dimecres, 2 d’agost del 2017

Vacances


Farem una pausa per recarregar piles, relaxar-nos, viatjar i aprendre moltes coses i us desitgem a tots que tant si esteu de vacances com si no, gaudiu d’un bon estiu i que sigueu molt feliços.

Fins aviat!

dijous, 20 de juliol del 2017

Pizza de verdures i tonyina

Potser estem a punt de marxar de vacances i volem fer una mica de “neteja” de coses que tinguem per la nevera, principalment de verdures.
 I si féssim una pizza?
Si a més de les verdures, tenim una mica de farina, sal i oli per fer la pasta i a més d’una llauna de tonyina per posar per sobre, podem fer un bon sopar a base de pizza, i de passada deixar la nevera ben neta de verduretes que van quedant.

Pizza de verdures i tonyina


Ingredients: (per la pasta)
300 grams de farina
150 ml d’aigua freda
2 cullerades d’oli
Una mica de sal

Ingredients: (per la pizza)
4 cullerades grans de tomàquet fregit
Formatge tipus mozzarella ( jo no tenia mozarella i he posat Havarti, tot i que no és el mateix)
Una ceba gran
Un pebrot groc
Un carbassó ( es poden utilitzar les verdures que tingueu)
Unes taperes
Una llauna de tonyina en oli d’oliva

Preparació:
Comenceu per preparar la massa de la pizza.
Barregeu la sal i la farina en un bol.
Afegiu l’oli i remeneu una mica.
Afegiu l’aigua a poc a poc i aneu amassant amb les mans durant 5 minuts fins que la pasta no s’enganxi als dits.
Formeu una bola i deixeu-la reposar mentre talleu i prepareu la resta d’ingredients.
Poseu el forn en marxa a 250º C, escalfor a dalt i a baix.
Sobre la safata del forn, poseu un paper de forn i esteneu la massa fins a deixar-la ben fina amb l’ajut d’un corró. Si voleu donar-li forma rodona, feu-lo amb l’ajut d’un plat o safata rodons.
Sobre la pasta poseu el tomàquet fregit ben repartit i el formatge.
Poseu també la ceba, el pebrot i el carbassó tallats.
Finalment, poseu la tonyina, una mica d’orenga i un raig d’oli.
Baixeu la temperatura del forn a 220ºC.
Introduïu la pizza en el forn calent i deixeu coure entre 10 i 15 minuts, depenent del forn i del grau de cocció que vulgueu obtenir
De seguida que tragueu la pizza del forn, afegiu un grapat de tàperes i just abans de menjar-la, podeu afegir una mica d’oli picant i una mica més d’orenga ( si us agrada)
Serviu-la ben calenta

Només 4 coses sobre...la pizza
-La pizza és segurament el plat més popular en tot el món. Originaria d’Itàlia s’ha estès per tot el món segurament gracies a la facilitat de la seva preparació, la seva versatilitat i la comoditat en el seu consum. Es calcula que el 20% dels restaurants mundials són pizzeries.
-A l’antiga Grècia ja es consumia un plat semblant a la pizza. Es deia “plakous” i era un pa pla on es posava per sobre, herbes, ceba, all i formatge. Després del descobriment d’Amèrica va arribar a Itàlia i a tot el món, un dels ingredients principals de la pizza: el tomàquet.
-Tot i que a vegades es pot associar la pizza amb el fast food i amb el menjar escombraria, alguns científics asseguren que la pizza és una menjar molt saludable i que disminueix el risc de contraure càncer, degut principalment al licopè, un antioxidant present en els tomàquets i que és el causant del color vermell intens d’aquest fruit.
-Una de les pizzes més populars és la Margarita. El seu origen es situa al 1889, quan un famós cuiner italià: Raffaelle Esposito, va crear aquesta pizza en honor a la reina Margarita de Savoia . Els ingredients que va utilitzar aquest chef van ser mozzarella (color blanc) tomàquet (color vermell) i alfàbrega ( color verd) i d’aquesta manera simbolitzava la bandera tricolor italiana.


dimecres, 28 de juny del 2017

Recepta finalista al concurs de cuina Bonpreu Esclat

Una de les receptes que vaig presentar al 18è Concurs de cuina dels supermercats  Bonpreu Esclat ha estat una de les finalistes de la categoria recepta saludable més votada pel públic.
La meva recepta és Arròs amb bacallà i verdures. Podeu veure la recepta i us agrada podeu votar per ella. Per votar, cliqueu aquí.

