Vacances

Farem una pausa per recarregar piles, relaxar-nos, viatjar i aprendre moltes coses i us desitgem a tots que tant si esteu de vacances com si no, gaudiu d’un bon estiu i que sigueu molt feliços.

Fins aviat!

Pizza de verdures i tonyina

Potser estem a punt de marxar de vacances i volem fer una mica de “neteja” de coses que tinguem per la nevera, principalment de verdures.

 I si féssim una pizza?

Si a més de les verdures, tenim una mica de farina, sal i oli per fer la pasta i a més d’una llauna de tonyina per posar per sobre, podem fer un bon sopar a base de pizza, i de passada deixar la nevera ben neta de verduretes que van quedant.

Pizza de verdures i tonyina

Ingredients: (per la pasta)

300 grams de farina

150 ml d’aigua freda

2 cullerades d’oli

Una mica de sal

Ingredients: (per la pizza)

4 cullerades grans de tomàquet fregit

Formatge tipus mozzarella ( jo no tenia mozarella i he posat Havarti, tot i que no és el mateix)

Una ceba gran

Un pebrot groc

Un carbassó ( es poden utilitzar les verdures que tingueu)

Unes taperes

Una llauna de tonyina en oli d’oliva

Preparació:

Comenceu per preparar la massa de la pizza.

Barregeu la sal i la farina en un bol.

Afegiu l’oli i remeneu una mica.

Afegiu l’aigua a poc a poc i aneu amassant amb les mans durant 5 minuts fins que la pasta no s’enganxi als dits.

Formeu una bola i deixeu-la reposar mentre talleu i prepareu la resta d’ingredients.

Poseu el forn en marxa a 250º C, escalfor a dalt i a baix.

Sobre la safata del forn, poseu un paper de forn i esteneu la massa fins a deixar-la ben fina amb l’ajut d’un corró. Si voleu donar-li forma rodona, feu-lo amb l’ajut d’un plat o safata rodons.

Sobre la pasta poseu el tomàquet fregit ben repartit i el formatge.

Poseu també la ceba, el pebrot i el carbassó tallats.

Finalment, poseu la tonyina, una mica d’orenga i un raig d’oli.

Baixeu la temperatura del forn a 220ºC.

Introduïu la pizza en el forn calent i deixeu coure entre 10 i 15 minuts, depenent del forn i del grau de cocció que vulgueu obtenir

De seguida que tragueu la pizza del forn, afegiu un grapat de tàperes i just abans de menjar-la, podeu afegir una mica d’oli picant i una mica més d’orenga ( si us agrada)

Serviu-la ben calenta

Només 4 coses sobre...la pizza

-La pizza és segurament el plat més popular en tot el món. Originaria d’Itàlia s’ha estès per tot el món segurament gracies a la facilitat de la seva preparació, la seva versatilitat i la comoditat en el seu consum. Es calcula que el 20% dels restaurants mundials són pizzeries.

-A l’antiga Grècia ja es consumia un plat semblant a la pizza. Es deia “plakous” i era un pa pla on es posava per sobre, herbes, ceba, all i formatge. Després del descobriment d’Amèrica va arribar a Itàlia i a tot el món, un dels ingredients principals de la pizza: el tomàquet.

-Tot i que a vegades es pot associar la pizza amb el fast food i amb el menjar escombraria, alguns científics asseguren que la pizza és una menjar molt saludable i que disminueix el risc de contraure càncer, degut principalment al licopè, un antioxidant present en els tomàquets i que és el causant del color vermell intens d’aquest fruit.

-Una de les pizzes més populars és la Margarita. El seu origen es situa al 1889, quan un famós cuiner italià: Raffaelle Esposito, va crear aquesta pizza en honor a la reina Margarita de Savoia . Els ingredients que va utilitzar aquest chef van ser mozzarella (color blanc) tomàquet (color vermell) i alfàbrega ( color verd) i d’aquesta manera simbolitzava la bandera tricolor italiana.

Recepta finalista al concurs de cuina Bonpreu Esclat

Una de les receptes que vaig presentar al 18è Concurs de cuina dels supermercats  Bonpreu Esclat ha estat una de les finalistes de la categoria recepta saludable més votada pel públic.

