una crema.
Afegiu a la crema una mica de sal, una mica de pebre i una mica d’orenga.
Bulliu la pasta, escorreu-la i poseu-la en un bol amb una mica d’oli perquè no s’enganxi.
Serviu la pasta posant la crema de mozzarella per sobre i a continuació els tomàquets amanits i les anxoves.
Aquesta recepta és una adaptació meva a la recepta que apareix a la revista Cuina especial Primavera –Estiu anomenada Pappardelle amb crema de mozzarella i tomàquets petits.


dilluns, 21 de maig del 2012

Pollastre amb iogurt. Cuinar amb iogurt


Un dels aliments més nutritius i saludables que coneixem és el iogurt. Segons sembla el iogurt va sorgir a Mesopotàmia de manera accidental, ja que degut al clima molt calorós, la llet de cabra que era transportada, va fermentar.
Aquest “accident” va tenir com a resultat la creació d’un producte que te molts beneficis per l’organisme, com per exemple regular les funcions de l’aparell digestiu, equilibrar l’intestí, mantenir en bon estat la flora intestinal, reduir el colesterol i reforçar la resistència contra les malalties, entre molts altres.
Des del punt de vista nutritiu, el iogurt és un aliment molt complet. Conté proteïnes, minerals com el calci, el fòsfor, el magnesi, el zinc, el potassi, el iode i el ferro, àcid fòlic, hidrats de carboni, així com vitamines en especial vitamines A i B1,B2,B6 i B12 que contribueixen al bon funcionament del sistema nerviós.
Avui en dia existeixen moltes varietats de iogurt, depenent dels ingredients i de la manera d’elaborar-los, podem trobar iogurts líquids, cremosos, desnatats, amb fruites, amb cereals...
Normalment consumim el iogurt a l’hora de les postres o a l’esmorzar o al berenar però a més el iogurt pot ser un ingredient imprescindible a la cuina, a l’elaboració de moltes salses per acompanyar pastes ,amanides, verdures i carns, substituint altres salses o altres ingredients amb més greixos i més calories i d’aquesta manera, cuinar plats més saludables.
Què podem cuinar amb iogurt? La llista només s’acaba on s’acaba la nostra imaginació, però com a exemple podem dir que es pot preparar una salsa amb iogurt per acompanyar unes verdures bullides o per preparar pastissos salats, per preparar pollastre o conill a la cassola (com és el cas de la recepta que us presento), per farcir verdures com albergínies o carbassons, per fer gratinats al forn amb una mica de formatge, per preparar cremes de verdures....en tots aquest casos el iogurt substituiria altres salses o ingredients amb més greixos animals com maioneses, beixamels, nates, cremes de llet....
Pel que fa a les postres, el iogurt ens serveix també per alleugerir-los. Podem fer pans de pessics, cremes pastisseres, pastissos, gelats, copes de iogurt amb fruites...plats bons, lleugers i saludables.
Pollastre amb iogurt

Ingredients (per a 2 persones)
4 cuixes de pollastre
2 grills d’all
1 got de cervesa
1 iogurt natural desnatat
Sal, pebre i oli
Preparació:
Fregiu les cuixes de pollastre en una cassola amb una mica d’oli després de salar-les i empebrar-les.
Quan siguin una mica rossetes, traieu-les i reserveu-les.
En el mateix oli daureu els dos grills d’all sencers sense que es cremin, afegiu el got de cervesa i al cap de dos minuts afegiu el iogurt i barregeu tot a foc baix.
Afegiu el pollastre.
Deixeu coure amb la cassola tapada durant 25 minuts a foc baix.
Serviu ben calent.

dilluns, 14 de maig del 2012

Entrepà vegetal amb cruixent de pernil. Els entrepans, el “fast food” saludable.