Teniu temps per votar només fins el 30 de juny a les 12 del migdia i podeu guanyar bons premis només pel fet de votar: subscripcions a les revistes CuinaDescobrir Sàpiens; vaixelles del Born 1714; guies dels millors 100 restaurants de Catalunya; col·leccions de llibres Tota la cuina catalana de la A a la Z; àpats en restaurants; experiències gastronòmiques y de turisme de proximitat; ¡i molts altres premis!

Bona sort i moltes gracies.

dilluns, 19 de juny del 2017

Musclos al vapor amb mango i alvocat

Amb aquestes calors fa molta mandra entrar a la cuina i fer àpats elaborats i complicats, que en altres èpoques de l’any, ens encanta i ens relaxa cuinar. Ara, però, busquem plats ràpids i que puguem tenir llestos en un tres i no res.

Musclos al vapor amb mango i alvocat


Ingredients ( 2 persones):
Un quilo de musclos
2 alvocats petits
½ mango
½ ceba tendra
Julivert
Oli d’oliva
Vinagre

Preparació:
Netegeu els musclos.
Poseu-los a coure en una cassola plana amb un raig d’aigua.
Tapeu la cassola.
Quan els musclos es vagin obrint, traieu-los de la cassola.
Traieu una de les closques de cada musclo.
Talleu petits l’alvocat, el mango, la ceba tendre i el julivert.
Amaniu els quatre ingredients (alvocat, mango, ceba i julivert) amb oli i vinagre de Mòdena.
Barregeu bé.
Disposeu els musclos en un plat i poseu per sobre el preparat que hem fet amb l’alvocat, el mango, la ceba i el julivert més l’oli i el vinagre per sobre els musclos i serviu-los.
Es pot substituir el vinagre de Mòdena per llimona o llima.

Només 4 coses sobre...el mango
Plàtans, pinyes, mangos...són fruites tropicals molt populars a casa nostra i avui anem a conèixer una mica més d’aquesta deliciosa i saludable fruita.
-El mango és originari de la Índia i amb aquesta fruita es prepara en aquest país una beguda que s’anomena Aam Ka Panna i serveix per combatre la calor.
-El mango és també molt beneficiós per la bona salut de les dents. La raó principal és el seu alt contingut en vitamina C. Només amb un mango al dia tindríem la dosi recomanada pels nutricionistes.
-El mango és també ric en beta carotè, un element que té la capacitat de convertir-se en vitamina A. Aquesta vitamina té la propietat de prevenir l’aparició del càncer gracies a les seves propietats antioxidants.
-Per saber si un mango està madur, haurem de comprovar que sigui lleugerament tou i que faci bona olor. En canvi el color de la pell no ens indica el grau de maduració, sinó que aquest color depèn de la varietat de mango. El color de la polpa sí que indica el grau de maduració, d’aquesta manera hem de saber que el mango madur ha de tenir la polpa de color taronja.


dijous, 1 de juny del 2017

Estofat de sèpia amb patates i pèsols

M’agraden molt els estofats i a més cal dir que és una de les maneres més saludables i més saboroses de cuinar els aliments. Com que els aliments es cuinen en el seu propi suc, el seu gust augmenta i s’evita la utilització de grans quantitats de greixos.
Es per això que per avui he triat fer un estofat. Però en aquesta ocasió no s’ha tractat del típic estofat de vedella( també molt bo ) sinó de sèpia.
.
Estofat de sèpia amb patates i pèsols


