dimecres, 26 de setembre del 2012

Macarrons amb olives, anxoves, tàperes i tomàquets. La pasta, millor al “dente”.



Des del blog Memòries d’una Cuinera ens inviten aquest mes a fer una recepta de macarrons. Els macarrons és un tipus de pasta que es pot  preparar de moltes maneres i l’èxit està gairebé garantit.
Jo he decidit fer una preparació molt mediterrània, amb olives, anxoves, tàperes i tomàquets i no n’ha quedat ni un als plats.

Macarrons amb olives, anxoves, tàperes i tomàquets


Ingredients (per a 4 persones)
400 grams de macarrons
1 llauna d’anxoves
4 tomàquets madurs
1 llauna d’olives farcides d’anxova
2 cullerades de tàperes
2 dents d’all
Orenga
Oli d’oliva verge extra
Pebre negre i sal

Preparació:
En una paella amb una mica d’oli, sofregiu a foc lent els alls tallats a rodanxes.
Quan els alls agafin una mica de color, afegiu les anxoves tallades a trossos petits i remeneu fins que es desfasin.
Afegiu les olives tallades per la meitat, les tàperes i els tomàquets pelats i tallats a daus petits.
Deixeu coure durant uns minuts.
Abans d’apagar el foc, salpebreu i afegiu una mica d’orenga.
A banda, bulliu la pasta amb abundant aigua, durant els minuts que s’indiqui en el paquet.
Escorregueu la pasta.
Poseu-la al plat i condimenteu-la amb la salsa.

La pasta, millor al dente.
La pasta “al dente” és la pasta que està cuita per fora però que el seu interior conserva un puntet de  crua, és una mica dura quan la mosseguem.
Des del punt de vista nutritiu, podem dir que la pasta al “dente” és millor que la pasta més cuita.
La pasta és un carbohidrat d’absorció lenta, però depenent de la cocció, aquests carbohidrats s’aprofitaran millor o pitjor. La pasta “al dente” té un índex glucèmic inferior al de la pasta molt cuita, això fa que la pasta “al dente” trigui més a digerir-se i per tant, l’energia que proporciona al nostre organisme triga més en consumir-se. Per tot això, els esportistes o les persones que han de realitzar activitats físiques de llarga durada, han de consumir la pasta “al dente”.
També per a les persones que volen controlar el seu pes, és millor menjar la pasta “al dente” perquè com que els carbohidrats que conté la pasta trigaran més estona a consumir-se, la sensació de gana trigarà més a aparèixer, és a dir la pasta “al dente” té un efecte més saciant.
Per tot això, podem dir que la pasta, millor al “dente”. 

divendres, 14 de setembre del 2012

Llaminera de porc amb salsa de cervesa negra.





Llaminera de porc amb salsa de cervesa negra.
Ingredients:
1 llaminera de porc tallada a rodanxes
3 o 4 cebes grans tallades a làmines fines
1 cullerada de sucre
1 branca de canyella
1 llauna de cervesa negra
Sal, pebre i oli

Preparació
Talleu les cebes a làmines ben fines i salpebreu-les.
Sofregiu les cebes a foc lent amb una branca de canyella i el sucre.
Quan la ceba estigui cuita, afegiu mitja llauna de cervesa a poc a poc i continueu la cocció fins que la cervesa es vagi reduint.
Salpebreu les rodanxes de llaminera, passeu-les per farina i fregiu-les
Un cop fregides, afegiu les rodanxes de llaminera al sofregit de ceba, afegiu la resta de la cervesa i deixeu coure uns minuts.
Es pot acompanyar el plat d’unes patates fregides o al vapor.
Amb aquesta recepta participo en el concurs del primer dia Cuina que tindrà lloc el proper dia 22 de setembre organitzat per la revista CUINA .





dijous, 6 de setembre del 2012

La cuina de Costa Rica. Gallopinto



Aquest any hem pogut, també, aprofitar les vacances d’estiu per fer un viatge. Viatjar ens agrada molt. 






Hem anat a Costa Rica ens ho hem passat molt bé i a part de conèixer llocs tan interessants com el Volcà Arenal o els canals de Tortuguero, fer trekkings per la selva, veure un munt d’animals com iguanes, tortugues o monos, banyar-nos en aigües del Carib, fer un munt de fotos i moltes altres coses més, també hem aprofitat per degustar els seus plats típics.

Costa Rica posseeix una bona i variada gastronomia. 







Els àpats estan compostos principalment per arròs, fesols, vegetals i carns, en especial pollastre i vedella. A les zones costeres també es pot degustar plats preparats a base de peix fresc. També cal destacar la gran quantitat de fresques i saboroses fruites tropicals.




 Entre tots els plats típics el que més ens ha cridat l’atenció és el gallopinto. Un plat que, normalment a Costa Rica, es pren com a esmorzar. El gallopinto es prepara amb arròs, fesols vermells o negres (frijoles), ceba, all i pebrot i que normalment es serveix acompanyat d’ous fregits o remenats.


 Des del punt de vista nutricional és un àpat saludable i molt complet i que aporta l’energia suficient per afrontar les activitats del dia i que proporciona una proteïna de molt bona qualitat.




Com sempre que faig un viatge, m’agrada aprendre nous plats i elaborar-los després a casa i aquest any el gallopinto ha estat el plat triat, tot i que jo l’he fet per dinar acompanyat d’una amanida verda i d’una macedònia de plàtan i pinya com a postres, perquè fos un veritable àpat de Costa Rica.











Gallo pinto

Ingredients ( per a 2 persones)
1 tassa d’arròs bullit
1 tassa de fesols vermells o negres (frijoles)
3 cullerades de pebrot vermell picat
3 cullerades de ceba picada
2 cullerades de coriandre picat
Oli d’oliva (originàriament s’utilitza margarina però jo l’he substituït per oli d’oliva)
Preparació:
Sofregiu la ceba, el pebrot i el coriandre amb una mica d’oli.
Afegiu l’arròs i sofregiu una mica perquè es barregin tots els gustos.
Afegiu els fesols (frijoles).
Deixeu reposar tapat uns minuts.
Serviu immediatament... i pura vida!!!!