Wok multicolor. Els beneficis del pebrot

Hem acabat el mes de març i hem començat el mes d’abril amb pluges, fresqueta i cel grisenc i com per compensar tota aquesta grisor he preparat un plat ple de colors, més propi del calendari (ja estem en plena primavera) que del temps que està fent aquests dies que semblen d’hivern.

 Un plat amb el vermell i el verd dels pebrots, amb una ceba blanca i una de morada i pel que fa a la carn, també hi ha varietat de colors: la carn de vedella i la de pollastre. I mentre mengem aquest wok multicolor, esperarem que la primavera meteorològica arribi ja d’una vegada.

Wok multicolor

Ingredients:

2 filets de vedella

1pit de pollastre desossat

1 pebrot vermell

1 pebrot verd

1 ceba blanca

1 ceba morada

Oli d’oliva

Sal

Curry

Pipes de gira-sol pelades

Preparació:

Talleu la carn a tiretes estretes.

Saltegeu en un wok la carn a foc fort i amb una mica d’oli.

Quan ja estigui cuita la carn, traieu-la del foc i reserveu-la.

Talleu les verdures en juliana.

En el mateix wok saltegeu les verdures.

Si és necessari afegiu una mica més d’oli i al contrari del que haureu fet amb la carn, afegiu una miqueta de sal.

Quan les verdures comencin a estar una mica cuites, afegiu al wok una culleradeta de curry i mig got d’aigua i deixeu coure uns minuts més a foc fort.

Una mica abans de que es redueixi completament l’aigua, afegiu la carn que ja tenim cuita i deixeu coure tot uns minuts mentre remeneu per tal de que no s’enganxi i que els ingredients es barregin bé.

Proveu i afegiu una mica de sal si s’escau..

Tireu per sobre un grapadet de pipes de gira-sol pelades

Beneficis del pebrot

Quan parlem de la vitamina C, pensem gairebé de manera exclusiva, en els cítrics i en els kiwis, però en realitat el pebrot és encara més ric en vitamina C que aquests aliments. El pebrot vermell conté 3 vegades més vitamina C que la taronja i el pebrot verd 2 vegades més vitamina C que la taronja.

El pebrot és també un important antioxidant, ja que conté betacarotè.  Els antioxidants prevenen les malalties degeneratives i cròniques i l’envelliment precoç.

Reforçar  el sistema immunològic és un altre dels beneficis d’aquest vegetal.

El pebrot també és un aliment molt recomanable per a les dietes de control de pes degut al seu poc contingut de calories. D’altra banda, el pebrot és diürètic i depuratiu i serveix com a preventiu d’algunes malalties intestinals i estimula les secrecions gàstriques, el bon funcionament de la vesicula i afavoreix el trànsit intestinal.

Degut al seu alt contingut en vitamina C i B6 el pebrot és un aliment vital per al sistema nerviós central i per al cervell.

El pebrot, en especial el vermell, conté una gran quantitat de licopè que és un carotè amb propietats anticancerígenes. De la mateixa manera, podem dir que el betacarotè que posseeix ajuda a prevenir les malalties cardíaques,  les hemorràgies i les cataractes. Finalment, hem de recordar que els carotens al ser absorbits  per l’organisme, es transformen ràpidament en vitamina A que és fonamental per a la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i el bon funcionament dels sistema immunològic.

.

Llacets de pasta al pesto rosso. Com cuinar la pasta.

La setmana passada vaig anar a un taller de cuina amb el cuiner Pep Nogué sobre cuina italiana i com no podia ser d’una altra manera va sortir el tema de com cuinar correctament la pasta . En Pep ens va donar unes indicacions de com fer-ho perquè mai més s’enganxi la pasta, es trenqui  o es passi. I també ens va oferir algunes receptes tan interessants com aquest Pesto rosso que jo he fet avui mateix per dinar i que ens ha agradat molt. Espero que també us agradi a tots si us animeu a provar-la.

