Segur que deu ser perquè la cuina i els viatges són dues
de les meves principals afeccions.
Després de molt pensar, he decidit presentar una recepta
hindú: Llenties hindús.
A l’estiu de 2010 vam viatjar al Rajhastan (nord de l’
Índia) en un viatge “per lliure”, que és realment com es coneix una mica un
país.
Al Rajasthan vam tenir ocasió de provar, no només la
cuina dels restaurants i dels hotels, sinó que també vam degustar la cuina
casolana, ja que vam anar a sopar a casa de l’Abhisek a Jaipur i a casa del
Karan i del Golu al poblet d’ Hudeel.
La cuina del Rajasthan és bàsicament vegetariana
(verdures i llegums), però el que més la caracteritza és la gran utilització
que és fa de les espècies, com per exemple, el comí, el gingebre, el coriandre,
el cardamom, el safrà, la canyella, el clau...així com d’espècies més picants
com els xilis, els bitxos i els pebres (sovint massa picant per el nostre
paladar occidental).
El menjar es pren acompanyat, o bé d’arròs, o bé de
diferents tipus de pa hindú com el roti, el xapati o el naan. El roti és un pa
molt curiós perquè es cou en una paella. Jo mateixa vaig tenir l’ocasió
d’elaborar aquest pa a la cuina del Karan.
Els productes làctics també són presents a la cuina
hindú, sobretot a les postres.
Quant a la carn, es consumeix bàsicament pollastre i una
mica de porc ( excepte els musulmans, es clar).
A les zones costeres de l’ Índia, probablement es deu
consumir també peix i marisc, però al Rajasthan no és gens habitual.
L’ Índia em va agradar moltíssim i vaig tenir la sensació
que era una explosió de colors, sensacions, experiències, contrastos, emocions,
contradiccions....de la mateixa manera que la cuina hindú em va semblar també
una explosió de sabors, colors i olors diferents però que no poden deixar a
ningú indiferent.
He triat la
recepta de les llenties que la dona de l’Abhisek ens va preparar quan vam anar a casa seva a sopar, però
reduint el grau de picant considerablement.
Llenties
hindús दाल
Ingredients:
500 grams de llenties cuites
2 tomàquets de pera ben madurs
2 cebes mitjanes
1 pebrot verd petit ( pot ser un pebrot picant, si us
agrada molt el picant)
2 grills d’all
1 fulla de llorer
1 cullerada sopera de garam masala (barreja d’espècies
que més endavant explico com fer)
El suc de mitja llimona.
Preparació:
Talleu la ceba i
els grills d’all ben petits.
Sofregiu en una
paella amb oli d’oliva.
Quan la ceba comenci
a ser transparent, afegiu els tomàquets pelats i tallats i el pebrot tallat
també petit i la fulla de llorer.
Deixeu coure a
foc lent durant aproximadament 20 minuts.
Afegiu les
llenties cuites, el garam masala o barreja d’espècies i cobriu tot d’aigua o
millor amb el suc d’haver cuit les llenties.
Deixeu coure
sense tapar durant aproximadament 20 minuts més a foc ben lent.
Apagueu el foc i
afegiu el suc de mitja llimona.
Es pot acompanyar
d’un arròs blanc.
El garam masala:
El
garam masala és una barreja d’espècies que podem comprar en qualsevol botiga de
productes indis, però també podem preparar-la nosaltres mateixos amb els
següents ingredients:
1 culleradeta de
,1 de llavors de coriandre, 1 de llavors de cardamom, ½ culleradeta de xili en
pols, ½ barreta de canyella, 3 claus, una mica de pebre negre. Torreu les
espècies en una paella fins que agafin
una mica de color i després les haureu de moldre en un molinet de cafè.
Molt important:
Comproveu que el
grau de picant sigui exactament el que vosaltres desitgeu, val més afegir menys
espècies, provar i rectificar, que no que sigui tan picant que no ho puguem
menjar.
.
Quina bona pinta de llenties, tot i que aquí no sigui un dels plats més coneguts allà és molt típic.
ResponEliminaNosaltres vam estar 3 mesos a la Índia, i cuinar ho vam fer sobretot al Punjab. Quines dones i quines mans! jo em cremava quan fèiem rotis, jajaja!! realment les llenties o dahl són essencials a la seva dieta. Una recepta molt viatgera i molt xula!!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!!!
petonets
Quines llentíes, han d'estar molt bones. A mi el picant m'agrada, així que si hi queden em sembla bé. El viatge, una experiència única, eh?
ResponEliminaNani
El menjar no "està" bo."És" bo! Perdoneu però algú ho havia de dir!!
ResponElimina