Arròs amb carbassa, especies i dàtils. La canyella

Una altra recepta d’arròs amb un toc exòtic gracies a les especies i als dàtils.

Arròs amb carbassa, especies i dàtils

Ingredients (2 persones):

Dues tassetes d’arròs

Una ceba tendra

Carbassa pelada i tallada a quadrets

200 g de dàtils

Oli d’ oliva

sal

pebre negre

curry

canyella

2 branquetes de julivert

Elaboració:

Coeu l’arròs en aigua abundant amb una mica de sal.

 Escorreu l’arròs i reserveu una mica d’aigua de la cocció.

Talleu la ceba tendra en trossets petits i sofregiu-la en un wok o paella fonda.

Peleu i talleu la carbassa en quadradets i afegiu-la a la paella i sofregiu-la també.

Quan la carbassa comenci a estar tova, afegiu els dàtils sense pinyols i tallats a rodanxes.

Afegiu una mica de pebre negre, de curry i de canyella.

Afegiu l’arròs i un rajolí de l’aigua de la cocció.

Deixeu coure tot junt un parell de minuts perquè els sabors es barregin.

Serviu amb l’ajut d’un aro d’emplatar.

Decoreu amb un parell de branquetes de julivert per tal de donar un toc de color.

Abans de menjar tireu per sobre un rajolí d’oli d’oliva.

La canyella

Normalment s’associa la canyella amb les postres i els dolços, o bé per afegir a les infusions però a mi m’agrada molt la canyella i encara m’agrada més amb els plats salats que amb els dolços, també pot ser perquè procuro menjar molt pocs dolços i com que la canyella m’agrada vaig provant amb quin ingredients dels plats salats puc incorporar-la.

La canyella és una de les especies més antigues, originaria de Ceilan i que s’extreu d’un arbre. De fet les branques de canyella són trossets de l’escorça de l’arbre seques.  

A més de sabrosa i aromàtica la canyella, i això és el millor, és molt saludable. Ajuda a disminuir els nivells de sucre en sang, té efecte saciant i és antiinflamatòria.

S’ha de tenir en compte que si volem posar canyella en una recepta i ha de coure durant més de 10 minuts es millor que la canyella sigui en branca, ja que si es fa amb canyella molta al coure més de 10 minuts es pot tornar amarga.

En quins plats o amb quins ingredients combina la canyella?A mb les carns tant si es tracta de pollastre, porc o xai el sabor de la carn pot quedar encara ser més bona i intensa si l’acompanyem d’un toc de canyella.

A les salses ( salses de tomàquet, de verdures, salsa de vi, salsa de poma i ceba...) també és un condiment molt adequat.

Quan fem mandonguilles si afegim una mica de canyella a la carn amb la que farem les mandonguilles també queden molt bones.

Altres plats en els que la canyella és molt adequada és amb els plats de peix concretament jo els he provat amb els plats de mar i muntanya i amb els estofat de sepia amb patates. Es tracta sobretot de que si la canyella ens agrada anem provant en quins plats se’ns adapta més perquè les possibilitats són infinites, ja que des del punt de vista nutricional el consum de la canyella és mot recomanable ja que ens aporta molts beneficis.

-       Ajuda a les digestions pesades a la vegada que disminueix la inflamació de l’abdomen. Quan ens sentim inflats una infusió digestiva amb una branqueta de canyella és un bom remei natural.

-       Ajuda també a combatre els refredats. Molt recomanable en aquests casos és una infusió amb canyella i mel.

-       Les infusions amb canyella ens poden ajudar també quan hem de fer dieta per aprimar-nos.

-       La canyella ajuda a controlar els nivells de sucre en sang.

-       La canyella és un dels més importants anti oxidants naturals

-       Actua com a relaxant muscular i té propietats anti inflamatòries

-       Es una gran font de calci.

-       Ajuda a combatre l’acné gracies a les seves propietats antibacterianes i antimicrobianes.

Macarrons amb pernil. Els bons propòsits de l’Any Nou.

Ja tornem a la normalitat. S’han acabat les festes de Nadal, Any Nou i Reis i ja hem tornat a la feina. I a la nostra cuina, i a la nostra taula, han tornat els plats de cada dia.