Ingredients ( 4 persones):
2 sèpies grans
4 patates mitjanes
250 grams de pèsols
3 o 4 tomàquets petits
2 cebes
3 o 4 grills d’alls
Un gotet de vi blanc
Llorer
Sal
Pebre negre i pebre vermell

Preparació:
Netegeu la sèpia i talleu-la a quadres.
Peleu i talleu les cebes i els alls.
Peleu els tomàquets i talleu-los a trossets.
Peleu les patates i talleu-les a quadrets.
En una cassola, sofregiu la sèpia en una mica d’oli.
Quan la sèpia estigui una mica rosseta, reserveu-la.
 A la cassola, afegiu una mica més d’oli i sofregiu els alls i la ceba.
Quan la ceba sigui transparent, afegiu el tomàquet i continueu sofregint uns minuts més.
Afegiu la sèpia i sofregiu uns minuts més.
Afegiu les patates, el llorer, el pebre negre, el vermell i el vi a la cassola i aboqueu aigua o brou de peix fins que quedin tots els ingredients coberts.
Afegiu una mica de sal.
Deixeu coure a foc lent durant 20 o 25 minuts
Afegiu els pèsols i deixeu coure uns minuts més fins que estiguin cuits.
Proveu la sal i rectifiqueu si s’escau.
Com tots els estofats serà més bo d’un dia per l’altre, així és que millor si ho prepareu el dia abans de consumir-lo i només caldrà escalfar-lo i a punt per gaudir d’un bon i saludable estofat.

Només 4 coses sobre....com menjar més saludable
Segur que un dels objectius de molts de nosaltres és menjar més saludable. Actualment tots estem ben conscienciats de la importància de menjar sa.
 Avui pensarem en 4 idees fàcils i senzilles però que ens ajudaran a que la nostra dieta sigui més equilibrada i saludable.
-Retirar el greix que es veu. Principalment a les carns, si retirem el greix visible estarem reduint de manera important les calories, el colesterol i els greixos.
-Reduir els fregits. Si canviem els fregits per altres maneres de preparar els aliments més saludables i menys calòriques, com el forn, el vapor, el papillote o la planxa, incorporarem menys calories a la nostra dieta i conservarem millor els nutrients dels aliments.
-Menjar menys carn i més peix. El peix aporta tantes proteïnes com la carn, i per contra moltes menys calories i greixos que la carn.
-Augmentar la quantitat de fibra. Es tracta d’afegir més llavors, llegums i vegetals a la nostra dieta. Són molts els beneficis de la fibra, però entre els més importants, destacarem la sensació de sacietat, la bona conservació de la flora intestinal, la prevenció de malalties tan importants com el càncer de colon...



dimecres, 17 de maig del 2017

Amanida de faves a la menta

En aquesta primavera que sembla més un estiu per les altes temperatures, avui toca una amanida primaveral. Primaveral per partida doble, perquè és una amanida i perquè a més és una amanida de faves.
En el meu hort urbà hem tingut aquest any una petita collita de faves, però ara ja no en queden així que he hagut d’anar al mercat, el que sí que és de l’hort urbà és la menta. Un menta fàcil de cuidar i en canvi molt útil a la cuina.
Amanida de faves a la menta

Ingredients (per a 4 persones):
Un quilo i mig de faves
Enciam
Fulles de menta
Una cullerada de mostassa antiga
Tomàquets “cherries”
Pernil
Oli, vinagre i sal

Preparació:
Poseu a bullir  una olla amb  força aigua i una mica de sal.
Quan arrenqui el bull tireu-hi les faves i feu- les coure uns minuts. Les faves han de quedar una mica grenyals ( que els hi falti encara un punt de cocció).
Quan traieu les faves del foc, poseu-les en un bol amb aigua i gel per tallar la cocció i que conservin el color.
Escorreu les faves.
Prepareu la vinagreta posant en el got de la batedora la mostassa,  unes fulles de menta ( la meitat ) , unes gotes de vinagre, sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra.
En un bol barregeu les faves, l’enciam, l’altre meitat de la menta talladeta petita i els tomàquets cherries ( que poden estar tallats o no).
Aboqueu  la vinagreta per sobre de les faves.
Decoreu amb un encenalls de pernil ibèric.