La meva recepta és Arròs amb bacallà i verdures. Podeu veure la recepta i us agrada podeu votar per ella. Per votar, cliqueu aquí.

Teniu temps per votar només fins el 30 de juny a les 12 del migdia i podeu guanyar bons premis només pel fet de votar: subscripcions a les revistes Cuina, Descobrir y Sàpiens; vaixelles del Born 1714; guies dels millors 100 restaurants de Catalunya; col·leccions de llibres Tota la cuina catalana de la A a la Z; àpats en restaurants; experiències gastronòmiques y de turisme de proximitat; ¡i molts altres premis!

Bona sort i moltes gracies.

Musclos al vapor amb mango i alvocat

Amb aquestes calors fa molta mandra entrar a la cuina i fer àpats elaborats i complicats, que en altres èpoques de l’any, ens encanta i ens relaxa cuinar. Ara, però, busquem plats ràpids i que puguem tenir llestos en un tres i no res.

Musclos al vapor amb mango i alvocat

Ingredients ( 2 persones):

Un quilo de musclos

2 alvocats petits

½ mango

½ ceba tendra

Julivert

Oli d’oliva

Vinagre

Preparació:

Netegeu els musclos.

Poseu-los a coure en una cassola plana amb un raig d’aigua.

Tapeu la cassola.

Quan els musclos es vagin obrint, traieu-los de la cassola.

Traieu una de les closques de cada musclo.

Talleu petits l’alvocat, el mango, la ceba tendre i el julivert.

Amaniu els quatre ingredients (alvocat, mango, ceba i julivert) amb oli i vinagre de Mòdena.

Barregeu bé.

Disposeu els musclos en un plat i poseu per sobre el preparat que hem fet amb l’alvocat, el mango, la ceba i el julivert més l’oli i el vinagre per sobre els musclos i serviu-los.

Es pot substituir el vinagre de Mòdena per llimona o llima.

Només 4 coses sobre...el mango

Plàtans, pinyes, mangos...són fruites tropicals molt populars a casa nostra i avui anem a conèixer una mica més d’aquesta deliciosa i saludable fruita.

-El mango és originari de la Índia i amb aquesta fruita es prepara en aquest país una beguda que s’anomena Aam Ka Panna i serveix per combatre la calor.

-El mango és també molt beneficiós per la bona salut de les dents. La raó principal és el seu alt contingut en vitamina C. Només amb un mango al dia tindríem la dosi recomanada pels nutricionistes.

-El mango és també ric en beta carotè, un element que té la capacitat de convertir-se en vitamina A. Aquesta vitamina té la propietat de prevenir l’aparició del càncer gracies a les seves propietats antioxidants.

-Per saber si un mango està madur, haurem de comprovar que sigui lleugerament tou i que faci bona olor. En canvi el color de la pell no ens indica el grau de maduració, sinó que aquest color depèn de la varietat de mango. El color de la polpa sí que indica el grau de maduració, d’aquesta manera hem de saber que el mango madur ha de tenir la polpa de color taronja.

Estofat de sèpia amb patates i pèsols

M’agraden molt els estofats i a més cal dir que és una de les maneres més saludables i més saboroses de cuinar els aliments. Com que els aliments es cuinen en el seu propi suc, el seu gust augmenta i s’evita la utilització de grans quantitats de greixos.

Es per això que per avui he triat fer un estofat. Però en aquesta ocasió no s’ha tractat del típic estofat de vedella( també molt bo ) sinó de sèpia.

.

Estofat de sèpia amb patates i pèsols

Ingredients ( 4 persones):

2 sèpies grans

4 patates mitjanes

250 grams de pèsols

3 o 4 tomàquets petits

2 cebes

3 o 4 grills d’alls

Un gotet de vi blanc

Llorer

Sal

Pebre negre i pebre vermell

Preparació:

Netegeu la sèpia i talleu-la a quadres.

Peleu i talleu les cebes i els alls.

Peleu els tomàquets i talleu-los a trossets.

Peleu les patates i talleu-les a quadrets.