Sovint diem: “ Menjarem qualsevol cosa, un entrepà”. L’entrepà acostuma a ser la solució quan no tenim temps de cuinar o de menjar o senzillament quan ens fa mandra cuinar.
Però l’entrepà pot ser més que una solució ràpida i poc elaborada, pot ser un àpat bo, complet, equilibrat, pràctic i saludable.
Normalment l’excés de calories i de greixos en un entrepà no ve donat pel pa, sinó pel que posem a dintre, per tant, haurem de prestar atenció als ingredients que posem dintre del pa. Amb tonyina, anxoves, pernil, gall dindi, formatge, vegetals...i molts altres ingredients, obtindrem uns bons entrepans que ens alimentaran i no ens faran engreixar més del compte, en canvi intentarem evitar un excés d’embotits amb alt contingut de greixos i de patés, així com les mantegues, margarines o maioneses, si estem preocupats pel nostre pes.
També és important triar un bon pa, consumir una quantitat raonable i sobretot, si optem per un pa de motlle o un pa industrial, cal que siguem conscients de que aquests pans contenen sovint  greixos.
Els entrepans poden doncs ser saludables i a més ofereixen  l’avantatge de la varietat, hi ha entrepans de molts tipus, des dels més clàssics als més originals, només cal adaptar els ingredients a les nostres necessitats alimentàries i als nostres gustos. Amb una mica d’imaginació i combinant bé els ingredients, convertirem un senzill entrepà en un àpat de luxe tant des del punt de vista gastronòmic com nutricional.
Finalment, cal recordar que els entrepans són una molt bona opció a l’hora de l’esmorzar i de berenar, davant de “la competència deslleial” de la pastisseria industrial.

Entrepà de vegetals amb cruixent de pernil


Ingredients (per a 2 persones):
2 panets
¼ de quilo de xampinyons
1 poma vermella
1 alvocat
Unes fulles d’enciam
50 grams de pernil del país
El suc de ½ llimona

Preparació:
Renteu bé els xampinyons i talleu-los a quarts.
Fregiu els xampinyons amb unes làmines d’all i oli d’oliva.
Talleu la poma i l’alvocat a làmines i deixeu-los en un bol amb suc de llimona per tal de que no s’oxidin.
Obriu els panets i comenceu a muntar l’entrepà.
Poseu una capa de xampinyons.
Sobre els xampinyons col·loqueu les làmines de poma i d’alvocat.
En una paella amb una gota d’oli, fregiu els talls de pernil fins que quedin cruixents.
Disposeu el pernil cruixent sobre les làmines de poma i d’alvocat.
Podeu sucar el pa amb tomàquet o acompanyar-lo d’una salsa lleugera de iogurt, segons els gustos de cadascú.
Espero que us agradi.
Amb aquesta recepta participo en el repte de la recepta del 15 dels Fogons de la Bordeta.
Gràcies Sandra i Xavier per organitzar aquests reptes tan divertits!


dimarts, 8 de maig del 2012

Llenties hindús. La recepta viatgera. La cuina hindú.

M’ha agradat molt la iniciativa del blog de cuina “El taller de cuina” d’elaborar una recepta viatgera per celebrar el seu segon aniversari.(Moltes felicitats)
Segur que deu ser perquè la cuina i els viatges són dues de les meves principals afeccions.
Després de molt pensar, he decidit presentar una recepta hindú:  Llenties hindús.        
A l’estiu de 2010 vam viatjar al Rajhastan (nord de l’ Índia) en un viatge “per lliure”, que és realment com es coneix una mica un país.

Al Rajasthan vam tenir ocasió de provar, no només la cuina dels restaurants i dels hotels, sinó que també vam degustar la cuina casolana, ja que vam anar a sopar a casa de l’Abhisek a Jaipur i a casa del Karan i del Golu al poblet d’ Hudeel.
La cuina del Rajasthan és bàsicament vegetariana (verdures i llegums), però el que més la caracteritza és la gran utilització que és fa de les espècies, com per exemple, el comí, el gingebre, el coriandre, el cardamom, el safrà, la canyella, el clau...així com d’espècies més picants com els xilis, els bitxos i els pebres (sovint massa picant per el nostre paladar occidental).
El menjar es pren acompanyat, o bé d’arròs, o bé de diferents tipus de pa hindú com el roti, el xapati o el naan. El roti és un pa molt curiós perquè es cou en una paella. Jo mateixa vaig tenir l’ocasió d’elaborar aquest pa a la cuina del Karan.
Els productes làctics també són presents a la cuina hindú, sobretot a les postres.
Quant a la carn, es consumeix bàsicament pollastre i una mica de porc ( excepte els musulmans, es clar).
A les zones costeres de l’ Índia, probablement es deu consumir també peix i marisc, però al Rajasthan no és gens habitual.
L’ Índia em va agradar moltíssim i vaig tenir la sensació que era una explosió de colors, sensacions, experiències, contrastos, emocions, contradiccions....de la mateixa manera que la cuina hindú em va semblar també una explosió de sabors, colors i olors diferents però que no poden deixar a ningú indiferent.
He triat la recepta de les llenties que la dona de l’Abhisek ens va preparar  quan vam anar a casa seva a sopar, però reduint el grau de picant considerablement.