Uns plats d’una dieta que volem que cada dia sigui més saludable. Aquest és un dels propòsits que ens hem marcat per aquest nou any que acaba  de començar.

Macarrons amb pernil

Ingredients: (per a 4 persones)
300 g de macarrons
200 g de pernil tallat a taquets petits
1 ceba
1 pot de tomàquet fregit casolà

2 grills d’all
Orenga
Formatge ratllat

Preparació:

Peleu la ceba i  talleu-la a quadrats petits.

Peleu l'all i talleu-lo ben petit.
Poseu en una paella un fons d'oli i hi poseu la ceba i l'all.

Deixeu coure a foc baix i ho saleu una mica.

Un cop la ceba estigui transparent i ben tova, afegiu la salsa de tomàquet i deixeu coure tot junt uns minuts.

Afegiu els taquets de pernil i remeneu bé.
Mentre, poseu una olla al foc amb aigua abundant i sal per bullir els macarrons.

Quan l'aigua bulli, els poseu dins i els deixeu el temps que indiqui el fabricant.

Escorreu els macarrons.

En una safata d’anar al forn, poseu una capa de macarrons i una capa de sofregit.

Per sobre, poseu-hi una mica d’orenga i una bona capa de formatge ratllat.

Poseu la safata al forn calent perquè es gratini.

Els bons propòsits per l’Any Nou

El dia de Reis, entre els molts regals que vaig rebre, hi havia una preciosa agenda (un objecte que jo utilitzo molt) plena de frases divertides i positives i d’originals dibuixos i missatges.

En una de les primeres pagines hi ha una llista per poder escriure els bons propòsits per aquest 2.016 que acabem de començar.

Un d’aquests bons propòsits és menjar cada vegada més de manera saludable.

I per tal d’aconseguir-ho, haurem de tenir en compte aquests punts:

-Menjar 5 racions de fruita i verdura al dia. D’aquests, al menys dues racions seran de verdura i una d’aquestes dues, serà de vegetals crus, és a dir amanida.

-Augmentar el consum de llegums. Estaria bé poder consumir llegums 3 vegades a la setmana.

-Reduir al màxim el consum de carns vermelles i/o processades. En els esmorzars és potser on costa més reduir el consum de carns processades, però a part del formatge o dels peixos en conserva hi ha també altres opcions saludables i boníssimes. Heu provat de fer entrepans amb guacamole, hummus o olivada?

-Mantenir una adequada hidratació. Beure entre 1 litre i ½ a 2 litres diaris, però que aquesta quantitat sigui d’aigua o d’infusions i reduir la quantitat de begudes refrescants i ensucrades, que són molt bones i refrescants, però que haurien de ser de consum ocasional.

-Consumir cereals integrals a diari. Es pot substituir el pa blanc per pa integral que és tant o més bo i molt més saludable.

-Augmentar el consum de peix en relació al consum de carn, és a dir menjar més peix per menjar menys carn. És important també alternar el peix blanc amb el blau.

-Reduir alguns aliments de la nostra dieta com la sal i els sucres refinats, així com els plats preparats, que sovint contenen més greixos, més sucres  i/ o  més sal, aliments com podrien ser els precuinats, la pastisseria industrial, els snacks…

-Consumir alcohol només en ocasions especials. L’alcohol només ens proporciona calories buides, quan prenem una copa no ens està aportant res des del punt de vista nutricional, sinó només estem ingerint calories.

-En definitiva, seguir una autentica dieta mediterrània i fer una mica d’exercici, perquè l’exercici és un dels punts fonamentals, amb una bona alimentació, per cuidar la nostra salut. Trenta minuts de caminar és una opció bona, barata i ràpida de fer.

Ara, esperem que tot això no quedi només en bons propòsits sinó que sigui una realitat i que a final d’any ens pugem sentir orgullosos d’haver aconseguit el què volíem.

Arròs amb llamàntol i gambes. Com celebrar les festes nadalenques sense engreixar-se

Un any més ens trobem davant del repte de celebrar les festes de Nadal sense engreixar-nos gaire.

Més endavant trobareu alguns consells i estrategies per tal de superar el repte.

Triar bé els plats que formaran els menus festius és primordial però no l'única estrategia.