Només quatre coses sobre...la menta
-És una planta molt popular que s’utilitza com herba aromàtica a la cuina i també s’utilitza en infusions per tal d’aprofitar les seves propietats curatives.
-Algunes de les propietats de la menta són que: afavoreix les digestions pesades, millora les molèsties intestinals, actua com analgèsic en petits mals de cap, té propietats antioxidants i antiinflamatòries, redueix el cansament i és estimulant, és un bon remei per tal de combatre el mal alè, ajuda a combatre els símptomes dels refredats... Hem fet només una petita llista però que podríem encara allargar més.
-La menta és una planta fàcil de cultivar a casa. En un jardí, en una terrassa o simplement en una torreta al balcó, podem tenir menta ja que és fàcil de cultivar. S’adapta a tot tipus de terra, no necessita massa sol i només s’ha de regar regularment, però s’ha d’anar en compte que no quedi aigua entollada a la terra.

-Fora d’aquests usos a la cuina o com a element terapèutic, les fulles de menta són molt útils a casa com a remei per evitar que les antipàtiques formigues entrin a casa. 

dimecres, 3 de maig del 2017

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i gambes)

M’agraden molt els plats on es combinen la carn i el peix, ja sigui amb pollastre, costella, conill o amb mandonguilles, per part de la carn, i amb sèpia, escamarlans, gambes o cloïsses, per part del peix.
Aquesta vegada la combinació és ben senzilla, només pollastre, sèpia i gambes, però ja veiem que el plat permet altres ingredients.
En aquest cas he utilitzat conyac i brou de peix, però com el plat és molt versàtil es podria haver substituït el conyac per vi blanc o el brou de peix per un altre tipus de brou o fins i tot per aigua.
Ja veiem doncs que és un plat que permet moltes variacions en funció del que tinguem a casa i dels nostres gustos o preferències, però el que no deixo mai  de fer és afegir a la picada una culleradeta de pebre vermell picant que li dona un color, un aroma i un gust molt particular.

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i  gambes)



Ingredients per a 4 persones:

 2 cuixetes de pollastre per persona
2 o 3 gambes grosses per persona
Una sèpia
Una ceba
2 grills d’all
2 tomàquets madurs
Una copa de conyac
½ litre de brou de peix (Aneto, com sempre)
Oli d’oliva verge extra
Sal

Ingredients per a  la picada:

2 o 3 bastonets de pa
Un grapat d’ametlles torrades
2  grills d’all
Una culleradeta de pebre vermell picant

Preparació:

-Fregiu les gambes i reserveu-les.
-Fregiu la sèpia neta i tallada a daus i reserveu-la.
-Fregiu les cuixes de pollastre en el mateix oli i reserveu-les
-A la mateixa cassola i si cal afegiu més oli, fregiu la ceba i l’all picats.
-Quan la ceba sigui transparent, afegiu el tomàquet ratllat i fregiu fins que estigui fet.
-Prepareu la picada amb els bastonets de pa, les ametlles, l’all i la cullerada de pebre vermell. Es pot fer la picada amb el morter o amb la picadora elèctrica.
-Afegiu la picada a la cassola on hem fet el sofregit i afegiu també el conyac, la sèpia i el pollastre.
-Deixeu coure un parell de minuts per tal de que l’alcohol s’evapori.
-Afegiu el brou i deixeu coure durant uns 30 minuts, però haureu de controlar que el brou no s’evapori i si cal haureu d’afegir-ne una mica més.
-Passat els 30 minuts, proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.
-Afegiu les gambes i deixeu coure 5 minuts més.
-Ja podeu servir-lo però si el prepareu d’un dia per l’altre encara serà més bo.

