Fideus a la cassola de la iaia. Cuinar per menjar millor.

Quan jo era  petita recordo que a casa, tant la meva àvia com la meva mare, cuinaven cada dia: sopar i dinar. I com cuinaven de bé!!!Jo no recordo que es parlés mai de si un aliment o un plat era o no era saludable, però de ben segur que tot era molt natural, sa i fet a poc a poc i amb” carinyo”, molt lluny de la cuina basada en els aliments precuinats que s’escalfen ràpidament al forn o al microones, tan pràctics i tan ràpids. però molt menys saludables.

    

Quan vaig marxar de casa, jo no sabia cuinar gaire, però el que tenia era la cultura de la cuina casolana, de la necessitat de menjar bé, que poc a poc, sense que jo m’adonés,  la meva mare i la meva àvia m’havien transmès amb les seves actuacions .

Poc a poc vaig aprendre i més tard,  la cuina es va anar convertint en una afició, que he procurat també transmetre als meus fills perquè crec que cuinar és una eina de salut útil i gratificant.

Quan una persona cuina, està treballant per la seva salut i per la de la seva família, ja que al reduir el consum de plats preparats, que acostumen a tenir més greixos, més sal i més additius artificials, ens estem alimentant d’una manera més saludable. A més, podem controlar la qualitat de les matèries primeres que utilitzem a la cuina. Ensenyar als fills a cuinar és una bona herència que els pares podem deixar als fills. Una herència que els permetrà mantenir el bé més valuós: la salut.

Quan era petita, en general, m’agradava menjar de tot, amb alguna excepció. Odiava els llegums, les carxofes, el flam i les natilles (ara m’agrada tot), però m’encantaven la carn de bé a la planxa, el pernil i els bunyols, però el que més m’agradava eren els fideus a la cassola que feia la meva àvia.

 Jo, mai els havia cuinat, potser tenia por de que no fossin els mateixos fideus. Després de més de 35 anys de no  menjar-ne, avui, gracies a la proposta de les noies de Film and Food, que ens demanen treure el nen que encara som a través d’una recepta de cuina, m’he atrevit a fer uns fideus a la cassola, tal com crec que els feia ella, potser no han sortit ben bé iguals a com els feia ella o potser sí (la memòria és traïdora)  però la veritat és que estaven molt bons i m’han fet recordar un temps passat molt feliç. De ben segur que els repetiré.

Fideus a la cassola

Ingredients ( 4 persones)

-          500 grams de fideus gruixudets (amb el foradet al mig)

-          3 tires de costella de porc tallada a trossets petits

-          5 salsitxes

-          2 cebes mitjanes

-          2 tomàquets

-          1 pebrot verd petit

-          2 grills d’all

-          1 rajolí de conyac

Preparació:

-          Fregiu la costella i les salsitxes.

-          Quan agafin color, reserveu-les en un plat.

-          A la mateixa cassola, sofregiu el pebrot, les cebes i l’all tallats ben petits.

-          Una mica més tard, afegiu els tomàquets sense pell ni llavors i tallats petits .

-          Afegiu una mica de sal i un rajolinet de conyac.

-          Deixeu coure ben a poc a poc durant aproximadament 10 o 15 minuts.

-          Afegiu els fideus i deixeu coure un minut o dos sense parar de remenar per tal que els fideus s’impregnin amb el sofregit.

-          Afegiu la carn i les salsitxes a la cassola .

-          Aboqueu aigua calenta fins a cobrir els fideus.

-          Porteu els fideus a ebullició i deixeu que els primers minuts es coguin a foc fort i després abaixeu una mica el foc.

-          Deixeu bullir el temps que marqui el paquet de fideus.

-          Comproveu la sal i afegiu-ne  si és necessari.

-          Serviu-los acompanyats de formatge ratllat i mengeu-los ben calents.