Per Nadal he pensat en un menú més tradicional, però el dia de Sant Esteve menjarem un arròs amb llamàntol, potser no és molt tradicional però espero que a tots els agradi molt.

Arròs amb llamàntol i gambes

Ingredients: (per a 4 persones)

2 llamàntols

400 grams de gamba vermella

2 tomaquets madurs pelats i tallats a trossos.

1 pebrot verd

200 grams d’arròs bomba

Un brick de fumet Aneto (també podeu fer servir un fumet casolà )

2 carxofes

Safrà

2 o 3 grills d’alls

Oli

Sal

Pebre

Preparació:

Talleu el llamàntol a rodanxes

Peleu les gambes

Salpebreu el llamàntol i les gambes

En una cassola amb una mica d’oli, saltegeu les gambes

Reserveu

Saltegeu també el llamàntol

Reserveu

A la mateixa cassola, sofregiu els alls tallats a làmines, el pebrot i les carxofes tallats

Quan ja estigui cuit, afegiu el tomàquet i sofregiu

Quan el sofregit estigui fet, afegiu l’arròs i aneu remenant durant 2 o 3 minuts

Torreu lleugerament el safrà embolicat en paper de plata en una paella

Afegiu el fumet  (la proporció serà una mica més del doble de fumet que d’arròs)

Afegiu el safrà

Deixeu coure a foc viu durant 10 minuts

Proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.

Incorporeu el llamàntol i deixeu coure 4 minuts més

Incorporeu les gambes i deixeu coure aproximadament uns 5 minuts més tot i que haureu de vigilar el grau de cocció.

  

Com celebrar les festes nadalenques sense engreixar-se

 Quan pensem a les festes de Nadal, pensem en dinars interminables i sopars calòrics: cava, torrons, dolços, licors, carns… Sembla que celebrar les festes de Nadal sense engreixar és gairebé impossible.

Sembla ser que durant les dues setmanes que duren les festes nadalenques la majoria de nosaltres guanyarem entre 2 i 4 quilos. Però crec que passar unes bones festes sense engreixar-nos hauria de ser un objectiu possible.

La primera cosa que hauríem de tenir en compte és que durant aquests dies festius encara que estiguem a dieta, podem fer una pausa i celebrar el Nadal amb moderació, però sense pretendre fer dieta perquè l’aspecte psicològic també és important.  Ara bé, no fem d’aquestes dues setmanes una festa constant i mengem de tot cada dia i sense moderació. Mengem tranquil·lament i gaudim durant els dies festius (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis), però la resta de dies hauríem de tornar a la rutina, a la nostra dieta lleugera, saludable i adaptada a les nostres necessitats. Quan parlem de tornar a la nostra rutina durant els dies que no siguin les festes, haurem de fer especial atenció als dolços. Prohibit menjar torrons, bombons, massapà...durant la resta de la setmana.

Menjar lleuger i saludable la resta de dies però sense saltar-se cap àpat perquè això és contraproduent. A vegades pensem que per compensar un  àpat excessiu podem saltar-nos el sopar o l’endemà prendre només fruita o líquids durant tot el dia. Però això pot ser perjudicial, ja que pot alterar els processos hormonals i el nostre cos pot fer una reserva de greixos per compensar. I a més si ens saltem algun àpat o fem una dieta de líquids o de fruita durant tot un  dia, tindrem tanta gana que en el següent àpat tindrem molta gana i menjarem molt més del necessari. És millor arribar als àpats nadalencs amb una gana moderada, per no tal de no menjar en excés.

Una bona mesura és també incloure fruites i verdures en els àpats nadalencs, ja que d’aquesta manera consumirem menys aliments massa calòrics, la fibra vegetal s’absorbeix més lentament per la qual cosa trigarem més en tenir gana i la fruita i la verdura poden ser també molt adequats als menús festius. Les amanides i les postres de fruites poden ser molt bones, atractives, festives i originals.

Per no engreixar massa aquests dies també hauríem de procurar beure força aigua. Tots sabem que l’aigua no té calories i si en bevem força evitarem consumir en excés altres begudes ensucrades i/o alcohòliques i molt calòriques. Una bona mesura és beure un got gran d’aigua abans de cada àpat festiu.