Llacets de pasta al pesto rosso

Ingredients:

200 grams de llacets de colors

12 tomàquets secs en oli

50 grams de pinyons torrats

1 grill d’all

1 bitxo picant

2 cullerades de tomàquet fresc ratllat

Formatge ratllat

Preparació dels tomàquets secs::

Un parell de dies abans com a mínim prepareu els tomàquets secs de la següent manera:

En un recipient amb aigua bullint aboqueu els tomàquets secs i deixeu-los bullir durant 2 minuts.

Escorreu-los.

Poseu els tomàquets en un pot de vidre i ompliu el pot amb oli d’oliva verge extra, uns grans de pebre negre i una mica d’orenga.

Deixeu els tomàquets en oli durant al menys un parell de dies.

Preparació dels llacets de pasta al pesto rosso:

Tritureu la meitat dels pinyons, l’all, els tomàquets secs i el bitxo.

Afegiu 2 cullerades de tomàquet fresc ratllat i tritureu.

Si la salsa es massa espessa, afegiu una mica d’aigua i seguiu triturant perquè tots els ingredients, inclosa l’aigua, es barregin bé.

Finalment, afegiu el formatge ratllat i tritureu una mica més.

Bulliu la pasta.

Escorreu-la.

Serviu immediatament la pasta amb la salsa i per decorar afegiu la meitat dels pinyons que hem reservat i uns tomàquets secs.

Mengeu ràpidament ja que la pasta es refreda de seguida.

Com cuinar la pasta.

En Pepe Nogué ens fer un llistat dels aspectes que hem de tenir en compte a l’hora de cuinar la pasta.

Cuinar la pasta en aigua abundant. Hem de calcular que el volum de l’aigua sigui 10 vegades més gran que el volum de la pasta, per exemple per 100 grams de pasta posarem  1 litre d’aigua. D’aquesta manera, evitarem que la pasta s’enganxi.

Quan l’aigua comenci a bullir, posar la sal i a continuació la pasta. Caldrà assegurar-se que segueixi bullint,  és a dir, que no baixi gaire la temperatura de l’aigua perquè si és així la pasta absorbirà massa aigua i quedarà tova.

Remoure una mica la pasta perquè no s’enganxi, però amb molta cura perquè tampoc es trenqui.

Coure la pasta segons les indicacions del fabricant procurant que quedi al dente, és a dir, que sigui cuita però amb un punt resistent  quan es mastega. Per tal de que ens quedi al punt, el millor es provar-la i d’aquesta manera la pasta no es passarà. 

Quan la pasta estigui al seu punt,  treure-la ràpidament del foc i si és un tipus de pasta que es trenca fàcilment, com és el cas d’aquests llacets, els traurem amb l’ajut  d’una espàtula o d’una aranya en comptes d’abocar-la directament a una escorredora.

Escórrer la pasta però sense deixar-la completament seca perquè d’aquesta manera s’enganxaria, és a dir, s’ha d’escórrer i ràpidament servir sense deixar-la molta estona a l’escorredora.

Barrejar la pasta amb la salsa que ja tindrem preparada. La salsa ha d’esperar a la pasta i no a l’inrevés.

Menjar immediatament perquè és més bona acabada de fer. 

Pollastre de pagès amb prunes, panses i pinyons. Els pinyons.

Crec que alguna vegada ja he comentat que la fruita seca és potser el tipus d’aliment que més m’agrada i m’agrada crua, torrada, fregida, salada....és tan bona i tan saludable. I m’agrada també incloure-la en els plats que cuino, com en aquest pollastre de pagès que he cuinat amb prunes, panses i pinyons, segons una recepta de Ferran Adrià que apareix en el llibre La comida de la família.

En relació a la fruita seca, fa pocs dies he tingut ocasió de conèixer una botiga artesana  al carrer Sombrerers de Barcelona, concretament Casa Gispert, on torren la fruita seca des del 1851 en el seu forn de llenya de manera artesanal i natural. A part del forn de llenya, la botiga manté també el mobiliari original: el taulell d’una sola peça, les prestatgeries de fusta, els calaixos arrenglerats i les senalles d’espart.