En una cassola, sofregiu la sèpia en una mica d’oli.

Quan la sèpia estigui una mica rosseta, reserveu-la.

 A la cassola, afegiu una mica més d’oli i sofregiu els alls i la ceba.

Quan la ceba sigui transparent, afegiu el tomàquet i continueu sofregint uns minuts més.

Afegiu la sèpia i sofregiu uns minuts més.

Afegiu les patates, el llorer, el pebre negre, el vermell i el vi a la cassola i aboqueu aigua o brou de peix fins que quedin tots els ingredients coberts.

Afegiu una mica de sal.

Deixeu coure a foc lent durant 20 o 25 minuts

Afegiu els pèsols i deixeu coure uns minuts més fins que estiguin cuits.

Proveu la sal i rectifiqueu si s’escau.

Com tots els estofats serà més bo d’un dia per l’altre, així és que millor si ho prepareu el dia abans de consumir-lo i només caldrà escalfar-lo i a punt per gaudir d’un bon i saludable estofat.

Només 4 coses sobre....com menjar més saludable

Segur que un dels objectius de molts de nosaltres és menjar més saludable. Actualment tots estem ben conscienciats de la importància de menjar sa.

 Avui pensarem en 4 idees fàcils i senzilles però que ens ajudaran a que la nostra dieta sigui més equilibrada i saludable.

-Retirar el greix que es veu. Principalment a les carns, si retirem el greix visible estarem reduint de manera important les calories, el colesterol i els greixos.

-Reduir els fregits. Si canviem els fregits per altres maneres de preparar els aliments més saludables i menys calòriques, com el forn, el vapor, el papillote o la planxa, incorporarem menys calories a la nostra dieta i conservarem millor els nutrients dels aliments.

-Menjar menys carn i més peix. El peix aporta tantes proteïnes com la carn, i per contra moltes menys calories i greixos que la carn.

-Augmentar la quantitat de fibra. Es tracta d’afegir més llavors, llegums i vegetals a la nostra dieta. Són molts els beneficis de la fibra, però entre els més importants, destacarem la sensació de sacietat, la bona conservació de la flora intestinal, la prevenció de malalties tan importants com el càncer de colon...

Amanida de faves a la menta

En aquesta primavera que sembla més un estiu per les altes temperatures, avui toca una amanida primaveral. Primaveral per partida doble, perquè és una amanida i perquè a més és una amanida de faves.

En el meu hort urbà hem tingut aquest any una petita collita de faves, però ara ja no en queden així que he hagut d’anar al mercat, el que sí que és de l’hort urbà és la menta. Un menta fàcil de cuidar i en canvi molt útil a la cuina.

Amanida de faves a la menta

Ingredients (per a 4 persones):

Un quilo i mig de faves

Enciam

Fulles de menta

Una cullerada de mostassa antiga

Tomàquets “cherries”

Pernil

Oli, vinagre i sal

Preparació:

Poseu a bullir  una olla amb  força aigua i una mica de sal.

Quan arrenqui el bull tireu-hi les faves i feu- les coure uns minuts. Les faves han de quedar una mica grenyals ( que els hi falti encara un punt de cocció).

Quan traieu les faves del foc, poseu-les en un bol amb aigua i gel per tallar la cocció i que conservin el color.

Escorreu les faves.

Prepareu la vinagreta posant en el got de la batedora la mostassa,  unes fulles de menta ( la meitat ) , unes gotes de vinagre, sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra.

En un bol barregeu les faves, l’enciam, l’altre meitat de la menta talladeta petita i els tomàquets cherries ( que poden estar tallats o no).

Aboqueu  la vinagreta per sobre de les faves.

Decoreu amb un encenalls de pernil ibèric.

Només quatre coses sobre...la menta

-És una planta molt popular que s’utilitza com herba aromàtica a la cuina i també s’utilitza en infusions per tal d’aprofitar les seves propietats curatives.

-Algunes de les propietats de la menta són que: afavoreix les digestions pesades, millora les molèsties intestinals, actua com analgèsic en petits mals de cap, té propietats antioxidants i antiinflamatòries, redueix el cansament i és estimulant, és un bon remei per tal de combatre el mal alè, ajuda a combatre els símptomes dels refredats... Hem fet només una petita llista però que podríem encara allargar més.