I per acabar, no hauríem d’oblidar fer una mica d’exercici. No cal fer una sessió intensiva de gimnàstica ni córrer una marató, sinó tan sols caminar. Mitja hora diària a bon pas ens ajudarà a eliminar totes aquestes calories que segur que ingerirem de més durant aquests dies.

Arròs amb cervesa negra. La cervesa

A casa, un dels plats preferits és l’arròs. Avui és el torn d’un arròs diferent perquè no està fet només amb fumet, sinó també amb cervesa negra, la qual cosa li dona un aroma i un gust lleugerament amarg, diferent, però boníssim.

Arròs amb cervesa negra

Ingredients per a 4 persones

1 tasseta de mida de cafè d’arròs per persona.

½ quilo d cloïsses

2 gambes per persona

Un tomàquet

Una ceba

 3 grills d’all

Fumet de peix

Una llauna de cervesa negra

Julivert

Oli d’oliva extra verge

Sal

Preparació:

Fregiu les gambes amb una mica d'oli i reserveu-les.

En una cassola, amb una mica d’oli, sofregiu la ceba tallada a daus petits i l’all.

Quan la ceba comenci a ser rossa, afegiu el tomàquet pelat i tallat també a daus petits.

Afegiu l’arròs i doneu unes quantes voltes a tot perquè es comenci a fregir i es barregin els ingredients.

Aboqueu a la cassola el contingut d’una llauna de cervesa negra,

Deixeu coure uns minuts per tal de que l’alcohol de la cervesa s’evapori.

Aboqueu una tassa de fumet de peix per persona i la mateixa mida d’arròs.

Deixeu coure a foc viu durant 10 minuts i després baixeu una mica el foc i deixeu coure entre 5 I 10 minuts més, fins que l’arròs tingui el grau de cocció i la textura que desitgeu.

Durant la cocció, afegiu una mica més de fumet si és necessari.

Mentre l’arròs es vagi fent, obriu en una paella a part les cloïsses al vapor.

Uns minuts abans del final de la cocció de l’arròs, afegiu les cloïsses i una mica de julivert.

Quan estigui l’arròs cuit, tapeu la cassola i deixeu reposar 5 minuts abans de servir.

Serviu l'arròs acompanyat de les gambes.

La cervesa

 Malgrat la mala fama de la cervesa, el seu consum moderat no només no és perjudicial per a la salut sinó que també pot ser protector d’algunes malalties com les malalties cardiovasculars i també protegeix contra algun tipus de càncer. Ara bé, sempre i quan es tracti d’un consum moderat, ja que l’excés seria altament perjudicial, com passa amb un consum excessiu de totes les begudes alcohòliques.

Fins i tot, podem dir que la cervesa té un alt valor nutritiu. Els seus principals components ( llúpol, malta) donen al organisme elements nutritius.

La cervesa és la única beguda que conté llúpol i proporciona un factor sedant suau i el gust amarg que funciona com a estimulant de la gana. La malta proporciona a la cervesa carbohidrats, minerals, àcids orgànics i vitamines. 

Però, el més abundant i el més important de tots els components de la cervesa és l’aigua (92 grams per cada 10 grams de cervesa), i és per això que la cervesa és una beguda refrescant i molt hidratant, diürètica, depurativa i suaument laxant, degut al seu contingut en fibra.

A més la cervesa no engreixa si és consumida amb moderació perquè en realitat la cervesa conté 43.4 calories per cada 10ml de producte, menys que un got de suc de fruites, o un got de llet o un got de refresc de cola.

La cervesa és també rica en antioxidants que són els responsables de contrarestar els radicals lliures, responsables de l’envelliment prematur.

També cal destacar el seu contingut en malto dextrines, una font important d’energia.

Si parlem de minerals, val a dir que la cervesa és rica en magnesi, així com en fòsfor i potassi.

Finalment, parlarem de vitamines i podem dir que conté totes les del grup B i a més vitamines A,D i E.

Ja veiem doncs, que la cervesa és una beguda saludable si és consumida amb moderació i sempre tenint present que és una beguda alcohòlica.

