Galtes de porc estofades. La pastanaga

Les galtes de porc són unes peces de carn, que si estan ben guisades, queden molt tendres i gelatinoses. Són delicioses i a més a un preu molt interessant.

Si a més, les fem estofades, tenim l’avantatge de que es poden deixar preparades amb antelació.

Per totes aquestes raons, i perquè estan boníssimes, avui toca: galtes estofades.

Galtes de porc estofades

Ingredients: (4 persones):

4 galtes de porc 

2 cebes grosses

3 tomàquets

2 pastanagues

1 got de conyac o de vi ranci

1 got d'aigua

Una branca de farigola i una branca de romaní

Sal, pebre negre i oli d’oliva

Preparació:

Salpebreu les galtes de porc i rossegeu-les en una cassola amb oli.

Reserveu-les.

Talleu les cebes, els tomàquets i les pastanagues a trossos, salpebreu-los i sofregiu-los en una  cassola amb una mica d’oli d’oliva.

Afegiu a la cassola les galtes.

Aboqueu el conyac o el vi ranci i l’aigua.

Poseu també la farigola i el romaní dins de la cassola.

Coeu tot junt, a poc a poc,  durant al menys una hora. (També es pot fer amb una olla ràpida i el temps de cocció serà sensiblement més curt).

Quan ja estiguin cuites, separeu les galtes de la resta d’ingredients.

Tritureu amb una batedora elèctrica la resta dels ingredients (verdures i líquids) per tal d’obtenir una bona salsa.

Aboqueu a la cassola les galtes i la salsa i deixeu coure uns minuts tot junt (2 o 3 minuts).

Comproveu el grau de cocció i la sal abans de servir.

La pastanaga

En els estofats m’agrada posar una mica de pastanaga perquè crec que fa que les carns quedin més tendres, però també m’agrada consumir-la crua en amanides, en purés o bullides amb la verdura. Cuita o crua la pastanaga és fàcil de digerir i molt saludable.

El component més abundant de les pastanagues és l’aigua ( el 88%). La resta són hidrats de carboni que proporcionen energies i també conté beta carotè o provitamina A, responsables del color de la pastanaga. Les vitamines estan també present a les pastanagues, en concret vitamina E i vitamina B. I finalment, pel que fa als minerals, s’ha de destacar el potassi, el calci, el fòsfor i el iode.

En quant al beta carotè o provitamina A, quan és absorbit, es transforma en vitamina A, que és essencial per la vista, per la pell i per el bon funcionament del sistema immunològic. El beta carotè és antioxidant i neutralitza els radicals lliures, per la qual cosa es pot dir que el consum regular de pastanagues, com el d’altres productes que contenen aquest element, redueix el risc de malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer.

La pastanaga conté també àcid fòlic que ajuda a prevenir anèmies i la niacina que és un altre dels nutrients de la pastanaga que assegura el bon funcionament del sistema digestiu i del sistema nerviós.

Quan utilitzem la pastanaga a la nostra cuina haurem de tenir en compte que per netejar-les és millor rascar-les que pelar-les perquè la major part de les vitamines estan al costat de la pell.

Com a curiositat, podem dir, que les pastanagues tenen el seu origen a l’Afganistan, cap al 3.000 aC. i que originàriament no eren de color taronja, sinó que eren de color morat per fora i grogues per dintre. Més tard, quan els comerciants àrabs van fer arribar les llavors de pastanaga a altres regions, van sorgir varietats de tonalitats diferents com el blanc, el groc o fins i tot el negre. Al segle XVI es va produir la primera pastanaga de color taronja a Holanda i va ser justament de color taronja perquè coincidís amb el color de la casa reial d’Holanda.