Llenties hindús     दाल




Ingredients:
500 grams de llenties cuites
2 tomàquets de pera ben madurs
2 cebes mitjanes
1 pebrot verd petit ( pot ser un pebrot picant, si us agrada molt el picant)
2 grills d’all
1 fulla de llorer
1 cullerada sopera de garam masala (barreja d’espècies que més endavant explico com fer)
El suc de mitja llimona.

Preparació:
Talleu la ceba i els grills d’all ben petits.
Sofregiu en una paella amb oli d’oliva.
Quan la ceba comenci a ser transparent, afegiu els tomàquets pelats i tallats i el pebrot tallat també petit i la fulla de llorer.
Deixeu coure a foc lent durant aproximadament 20 minuts.
Afegiu les llenties cuites, el garam masala o barreja d’espècies i cobriu tot d’aigua o millor amb el suc d’haver cuit les llenties.
Deixeu coure sense tapar durant aproximadament 20 minuts més a foc ben lent.
Apagueu el foc i afegiu el suc de mitja llimona.
Es pot acompanyar d’un arròs blanc.
 El garam masala:
El garam masala és una barreja d’espècies que podem comprar en qualsevol botiga de productes indis, però també podem preparar-la nosaltres mateixos amb els següents ingredients:
1 culleradeta de ,1 de llavors de coriandre, 1 de llavors de cardamom, ½ culleradeta de xili en pols, ½ barreta de canyella, 3 claus, una mica de pebre negre. Torreu les espècies en  una paella fins que agafin una mica de color i després les haureu de moldre en un molinet de cafè.
Molt important:
Comproveu que el grau de picant sigui exactament el que vosaltres desitgeu, val més afegir menys espècies, provar i rectificar, que no que sigui tan picant que no ho puguem menjar.


.

dimarts, 1 de maig del 2012

Coca de bacallà amb ceba escalivada i romesco. L’enciam ajuda a dormir i sacia l’estómac.


L’enciam és un aliment que aporta molt poques calories, té un gran percentatge d’aigua (entre el 90 al 95%), vitamines A i C, minerals, com el potassi i el magnesi i fibra.
A part, l’enciam té propietats anestèsiques i afavoreix el son, per això es molt recomanable menjar per sopar un bon plat d’enciam. Està especialment indicada per menjar com a entrant  o acompanyament en dietes per perdre pes, perquè dona sensació de sacietat i aporta poques calories i si a més la prenem a la nit ens ajudarà  a dormir.
És convenient escollir producte de temporada perquè serà més nutritiva, gustosa i barata que la que es cultiva en hivernacles.
Quan tallem l’enciam s’oxida més ràpidament perquè hi ha més superfície en contacte amb l’oxigen i per tant, l’oxidació de les vitamines serà més gran. Es tracta doncs, de tallar l’enciam just abans de consumir-la.
També hem de tenir en compte que s’ha de rentar bé abans de consumir-la per eliminar bé els insectes i restes de pesticides que pugi haver
.
Coca de bacallà amb ceba escalivada i romesco


 Ingredients:
1 full de 500 grams de pasta de full preparada.
½ quilo de cebes escalivades.
200 grams de escarola i rúcula.   
200 grams de bacallà esqueixat.
100 grams de bacallà fumat.
250 grams de romesco.
Un grapat d’avellanes.

Preparació:
Escaliveu les cebes al forn.
Deixeu-les refredar, peleu-les i talleu-les.
Estireu la pasta de full.
Talleu-la en rectangles.
Punxeu la pasta excepte la part exterior.
Poseu a coure la pasta al forn amb un pes al damunt per tal de que la pasta no pugi per la part central. Aquest pes poden ser uns cigrons crus.
Quan veieu que la pasta està cuita, traieu-la del forn i deixeu-la refredar.
Munteu el plat posant els talls de ceba escalivada sobre la pasta de full cuita, a continuació el bacallà esqueixat i el bacallà fumat tallats a trossets petits i l’escarola i la rúcula.
Afegiu 3 o 4 avellanes en cada rectangle de pasta.
Amaniu amb el romesco una mica diluït amb aigua.
Aquest plat és una recepta del cuiner Pep Nogué que va ensenyar a fer en un taller de cuina dedicat al bacallà.