Amanida de pollastre rostit amb vinagreta de mel. Cuina d’aprofitament (les carns)

Si faig un pollastre rostit o un pollastre al forn i en sobra, sempre en sobra pit, mai la cuixa. I que podem fer amb un pit de pollastre ja cuit i que probablement l’endemà estarà sec i estellós? Una possible solució és utilitzar-lo per fer una amanida, que en aquest cas condimentarem amb una vinagreta de mel que és la primera vegada que preparo però que estic segura que no serà la última.

Amanida de pollastre amb vinagreta de mel.

Ingredients: (per a  l’amanida)

Enciam (en aquest cas és un enciam del nostre petit hort urbà)

Un alvocat

Una ceba

Una poma

Un pit de pollastre rostit

Unes nous

Uns tomaquets xerries

Panotxetes de blat de moro en conserva

Olives negres

Ingredients: (per a la vinagreta)

Oli d’oliva verge extra

Vinagre de Mòdena

Sal

2 culleradetes de mel de romaní

Preparació:

Netegeu i talleu l’enciam.

Talleu el pollastre a daus.

Netegeu i talleu  la ceba, la poma i l’alvocat. ( És important tallar l’alvocat i la poma en el moment de menjar l’amanida per tal d’evitar l’oxidació).

Poseu tots els ingredients en un bol i barregeu-los.

Al servir l’amanida, decoreu-la amb unes olives negres, unes nous, uns tomaquets xerries i unes panotxetes de blat de moro.

Podeu menjar l’amanida condimentada amb la vinagreta de mel.

Cuina d’aprofitament ( les carns)

És la segona vegada que parlo en el blog sobre la cuina d’aprofitament perquè per mi aquest és un tema molt important. No m’agrada llençar res de menjar. El malbaratament dels aliments, a part de ser un mal negoci,  ja que costa molt temps i molts diners produir aliments perquè després acabin a les escombraries, és també un tema ètic  i de justícia social.

Per això intento portar sempre un bon control de les dates de caducitat dels aliments, reutilitzo les restes d’aliments i no llenço res de menjar.

Què es pot fer amb les restes de menjar? Una alternativa fàcil i no molt original, però que queda molt apetitosa és fer una amanida, una amanida on combinarem vegetals i carn blanca i per tant, constituirà un bon i nutritiu plat únic.

Amb les restes de pollastre rostit també podem preparar una pizza, unes croquetes, uns canapès, uns canalons o una lasanya.

Una altra manera d’aprofitar un pit de pollastre rostit que ens ha sobrat, és tallar-lo a filets ben prims que seran el principal ingredient d’uns entrepans. Però si ens han sobrat trossets més petits de pollastre, com poden ser les ales, el que podem fer es tallar-los ben petit i afegir-los a la sopa per tal d’enriquir-la i donar-li més gust.

Altres possibilitats d’aprofitar les restes de pollastre o altres carns rostides són l’elaboració d’unes crestes o empanades de carn o pollastre que elaborarem afegint a la carn alguns vegetals, en especial ceba, pebrot i especies. També podem fer un gratinat amb verdures i/o bolets i formatge.

Les restes de carn i pollastre seran molt útils per preparar un plat de pasta: macarrons, espaguetis ....Una altra possibilitat fàcil i ràpida és fer  un wok-

Amb una mica de nata liquida, formatge, ous i les restes de carn podem preparar una magnifica quiche.

Unes verdures farcides (albergínies, carbassons, tomàquets...) serà una manera fàcil i divertida de menjar verdures i d’aprofitar restes de carn.

Ja vegeu que les possibilitats són moltes i variades i si pensem una mica segur que se’ns acudiran unes quantes més. Maneres fàcils i senzilles d’aprofitar les restes del menjar, en concret de la carn, perquè a casa no volem llençar res de menjar.

Estofat de gall dindi amb patates. Carns blanques i carns vermelles

A casa, els estofats ens agraden molt i a més resulta molt pràctic poder-los preparar la nit anterior, i quan arribes, cansada de la feina, només escalfar i  ja està llest, acompanyat d’una amanida o d’una sopeta, i ja tenim el dinar a punt.