Només quatre coses sobre...el pebre vermell

-El pebre vermell és el pebrot vermell (Capsicum Anuum) prèviament deixat assecar i mòlt.
-Hi ha tres varietats de pebre vermell: el dolç, l’agredolç i el picant. L’element responsable del gust picant és la capsaicina que està present només en el pebrot picant i no en el dolç.
-Aquest condiment va arribar a Europa a través d’Espanya ja que Cristòfol Colon el va portar dels seus viatges per Amèrica i es va estendre ràpidament el seu cultiu i el seu consum, arribant a ser molt utilitzat en alguns països com per exemple Hongria on s’anomena paprika i és l’ingredient principal del seu plat més típic com és el goulash
-Actualment l’Índia i la Xina són el exportadors més importants d’aquesta espècie i tot i que originàriament és de color vermell (d’aquí el seu nom) amb les millores genètiques avui en dia s’obtenen varietats de color taronja, groc i blanquinós.


dijous, 20 d’abril del 2017

Galtes de porc rostides al forn

Avui toca també fer una recepta del llibre Las mejores recetas de mi madre d’en Joan Roca per tal de participar en el Proyecto Roca.

La recepta triada en aquesta ocasió ha estat Galtes de porc rostides al forn. Un plat molt saborós i també molt assequible. I a part en el forn és fàcil i comode de fer, és a dir que tot són avantatges en aquesta preparació.

No deixeu de veure també les altres participacions de les meves companyes del "Proyecto Roca":


Galtes de porc rostides al forn



Ingredients ( per a 4 persones):
4 galtes de porc
2 cebes
3 grills d’all
2 tomàquets madurs
Una branca de farigola
2 fulles de llorer
Sal
Pebre negre
Oli d’oliva verge extra
½ gotet de vi ranci

Preparació:
Salpebreu les galtes i col·loqueu-les en una safata per anar al forn amb un bon raig d’oli.
Poseu-les a coure dins del forn calent a una temperatura de 180º C fins que comencin a agafar color.

Quan les galtes ja estiguin una mica enrossides, afegiu a la safata les cebes tallades en juliana i els alls tallats per la meitat.

Quan la ceba comenci a ser transparent, afegiu els tomàquets tallats en quarts, la farigola i el llorer.

Tireu també el vi ranci i acabeu de cobrir les galtes amb aigua.

Vigileu la cocció, que no es cremi la ceba, aneu girant les galtes i que no es quedin sense aigua per tal de que no es ressequin i quedi la carn tova i sucosa.

Quan ja estiguin les galtes cuites (aproximadament 1 hora i mitja) traieu la safata del forn.
Proveu el punt de sal i afegiu-ne si és necessari.

Separeu les galtes i tritureu la resta (tomàquet, ceba, alls, farigola...) per tal que ens quedi una salsa. Podeu afegir també un parell de cullerades d’allioli i tritureu perquè quedin tots els ingredients ben barrejats.

Poseu de nou a la safata les galtes i aboqueu per sobre la salsa.

Introduïu la safata al forn i deixeu coure 4 o 5 minuts més.

Podeu servir les galtes acompanyades d’unes patates, d’uns bolets o d’unes verdures.

Només quatre coses sobre...la carn de porc
-Durant molts anys la carn de porc va ser considerada com poc saludable, amb molt de greix i amb alt contingut de colesterol, però en els últims anys els estudis ens demostren que la carn de porc és molt nutritiva i en determinades parts amb poc contingut de greix i pot ser tan saludable com altres tipus de carn blanques o vermelles.

-Els mètodes de criança han variat en els darrers anys i s’ha arribat a disminuir el valor calòric de la carn. En algunes peces la carn de porc aporta menys colesterol que les carns vermelles.

