Espardenyes amb escalivada al forn i anxoves

Un mes més el blog Memòries d’una cuinera ens inviten a cuinar un plat determinat, aquest mes es tracta de cuinar una escalivada o fer un plat a partir de l’escalivada i jo he fet les dues coses, primer he fet una escalivada al forn que després he utilitzat per elaborar unes espardenyes.

Per cert, els nostres amics de Memòries d’una cuinera sempre ens introdueixen el repte amb un bonic relat, però concretament el d’aquest mes, que porta per nom "Al mal temps, bona cara“ és preciós. No us el perdeu.

Espardenyes amb escalivada al forn i anxoves

Ingredients:

1 pebrot vermell

2 albergínies

1 ceba gran

Un rajolí d’oli d’oliva

Preparació:

Renteu els pebrots, la ceba i les albergínies i eixugueu-los.

Punxeu les albergínies, la ceba i el pebrot.

Poseu unes gotetes d’oli d’oliva per sobre de les verdures i fregueu les verdures amb aquest oli.

Cobriu la safata gran del forn amb un tros de paper d’alumini, i  poseu les verdures a sobre.

Poseu la safata al forn dalt i baix a 220ºC uns 60 minuts.

De tant en tant, gireu les verdures per tal de que es coguin igual per totes bandes.

Quan les verdures estiguin cuites, traieu-les del forn i deixeu-les refredar.

Quan les verdures estiguin fredes, peleu-les.

Talleu-les a la mida que desitgeu.

Amb les verdures escalivada podem preparar unes espardenyes

Ingredients per a les espardenyes:

2 llesques de pa de pagès per persona

All

1 llauna d’anxoves en oli d’oliva

Preparació

Torreu les llesques de pa

Refregueu les llesques de pa de pagès amb un grill d’all ( com si estiguéssiu fent pa amb tomàquet, però sense tomàquet, només amb all)

Disposeu sobre les llesques l’escalivada i unes anxoves i també podeu afegir, si us agrada, una mica de tonyina, unes olives o unes cebetes en vinagre.

És molt important que l’escalivada no estigui freda de la nevera, és preferible que estigui a temperatura ambient o tèbia.

L’escalivada

L’escalivada més que una recepta és un mètode de cuinar. Aquesta tècnica consisteix en rostir verdures directament al caliu i és el que coneixem com a escalivada. Un dels plats més típics de la cuina catalana.

Tot i que les verdures que normalment s’utilitzen quan escalivem són la ceba, el pebrot i l’albergínia, hi ha moltes altres que també podem escalivar, com per exemple les patates, carbassons, castanyes, patates, moniatos, carbasses o calçots.

Com que no sempre és possible fer les verdures al caliu del foc o a les brases, a vegades també s’utilitza el forn, està clar que no és el mateix i segurament no se li pot dir escalivada si ho fem així, però és una alternativa sovint necessària. 

Un cop pelades i tallades les verdures podem menjar-les només acompanyades d’un bon raig d’oli d’oliva i/o una mica d’all picat, poden utilitzar-se com a acompanyament de plats de carn o peix, o bé poden ser la base d’un munt de plats com les espardenyes que avui he fet o les crêpes d’escalivada que ja vaig publicar al blog, només anomenaré aquestes dues perquè les possibilitats són gairebé infinites.

Tant si preparem l’escalivada a les brases, com al forn, a part d’obtenir unes verdures molt saboroses tindrem també un plat molt saludable.

 L’escalivada, a part de ser un plat molt gustós és molt nutritiu, saludable i lleuger. I una bona opció per aquelles persones que no són gaire amants de la verdura.