-La menta és una planta fàcil de cultivar a casa. En un jardí, en una terrassa o simplement en una torreta al balcó, podem tenir menta ja que és fàcil de cultivar. S’adapta a tot tipus de terra, no necessita massa sol i només s’ha de regar regularment, però s’ha d’anar en compte que no quedi aigua entollada a la terra.

-Fora d’aquests usos a la cuina o com a element terapèutic, les fulles de menta són molt útils a casa com a remei per evitar que les antipàtiques formigues entrin a casa. 

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i gambes)

M’agraden molt els plats on es combinen la carn i el peix, ja sigui amb pollastre, costella, conill o amb mandonguilles, per part de la carn, i amb sèpia, escamarlans, gambes o cloïsses, per part del peix.

Aquesta vegada la combinació és ben senzilla, només pollastre, sèpia i gambes, però ja veiem que el plat permet altres ingredients.

En aquest cas he utilitzat conyac i brou de peix, però com el plat és molt versàtil es podria haver substituït el conyac per vi blanc o el brou de peix per un altre tipus de brou o fins i tot per aigua.

Ja veiem doncs que és un plat que permet moltes variacions en funció del que tinguem a casa i dels nostres gustos o preferències, però el que no deixo mai  de fer és afegir a la picada una culleradeta de pebre vermell picant que li dona un color, un aroma i un gust molt particular.

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i  gambes)

Ingredients per a 4 persones:

 2 cuixetes de pollastre per persona

2 o 3 gambes grosses per persona

Una sèpia

Una ceba

2 grills d’all

2 tomàquets madurs

Una copa de conyac

½ litre de brou de peix (Aneto, com sempre)

Oli d’oliva verge extra

Sal

Ingredients per a  la picada:

2 o 3 bastonets de pa

Un grapat d’ametlles torrades

2  grills d’all

Una culleradeta de pebre vermell picant

Preparació:

-Fregiu les gambes i reserveu-les.

-Fregiu la sèpia neta i tallada a daus i reserveu-la.

-Fregiu les cuixes de pollastre en el mateix oli i reserveu-les

-A la mateixa cassola i si cal afegiu més oli, fregiu la ceba i l’all picats.

-Quan la ceba sigui transparent, afegiu el tomàquet ratllat i fregiu fins que estigui fet.

-Prepareu la picada amb els bastonets de pa, les ametlles, l’all i la cullerada de pebre vermell. Es pot fer la picada amb el morter o amb la picadora elèctrica.

-Afegiu la picada a la cassola on hem fet el sofregit i afegiu també el conyac, la sèpia i el pollastre.

-Deixeu coure un parell de minuts per tal de que l’alcohol s’evapori.

-Afegiu el brou i deixeu coure durant uns 30 minuts, però haureu de controlar que el brou no s’evapori i si cal haureu d’afegir-ne una mica més.

-Passat els 30 minuts, proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.

-Afegiu les gambes i deixeu coure 5 minuts més.

-Ja podeu servir-lo però si el prepareu d’un dia per l’altre encara serà més bo.

Només quatre coses sobre...el pebre vermell

-El pebre vermell és el pebrot vermell (Capsicum Anuum) prèviament deixat assecar i mòlt.

-Hi ha tres varietats de pebre vermell: el dolç, l’agredolç i el picant. L’element responsable del gust picant és la capsaicina que està present només en el pebrot picant i no en el dolç.

-Aquest condiment va arribar a Europa a través d’Espanya ja que Cristòfol Colon el va portar dels seus viatges per Amèrica i es va estendre ràpidament el seu cultiu i el seu consum, arribant a ser molt utilitzat en alguns països com per exemple Hongria on s’anomena paprika i és l’ingredient principal del seu plat més típic com és el goulash

-Actualment l’Índia i la Xina són el exportadors més importants d’aquesta espècie i tot i que originàriament és de color vermell (d’aquí el seu nom) amb les millores genètiques avui en dia s’obtenen varietats de color taronja, groc i blanquinós.