-La carn de porc es rica en greixos mono insaturats, un tipus d’àcid oleic característic de l’oli d’oliva i que ajuda a reduir els nivells de colesterol LDL o conegut com a “colesterol dolent” i augmentar els nivells de HDL o “colesterol bo”.


-Quan es compri carn de porc s’han de buscar peces que tinguin poc greix extern i un color rosat. Per que aquesta carn sigui tendra ha de tenir una petita proporció de greix envetada dins de la carn.

divendres, 31 de març del 2017

Rossejat de fideus o fideuada ( de casa meva)

No sé ben bé si aquest plat que he cuinat és més aviat un rossejat de fideus o una fideuada, sigui el que sigui, és un plat que acostumo a fer de tant en tant, trobo que és molt agraït, no dona molta, molta feina, fa festa i ens agrada a tots, així és que quedo sorpresa que no l’hagi posat encara mai al blog. D’avui no passa.
En aquestes receptes tradicionals hi ha tantes versions com cuiners i cuineres i és per això que aquesta és la fideuada o el rossejat de fideus de casa meva.

Rossejat de fideus o fideuada


Ingredients:
3 o 4 gambes grosses per persona
100 grams de fideus per persona
1 sípia gran
1 ceba
3 o 4 grills d’all
Un pebrot petit
3 tomàquets madurs
1 cullerada de pebre vermell dolç
Brou de peix ( com sempre utilitzo Brou de peix Aneto)
Sal
Oli d’oliva verge extra

Preparació:
Renteu bé les gambes i la sípia.
Saltegeu les gambes en una paella amb una mica d’oli i sal.
Reserveu-les.
Quan estiguin fredes, peleu-les deixant les cues perquè quedi més bonic i reserveu el caps.
Talleu la sípia a quadrats i reserveu la melsa per afegir-la més tard.
Saltegeu la sípia a la paella, afegint una mica més d’oli si és necessari.
Quan estigui cuita, reserveu-la també.
A la mateixa paella que hem saltejat les gambes i la sípia i afegint més oli si ho creieu convenient, prepareu el sofregit.
Comenceu amb la ceba tallada a trossos petits que anireu fregint a poc a poc.
Quan comenci a ser transparent, afegiu l’all també tallat a trossos petits.
Mentre es cou la ceba i l’all,  prepareu el tomàquet ratllat, afegiu el pebre vermell i el suc de la melsa i els aboqueu a la paella on esteu fent el sofregit quan la ceba comenci a agafar color.
Coeu el sofregit a foc baix i quan et tomàquet ja hagi deixat anar tota l’aigua, apagueu el foc i reserveu.
En un altra paella o cassola plana amb una mica d’oli  i un grill d’all ben trinxadet, fregiu els fideus remenant constantment perquè no es cremin, fins que agafin color de torrats.
Tritureu els caps de les gambes amb el brou de peix i aboqueu aquesta barreja a la paella on tenim els fideus torrats. El brou ha de cobrir els fideus.
Afegiu també el sofregit, barregeu tots els ingredients i deixeu coure uns 10 o 15 minuts.
Uns minuts abans d’acabar la cocció, afegiu la sípiai les gambes.
Comproveu si falta sal i afegiu-ne si és necessari.
Deixeu reposar un parell de minuts i ja estarà llest per menjar.
Serviu el plat ben calent i acompanyat d’una mica d’allioli.

Només quatre coses sobre....les gambes
-Les gambes son riques en proteïnes, àcid fòlic i ferro i són riques en àcid Omega 3.
-Tenen poques calories i per tant, son molt adequats a les dietes d’aprimament
-Contràriament a les creences populars, les gambes i els llagostins són dels productes del mar que menys colesterol aporten al nostre organisme.