Va ser un veritable” luxe” poder comprar unes ametlles torrades que em van servir en una bosseta de paper i que encara estaven calentes, ja que havien sigut torrades aquell mateix matí en el forn de llenya on torren la fruita seca des de fa més de 160 anys.

Pollastre de pagès amb prunes, panses i pinyons.

Ingredients:

1 pollastre de pagès tallat a trossos

1 ceba gran

2 tomàquets vermells

1 copa de vi ranci

100 grams de prunes seques

100 grams de panses

3 cullerades de pinyons

Oli

Sal

Pebre

3 gots d’aigua

Preparació:

Poseu a hidratar les prunes i les panses en vi ranci durant 12 hores

Escorreu les prunes i les panses i reserveu el vi ranci

Peleu i talleu la ceba en juliana

Poseu una mica de sal i una mica de pebre al pollastre

Rostiu el pollastre en una cassola amb oli a foc baix

Quan el pollastre estigui rostit, afegiu la ceba tallada i fregiu-la.

Quan estigui la ceba caramel·litzada, afegiu el vi ranci i deixeu coure una mica

Afegiu el tomàquet pelat i tallat a daus i deixeu coure una mica més a foc ben baix

Afegiu l’aigua i deixeu coure 30 minuts

Afegiu les prunes i les panses i deixeu coure 1 hora més sempre a foc ben baix fins que el pollastre estigui ben cuit i ben tendre

Torreu els pinyons en una paella

En el moment de servir, tireu els pinyons per sobre del pollastre

Els pinyons

Els pinyons s’utilitzen en molts guisats, rostits, i  altres plats, com per exemple la salsa al pesto, però també es mengen sols, com qualsevol altra fruita seca.

A part del seu gust aromàtic i intens, els pinyons ens ofereixen molts beneficis, ja que aquest producte té grans propietats nutritives.

Entre les moltes raons per consumir pinyons podem destacar-ne aquestes sis:

1.    Poden ajudar en les nostres dietes d’aprimament. Encara que és veritat que els pinyons tenen un alt contingut en greixos, introduir pinyons a la nostra dieta pot ajudar-nos a perdre pes, perquè els pinyons contenen àcid pinoleic que allibera hormones supressores de la gana i si tenim menys gana, menjarem menys i en conseqüència, ens aprimarem.

2.    Els pinyons són una gran ajuda per mantenir sa el nostre cor, ja que els greixos dels pinyons són greixos mono insaturats, que redueixen els nivells del anomenat colesterol dolent o LDL i per contra, ajuden a augmentar el colesterol bo, i d’aquesta manera beneficia la nostra salut cardiovascular.

3.    Ens aporten una important quantitat de ferro, un nutrient fonamental per a la salut del nostre organisme, en especial per a la nostra circulació sanguínia i per al nostre sistema nerviós.

4.    Els pinyons tenen també un efecte anti edat, ja que tenen un potent antioxidant que elimina els radicals lliures que es troben en el nostre organisme. Aquest fenomen és molt important en la prevenció de malalties tan greus com el càncer.

5.    Són especialment bons per a la nostra salut ocular, ja que tenen un alt contingut en luteïna, que actua com a preventiu de certes malalties oculars com la degeneració macular o les cataractes. A més, contenen també vitamina A, molt important per a la vista. 

6.    Ens proporcionen molta energia. Quan ens sentim cansats o necessitem una “ració” extra d’energia de manera natural, senzilla i ràpida, els pinyons són una bona solució, ja que són rics en proteïnes i magnesi.

Totes aquestes raons són suficients per incloure els pinyons a la nostra dieta, però a més està el seu gust intens i únic que dona un  aroma i un toc molt especial i molt mediterrani a la nostra cuina.