Però aquesta vegada, després de totes les informacions que hem rebut sobre les carns vermelles, he optat per fer-lo amb una carn blanca que està també boníssima i sembla ser que és més saludable.

Estofat de gall dindi amb patates

Ingredients ( 4 persones)

800 grams de carn de gall dindi  tallada a daus.

Una pastanaga

Una ceba

Un tomàquet madur

3 o 4 patates

Una copa de conyac

Unes branquetes de farigola

Oli d’oliva verge extra

Sal i pebre negra

Preparació:

Salpebreu la carn.

En una cassola plana, saltegeu els daus de carn amb una mica d’oli.

Reserveu.

Talleu la ceba, la pastanaga i el tomàquet a daus petits.

Sofregiu les verdures.

Quan les verdures estiguin sofregides, afegiu els daus de carn.

Afegiu també a la cassola, brou de carn o aigua, la farigola i una copa de conyac fins que la carn quedi coberta.

Deixeu coure a poc a poc durant una hora.

Després d’una hora de cocció, afegiu a la cassola les patates pelades i tallades en trossos més grans que la carn.

Deixeu coure durant 20 minuts.

Deixeu reposar l’estofat almenys ½ hora però si el feu el dia d’abans encara serà més bo.

Si preferiu una salsa més espessa, quan ja estigui tot cuit separeu la carn i les patates de la resta de les verdures, tritureu-les i torneu a afegir aquesta salseta a la cassola i deixeu bullir tot junt un parell de minuts.

Carns blanques i carns vermelles

Aquestes dues darreres setmanes hem sentit molt a parlar de la carn, però hi ha diversos tipus de carn, no totes les carns són iguals.

La primera diferencia que podríem establir són les carns vermelles i les carns blanques.

Quan parlem de carns vermelles fem referencia a carns de mamífers, com pot ser la vedella, el bou, el porc o el xai. Les carns blanques són les carns de l’aviram, principalment pollastre i gall dindi, tot i que en aquesta categoria inclourem també el conill, que és un mamífer. La gran diferencia entre carns vermelles i blanques és que les primeres són més riques en greixos.

Els especialistes de l’àmbit sanitari opinen que per una alimentació saludable hauríem de prioritzar el consum de carns magres, ja que les carns amb més greixos saturats estan íntimament relacionades amb l’augment dels nivells de colesterol, el risc de malalties cardiovasculars i d’alguns tipus de càncer. És per tot això, que és convenient escollir talls magres de carn i retirar el greix que quedi visible abans de cuinar l’aliment, així com reduir la quantitat de carn vermella i prioritzar el consum de carn blanca.

A part del contingut excessiu en greixos, les carns vermelles presenten també un alt contingut de compostos que poden ser perjudicials per a la salut si es prenen en grans quantitats, entre altres, compostos nitrosos i hidrocarburs. D’altra banda, les carns vermelles tenen un contingut més alt de ferro que per una banda pot ser molt útil per prevenir l’anèmia, però que es pot relacionar estretament amb els problemes cardíacs.

Les carns blanques són més saludables que les vermelles, però també s’ha de tenir en compte que no totes les carns vermelles són iguals , per tant, haurem de mirar d’escollir els talls més magres quan consumim carns vermelles, en especial lloms i talls rodons.

Si parlem de les carns blanques, també haurem de tenir en compte que hem de retirar la pell abans de consumir-les, ja que és on es concentren els greixos.

Parlar de quantitats també és important ja que els experts recomanen consumir-ne tres o quatre racions setmanals de carn, procurant que siguin sempre talls els més magres possibles.

Però els aliments càrnics que segurament tenen un major contingut en greixos són els embotits. Caldrà doncs controlar el seu consum i triar-ne els menys rics el greixos, com són el pernil curat, el pernil cuit, el pit de gall dindi i el llom embotit, per contra, els més rics en greixos i per tant, els que hem de consumir només de manera puntual són el salami, la sobrassada, la llonganissa, el xoriç i la mortadel·la entre altres.

Consumir embotits en excés no és aconsellable, no només degut al contingut de greixos, sinó també al fet que tenen molta sal i la ingesta excessiva de sal pot elevar la tensió arterial, pot fer que augmentem els nivells de colesterol i pot causar-nos problemes cardiovasculars en un futur.