divendres, 19 de juny del 2015

Truita de pa amb tomàquet. El pa amb tomàquet

Normalment, el pa amb tomàquet, a casa, el mengem amb pernil, amb llonganissa, amb formatge, amb tonyina...o amb truita, però avui he volgut fer el pa amb tomàquet amb truita d’una manera diferent, tal i com ens proposa la nostra amiga Mercè del blog Destapant cassoles i que em serveix per participar en el repte del Blog al plat. Avui ,el pa amb tomàquet el posem dins de la truita i ens queda una recepta divertida i original a més de molt bona i fàcil.
Truita de pa amb tomàquet



Ingredients:
2 ous per persona
1 llesca de pa de pagès
1 tomacó de penjar
oli, sal

Preparació:
Talleu la crosta del pa i retalleu-lo una mica, si cal ,perquè tingui una forma rectangular.
Suqueu la llesca de pa amb el tomàquet (quan faig pa amb tomàquet el suco només per una cara, però en aquest cas crec que és millor sucar-lo per les dues cares).
Amaniu el pa amb un bon raig d’oli i una miqueta de sal.
Bateu els ous.
Afegiu una mica de sal.
Feu la truita en una paella amb una mica d’oli ben calent.
Quan la truita comenci a quallar, afegiu la llesca de pa.
Plegueu la truita sobre si mateixa embolicant el pa.
Gireu la truita per tal de que es cogui pels dos costats.
Serviu-la ben calenta.



El pa amb tomàquet
Crec que el pa amb tomàquet es molt més que un plat típic de la nostra cuina, és una veritable icona del nostre país.
A més de ser una preparació popular, fàcil i simple des del punt de vista nutricional és una combinació molt interessant i molt saludable ja que als nutrients del pa hem d’afegir les propietats de l’oli d’oliva (protecció cardiovascular) i la del tomàquet amb vitamina C i antioxidant licopè. Una veritable síntesi de la dieta mediterrània i de la cuina de l’aprofitament ja que originàriament el pa amb tomàquet es feia per aprofitar el pa de pagès que quedava una mica sec i s’entendria amb l’ajut del tomàquet i de l’oli..
És tan fàcil de preparar i tan nostre que no cal explicar com es fa el pa amb tomàquet perquè hi ha diferents opcions: pa torrat o no, amb all o sense, sucant el pa pels dos costats o no, amb sal o sense….cadascú tenim les nostres preferències, però el que sí que haurem de procurar és elaborar-lo amb productes de la màxima qualitat: bon pa de pagès amb la crosta cruixent i la molla compacta, tomacons de penjar i oli d’oliva verge extra. Amb aquests ingredients de qualitat, l’èxit està assegurat.
Només cal recordar que és millor preparar el pa amb tomàquet just abans de ser consumit per tal de que el pa no quedi massa mullat.
I finalment, acabem aquesta entrada amb un magnífic i senzill poema que el poeta Miquel Martí i Pol va dedicar al pa amb tomàquet , un signe d’identitat dels catalans.
 Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana
(Miquel Martí i Pol)



Final del formulario

6 comentaris:

  1. No havia vist mai aquesta recepta! I mira que m'agrada una bona truita amb una mica de pa amb tomàquet, però no se m'hagués ocorregut mai posar-la dintre de la truita! Aquesta recepta m'arreglarà més d'un sopar! Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Aquest poema m'encanta, crec que el meu marit (que no és català) ho podria fer seu :o)
    Aquesta recepta em sembla super original i boníssima... ja sé que caurà demà pel sopar !!
    Petons i bon cap de setmana
    Palmira

    ResponElimina
  3. Quina recepta més original oi?, jo la vaig veure i me'n vaig enamorar per a fer-la amb les nenes...
    Moltíssimes gracies per participar un cop mes, aquest molt especial!

    ResponElimina
  4. Original i magnífica aquesta recepta de la Mercè.
    Bona tria!!!!
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  5. Vaig estar a punt de fer-la perquè només de veure la truita i imaginar que hi ha el pa amb tomata a dons... sem fa salivera!! però al final em vaig decidir fer-ne una altre, tot i que la tinc pendent!! ;) T'ha quedat molt vistosa!

    ResponElimina
  6. Aquesta truita ja l'havia feta quan la Mercè la va publicar, i és una passada de bona, molt ben triada!

    ResponElimina