-A la cuina és un aliment molt agraït perquè accepta nombroses preparacions des de les més sofisticades a les més senzilles, com per exemple les gambes a la planxa.

dimecres, 15 de març del 2017

Fricandó

El fricandó a casa meva és un plat de festa, però en aquesta ocasió no l’he preparat per celebrar cap festa, sinó per participar per primera vegada en el Projecte Roca que consisteix en cuinsr i fotografiar les receptes del llibre Les millors receptes de la meva mare d’en Joan Roca, un projecte al qual m’uneixo invitada per una bona amiga i blogera: La Palmira del blog Come conmigo El blog de Palmira.

Fricandó


Ingredients:
Carn de vedella tallada a filets prims ( 3 talls per persona)
Farina
2 cebes
Una pastanaga
Un tomàquet madur
½ got de vi ranci
Brou de vedella
3 o 4 grills d’all
Una branca de julivert
Una mica de safrà

Preparació:
Salpebreu els filets de vedella i enfarineu-los
En una paella amb oli d’oliva verge extra, fregiu els filets
Poseu els filets en un plat amb paper absorbent i reserveu-los
Talleu la ceba i la pastanaga ben petita
Sofregiu les dues verdures i quan ja estiguin mig cuites, afegiu el tomàquet pelat i tallat també a trossets i sofregiu
Aboqueu el vi ranci i deixeu-lo reduir
Poseu a la cassola on hem fet el sofregit, els talls de carn i aboqueu el brou ( jo he utilitzat el Brou de carn Aneto que trobo espectacularment bo) fins a cobrir la carn
Deixeu que faci xup xup una bona estona fins que la carn quedi ben tendra
Quan estigui la carn estigui toveta, afegiu una picada que farem amb els grills d’all, el julivert i el safrà
Deixeu bullir uns minuts perquè la picada es barregi bé amb la resta d’ingredients
Proveu si està bé de sal i rectifiqueu si s’escau
El fricandó és més bo si el mengeu l’endemà o fins i tot un parell de dies després de cuinar-lo

Notes
A la recepta original d’en Joan Roca es posen uns moixernons que s’afegeixen en els últims moments de la cocció. Jo no n’he posat perquè a casa no ens agraden massa.
A la recepta original, també a la picada es posen 2 carquinyolis.
Segons la meva opinió els millors talls per preparar el fricandó són la llata i el jarret.

 Només quatre coses sobre...el sofregit
-Un dels elements més bàsics de la cuina catalana és el sofregit, una tècnica que consisteix a fregir a foc suau  i lent verdures (ceba i tomàquet) a baixa temperatura, però el sofregit no és un element massa antic ja que el tomàquet és una part bàsica del sofregit i aquest fruit va arribar d’Amèrica al segle XVI, i encara va trigar a incorporar-se de ple a la cuina catalana. Malgrat la seva relativa joventut, però, s’ha convertit en un element insubstituïble de la nostra cuina.

-En quant a la ceba s’ha de tallar o picar amb un ganivet i no ratllar, ja que si es ratlla la ceba deixa anar molta aigua i la salsa quedarà seca de seguida i pel que fa al  tomàquet és millor pelar-lo i fins i tot, treure les llavors. El tomàquet es pot picar o ratllar i els tipus de tomàquet més adequats són els més carnosos, com els de branca o els de pera.

-Sobre la base del sofregit (ceba i tomàquet)  es poden incorporar a un sofregit altres ingredients com la pastanaga, el pebrot verd o vermell, l’all o el julivert. Si s’afegeix all, aquest ha de ser picat o tallat a trossets i s’incorpora al sofregit quan la ceba està cuita i abans del tomàquet, que és l’últim ingredient que s’incorpora.

-El sofregit és una preparació saludable. Investigadors de la Universitat de Barcelona i del Centre d’Investigació Biomèdica Ciberobn, en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, van identificar l’any 2013 els carotenoides i els polifenols, que són substancies antioxidants beneficioses per a la salut, en diversos tipus diferents de sofregits comercials i per tant, aquests resultats són també extensibles als sofregits casolans.