NGRAM PUBLISHING/THINKSTOCKaractes

Arròs amb pinya i pollastre al curry. La pinya

Una manera de fer un plat d’arròs, ràpid i diferent i al anar acompanyat de pollastre, pot ser un plat únic i amb una peça de fruita o un  làctic pot ser un àpat complet, ràpid i saludable. Exactament, el nostre objectiu de cada dia.

Arròs amb pinya i pollastre al curry

Ingredients:

2 cuixes de pollastre desossades

2 tassetes d’arròs

1 ceba gran

4 o 5 talls de pinya natural (o en llauna)

1 cullerada de curry

1 cullerada de canyella en pols

Oli d’oliva

Preparació:

Bulliu l’arròs

Talleu la ceba en juliana

Fregiu la ceba a foc ben baix amb una mica d’oli d’oliva

Quan la ceba estigui cuita, afegiu la pinya tallada a daus i saltegeu-la

Guardeu el suc de la llauna de la pinya, si ho feu amb pinya de llauna

Talleu el pollastre a tiretes

Saltegeu el pollastre amb una mica d’oli i amb la meitat de la ceba, la pinya, el suc de la pinya, el curry i la canyella

Escorreu l’arròs i barregeu-lo amb la meitat de la ceba amb pinya

Per servir-lo feu un flam amb l’arròs  i poseu per sobre del flam el pollastre amb la ceba, el curry i la canyella

Podeu decorar el  plat amb un triangle de pinya natural

La pinya

 Quan pensem en una alimentació sana i amb poques calories, una de les fruites en la que pensem, és la pinya.  Per què?

Tots sabem que la pinya és diürètica i depurativa, és a dir, que ajuda a eliminar a través de l’orina les toxines que el nostre organisme acumula. D’altra banda, la pinya activa el metabolisme i l’ eliminació de greixos, per això és tan interessant en les dietes d’aprimament, el seu component principal és l’aigua, no té greixos ni pràcticament calories i per si això encara no fos suficient la pinya ajuda a fer la digestió, gracies a la bromelina. I què és la bromelina?

És un enzim digestiu que té propietats anti inflamatòries, anti trombòtiques, anti edematoses (que eviten els edemes) i fibrinolítiques( que desfan els coàguls)

Des del punt de vista nutritiu, és rica en vitamines C, B1 i B6 i en minerals com el potassi, iode, fòsfor i calci i també en antioxidants.

Hem de tenir en compte, però, que tots aquests nutrients els trobarem en la pinya crua i fresca. Però la pinya serveix també per donar un toc especial amb molt dels nostres plats.

  

Pa per a principiants. Fer pa a casa.

Els amics de Memòries  d’una cuinera ens proposen aquest mes un nou repte: fer pa i això ens ha proporcionat l’oportunitat de  pa en família. Ens hem reunit, hem xerrat, hem passat una bona estona i al final... un bon pa autèntic, natural, bo, cruixent... un pa fàcil de fer, apte per principiants.

Pa per a principiants

Ingredients:

300 grams de farina de força

175 grams d’aigua

20 grams d’oli d’oliva

15 grams de llevat de forner

1 culleradeta de sal

Pipes de carbassa i /o de gira-sol (opcional)

Preparació:

Col·loqueu en un bol la farina i esmicoleu el llevat

Barregeu el llevat amb la farina

Afegiu l’oli i l’aigua

Treballeu la pasta amb les mans sempre de fora cap a dins durant 5 minuts

Afegiu la sal i seguiu treballant la pasta 5 minuts més amb moviments ferms i decidits

Afegiu un grapat de pipes de gira-sol i/o de carbassa i seguiu treballant la pasta durant aproximadament 2 minuts més perquè les pipes es barregin amb la pasta

Doneu a la pasta forma de bola i feu uns talls amb un ganivet ben afilat

Poseu la bola de pasta dins d’una cassola de vidre Pyrex i tapeu-la.

Introduïu la cassola de Pyrex tapada al forn a 220º C durant 40 minuts

I ja teniu el pa llest

Nota:

Si no teniu una cassola Pyrex, podeu posar la bola de pasta a sobre d’una safata per anar al forn i tapar-la amb una cassola de manera que durant la cocció es mantingui la humitat pròpia dels forns de pa.

