dimecres, 17 de maig del 2017

Amanida de faves a la menta

En aquesta primavera que sembla més un estiu per les altes temperatures, avui toca una amanida primaveral. Primaveral per partida doble, perquè és una amanida i perquè a més és una amanida de faves.
En el meu hort urbà hem tingut aquest any una petita collita de faves, però ara ja no en queden així que he hagut d’anar al mercat, el que sí que és de l’hort urbà és la menta. Un menta fàcil de cuidar i en canvi molt útil a la cuina.
Amanida de faves a la menta

Ingredients (per a 4 persones):
Un quilo i mig de faves
Enciam
Fulles de menta
Una cullerada de mostassa antiga
Tomàquets “cherries”
Pernil
Oli, vinagre i sal

Preparació:
Poseu a bullir  una olla amb  força aigua i una mica de sal.
Quan arrenqui el bull tireu-hi les faves i feu- les coure uns minuts. Les faves han de quedar una mica grenyals ( que els hi falti encara un punt de cocció).
Quan traieu les faves del foc, poseu-les en un bol amb aigua i gel per tallar la cocció i que conservin el color.
Escorreu les faves.
Prepareu la vinagreta posant en el got de la batedora la mostassa,  unes fulles de menta ( la meitat ) , unes gotes de vinagre, sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra.
En un bol barregeu les faves, l’enciam, l’altre meitat de la menta talladeta petita i els tomàquets cherries ( que poden estar tallats o no).
Aboqueu  la vinagreta per sobre de les faves.
Decoreu amb un encenalls de pernil ibèric.

Només quatre coses sobre...la menta
-És una planta molt popular que s’utilitza com herba aromàtica a la cuina i també s’utilitza en infusions per tal d’aprofitar les seves propietats curatives.
-Algunes de les propietats de la menta són que: afavoreix les digestions pesades, millora les molèsties intestinals, actua com analgèsic en petits mals de cap, té propietats antioxidants i antiinflamatòries, redueix el cansament i és estimulant, és un bon remei per tal de combatre el mal alè, ajuda a combatre els símptomes dels refredats... Hem fet només una petita llista però que podríem encara allargar més.
-La menta és una planta fàcil de cultivar a casa. En un jardí, en una terrassa o simplement en una torreta al balcó, podem tenir menta ja que és fàcil de cultivar. S’adapta a tot tipus de terra, no necessita massa sol i només s’ha de regar regularment, però s’ha d’anar en compte que no quedi aigua entollada a la terra.

-Fora d’aquests usos a la cuina o com a element terapèutic, les fulles de menta són molt útils a casa com a remei per evitar que les antipàtiques formigues entrin a casa. 

dimecres, 3 de maig del 2017

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i gambes)

M’agraden molt els plats on es combinen la carn i el peix, ja sigui amb pollastre, costella, conill o amb mandonguilles, per part de la carn, i amb sèpia, escamarlans, gambes o cloïsses, per part del peix.
Aquesta vegada la combinació és ben senzilla, només pollastre, sèpia i gambes, però ja veiem que el plat permet altres ingredients.
En aquest cas he utilitzat conyac i brou de peix, però com el plat és molt versàtil es podria haver substituït el conyac per vi blanc o el brou de peix per un altre tipus de brou o fins i tot per aigua.
Ja veiem doncs que és un plat que permet moltes variacions en funció del que tinguem a casa i dels nostres gustos o preferències, però el que no deixo mai  de fer és afegir a la picada una culleradeta de pebre vermell picant que li dona un color, un aroma i un gust molt particular.

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i  gambes)



Ingredients per a 4 persones:

 2 cuixetes de pollastre per persona
2 o 3 gambes grosses per persona
Una sèpia
Una ceba
2 grills d’all
2 tomàquets madurs
Una copa de conyac
½ litre de brou de peix (Aneto, com sempre)
Oli d’oliva verge extra
Sal

Ingredients per a  la picada:

2 o 3 bastonets de pa
Un grapat d’ametlles torrades
2  grills d’all
Una culleradeta de pebre vermell picant

Preparació:

-Fregiu les gambes i reserveu-les.
-Fregiu la sèpia neta i tallada a daus i reserveu-la.
-Fregiu les cuixes de pollastre en el mateix oli i reserveu-les
-A la mateixa cassola i si cal afegiu més oli, fregiu la ceba i l’all picats.
-Quan la ceba sigui transparent, afegiu el tomàquet ratllat i fregiu fins que estigui fet.
-Prepareu la picada amb els bastonets de pa, les ametlles, l’all i la cullerada de pebre vermell. Es pot fer la picada amb el morter o amb la picadora elèctrica.
-Afegiu la picada a la cassola on hem fet el sofregit i afegiu també el conyac, la sèpia i el pollastre.
-Deixeu coure un parell de minuts per tal de que l’alcohol s’evapori.
-Afegiu el brou i deixeu coure durant uns 30 minuts, però haureu de controlar que el brou no s’evapori i si cal haureu d’afegir-ne una mica més.
-Passat els 30 minuts, proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.
-Afegiu les gambes i deixeu coure 5 minuts més.
-Ja podeu servir-lo però si el prepareu d’un dia per l’altre encara serà més bo.

Només quatre coses sobre...el pebre vermell

-El pebre vermell és el pebrot vermell (Capsicum Anuum) prèviament deixat assecar i mòlt.
-Hi ha tres varietats de pebre vermell: el dolç, l’agredolç i el picant. L’element responsable del gust picant és la capsaicina que està present només en el pebrot picant i no en el dolç.
-Aquest condiment va arribar a Europa a través d’Espanya ja que Cristòfol Colon el va portar dels seus viatges per Amèrica i es va estendre ràpidament el seu cultiu i el seu consum, arribant a ser molt utilitzat en alguns països com per exemple Hongria on s’anomena paprika i és l’ingredient principal del seu plat més típic com és el goulash
-Actualment l’Índia i la Xina són el exportadors més importants d’aquesta espècie i tot i que originàriament és de color vermell (d’aquí el seu nom) amb les millores genètiques avui en dia s’obtenen varietats de color taronja, groc i blanquinós.