Fer pa a casa

Fins que no vaig fer pa a casa no vaig entendre el perquè d’aquesta afició actual a fer pa.

Abans em preguntava el perquè de fer pa, ara ho tinc clar. En primer lloc, el gust, tan autèntic, tan natural. Lamentablement, cada vegada en el mercat trobem més pans de pastes congelades i amb un munt de conservants,  aquest és un pa natural i artesà. D’altra banda, l’olor que impregna i perfuma tota la casa.  És impressionant com amb uns ingredients tan senzills com la farina, l’aigua, el llevat i la sal, amb una mica de paciència i de feina, podem elaborar un aliment tan bo.

Fer el nostre propi pa és un també una ocasió de fer una activitat manual, de  relaxar-se i de compartir. Una bona feina per fer en família mentre conversem una mica, cosa que en aquesta vida tan atrafegada que portem no sempre és fàcil. I finalment, la satisfacció de fer una activitat manual tan ancestral i tan satisfactòria.

Cus cus de bròquil amb col i llenties. Les verdures d’hivern: col, coliflor i bròquil.

L’altre dia vaig anar a un taller de cuina a l’espai de Bonpreu, on el cuiner Pep Nogué ens va presentar tres plats que tenien com a base les verdures d’hivern i a mi em va agradar especialment aquest cus cus de bròquil. Aprofitant que estem en època de bròquil i col, aquesta mateixa setmana l’he fet i he de dir que a més de ser un complex vitamínic natural i ràpid de preparar, estava boníssim, tant és així, que a casa fins i tot algú que no és molt entusiasta de certes verdures el va trobar molt bo.

Cus cus de bròquil amb col i llenties.

Ingredients:

½ bròquil verd

400 grams de llenties cuites

¼ col

1 ceba tendra

2 cullerades de taperes en vinagre

50 grams de pipes de carbassa pelades

Sal en escates

Oli d’oliva verge extra

Suc d’una llimona

Preparació:

Ratlleu el bròquil amb un ratllador o microplane, de manera que quedi com si fos un cus cus.

Renteu i talleu la col i la ceba.

Poseu en un bol les llenties, la col, les tàperes i les pipes.

Remeneu bé.

Aboqueu per sobre el bròquil ratllat.

Amaniu amb la sal en escates, l’oli d’oliva i el suc d’una llimona. 

Decoreu amb una oliva negra

 Les verdures d’hivern: col, coliflor i bròquil.

Tot i que actualment podem trobar moltes fruites i moltes verdures durant tot l’any als mercats i supermercats, consumir les fruites i les verdures de temporada és una bona opció per moltes raons, però una de les més importants, és que la natura és sabia i en cada moment de l’any ens ofereix els productes que més necessitem.

Un dels grups de verdures d’hivern són les crucíferes: la col, la coliflor, el bròquil, el brócoli, les cols de Brussel·les...

Aquestes verdures contenen sofre, un potent antioxidant que contribueix a la prevenció del càncer i de les malalties cardiovasculars. Són també riques en carotens, polifenols i vitamines E i K. Són baixes en calories, i per contra, riques en fibra, tenen gran quantitat de minerals (potassi, magnesi i calci). Aquests minerals redueixen la tensió arterial i per tant, redueixen el risc de malalties cardiovasculars.

La col i altres verdures del mateix grup són també riques en vitamina C, i això és especialment interessant a l’època hivernal, ja que la vitamina C en ajuda a l’hora de prevenir refredats. Per exemple, el brócoli aporta uns 110 grams de vitamina C per cada 100 grams i això representa la totalitat de la quantitat de vitamina C diària recomanada.

Només cal tenir en compte un detall i és que la vitamina C és sensible a la calor i a l’oxidació, per això, és necessari incloure cada dia verdures crues o molt poc cuinades a la nostra dieta i justament en aquesta recepta el Pep Nogué inclou la col i el bròquil crus i per tant, podem aprofitar tota la vitamina C que aquestes verdures ens aporten.

Ja veiem doncs, que consumir cols, coliflors i altres variants de la mateixa família és una bona manera de prevenir els maleits refredats hivernals tan molestos i pesats.

Quiche de ceba. L’Alsacia

M’agrada combinar dues de les meves passions: la cuina i els viatges, per això sempre que viatjo m’agrada provar les especialitats del lloc que visito, comprar els productes típics i després, un cop a casa, provar algun dels plats propis, encara que sempre els adapto als nostres gustos i als nostres costums.

Per cap d’any, vam anar a passar uns dies a l’Alsacia, una regió del nord est de  França. Un dels plats que vam poder tastar va ser la Tarte a l’oignon o Quiche de ceba i que ara  he cuinat amb alguns canvis.

He substituït la mantega per oli d’oliva, els taquets de bacon fumat per taquets de pernil i a la recepta original, només utilitzaven els rovells dels ous i jo he posat rovell i clara, és a dir tot l’ou, però si us agrada més la recepta original, ja sabeu aquests són els tres canvis que he introduït.

I pel que fa al viatge, ens va agradar moltíssim: els paisatges sensacionals, els mercats de Nadal, els castells, els museus...i per sobre de tot, un poblets encantadors que semblaven sortits d’un conte.

Quiche de ceba

Ingredients:

Per fer la massa:

2 tassetes de llet

1 ½ tasseta d’oli

1 culleradeta de sucre

1 culleradeta de sal

1 sobre de llevat Royal

300 grams de farina

Per fer el farcit:

3 o 4 cebes

2 ous

1 ½  got de llet

100 grams de daus de pernil

Preparació:

Per fer la pasta, poseu en un bol les dues tassetes de llet, el sucre, la sal i el llevat.

Remeneu bé

Afegiu a poc a poc la farina

Amasseu

Poseu la pasta folrant un motlle

Per preparar el farcit, talleu les cebes a làmines fines i fregiu-les fins que comencin a agafar una mica de color.

Reserveu

Coleu la ceba si al coure ha deixat anar una mica de suc

Poseu la ceba cuita a sobre de la pasta, ben repartida

Poseu a sobre de la ceba els daus de pernil i repartiu-los bé

Bateu els ous i la llet, afegiu una mica de sal

Aboqueu els ous i la llet per sobre de la ceba

Introduïu el motlle en el forn calent dalt i baix a 220ºC

Deixeu coure durant 35-40 minuts

Traieu la coca del motlle i serviu acompanyada d’ amanida verda.

La gastronomia de l’Alsacia

La Alsacia és una regió francesa situada al nord est del país i té frontera amb Alemanya i Suïssa.

Des del punt de vista gastronòmic, la influencia germànica és molt important, de fet tot i que ara l’Alsacia és una regió francesa, en els darrers cent anys ha passat de ser francesa a ser alemanya i viceversa, diferents vegades.

El seu plat estrella és la choucroute, un plat amb col fermentada que serveix sovint d’acompanyament als plats de carn, en especial de carn de porc, la carn més utilitzada a la gastronomia alsaciana.

També és molt popular el Baeckeoffe, un estofat de patates i els flammekueche o tartes flambées que són una espècie de pizza, però que no tenen cap dels tres ingredients més habituals en una pizza, és a dir, no tenen ni tomàquet, ni mozzarella ni orenga, per contra, els ingredients típics de la tarte flambée són la crema de llet, la cansalada i la ceba.

Els brètzels són també unes petites pastes de forma molt característica que encara que normalment són dolces, també poden ser salades.

Finalment les “tartes” de verdures (brocoli, carbassó, ceba...) que en realitat són unes quiches típiques també a la veïna regió de la Lorraine, són un plat propi de l’Alsacia i el plat que jo he triat per fer a la meva cuina. Un plat senzill de fer i molt bo.